A PUNT D’INAUGURAR LA COL·LECTIVA

Viure sol o en parella:
Una vintena d’artistes reflexionen aquest tema

Aleix Art
Demà a la tarda, els llums de la Capella de Jesús 
permetran descobrir bé i amb calma les 44 obres aportades
pels 23 artistes que participen  a la Col·lectiva. Seguint un horari
es podrà visitar fins el 18 d’agost.
Centelles. Aquest dissabte a les 7 de la tarda s’inaugurarà oficialment l’exposició Col·lectiva Aleix Art 2013. Recordo que els artistes són: Roman Arañó, Marina Berdalet, els Bonobos, la Laura Ramos, l’Eva Pujol, la Núria Guinovart, en Jaume Roure, en David Casals, la Imma Parés, la Fina Tuneu, l’Antoni P. Vidal, la Zenda, l’Eduard Duran, en Swasky, en Leri, en David Viñolas, l’Olga Molina, l’Anna Taratiel, l’Eulàlia Llopart, en Jaume Moroldo, la Marta Postico, en Jordi Sarrate i un servidor. 
L’exposició ha estat possible gràcies la bona predisposició dels artistes i també gràcies al suport de l’Ajuntament de Centelles i de set sponsors que han permés sumar esforços: Biés Osona, Assegurances Pilar Puig, Pisca disseny gràfic, Dorseran, La Sagrera, La Drogueria i Terrytowel. 
Els artistes participen, cada un, amb una obra de temàtica lliure i una altra de més petita –de 25×25 com a màxim-, dedicada al tema “viure sol, viure en parella”. Hi ha propostes del camp de la pintura, el dibuix, el gravat, la fotografia, la dansa, l’arquitectura, la il·lustració. Cada artista ho ha tractat des del seu àmbit. De mica en mica, en dies successius, anirem fent una crònica de les coses exposades.
L’exposició ja està muntada. Dimecres vam fer l’empenta forta i ahir i demà acabarem de pulir alguns detalls. Ja hi ha els cartells escampats. Invitades moltes persones.  Els cervesers Terra portaran un barril per assedegar la set i de Can Molas vindran les pastes salades que vaig encarregar la setmana passada. També hi haurà aigua i fanta pels més menuts. Segurament vindran varis dels artistes participants. Però no sembla que hàgim de ser tots, ja que n’hi ha que tenen molts compromisos. Com els Bonobos que demà es trobaran de bolo al Vendrell. Hi ha artistes de Centelles i d’altres llocs. Més o menys la meitat. Segurament vindrà la Sílvia Muñoz d’Imbert, crítica d’art i historiadora de l’art, autora del text introductori del catàleg. El seu article és com una contribució personal, la seva visió del tema de l’exposició: viure sol, viure en  parella. 
El fet que triés aquest tema respon a la idea de que, d’alguna manera, l’exposició podia reflectir un capítol autobiogràfic de l’autor del blog. Fa casi un any que m’he independitzat i el tema de viure sol o en parella em va semblar adient i universal per a tots, ja que forma part de les etapes de la vida i de les circumstàncies de cadascú. Si l’any que ve es repeteix una col·lectiva, amb els artistes citats entre l’agost del 2012 i el 13, potser el tema serà de caire més social, atenent a l’existència d’una secció del blog dedicada a aquests temes: Tint Social.
Però ara estem a la vigília de la inauguració de la primera Col·lectiva. La que funciona per si sol. Si pot servir de carta de presentació, crec que la Col·lectiva Aleix Art diposa ja d’una marca pròpia que es troba en la imatge del cartell de la mostra. Dissenyat per l’estudi Pisca, mostra com una “serp” de color pistatxo que s’arrossega per sobre una xarxa. Les dissenyadores hi volien suggerir la generació de la paraula “art”. Sigui com sigui, és un disseny original i identificatiu que espero que no trigui a associar-se amb aquesta iniciativa expositiva del blog Aleix Art.
L’exposició va acompanyada d’activitats complementàries: estrenarà les activitats la Zenda, el divendres 2 d’agost, a dos quarts de vuit del vespre, amb dos balls extrets del seu espectacle ZendaDansa cap a Orient, representat al Casal el passat 7 de juliol. Ho ballarà amb grup. Però per això falta una setmana. 
Desprès de demà, el blog recuperarà la seva rutina normal, amb noves aportacions a la portada i a les seccions ordinaries com la Crònica de Centelles. Estic ultimant una nova entrega del monogràfic d’Espriu i els artistes, dedicat a un artista que descansa molts kilometres al nord. 

COL·LECTIVA ALEIX ART 2013

Demà encarregaré les pastes

Aleix Art
Cartell de l’exposició, dissenyat per Pisca
Centelles. Aquesta setmana no he actualitzat la portada. La veritat: no tenia massa material i me n’he començat a reservar per l’agost, ja que podré anar a veure exposicions i fer-ne la crònica tal i com hauria de ser sempre: l’exposició doble de Tàpies està pendent. També un bon article sobre els retrats de Picasso. Voldria poder fer també una escapada a l’Empordà. El José Luís Pascual, artista que va estar una temporada a Centelles, ha obert una exposició al seu taller de Camallera. També vull preparar nous articles sota el títol genèric “Treballs d’Estiu”, com vaig fer l’any passat. Falten dues setmanes per començar les vacances i aquesta etapa diferent del blog.
Ara el tema més important en el que està implicat aquest blog és l’exposició Col·lectiva Aleix Art 2013. Es tracta de la primera exposició organitzada prenent com a base els artistes citats, durant una temporada a la portada i a les seccions. Vaig tancar la selecció a l’agost passat.
A l’exposició que s’inaugura el dissabte, 27 de juliol, a les 7 de la tarda, podreu veure l’obra de 23 artistes. Cada un participa amb una obra de tema lliure. I els que han volgut, gairebé la majoria, també n’han fet una amb el tema “Viure sol, viure en parella”. El tema de l’exposició inspira el subtítol de la mostra, que figura també al cartell: “Habitació doble o individual?”
Duendes artístics
Participen a la mostra els artistes: Roman Arañó, Marina Berdalet, els Bonobos, la Laura Ramos, l’Eva Pujol, la Núria Guinovart, en Jaume Roure, en David Casals, la Imma Parés, la Fina Tuneu, l’Antoni P. Vidal, la Zenda, l’Eduard Duran, en Swasky, en Leri, en David Viñolas, l’Olga Molina, l’Anna Taratiel, l’Eulàlia Llopart, en Jaume Moroldo, la Marta Postico, en Jordi Sarrate i un servidor. Es tracta d’una exposició de perfil multidisciplinar tal i com preten ser l’oferta d’articles i temes del blog. Això permetrà que els artistes músics com els Bonobos o el David Viñolas, un dia ens ofereixin una mostra del seu so. I que la Zenda ens balli dos coreografies de les seves danses orientals.
Actualment ja tinc guardades la majoria d’obres, a punt per penjar-les la setmana vinent. Es presenten propostes interessants i fidels a l’esperit de cada artista. L’exposició compte amb un catàleg.
L’exposició ha estat possible gràcies la bona predisposició dels artistes i també gràcies al suport de l’Ajuntament de Centelles i de set sponsors que han permés sumar esforços: Biés Osona, Pilar Puig, Pisca disseny gràfic, Dorseran, La Sagrera, La Drogueria i Terrytowel. En el cartell que us adjunto hi trobereu els horaris, les dates de la inauguració i el programa d’activitats que us hem preparat. Ara falta que arribin les últimes peces, muntar, passar l’escombre, plantar els cartells, preparar la vestimenta ideal… i inaugurar. El dia 27 ja se que per beure el plat fort serà la cervesa Terra, feta per uns centellencs experimentats que també en serviran el dia dels concerts. El tema teca, estic encara pensant si faig dolç o salat.

DIBUIX URBÀ

El simposi ja dibuixa Barcelona

Lapin
Un dels primers dibuixos publicats al web del simposi, en les hores previes
als tallers. Els dibuixants urbans vinguts d’arreu es van ajuntant i 
coneixent o retrobant.
Centelles. La web oficial del simposi de dibuix urbà ja comença a tenir els primers apunts del Lapin penjats. Lapin, el dibuixant francès afincat a la Ciutat Comtal serà el periodista gràfic que prendrà nota d’aquesta quarta trobada de dibuixants urbans de tot el món, que es fa i s’ha organitzat a Barcelona. Entre avui dijous 11 i el dissabte 13 es celebraran el gruix d’activitats. El simposi agrupa una sèrie de tallers i sessions teòrica-pràctiques impartides per mestres del dibuix urbà. Per participar d’aquests tallers s’ha d’estar registrat i haver abonat una matricula. Els nostres amics dibuixants urbans han preparat una vintena de tallers, això són sessions que seran conduïdes per vint profes diferents, que desenvoluparan qüestions de tècnica, de perspectiva, color, llums, ombres, l’energia de la ciutat. Ingredients i receptes per fer dibuix urbà. Cada taller, de la vintena preparada, comptarà amb la participació màxima de disset alumnes. Es podran fer varis tallers segons les necessitats de cadascú. L’organització del USK ha previst inclús un itinerari pels tallers en funció dels interessos de cadascú: voleu treballar la perspectiva: feu aquests grup de tallers. Voleu aprendre a aplicar l’aquarel·la, feu aquests altres. 
Al blog Aleix Art 
tenim una 
que podeu conèixer clicant
o anant a la finestreta
adequada de la 
columna de la dreta
En la nòmina de professors trobem noms tant coneguts com el de Sagar Fornies o la sevillana Inma Serrano. També Verònica Lawlor o –un nom que em sona del curs de dibuix urbà de l’any passat-: Marina Grechanik. Al web informen bé sobre el tema de cada taller. I també la seva ubicació: Barcelona ofereix molts escenaris i atractius. Varis tallers ensenyaran recursos per agafar l’energia i l’ànima del lloc. 
El programa del Simposi inclou sessions de dibuix urbà, fora de la programació oficial. Són les sessions off-simposium, que es faran a llocs emblemàtics de Barcelona, com el Park Güell. 
Els primers dibuixos de la mà de Lapin ens parlen de les primeres trobades i coneixences entre els participants al simposi. Com que els quaderns va bé obrir-los al voltant d’una taula amb una cervesa, parlant i xerrant, aquesta és la idea general dels primers dibuixos que mostren el personal reunit i ja obrint, de forma automàtica els respectius blocs.
Com en ocasió dels altres simposis que s’han fet, el de Barcelona també es farà coincidir amb un sketchcrawl. Una trobada per dibuixar, oberta a tothom, però sobretot als que ja coneixen la filosofia d’aquest tipus de treballs dedicats a l’ambient urbà i vital. El dissabte 13, es farà el que és ja el 40é sketchcrawl a Barcelona. Aquest cop s’anirà per la zona del Passeig del Born, Ciutadella i Arc de Triomf. Paral·lelament a la sessió oberta del sketchcrawl, l’FNAC i l’acadèmia Joso han organitzat un segon concurs de quaderns. Em consta que un grup de dibuixants urbans de Vic es sumaran a la trobada de la Ciutat Comtal.
El Simposi de dibuix urbà de Barcelona porta molt de temps gestant-se i ara ha arribat el moment d’estrenar els mobles. Els seus organitzadors han aconseguit la complicitat de l’ajuntament barceloní i també d’sponsors afins al dibuix que col·laboren amb el projecte. El cas és que la projecció d’avui del dibuix urbà no té res a veure a la que tenia fa un any. I en termes generals, parlem d’una vena creativa molt joveneta i en la que la internet també hi juga un paper important. http://bcn2013.urbansketchers.org

EXPOSICIONS D’ESCULTURA

Doble ració d’escultura a Vic: 
Marta Solsona i Jordi Díez


Foto: Aleix Mataró
Aquesta escultura és la de perfil més geometritzant de
Marta Solsona. Sense perdre la naturalitat, tendeix
a simplificar elements corporals. En varies obres, l’artista
fa peces amb més d’un element compositiu.
Centelles. Si fa temps que no aneu a una exposició d’escultura contemporània, ara teniu una bona oportunitat de fer-ho a Vic. La proposta més fugissera és la que es fa al carrer Manlleu de la capital d’Osona. El mateix carrer, via d’accés a un important conjunt de comerços, serveix d’escenari per distribuir les escultures de bronze de Marta Solsona. Aquesta artista barcelonina és la que amb les seves obres de figures realistes i properes ha començat a ocupar alguns espais públics. A Vic mateix hi ha escultures seves, fixes, a la Plaça dels Màrtirs, una pagesa, i també a l’entrada de l’edifici del Sucre, amb un mercader de porcs. Solsona s’ha especialitzat en aquest tipus d’escultura. A la ressenya biogràfica del seu blog, llegeix-ho que es va iniciar a l’art, més cap a la maduresa, però que era una vocació que portava des de sempre. Les seves escultures ens parlen de persones, especialment dones, properes, d’expressió serena i boniques que desenvolupen un rol, ja sigui d’un ofici de sempre –com les puntaires- o donen forma a un concepte, com la Llibertat. M’agradaria demanar-li a l’artista si la base primera són escultures de fang o treballa amb guix. En algun punt ha de treure motlles per poder reproduir les escultures. Els bronzes es poden reproduir, com un gravat, però molt més complex, amb la introducció en el motlle del bronze fos, en la fundició. Si mireu les peces del carrer Manlleu, vàreu que estan signades i numerades. I també que tenen tonalitats diferents, respecte l’una de l’altra. Solsona acaba les peces fregant la superfície i aplicant-li procediments que fan que el bronze canvií de color i s’acosti a un aspecte més petri o més lluent. Hi ha escultors que fan bronzes que sembla que hagin esculpit pedra o hagin fet una peça de ceràmica.
Aquesta exposició al carrer Manlleu es fa en el marc de la Festa Major de Vic. El dia clau és el proper 5 de juliol, Sant Miquel dels Sants. Segurament al cap de 72 hores –dilluns vinent- aniran per desmuntar aquesta exposició pública i viaria.

Volums espirituals
A.M.
Díez ens presenta un Jesús crucificat,
que com a element diferent no sembla tenir barba.
És com un home en general.
A l’altra banda de la ciutat vella de Vic, a darrera la catedral hi ha l’espai de l’Albergueria, que s’ocupa d’activitats culturals del Bisbat. A la sala d’exposicions, un esplèndid espai amb volta de canó romànica, hi podem veure actualment una petita, però intensa exposició d’escultures de Jordi Díez. L’Albergueria fa actualment un cicle de mostres escultòriques que van començar amb Ferran Vives i acabaran amb Josep Ricart. Díez és un artista resident a Centelles. Conegut al nostre poble pel monument a Ildefons Cerdà, que rep als visitants a la segona rotonda d’entrada al poble, abans del pont del tren. Aquest monument pertany a l’òrbita més original de la seva obra, en que treballa amb filaments de barnilla de ferro o alumini que solda i uneix per crear unes estructures i xarxes que formen uns cossos energètics i contundents. Aquest és l’estil d’obres amb que coneixem a Díez a Centelles, ja que també té obres en espais particulars. A l’Albergueria, però, hi ha com un petit compendi de les seves habilitats, expressades amb imatges religioses. S’ha de dir que l’escultor també va ser l’autor del Sant Hipòlit de pedra que dóna la benvinguda a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. Aquest altre registre també el trobem a la sala vigatana, però en petites obres: destaca un mig relleu d’un Crist, que està representat tot nu. Sense mantells. També ho veiem en una talla de fusta mariana, mig acabada. O més aviat, amb ganes de deixar-la indefinida però eloqüent en els punts més sensibles, com el cap i el tòrax.
La resta d’obres són  una xarxa amb trossos d’una escultura de pedra o guix. I dues peces, de gran format, fetes amb barnilles i fils d’alumini o ferro soldats. La més gran és un àngel. La més espectacular un Crucificat, representat parcialment i com si les barnilles de ferro fossin les línies del llapis que s’escapen i projecten la figura més enllà. El conjunt de les peces configuren com un camí de desmaterialització, de recerca de les essències i l’espiritualitat. És una obra espiritual, veritablement, que transmet una visió personal, de l’escultor de la transcendència i del cristianisme. Una mirada potser atenta al dinamisme cibernètic del segle XXI i que controla bé la potència de les formes esbossades.