Mars d’oli de llinosa

Una bona barca, avarada a la platja. I els pescadors? – pintura de Lluís Graner (1863-1929) – Foto: web de la Casa-Museu Canet de Mar
Una exposició a Canet de Mar revisa la pintura de marines amb teles de Martí Alsina, Graner, Raurich o Vancells, entre altres

Centelles. Quant temps fa que no veieu pintures de marines?  De fet, quant temps fa, que no veieu pintura de paisatges catalans?   

El paisatgisme no és que hagi desaparegut. Segurament la competència visual de tota mena de possibilitats artístiques ho ha com minimitzat. I ens passa més desapercebut.  Però a Catalunya es pot trobar de tot: Turner era al MNAC?  Doncs, tenim encara una exposició de marines catalanes a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, a  Canet de Mar (Maresme). I aquesta encara es pot visitar fins el 13 de novembre.

La mostra es centra en el període 1850-1936 i compte amb olis de pintors destacats com Ramon Martí Alsina, Lluís Graner, Ramon Pichot, Tomàs Moragas, Dionís Baixeras, Nicolau Raurich, Alexandre de Riquer o Joaquim Vancells.

Cada quadre permet disfrutar  de la riquesa de la pinzellada de l’artista, i de cada un d’ells, per representar el mar. La selecció de pintures, a càrrec d’Anna Renau  i Artur Ramon, reflecteix aquesta variabilitat i capacitats. Representar el mar, no és fàcil, ens diuen. I cada pintor –o pintora- si fixa per un motiu diferent. Marines més topogràfiques, altres que emfatitzen les llums, l’atmosfera o testimonien l’activitat humana o la força de les onades. La selecció de “Vistes del mar”, títol de l’exposició, parla d’aquestes qualitats de la pintura d’aquí, relacionant-la amb les inquietuds de París o altres capitals.

Poemes i arts

El títol de l’exposició s’inspira en el poemari de Joan Maragall, que fa cent anys, també va inspirar el quartet de corda d’Eduard Toldrà. A Canet de Mar, al xamfrà de dues rieres més cèntriques, hi ha la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner. L’arquitecte de l’hospital de Sant Pau o del Palau de la Música Catalana, la va arreglar com a casa d’estiueig, quan es va casar amb Maria Roura, propietaria del que a Canet era la Masia Rocosa. Actualment la casa pairal dels Roura exhibeix els testimonis mobles i immobles que la vinculen amb el prestigiós arquitecte modernista i amb el que ell i el període van significar per les arts i la cultura catalana.

Foto de biaix de l’oli de Ramon Martí Alsina (1826-1894). amb el mar des de la serra prelitoral, fa temps. Al costat, vitrall modernista de la Casa-museu de Canet de Mar – Foto: web del museu

La Casa-Museu disposa d’un espai de col·lecció permanent (ceràmica, escultura, pintures, mobles, etc). També ha incorporat un espai dedicat al fototògraf Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926-2018). I als baixos s’hi fan exposicions temporals relacionades amb el patrimoni museïtzat. Fa uns anys van dedicar una exposició a Lluïsa Vidal, la pintora col·lega de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. I de fet l’any passat, aquest  museu de Canet, va presentar una exposició de pintores que al voltant del 1900, havien exposat a la Sala Parés, temes florals.   

De mica en mica anem traient la pols del passat. Qui perd els origens… Pel que observem, el que dintre Barcelona serien espais rivals, a fora van trobant fòrmules i espais de col·laboració per resituar el patrimoni artístic comú: l’art català. Sala Parés i Artur Ramon segur es coneixen de tota la vida; Són dels negocis en actiu, més antics de la Ciutat Comtal. I ja hem parlat dels projectes a tres bandes, amb la Colnaghi de Londres (ara ja hi ha una altra mostra en marxa). La seva empremta a un museu local abona la idea de que conèixer els artistes del país és patrimoni de tothom, igual com ens estimem la llengua o els nostres músics.

Tema lliure, nova proposta

Exposició de petit format a les Finestres i a El Penjador

Deu dibuixos per cloure, el 1r concurs “Dibuixem el Cau de Bruixes”. L’any vinent, segurament canviarem de tema: I una altra festa?

Les exposicions de les Finestres i el Penjador comencen nova temporada. Un curs per endavant, ben nou. Del Cau de Bruixes (febrer, 2022) arrosseguem un concurs de dibuix, del que falta exposar els dibuixos de tema lliure, que ens han fet els guanyadors.

El TÍTOL EXPOSICIÓ: Els profes, sempre posen notes. Com valorar una obra d’art? 10 quadres, 14,4kg?

Al concurs, el primer, que vam organitzar per cercar dibuixants joves; si va presentar sobretot, alumnes d’una aula dels Sagrats Cors, d’edats entre 14 i 16 anys. En general.  També hi havia participants d’altres indrets o que per interès propi varen participar, perquè s’admetien joves de 10 a 25 anys, per intentar delimitar les edats.

Avui, 1 d’octubre us presentem els dibuixos, que han fet, de manera més individualment, els alumnes de la classe dels Sagrats Cors, que per iniciativa de la professora, varen acceptar el repte.  A les bases del Concurs no vàrem preveure que un dibuix podria ser el resultat d’un treball en equip: un dibuixa, l’altre pinta o coloreja amb llapis i un altre, retalla per enganxar  i fer un petit collage.

El 1r Premi del “Dibuixem” El Cau de Bruixes el va guanyar un equip d’alumnes i, les dues obres guanyadores –el jurat en va decidir dues-, intuïen ja aquesta mena de variabilitat impossible de controlar. Per sort, la Gina; la tutora ha entès que la participació per una exposició de tema lliure, entre els alumnes guanyadors –com fan al Marçó, pel premi de pintura-, podia ser amb els alumnes, dibuixant a títol individual. I això és el que ara podem exposar i trobareu penjat a El Trabuc i a la Perruqueria Camps-Figueras.

Cada alumna ha fet el dibuix, de tema lliure. Els van fer abans de les vacances: venien viatges, somnis, dèries, desitjos. Records de festa. Els alumnes coneixen el poble i hi ha temes locals, com dibuixos dedicats a la Festa del Pi. Un llop, animals, etc. Les Bruixes han quedat per un altre dia.

Esperem que gaudiu d’aquests dibuixos, fets amb molt bon gust per noies i nois que ara també han canviat d’escola. I com més o menys, tothom, hàgiu començat amb bon peu la nova temporada. Família, feina, etc.

L’exposició lliure dels premiats, coincideix també amb la marxa cap a un altre centre educatiu, de les monges dels Sagrats Cors. L’escola de Centelles forma ara part del sistema educatiu de les Vedrunes. Noves circumstàncies.

Neus Aller a Artemisia

L’artista obra temporada a la galeria, amb sèries completes, de gravat i pintura, inspirades per poemes
Fotos: Aleix Art

Corró d’Avall/ Centelles. Quan ha acabat de passar la Mercè, sembla de debò que el Montseny ha començat a carregar els núvols per fer ploure més, més amunt… Però es passegen núvols; cada cop el cel és més bonic. Però no hi ha manera…

Poema, poetes. Els que escriuen i acumulen versos, solen publicar llibres, poemaris. Aleshores, perquè un artista, té que mostrar el seu treball, aïllat d’uns versos, si també parteix de la lectura de tot un recull de poemes?

Neus Aller va per aquí. Fa uns deu anys, la vam trobar al Centre Cívic Pere Pruna, compartint exposició amb Pere Bruix i Laura Roca. Aleshores, els tres, feien una petita col·lectiva d’homenatge a Espriu (2013, Centenari). Ells i amb d’altres artistes formen part del grup Art-Tra, que de mica en mica, anem descobrint individualment.

Les dues noies eren les úniques que partien de poemes concrets, per crear obra nova. Bruix va trobar que el seu treball “astrofísic” connectava bé  amb l’autor de “Final del Laberint”.

Pont de mar

Al Pere Pruna, Neus Aller hi tenia peces aïllades del seu treball. Pintura. A la galeria Artemisia, hi ha sèries senceres. Conjunts d’obres que la Neus treballa com a unitats temàtiques. Riques en matisos i possibilitats. Combinant, partint d’uns pocs materials similars o colors, que donen unitat: em fixo amb els treballs amb taques blanques sobre papers i cartrons enganxats. Les sèries, són casi indivisibles. Però les unitats, es poden dividir. Bruix, per exemple, es fixava amb els àtoms.

L’exposició amb la que Cristina Requena obra temporada a la seva galeria, reuneix pintura, gravat i combinació de tot i collage. Últimament les exposicions són d’obra petita, però expliquen molt bé un mètode de treball, bastant comú entre els artistes que toquen paper. Aller porta obra recent, però també de precedent. Que ara es pot contemplar amb suficient distància, per a ella i per a noves mirades.

Hi ha una peça que em crida l’atenció: una de blava, a la paret sobre un moble raconer. De lluny, amb les paraules del sr. Francesc Vinyes, que va glossar la inauguració, amb pocs segons la vaig relacionar amb Grècia i l’obertura del treball discogràfic “Voices” de Vàngelis. Un viatge d’homes/dones intrèpids i valents, per anar establir contactes amb l’altra banda del món, a cop d’esforços olímpics. Per mar. Exposició “El color de les paraules”, de Neus Aller, fins el 5 de novembre.