101 anys de la mort d’Alexandre de Riquer

El 13 de novembre suma anys al decés del gran artista modernista, que reunirà dilluns a l’Institut d’Estudis Catalans, varis especialistes per parlar de la seva petjada artística

Centelles. Fa pràcticament un mes era per Calaf i a un aparador vaig veure l’anunci de la presentació d’un llibre d’homenatge a Alexandre de Riquer: “Vésten en’layre”. Exactament és un recull col.lectiu de disset poemes inspirats en el llibre “Crisantemes”. Inclou també un poema musicat i un ex-libris de Teresa Costa-Gramunt. Tot plegat es feia dintre els actes d’homenatge als cent anys de la mort d’Alexandre de Riquer, que va marxar el 13 de novembre de 1920. Cent anys! Una mica més i ens passa desapercebuda la celebració, pensada pel 2020, amb un programa amb exposicions i actes per tot el país i informació encara disponible en una pàgina web de la Generalitat. Sembla ser que, una vegada més, la pandèmia ha trastocat els plans i, segurament per això encara resten per fer unes jornades monogràfiques dedicades a l’artista, que es faran dilluns 15, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Perquè feien una presentació a Calaf? De qui parlem exactament? Segurament hem sentit molts cops anomenar a Alexandre de Riquer. Segurament ens sona com un dels grans artistes modernistes de Catalunya.  Van bé els memorials per tornar a posar els punts sobre les is.

Artista total

Calaf, perquè Alexandre de Riquer hi va néixer el 3 de maig de 1856. Més que artista modernista, en va ser com un dels motors del moviment i com a tal va ser un “artista total”: dibuix, pintura, gravat, dissenyador de cartells i d’ex-libris, poeta, prosista, biògraf, crític d’art, bibliòfil i col·leccionista.

Des de jove ja recorria Europa. L’any 1879 era a Roma, pintant. Florència, Verona, Venècia. Després cap a París i Londres. A Londres hi tornarà. Però ja en la primera estada descobreix als pre-rafaelites. Però serà al 1894, quan hi torna, que connecta plenament amb aquest moviment pictòric i també amb l’Arts and Crafts de William Morris i companyia, arrel britànica del Modernisme català. Suposo que podríem suggerir que amb aquest contacte, Alexandre es converteix amb l’introductor o un dels inductors d’aquesta influència britànica del modernisme, començant amb aspectes com el cartellisme. De Riquer introdueix formats i estils.

De Riquer fa cartells per indústries catalanes i també en col·lecciona. Intercanviant emails amb Francesc Quílez, conservador en Cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional, ens diu que va formar “un àlbum de cartells on els va anar col·leccionant… que majoritàriament són cartells nord-americans, la qual cosa va representar una novetat”. Quilez parlarà dels cartells de Riquer a l’IEC.

Anant encara una mica a cegues en el tema, observem que un dels cartells que guarden al MNAC, d’Anís del Mono, fa 15×9 cm. És molt alt, estret i petit! Quílez ens  aclareix que ”és perquè era una tarja, no pas un cartell”. Alexandre de Riquer va fer molta feina en el camp de la publicitat moderna. I també va fer una important tasca, en altres àmbits, que poden semblar més minoristes, com el dels ex-libris.

Abans hem parlat del llibre de poesia i d’un ex-libris nou fet per Teresa Costa-Gramunt. Ella de fet és encara la comissaria de l’Any Riquer. I és una artista, poeta i ex-librista destacada. Va ser una de les fundadores de l’Associació Catalana d’Exlibristes.

Els ex-libris són marques de propietat de llibres. Són un distintiu que solen portar un dibuix gravat –o reproduïble- i/o un lema, i el nom del propietari i el distingeixen com a propietari d’un llibre. Són un element d’origen molt antic i que han captivat i cultivat molts bibliòfils i artistes. A casa nostra, l’Alexandre de Riquer en va ser un cultivador destacat. I després Enric-Cristòfor Ricart o Joaquim Renart. I encara se’n fan. I a vegades a manera d’homenatge i també concursos. Per exemple, a Vicenza, Itàlia, fan un concurs biennal d’ex-libris. Enguany la convocatòria acaba dilluns 15 i aquest cop commemora els 500 anys de la primera circumnavegació del planeta, per Antonio Pigafetta. I l’ex-libris porta el nom “com a propietari” d’aquest navegant.

Tornem a Alexandre de Riquer i a Teresa Costa-Gramunt. Ella coneix bé la seva obra, però ens explica que “vaig conèixer els ex-libris d’Alexandre de Riquer, al mateix temps que algunes de les seves obres, a través d’una exposició que es va fer mitjançant la Caixa de Barcelona, avui més que desapareguda, l’any 1985. Aleshores jo estava immersa en la meva etapa d’exlibrista, és a dir, de dissenyadora d’ex-libris. La meva sorpresa va ser monumental, ja que havent passat per l’escola de la Llotja cinc anys, ningú ens va parlar mai d’ex-libris!”

Parlar d’ex-libris és parlar d’Alexandre de Riquer i entrar en la seva òrbita és descobrir tot un personatge i emmarar-se d’un estil entranyable d’art, tècniques, modernitat, natura, catalanitat i al mateix temps, universalitat.

A Barcelona, Alexandre estava instal·lat al carrer Freneria, 5: darrera la catedral, a prop del Centre Excursionista,  al mateix lloc on després hi hauria el primer Arxiu Mas de fotografia. La casa era un niu cultural, on es parlava d’art, s’escoltava música, es parlava de tot i també s’hi ensenyava gravat.

Alexandre de Riquer també va fer crítica artística, pel què he vist una mica, dedicada especialment als artistes pre-rafaelites. Costa-Gramunt ens explica que aquests escrits d’art “no han estat divulgats fins fa poc. El llibre que els recull va suposar una feinada ingent de recerca en diverses publicacions de l’època que va dur a terme el professor Eliseu Trenc. Se sabia d’aquesta faceta, però fins a la publicació del llibre (2017) no ha estat valorada com cal i encara és força desconeguda”.

Però hi ha moltes facetes més  i ens recorda que ”justament l’Any Riquer ha servit per anar desplegant-les totes. Alexandre va ser un abanderat en tantes coses, com per exemple un ecòleg ‘avant la lettre’. Sí, això fa d’Alexandre de Riquer un contemporani”. S’ha de treure molta pols.

Però on són els cartells, ex-libris i les col·leccions que va fer? Segons Costa-Gramunt, el seu llegat “ha estat i és encara molt repartit entre diverses institucions. La branca de la família de Mallorca, on va passar els tres últims anys de vida, ho va anar cedint, o més aviat venent. Una persona que va adquirir força coses de Mallorca és Joan Graells, de Calaf.”. “La resta –afegeix- és a institucions: MNAC, Biblioteca de Catalunya o Museu del Disseny. La col·lecció completa dels ex-libris està a l’Acadèmia de les Bones Lletres; de gravats n’hi ha a la Biblioteca de Catalunya i al MNAC”. 

Dilluns 15 es fan les jornades científiques titulades “Alexandre de Riquer i el modernisme”, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), al carrer del Carme, 47 de Barcelona. Cada especialista parlarà d’un aspecte. Per exemple, Quílez dels cartells, Mariàngels Fondevila, dels mobles i interiorisme; Francesc Fontbona, de la crítica artística; Teresa Costa-Gramunt, de les arts gràfiques i les decoratives, etc. També es parlarà de la relació d’Alexandre amb Verdaguer i Apel·les Mestres. Us deixo l’enllaç. Tenim un país ple d’artistes i persones de cultura i molta història per no oblidar.