CONSTRUINT LA SAGRADA FAMÍLIA

Cap al Cel

© Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família
Vista del cimbori central, dedicat a Jesucrist, en construcció i que es preveu culminar el 2020





Centelles. Quan feia de col·laborador a un diari de Barcelona, una de les activitats anuals més esperades, per mi, era la “visita d’obres” a la Sagrada Família. Cap al mes de juny i abans de la capta, la Junta que coordina la construcció del temple gaudinià, ens convocava, ens deixava uns cascos de paleta i ens enfilàvem vestides i ascensor amunt. A dalt hi havia la volta de la coberta, que és com una gran plaça i mirador per admirar Barcelona i el mar des de les altures. Però sobretot ens havíem de fixar en que s’estaven començant a construir les torres dels Evangelistes i la gran torre central de Jesucrist, situada sobre el que és el creuer de la basílica. Allà ens ensenyaven com ho tenien: que si formigó per aquí, que si granit per allà, que si la decoració dels pinacles. Any darrera any –durant un grapadet d’anys-, vam anar veient com cobrien la nau i l’interior del temple s’omplia de la llum dels vitralls, escultures, etc. 
Sis anys després de l’última visita que vaig fer a la Sagrada Família (2007), com a col·laborador de la secció de cultura d’aquell diari, el Temple continua en construcció. Han hagut de canviar encara més coses. Des del carrer, entrant a Barcelona, pel carrer Mallorca, fa poc em vaig fixar que ja es veia alguna cosa del tambor del gran cimbori central dedicat a Jesucrist. Un email enviat a l’oficina de premsa de la Junta ha tornat carregat de molta més informació sobre el que estan fent ara.
Fins el 2026? 
© Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família
Vista de la sagristia de ponent en construcció. 
És a la banda del carrer Provença.
Efectivament, a dalt a les altures, on operen les grans grues i des on es veuen els peatons i turistes com formigues, s’està treballant a bon ritme en les torres dels evangelistes i al gran cimbori central dedicat a Jesucrist. Actualment s’està a punt d’arribar als 76,6 metres d’altura de les torres dels evangelistes. Quan s’arribi a aquesta altura, s’ha de fer un “pont” o corona que uneix-hi totes les torres entre si. Als peus d’aquestes torres s’està acabant de construir la coberta inclinada de connexió amb la torre de Jesucrist, que inclourà uns finestrals de granit que il·luminaran al creuer. Un cop es completi aquesta volta es podrà començar a construir el nucli central, el tambor de la gran torre central, que segons interpreto, al final és el que ha de donar a la Sagrada Família una altura total de 172, 5 metres d’altura. La torre de Jesucrist serà gran, de forma cònica i coronada per una creu. La idea és tenir-la acabada el 2020. Parlo aquí d’aquesta torre. La resta de la Sagrada Família, els arquitectes creuen que podrà estar el 2026. Una data carregada de simbolisme, ja que es compliria el centenari de la mort del seu geni creador, Antoni Gaudí.
Paral·lelament a aquestes parts de la basílica, es treballa amb altres aspectes. Per exemple, també es dissenya l’interior d’aquestes torres, per solucionar els accessos. Tot es va fent amb un equip de professionals, ben equipats i preparats tecnològicament que estudien, interpreten i posen en pràctica un concepte arquitectònic basat en el projecte i la filosofia de Gaudí. Fins fa uns anys, l’arquitecta en cap era en Jordi Bonet. Des de finals del 2012 el substitueix en Jordi Faulí. 
M’enrecordo que el sr. Bonet ens explicava que la construcció de la Sagrada Família es basava en un estudi detallat de tot el material i la documentació de Gaudí. Però hi havia una llacuna important d’informació, ja que s’havia perdut molt material en l’incendi del 1936. Des d’aleshores la construcció del Temple havia anat avançant a partir de l’extrapolació de l’arquitectura gaudinana, a partir del que ja hi havia construït, la lògica pròpia del disseny i les restes de maquetes i papers que es van poder salvar o s’han anat redescobrint. 
Una altra banda on es treballa i es veuen avenços importants és a la sagristia de ponent. Pel carrer Provença s’ha de veure part d’una estructura octogonal que serà una de les dues sagristies de les que disposarà l’església. Disposa de subterrani  i planta baixa, que ha d’anar coberta per cúpules amb arcs parabòlics. 
Dibuix de la Sagrada Família de Víctor Martínez Escámez, Swasky. 
En aquest dibuix es veu bé el cimbori que comença a 
despuntar a la part alta de la basílica, 
entre mig de vestides i de les altres torres ja construïdes. 
El dibuix de Swasky forma part del seu llibre 
dedicat a l’arquitectura gaudiniana, 
editat dintre la col·lecció de quaderns de dibuix urbà 
de l’Ajuntament de Barcelona. 
Més info a: http://www.swasky.es.


5% de catalans

No tinc dades sobre noves escultures o detalls d’altres arts. El que si inclou el document de premsa, són dades estadístiques. Una cosa que em crida l’atenció, és que durant el 2012 van visitar la Sagrada Família 3.200.000 persones. Persones que van entrar al Temple, per la taquilla, i no com a participants a alguna celebració litúrgica. D’aquests visitants “pagants”, només el 5% eren catalans. Un altre 8% venia de la resta d’Espanya. Els habitants més nombrosos, vinguts de països concrets, són els nord-americans i canadencs, que representen el 12%. Els italians, només ells, representen el 10% dels visitants. La resta són d’altres països europeus, de la resta del continent americà, així com dels orients, etc. L’entrada amb tiquet al Temple és sumament important, ja que és una de les fonts de financiació de les obres que es va pagant amb injeccions particulars. D’aquí també la importància de la capta, de la que parlavem al principi, que serveix per animar més gent a visitar l’edifici gaudinià i a col·laborar amb donacions. 

A vegades els periodistes i la gent insisteixen en preguntar quan tindrem la Sagrada Família acabada. És una fita important, realment. Però trobo que també és important poder gaudir de que està en construcció. És igual, com si fóssim a l’edat mitjana fent una catedral i tenim equips de professionals i de diferents arts ocupats en diferents temes: que si les parets, que si els arcs, les escultures, els finestrals. Trobo xulo que el repte de construir aquest nou temple pertany-hi al nostre temps, ja que és un desafiament i una prova de que el nostre país té molta voluntat.

ZOOM A LA COL·LECTIVA

Laura Ramos, més introspectiva

Laura Ramos
Dibuix de l’artista centellenca que es pot veure a
la Col·lectiva
Avui comencem un repàs, artista per artista, de les obres exposades a la Col·lectiva Aleix Art 2013, que es pot veure fins el 18 d’agost a la Capella de Jesús de Centelles. Laura Ramos és de Centelles. L’any passat va sortir al blog perquè va començar a mostrar els seus dibuixos de caire infantil i també va fer un aparador amb retoladors a la primera etapa del bar de La Centraleta. Pel que m’ha anat dient, tant el dibuix de tema lliure, com l’obra feta amb el tema de “viure sol, viure en parella”, els va plantejar a cavall d’un stage d’uns mesos a Irlanda, i visites puntuals a la seva vila natal. Ella mateixa m’explicava que el dibuix “La vida et fa de coses senzilles”, l’ha acompanyat amb l’equipatge, amunt i avall. Per això presenta el plec al full. En aquest dibuix, podríem dir que Laura resumeix les coses que fa i que li agraden o desagraden de la vida, actualment. És com un manifest personal en que posa l’accent a les coses senzilles del seu temps vital: no li agraden els bassals, però li agraden els núvols. Li agrada el té, fuma, té mans per vàries coses. Els ulls són observadors. S’ha autoretratat posant retalls de collages de papers estampats, a algunes parts, seguint una idea seva que ja era present a aquells gravats calcogràfics d’estudi que va ensenyar a la Centraleta. Aquest collage d’estampats l’ha anat acompanyant en els seus diversos dissenys. 
El manifest personal, canvia a visió filosòfica a la peça del tema de l’exposició. Aquí la Laura, analitza més els tipus de relacions de les coses que tenen motiu per tenir una parella, de manera més o menys necessària o independent. L’artista fa un esquema i dibuixa i escriu les idees. Un text present a la taula de la mostra acaba d’explicar els significats.
En resum el què crec que tenim a aquí és una Laura Ramos que es mostra més interessada per mostrar el seu jo i el seu pensament. Fuig una mica dels temes dels contes i més infantils, si bé manté el mateix sentit naïf o com ninotaire de sempre, que trobem per exemple en els seus pins i mirallets. Podeu veure més coses del treball de la Laura si entreu al seu web: http://cosestushis.blogspot.com




COL·LECTIVA ALEIX ART, EN MARXA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Jaume Moroldo, Eduard Duran, David Viñolas, Fina Tuneu, Imma Parés, Josep Làzaro, 
Aleix Mataró, Zenda, Eulàlia Llopart, Laura Ramos, Sílvia Muñoz i Jordi Sarrate. Faltaven alguns artistes de la 
col·lectiva

Bon començament


Fotos: Ramon Xuriach.


Centelles. Ja està. La inauguració de l’exposició ja ha passat i ara toca disfrutar-la i ensenyar-la als visitants. Aquest matí de diumenge, per la Capella de Jesús han passat unes quaranta persones. Persones solitàries o en parella, com el tema de l’exposició. I també un grup de nanos nord-americans, de Huston, Texas. Agrada molt l’exposició. La gent troba molt maca la selecció de les peces. Es fixa força en l’obra de la Fina Tuneu que s’ha de descobrir per un mateix. En el retrat de’n Casals: es fixen amb els ulls grossos i amb el treball realista d’en Lluc. El dibuix sobre paper de seda de l’Olga també atrau: és interessant que l’artista dibuixa sobre un paper molt delicat  i no interromp l’obra si li surten arrugues i estripades. El dibuix és un treball viu. 
També obté comentaris elogiosos la pintura de l’Imma Parés. En general els visitants fan la volta al revéss de com està muntada l’exposició, seguint un ordre alfabètic. Però és indiferent. De les obres del tema comú –“viure sol, viure en parella”-, agrada molt l’obra ceràmica de la Marta Postico i el treball del seu costat: el quadrat delicat de costura de l’Eva Pujol –una peça afegida a l’exposició, fora de l’edició del catàleg-. El quadern amb una partitura preparat per David Viñolas també genera admiració i curiositat: com traslladarà la melodia de l’“Alone together” a una sola bateria? El dijous 8 d’agost ho sabrem.
En quan a la inauguració d’ahir a la tarda va anar molt bé. Hi havia molta gent i l’acte en sí va sortir bastant rodó. Va obrir el torn de paraules, el senyor alcalde

amb un discurs d’elogi pel projecte i el treball dels artistes participants. Un servidor també va dirigir unes breus paraules, explicant l’esquema de l’exposició  i agraint l’esforç de tots: especialment dels artistes, els sponsors i les col·laboracions. Hi havia diversos fotògrafs. Les imatges que pugui aconseguir les penjaré a una galeria del flickr. Ara aquí teniu una selecció de les imatges que va tirar el fotògraf col·laborador del blog Ramon Xuriach. 

A la dreta, Miquel Arisa, alcalde de Centelles. Aleix Mataró,
editor d’Aleix Art i Jordi Sarrate, degà dels artistes
representats a la mostra.

Foto Francesc Mataró
De pastes salades no en va quedar cap. El barril de cervesa Terra, en vam gastar la meitat i si tot va bé, tornarà a sortir divendres vinent, en ocasió del ball de la Zenda. La coreògrafa ,ahir va explicar que seran dues ballarines. Ella i una seva col·lega es posaran aquells vestits tan elegants i sensuals i dansaran “Flor de taronger” i l’”Oxitocina”.  En la llista de comentaris elogiosos mareix un capítol a part el catàleg, que tothom es mostra satisfet de l’aspecta i de que s’hagi pogut fer un quadern tant xulo.
Penjo aquestes línies i vaig a obrir de nou la capella, a veure que ens depara la tarda!

A PUNT D’INAUGURAR LA COL·LECTIVA

Viure sol o en parella:
Una vintena d’artistes reflexionen aquest tema

Aleix Art
Demà a la tarda, els llums de la Capella de Jesús 
permetran descobrir bé i amb calma les 44 obres aportades
pels 23 artistes que participen  a la Col·lectiva. Seguint un horari
es podrà visitar fins el 18 d’agost.
Centelles. Aquest dissabte a les 7 de la tarda s’inaugurarà oficialment l’exposició Col·lectiva Aleix Art 2013. Recordo que els artistes són: Roman Arañó, Marina Berdalet, els Bonobos, la Laura Ramos, l’Eva Pujol, la Núria Guinovart, en Jaume Roure, en David Casals, la Imma Parés, la Fina Tuneu, l’Antoni P. Vidal, la Zenda, l’Eduard Duran, en Swasky, en Leri, en David Viñolas, l’Olga Molina, l’Anna Taratiel, l’Eulàlia Llopart, en Jaume Moroldo, la Marta Postico, en Jordi Sarrate i un servidor. 
L’exposició ha estat possible gràcies la bona predisposició dels artistes i també gràcies al suport de l’Ajuntament de Centelles i de set sponsors que han permés sumar esforços: Biés Osona, Assegurances Pilar Puig, Pisca disseny gràfic, Dorseran, La Sagrera, La Drogueria i Terrytowel. 
Els artistes participen, cada un, amb una obra de temàtica lliure i una altra de més petita –de 25×25 com a màxim-, dedicada al tema “viure sol, viure en parella”. Hi ha propostes del camp de la pintura, el dibuix, el gravat, la fotografia, la dansa, l’arquitectura, la il·lustració. Cada artista ho ha tractat des del seu àmbit. De mica en mica, en dies successius, anirem fent una crònica de les coses exposades.
L’exposició ja està muntada. Dimecres vam fer l’empenta forta i ahir i demà acabarem de pulir alguns detalls. Ja hi ha els cartells escampats. Invitades moltes persones.  Els cervesers Terra portaran un barril per assedegar la set i de Can Molas vindran les pastes salades que vaig encarregar la setmana passada. També hi haurà aigua i fanta pels més menuts. Segurament vindran varis dels artistes participants. Però no sembla que hàgim de ser tots, ja que n’hi ha que tenen molts compromisos. Com els Bonobos que demà es trobaran de bolo al Vendrell. Hi ha artistes de Centelles i d’altres llocs. Més o menys la meitat. Segurament vindrà la Sílvia Muñoz d’Imbert, crítica d’art i historiadora de l’art, autora del text introductori del catàleg. El seu article és com una contribució personal, la seva visió del tema de l’exposició: viure sol, viure en  parella. 
El fet que triés aquest tema respon a la idea de que, d’alguna manera, l’exposició podia reflectir un capítol autobiogràfic de l’autor del blog. Fa casi un any que m’he independitzat i el tema de viure sol o en parella em va semblar adient i universal per a tots, ja que forma part de les etapes de la vida i de les circumstàncies de cadascú. Si l’any que ve es repeteix una col·lectiva, amb els artistes citats entre l’agost del 2012 i el 13, potser el tema serà de caire més social, atenent a l’existència d’una secció del blog dedicada a aquests temes: Tint Social.
Però ara estem a la vigília de la inauguració de la primera Col·lectiva. La que funciona per si sol. Si pot servir de carta de presentació, crec que la Col·lectiva Aleix Art diposa ja d’una marca pròpia que es troba en la imatge del cartell de la mostra. Dissenyat per l’estudi Pisca, mostra com una “serp” de color pistatxo que s’arrossega per sobre una xarxa. Les dissenyadores hi volien suggerir la generació de la paraula “art”. Sigui com sigui, és un disseny original i identificatiu que espero que no trigui a associar-se amb aquesta iniciativa expositiva del blog Aleix Art.
L’exposició va acompanyada d’activitats complementàries: estrenarà les activitats la Zenda, el divendres 2 d’agost, a dos quarts de vuit del vespre, amb dos balls extrets del seu espectacle ZendaDansa cap a Orient, representat al Casal el passat 7 de juliol. Ho ballarà amb grup. Però per això falta una setmana. 
Desprès de demà, el blog recuperarà la seva rutina normal, amb noves aportacions a la portada i a les seccions ordinaries com la Crònica de Centelles. Estic ultimant una nova entrega del monogràfic d’Espriu i els artistes, dedicat a un artista que descansa molts kilometres al nord.