PATRIMONI MUSEÍSTIC


Foto: Xavi Olivé
Façana principal del Museu d’Art de Cerdanyola, una dia a la nit, amb la visió claradels vitralls modernistes. 


La capsa de bombons 
de Cerdanyola del Vallés

Centelles. Diumenge passat vaig posar rumb cap al sud i el cotxe em va portar a Cerdanyola del Vallès. Hi vaig anar per la ruta que conec, quan vaig per aquella zona per feina. Vaig rodejar el polígon de la Ferreria i vaig entrar a Cerdanyola pel sud. Un cop en el seus carrers, en vaig anar seguint fins que –després de consultar el desesperant movilmaps-, vaig poder aparcar al costat de l’església parroquial. 

Caminant una mica de nord, vaig trobar de seguida el carrer de Sant Martí i la seu del Museu d’Art de Cerdanyola. Tenia previst estar-hi uns trenta minuts, però un cop dintre i després del primer impacte, em vaig asseure a un banc i vaig enviar un whatsapp a una amiga, perquè no m’esperés gaire aviat. 
El Museu d’Art de Cerdanyola està ubicat a una casa modernista

Foto: Orlando Barrial
El “nu blau”, la peça incorporada recentment al MAC,  amb
altres peces del fons.

reformada per dintre, condicionada com a museu. Es tracta d’un edifici original de Gaietà Buïgas. Primer era un teatre-casino. Després Eduard M. Balcells ho va reconvertir en casa d’estiueig. La vila es veu que era lloc de segona residència per veïns de Barcelona. I entre aquests hi va haver artistes i gent amb contacte amb artistes que van passar pels carrers de Cerdanyola i van deixar les seves petjades. Les obres que van quedar o que han anat donant els col·leccionistes o altres fonts, conformen el nucli dur del fons museístic. Parlem per tant d’un museu molt centrat en el període del 1900 cap amunt. Bàsicament fins abans de la Guerra Civil. Destaca la col·lecció d’obres de Ismael Smith i també la de Togores. Hi ha escultures d’en Llimona i altres artistes destacats. Acaben d’ingressar un nu de bronze de l’escultor Viladomat. 

Però el què em va fer seure al banc van ser un conjunt de vitralls modernistes, multicolors, instal·lats en les respectives finestres i a tocar de la mà. Es veu perfectament l’ànima de plom o metall i el treball amb els vidres de colors i les grisalles. Les obres han estat restaurades i reubicades al seu emplaçament original. Representen unes dames en paisatges bucòlics. Sense desmerèixer la resta de la col·lecció, potser són les peces més delicioses. Per tant, xapó per aquest museu, pel continent i pel contingut. 
Retrats
Foto: Orlando Barrial
Aspecta de l’exposició temporal de fotografia.
Però el motiu de la visita era l’exposició temporal de fotografia. Amb el suport generós del fons de FotoColectania s’ha preparat una mostra de fotografia contem-

Gabriel Cualladó / FotoColectania

Retrat de grup., titulat “Clemente amb  tricicle”

porània, dedicada al retrat. Una mostra que itinerarà per varis museus de la Diputació de Barcelona. La selecció reuneix obra de fotògrafs antològics com Miserachs, Colom, Garcia-Alix, Rivas, Pomés, Müller. Hi ha una part divertida dedicada a autoretrat i retrats entre els mateixos fotògrafs. També hi ha molt retrat femení, donant una idea de com es visualitza la dona en diferents circumstàncies. Tot és imatge en blanc i negre, còpies d’època o actuals i de mides bastant grans. És interessant per veure com es posa el retratat. En la majòria dels casos és conscient de què li fan una fotografia, però no sempre controla la seva expressió i menys la seva psicologia.

Acabada la visita a l’exposició encara vaig poder veure el pri mer pis del museu, on hi tenen la sala d’actes i un racó on hi ha alguns cartells originals fets per varis artistes, dedicats a un festival de blues de la població.  Hi ha un cartell que és de la Dominica Sànchez, precisament una de les artistes que comentàvem la setmana passada. A una altra paret hi ha unes pintures de la Carme Sangles, dedicades a homenatjar l’Espriu. Un treball que bé podria ser objecte d’un article del nostre monogràfic que ara tenim una mica parat, però que encara ha de donar molts de fruits. 
ACTIVITATS A L’ACADÈMIA
La Reial Acadèmia Catalana 

de Belles Arts Sant Jordi 

informa que el dia 30 

comencen les 
II Jornades Internacionals 
“L’actualitat del clàssic”. 
Paral·lelament a 
la mateixa seu acadèmica, 
si inaugurarà l’exposició
 “La imatge de l’heroi a l’escultura 
catalana (1800-1850)”. 
Més informació: http://www.racba.org

PRÈVIA EXPOSICIÓ

Picasso vist per Picasso, a Barcelona

Pablo Picasso, “Autoretrat” (1907). Oli sobre tela. 
© National Gallery in Prague, 2013
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2013
Curiosament la nova proposta que està a punt d’inaugurar el Museu Picasso de Barcelona també va de retrats. I més concretament dels autoretrats que es va anar fent l’artista malagueny al llarg de la seva vida. El retrat va servir com a camp de batalla a l’artista per experimentar estils i també per expressar els seus neguits personals. El museu barceloní ha fet un esforç per preparar aquesta gran monografia d’un tema poc tractat, en motiu del 50é aniversari de la fundació de l’equipament a la ciutat. Es reuniran obres procedents de varis museus: Moma, National Gallery, la Národní Galerie de Praga, etc. 
Picasso es va autorepresentar tota la vida, si bé el gruix de d’autoretrats pertany a l’etapa prèvia a 1907 (any de “Les Domiselles d’Avignon”). Però després hi va anar tornant. L’exposició inclourà peces on Picasso es representa a través d’altres personatges, com les sèries de gravats amb el pintor i la model. L’exposició s’inaugura el dia 30, s’obre al públic el 31 i es podrà veure fins el primer de setembre. Molt abans tindreu una crònica tal i com dèu mana.

EXPOSICIÓ DE PINTURA

Dones i pintura a l’Artur Ramon

En record de José Milicua

Artur Ramon
La Passejada de la noia de 
Marquès Puig


Centelles. Ahir la meva mare em compartia el seu desacord amb aquella imatge tant típica de que quan un guanyador d’una prova de ciclisme, puja al podi, qui l’espera són unes noies per fer-li un petó. La idea és que per una banda volem una societat més justa i en que la dona tingui un paper modern i amb sentit comú.  I per altra banda permetem situacions en que la dona és un mer objecte decoratiu o de desig. No seria més bonic que enlloc o de només fer-li un petó, encaixessin la mà?

A l’Artur Ramon hi tenim ara una exposició de pintura feta per dones. I a la resta de la sala hi ha encara peces pertanyents a l’exposició “dones pintades”. Aquesta segona part pot ser una excusa per, a tall d’exemple, revisar la mirada de l’artista sobre el gènere femení.  La part de l’exposició que ocupa l’entrada, és en canvi una manifestació lliure de que les coses van fent el seu curs. 
Les “dones pintades” són obres protagonitzades per dones, segons la mirada de pintors antològics de casa nostra, dels voltants del 1900. Com Laureà Barrau, Josep de Togores, Francesc Domingo, Pere Pruna, Ignacio Zuloaga. El fet és que la selecció feta, només deixa espai a preocupacions veritablement pictòriques i a la voluntat dels artistes de captar la delicadesa de la noia, un gest, la forma del seu cos, l’expressió del rostre. Trobem noies agradables.

A primers de juny la Marta Ballvé 
inaugurarà l’exposició 
seva al Marçó Vell de Centelles,
 producte d’haver guanyat 
el Premi Centelles l’any passat. 
Però també té altres compromisos 
expositius, com una 
col·lectiva amb altres artistes, 
a la Illa Diagonal. 
En aquest espai també 
hi havia exposat fa uns anys 
la Marina Berdalet. 
Mentres la gent passeja 
i mira botigues, 
també pot quedar abstreta 
per les pintures i 
peces presentades. 
Ballvé té com un corner 
amb una idea de la seva obra: 
pintura i les seves 
petites escultures, 
els dos llenguatges 
que l’artista treballa junts, 
intentant que s’enriqueixin 
mútuament i que la portin a 
nous horitzons. 
L’exposició s’inaugura avui 
a aquest centre comercial. 
Al cartell també hi figuren 
noms com Àngel Asensio, 
Vero Cendoya, Marta Darder, 
Mireia Serra. 
L’exposició es fa dintre 
els actes dels 20 anys 
de l’Illa Diagonal. 
A la inauguració d’avui 
els artistes faran 
una “action paiting”

Què devia representar al 1899, la pintura de Laureà Barrau “Decoradores de ceràmica”? De les pintures exposades és la de contingut més social, perquè es fixa precisament en el fet de que les dones treballen. La majoria està d’esquena o tenen la cara difuminada. La noia de cara, la més propera és jove, sí, però és això un fet significatiu en aquesta obra? També destaca el volum dels vestits, la claror de l’espai. No hi veig denúncia, ni llàstima. Sino més aviat la voluntat de l’artista de constatar una realitat del moment, que potser no devia ser ben vist per tothom, ja que elles assumien noves ocupacions fora de casa i podien contribuir a l’economia personal, lliure, o familiar. 
En l’exposició també hi ha pintors més desconeguts, com un tal Josep Maria Marquès Puig (Barcelona, 1890-1950). El seu oli ens presenta una dona jove de perfil. Colors pàl·lids, un dibuix amb dosi de naif.  Em crida l’atenció l’actitud curvada de la noia, que figura –segons el títol-, que està de passeig. Sembla que hagi carregat bales de palla tot el dia!. Però vesteix ben conjuntada, moderna, senzilla. I les mans no parlen pas de feines del camp. En el rostre hi ha una expressió serena i com d’estar rumiant altres coses, més que està per la caminadeta. El pintor es fixa sobretot en el perfil del cap, amb el nas, la boca, la barbeta, la claredat dels ulls. És la part més ben detallada. 
Així que mentre en una sala els pintors miren de representar dones, a l’entrada hi trobem els productes artístics d’elles, però de cent anys més tard. Les pintores que participen d’aquesta part de la mostra de l’Artur Ramon, són habituals de la galeria: Anke Blaue, Leticia Feduchi, Alicia Marsans i Dominica Sánchez. Podria dir que entre les obres de dintre i les de l’entrada –i la primera sala del interior-, no hi ha massa a veure. Les dones que pinten, fan altres coses: trobem obres abstractes –Blaue i Sánchez-, natures mortes –Marsans- i estudis d’homes –Feduchi-. En aquesta darrera, potser hi ha el contrapunt. Ja que és una dona que pinta a un home, com si fos una model.  Un home, entregat, en general, al relax en una cadira o sofà. Però Feduchi es fixa en la pinzellada, l’estil esbossat, el contrast entre un fons neutre, molt clar i el color concentrat en la figura masculina.
De les quatre pintores, la que desconeixia més és Dominica Sánchez. I la veritat és que no passa desapercebuda: amb pintures i dibuixos grans i escultures en l’òrbita de la geometria abstracte i l’equilibri entre contrast de colors. Anke Blaue no és molt diferent a l’obra de Sánchez, però ella treballa no amb capes de pintura, sino de teles tenyides i enganxades, que van creant els camps de colors. 
Alicia Marsans hi té natures mortes, on destaquen la sobreposició dels objectes, l’aspecta opac d’aquests, el fons neutre que crea un contrast càlid amb el conjunt.  Posa bastanta més atenció a les flors que a la resta, on els gerros, per exemple, tenen poc volum, són com només formes geomètriques de colors. 

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

Capella plena d’art i de gent


A.M.
Aspecte de la inauguració d’ahir a la Capella

Centelles. Aquest cap de setmana hi ha dues exposicions en marxa on hi tinc obra present. A la Capella de Jesús de Centelles es pot veure un petit relleu de fang dedicat a l’aplec de Puigsagordi. El relleu participa de la mostra de final de curs dels alumnes de ceràmica, dibuix i pintura de l’Escola d’Adults. Totes les obres de la mostra estan dedicades a la nit. El relleu que vaig fer era el primer d’una sèrie que vaig fer immediatament després de fer una sèrie de petits segells, també de fang, que vaig fer al principi del curs, per investigar la sèrie els segells cilíndrics. El relleu de l’aplec era una mica més gran i permetia fixar-se major en l’expressió de les cares i la forma dels elements orogràfics. 

El petit relleu està colorejat amb esmalt a la part del cel, de color blau fosc. Estava previst que quedés més fosc aquest to, però pels designis del forn va quedar una mica més clar. De manera que la nit, ara és més una matinada. Però ja va bé: les persones assentades al voltant del foc, s’han passat tota la nit cantant, mans a la guitarra!
A la mostra hi ha molts altres treballs d’amics de curs i dels companys de pintura. M’agradaria destacar el gat de l’Olive, el fanal de la Marina, el somniador de l’Anna. Dels pintors m’agradaria destacar que tots han fet un esforç, una passa endavant qualitativa. Però dintre d’aquests, crec que val la pena destacar, el nocturn de

MIAU 2011-2012
Ja està publicat i en distribució 
el catàleg de la Mostra Internacional 
d’Art Urbà de Caldes (MIAU). 
Recull les edicions del 
2011 i el 2012. 
Recorda les performances 
i activitats que s’hi van fer, 
amb informació del discurs 
de cada protosta, 
el perfil dels artistes i imatges. 

la Romi –sortida de la lluna-, la plaça major expressionista del Pere o la figura del Toni. En aquest darrer cas, el quadre s’acosta a un anterior fet per en Casals, però no deixa de ser un exercici interessant de l’alumna. 




Segueix llegint a Badaluc