ESPRIU I ELS ARTISTES
Conflictes i mites propers
 |
|
Espai Subirachs
L’escultura “Sepharad”, del 1960
|
Centelles. Fa molts dies que vam publicar l’última aproximació a la relació d’Espriu amb els artistes. Va ser entorn a la inspiració del poeta, a partir d’escultures de Josep Maria Subirachs. Faltaven altres aportacions en la mateixa òrbita i aquí teniu la segona. Avui ens aproparem a un conjunt també de tres peces que va fer en Subirachs, a partir de tres poemes de l’Espriu: Sepharad (1960) Assaig de càntic al temple (1964) i Caribdis (1971).
Les tres escultures de Subirachs que van inspirar uns poemes a l’Espriu –“Psalm”, “Temple” i “Tekel”-, podríem dir que, en general, generaven una lectura poèticament més espiritual i tranquil·la. Contemplativa. Les tres escultures de Subirachs, inspirades en poemes d’Espriu, sobretot “Sepharad” i “Caribdis” emfatitzen els conflictes, les crisis. El cas és que l’escultura Sepharad es basa en el poemari “La pell de brau”, editada el 1959. L’escultura és del 1960. En aquest poemari, Espriu evoca la crisi recorrent dels pobles de la península, metafòricament explicat en la forma d’un brau i el mite de Sepharad, el nom antic de la península habitada i compartida amb els jueus. Subirachs agafa les idees essencials de la descripció de la pell del brau i la trasllada en fusta, en parts separades per uns eixos de ferro que evoquen els ossos i la cornamenta. Aquesta descripció es troba més aviat en els primers poemes, ja que a mesura que Espriu avança en el seu discurs s’endinsa cap a altres conceptes més complexos.
El primer dels poemes és prou il·lustratiu per comparar-ho amb l’escultura de Subirachs:
I
El brau, en l’arena de Sepharad,
envestia l’estesa pell
i en fa, enlairant-la, bandera.
Contra el vent, aquesta pell
de toro, del brau cobert de sang.
és ja parrac espesseït per l’or
del sol, per sempre lliurat al martiri
del temps, oració nostra
i blasfèmia nostra.
Alhora víctima, botxí,
odi, amor, lament i rialla,
sota la closa eternitat del cel.
El poema està extret del llibre que agrupa “La Pell de Brau” i “Setmana Santa” d’Espriu, editat per Edicions 62, dintre la col·lecció Poetes del XX. Publicació del 2012. La publicació d’aquest poema i els altres en aquest article, compte amb el visti-plau de l’editorial catalana, que gestiona els dretsdels hereus.
L’escultura Sepharad de Subirachs, evoca de forma impactant algun dels termes expressats per l’Espriu: “estesa pell”, “bandera”, “sang i parrac”. L’escultura com a tal és del 1960, dos anys després de Tekel i de les altres dues peces de què parlàvem en l’article anterior. Aquí veiem que Subirachs combina fusta i ferro. La fusta és pintada. És una obra en la mateixa línia de Tekel on ja combinava diferents materials i incloïa algun objecta pintat. L’escultura Sepharad, fa un metre i deu centímetres d’alt. Es troba situada al vestíbul de la Casa dels Braus, un edifici d’habitatges d’Antoni de Moragas situat prop de La Monumental.
 |
|
Espai Subirachs
“Assaig de càntic en el temple”
|
La idea de combinar materials segueix en les altres dues peces. “Assaig de càntic al temple”, és del 1964. Combina bronze i fusta. L’al·liació serveix de soport del títol, amb les lletres en relleu com si fossin tipografies d’impremta. Sobre la fusta, que sembla una pedra litogràfica, hi ha el poema en qüestió, que comença amb les paraules “Oh, que cansat estic de la meva / covarda, vella, tan salvatge, terra” (Espriu, “Antologia poètica”, Edicions 62, 1978, p. 65)
És important remarcar que tota aquesta tasca es fa en vida del poeta i que en té ple coneixement de que Subirachs fa aquestes interpretacions i incorporacions de versos seus. Són col·legues i d’alguna manera s’ajuden a la difusió de la pròpia obra i dels mateixos neguits culturals. L’escultura de “L’assaig” és per tant bastant senzilla compositivament. Potser amb els elements evoca la idea de “bruta, trista, dissortada pàtria”, que el poeta parla per referir-se al seu país.
Si Sepharad i Assaig… descriuen bastant visualment la idea del poema, la tercera escultura, “Caribdis” es rodeja d’una idea molt més abstracte i allunyada objectualment dels mots del poema. Caribdis era una nimfa, filla de Poseidó i de Gea. Bebia una gran quanitat d’aigua, cada dia, que feia provocar remolins. Els experts han provat d’enllaçar aquests fets mitològics amb estats marins i metorològics de l’estret de Messina, entre la península Itàlica i Sicília, la Magna Grècia. Espriu va dedicar un poema a aquest personatge mitològic, que diu:
CARIBDIS
Si salvo l’escull del cel,
caic en el fons de l’abisme.
Nauxer del meu temps perdut,
solco només hores tristes.
Algun dia seguirem
l’espai – temps, la corba immensa.
De retorn, ens colgaran
tan sols uns grapats de terra.
 |
| Espai Subirachs
La peça “Caribdis”.
Si cliqueu en les imatges podreu
llegir els textos que Subirachs introdueix,
que són mots de l’Espriu
|
He extret aquest poema de la descripció de l’escultura de Subirachs, en la pàgina web de l’artista. És el 1974 quan Subirachs en fa una imatge escultòrica. Pertany a una etapa en que l’artista feia obres en dues parts. En aquest cas les dues parts de fusta, es troben unides per una frontissa. Forma com una La al revés. A la part curta hi ha incrustada una bola de marfil. A la part on hi ha agafada la frontissa, que és també el tros de fusta més llarg i en posició vertical, hi ha inscrit el poema de l’Espriu. Potser en aquesta escultura, Subirachs evoca la idea de pas perillòs. La bola de marfil podria ser la metàfora orgànica de la ninfa, i tota la resta, el resultat de la seva set incessant. De fet les especulacions són lliure i poden variar amb el pas dels temps. Però el fet que sigui una frontissa, que s’obri i es tanqui, que deixi passar, evoca moltes idees.
 |
|
|
badaluc 