expo individual – inauguració: demà, divendres, 21 octubre, a les 7 de la tarda. Centre d’art el Marçó vell, CENTELLES
Gestes amb amazones i cavallers
Individual del Francesc Artigau a la galeria EspaiGdart de Terrassa amb pintures i obra sobre paper dels últims sis anys
Terrassa/ Centelles. Tot l’estiu ens hem esperat per poder dedicar un article al Francesc Artigau, atents a la inauguració d’una exposició a la tardor. Amb projectes “pintorescos” al taller i material disponible en aquarel·la i altres tècniques que domina. El que havia de ser una exposició a una galeria barcelonina, un malentès l’ha posposat una temporada. Però, paral·lelament hi havia en camí una altra individual a una galeria de Terrassa.
L’espaiGd’art és un galeria amb vint-i-cinc anys d’història. Ha exposat en alguna altra ocasió a l’Artigau i ho volien repatir. Així que després de la pandèmia ho van tornar a concretar amb el pintor barceloní. L’exposició “Que la sang no arribi al riu…” ja és a la galeria del carrer de la Palla, 10. Terrassa. No Barcelona.
La proposta agrupa obra des del 2016 fins l’actualitat. Entre les peces més “antigues” em fixo amb la tinta del “xiringito”, en que recrea l’ambient d’una platja, crec recordar de Creta. Amb poques línies l’Artigau ens presenta l’espai i la relació entre la clientela, inserint al mig “personatges”, de la seva imaginació. L’Artigau dibuixa models, normalment noies. I sovint en els seus quadres hi trobem noies i noi o homes amb actituds variades i amb anatomies i rostres bells. A aquella època -2016- recreava sovint fisonomies picassianes. Però també treballava amb composicions centrades per una mena de maternitat lactant que aquí reapareix, en mig del bullici de noies ensenyant cuixa i el gat disfrutant del “xiringito” amb un peix, sota la taula. En altres obres encara trobem el rostre inconfundible de Max Beckmann. I en d’altres referències als dansaires de Matisse. Però sempre són reinterpretacions al servei d’una missió artística i pacificadora.
Reptes i models
Aquesta obra és una tinta. Blanc i negre. Dimensions bastant grans. A traços. Però l’obra de l’Artigau si per alguna cosa també crida l’atenció, és pel colorit. El contrapunt són unes obres sobre paper amb caseïna, dedicades a gestes i “aparicions” i a la vida de les amazones i cavallers al campament. Mai la sang arriba al riu. Les trobades sempre vesen cavallerositat i galanteria.
La peça més important és un paper gran, amb una trobada de dos “exercits”, a un rierol. Tots dos armat amb llances – a l’estil Paolo Uccello – i preparats per repartir llenya. Però dintre la tensió, al mig guerrer i guerrera creuen llança i semblen resoldre un pacte tàcit. Per això, potser la resta de casaïnes exposades expliquen la vida dintre el campament. Moltes d’aquestes peces “guerreres” corresponen als dies limitats per la pandèmia (2020).
Francesc Artigau ens recorda que la caseïna li permet treballar amb pigments molt purs i pujats de to que l’obliguen a compensar-ho amb la resta de tons o aigualir-ho amb aigua. Com a expert en aquarel·la les obres combinen aquesta intensitat de colors –els seus vermells, granates, blaus-, amb pinzellades més suaus on intuïm el gest de la mà. En algunes obres també hi trobem dibuix amb punta de plata.
La peça més recent és d’ara, del 2022. I descriu una tempesta que porta a l’aparició d’una mena de nimfa a un bufó. Qui poden ser els personatges que comparteixen aquesta màgia?
L’exposició reuneix per tant obra dels darrers sis anys. Hi ha dos temes dedicats als Sandwichez, una cafeteria dominical on l’Artigau va a esmorzar i dibuix a dibuix, pintura a pintura, es va entretenint a recrear: espai i ambient, especialment femení. Noies distraient-se i d’altres portant plats, per unes escales laberíntiques. Els diumenges!
Mars d’oli de llinosa
Una exposició a Canet de Mar revisa la pintura de marines amb teles de Martí Alsina, Graner, Raurich o Vancells, entre altres
Centelles. Quant temps fa que no veieu pintures de marines? De fet, quant temps fa, que no veieu pintura de paisatges catalans?
El paisatgisme no és que hagi desaparegut. Segurament la competència visual de tota mena de possibilitats artístiques ho ha com minimitzat. I ens passa més desapercebut. Però a Catalunya es pot trobar de tot: Turner era al MNAC? Doncs, tenim encara una exposició de marines catalanes a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, a Canet de Mar (Maresme). I aquesta encara es pot visitar fins el 13 de novembre.
La mostra es centra en el període 1850-1936 i compte amb olis de pintors destacats com Ramon Martí Alsina, Lluís Graner, Ramon Pichot, Tomàs Moragas, Dionís Baixeras, Nicolau Raurich, Alexandre de Riquer o Joaquim Vancells.
Cada quadre permet disfrutar de la riquesa de la pinzellada de l’artista, i de cada un d’ells, per representar el mar. La selecció de pintures, a càrrec d’Anna Renau i Artur Ramon, reflecteix aquesta variabilitat i capacitats. Representar el mar, no és fàcil, ens diuen. I cada pintor –o pintora- si fixa per un motiu diferent. Marines més topogràfiques, altres que emfatitzen les llums, l’atmosfera o testimonien l’activitat humana o la força de les onades. La selecció de “Vistes del mar”, títol de l’exposició, parla d’aquestes qualitats de la pintura d’aquí, relacionant-la amb les inquietuds de París o altres capitals.
Poemes i arts
El títol de l’exposició s’inspira en el poemari de Joan Maragall, que fa cent anys, també va inspirar el quartet de corda d’Eduard Toldrà. A Canet de Mar, al xamfrà de dues rieres més cèntriques, hi ha la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner. L’arquitecte de l’hospital de Sant Pau o del Palau de la Música Catalana, la va arreglar com a casa d’estiueig, quan es va casar amb Maria Roura, propietaria del que a Canet era la Masia Rocosa. Actualment la casa pairal dels Roura exhibeix els testimonis mobles i immobles que la vinculen amb el prestigiós arquitecte modernista i amb el que ell i el període van significar per les arts i la cultura catalana.
La Casa-Museu disposa d’un espai de col·lecció permanent (ceràmica, escultura, pintures, mobles, etc). També ha incorporat un espai dedicat al fototògraf Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926-2018). I als baixos s’hi fan exposicions temporals relacionades amb el patrimoni museïtzat. Fa uns anys van dedicar una exposició a Lluïsa Vidal, la pintora col·lega de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. I de fet l’any passat, aquest museu de Canet, va presentar una exposició de pintores que al voltant del 1900, havien exposat a la Sala Parés, temes florals.
De mica en mica anem traient la pols del passat. Qui perd els origens… Pel que observem, el que dintre Barcelona serien espais rivals, a fora van trobant fòrmules i espais de col·laboració per resituar el patrimoni artístic comú: l’art català. Sala Parés i Artur Ramon segur es coneixen de tota la vida; Són dels negocis en actiu, més antics de la Ciutat Comtal. I ja hem parlat dels projectes a tres bandes, amb la Colnaghi de Londres (ara ja hi ha una altra mostra en marxa). La seva empremta a un museu local abona la idea de que conèixer els artistes del país és patrimoni de tothom, igual com ens estimem la llengua o els nostres músics.
Tema lliure, nova proposta
Exposició de petit format a les Finestres i a El Penjador
Deu dibuixos per cloure, el 1r concurs “Dibuixem el Cau de Bruixes”. L’any vinent, segurament canviarem de tema: I una altra festa?
Les exposicions de les Finestres i el Penjador comencen nova temporada. Un curs per endavant, ben nou. Del Cau de Bruixes (febrer, 2022) arrosseguem un concurs de dibuix, del que falta exposar els dibuixos de tema lliure, que ens han fet els guanyadors.
El TÍTOL EXPOSICIÓ: Els profes, sempre posen notes. Com valorar una obra d’art? 10 quadres, 14,4kg?
Al concurs, el primer, que vam organitzar per cercar dibuixants joves; si va presentar sobretot, alumnes d’una aula dels Sagrats Cors, d’edats entre 14 i 16 anys. En general. També hi havia participants d’altres indrets o que per interès propi varen participar, perquè s’admetien joves de 10 a 25 anys, per intentar delimitar les edats.
Avui, 1 d’octubre us presentem els dibuixos, que han fet, de manera més individualment, els alumnes de la classe dels Sagrats Cors, que per iniciativa de la professora, varen acceptar el repte. A les bases del Concurs no vàrem preveure que un dibuix podria ser el resultat d’un treball en equip: un dibuixa, l’altre pinta o coloreja amb llapis i un altre, retalla per enganxar i fer un petit collage.
El 1r Premi del “Dibuixem” El Cau de Bruixes el va guanyar un equip d’alumnes i, les dues obres guanyadores –el jurat en va decidir dues-, intuïen ja aquesta mena de variabilitat impossible de controlar. Per sort, la Gina; la tutora ha entès que la participació per una exposició de tema lliure, entre els alumnes guanyadors –com fan al Marçó, pel premi de pintura-, podia ser amb els alumnes, dibuixant a títol individual. I això és el que ara podem exposar i trobareu penjat a El Trabuc i a la Perruqueria Camps-Figueras.
Cada alumna ha fet el dibuix, de tema lliure. Els van fer abans de les vacances: venien viatges, somnis, dèries, desitjos. Records de festa. Els alumnes coneixen el poble i hi ha temes locals, com dibuixos dedicats a la Festa del Pi. Un llop, animals, etc. Les Bruixes han quedat per un altre dia.
Esperem que gaudiu d’aquests dibuixos, fets amb molt bon gust per noies i nois que ara també han canviat d’escola. I com més o menys, tothom, hàgiu començat amb bon peu la nova temporada. Família, feina, etc.
L’exposició lliure dels premiats, coincideix també amb la marxa cap a un altre centre educatiu, de les monges dels Sagrats Cors. L’escola de Centelles forma ara part del sistema educatiu de les Vedrunes. Noves circumstàncies.
badaluc 