Art per abans i després del incendi
Visitem les exposicions de Can Mario a Palafrugell i les obres de Jaume Roure a Casavells
 |
| Foto: Jaume Roure Una de les pintures dedicades als films de Tati |
Centelles. El diumenge passat a quarts de deu del matí ja erem camí del Baix Empordà. L’objectiu era visitar l’exposició de pintura de Jaume Roure, a la galeria anomenada Palau de Casavells, a la petita població de Casavells, entre Corçà i La Bisbal. Al matí pintura, després una estona de platja, i a la tarda, a partir de les cinc, visita de l’exposició de les obres premiades i les seleccionades en el concurs de escultura que, un bienni més ha organitzat la Fundació Vila Casas, i que s’exposa fins al setembre a Can Mario, l’antiga fàbrica convertida en museu d’art, situada a Palafrugell.
Abans de les onze ja erem a Casavells. Vàrem aparcar davant mateix de la porta de la galeria, instal·lada en una gran masia, a tocar del nucli urbà. Per fer temps vam dona una volta per la població de cases de pedra i carrers estrets. Vam poder entrar a l’esglèsia, on quatre vells esperaven missa. Però pel carrer no corria ningú més que nosaltres. Vam acabar la volta passant per una petita plaça amb una fleca i quan vam tornar a ser a la porta de la galeria, ja tenien obert. Vam entrar i vam veure una sala on hi havia una exposició, però era de pintures-col·lage de l’artista Maria Torroba. Exactament una espècia de retrats de dames, que em van recordar una sèrie de gravats que té Manolo Valdés, però aquests fets amb trossos de tela de sac i altres materials. Un responsable de la sala ens va dir que l’exposició de Jaume Roure ja l’havien desmuntat. La nostre sorpresa va ser majúscula, perquè la nostra informació era que s’acabava el setembre. Però una ràpida trucada telefònica a l’artista va permetre saber que, de fet, les obres, si bé s’havien desmuntat de l’exposició, continuaven penjades al interior de la masia. Per tant, per sense dilacions vam tornar a entrar al casal i vam demanar de veure l’interior de la galeria. D’aquesta manera vam conèixer molt millor el lloc, la seva col·lecció i les quatre obres de Roure que es trobaven escampades. La galeria ven obra d’art i objectes d’antiquaris, com mobles o ceràmica. En quan a objectes d’art, vam veure bastant ben representada l’obra de Miguel Macaya. I també vam trobar unes quantes fotografies de la sèrie de portes que fa Sean Scully.
Cronistes artístics
 |
| Foto: Aleix Art / Assumpta Oliva Detall de l’exposició del premi d’escultura, amb l’obra de Garcés al fons |
En quan a l’obra de Jaume Roure, les peces que exposa formen part d’una sèrie que es va presentar l’any passat a la Sala Parés. Però tal i com ens explica l’artista, a Casavells ha portat peces noves de gran format. El conjunt està dedicat a dos films de Jacques Tati. Es tracta d’obres figuratives amb ambients urbans o domèstics, amb especial rellevància de la figura humana actuan o fent alguna cosa –en relació a les escenes dels films-. Podríem situar l’obra de Roure al costat de la d’Artigau o Palazzi, però tot i aixi trobaríem diferències: un altre idea de la combinació del dibuix i la pintura i també un altre concepte cromàtic. La figura de Roure és més natural. En l’etapa actual de Roure notem la influència de pintors com Edward Hopper.
Satisfets amb la visita i havent complert el primer objectiu el segon pas ja va ser anar-nos a relaxar una mica, que ens toqués el sol, l’aigua, la sorra. Després del picnic vam començar a veure els primers rastres de fum sobre el mar, però ningú sabia de què es tractava, ni d’on provenia el foc. Cap a les quatre ja erem a Palafrugell i al cap de seixanta minuts pujàvem les escales de Can Mario. A dintre ens vam trobar tres exposicions: una mostra de pintures de Jordi Sàbat, unes peces representant les escultures dels alumnes del taller de Badalona i l’exposició principal amb les peces guanyadores i les seleccionades pel jurat del Premi d’Escultura.
 |
| Foto: Aleix Art / Assumpta Oliva Detall de les escultures del concurs de la Fundació Vila Casas, amb les mosques d’Arévalo a primer terma |
El guanyador és Javier Garcés, amb una talla de fusta policromada que representa una “Mare i filla”. També hi ha un accèssit, l’obra “Inabitat piaggia” de Gerard Ballesta. Premi i accèssit representen dos conceptes d’escultura molt diferents: la primera un retrat naturalista. La segona una obra més conceptual. Un diàleg que retrobem en la resta d’obres seleccionades i també en les peces pertanyents al taller de Badalona. Entre els seleccionats del concurs hi trobem un artista familiar, Jordi Arévalo, que almenys fa uns anys vivia a una barriada de Centelles. És l’autor d’una escultura feta amb bicicletes reconvertides en dues mosques que copulen. L’escultura de Jordi Comas, de la “Regadora regant” pot resultar graciosa, però alhora planteja un problema de gravetat, per la forma com s’aguanta. Hi ha diverses peces que treballen formes abstractes orgàniques, com la de Josep Codó, Lluís Cera, Ramon Cerezo o Josep Canals. Altres artistes posen al dia antigues tècniques escultòriques, com la fundició de bronze, com és el cas del gos de Joan Mora, la noia de “La pluja” de Marta Moreu o el “Bambi” de Mayte Vieta. En general trobem una bona representació del que s’està fent en escultura al nostre país.
 |
| Foto: Aleix Art / Assumpta Oliva Detall de l’exposició dels escultors del Taller de Badalona |
En quan a la petita mostra de Jordi Sàbat, es tracta d’una sèrie de pintures on el tema juga amb penjadors, objectes i marques comercials. Una metàfora sobre la imatge física o l’estereotip associat a diferents productes de consum generalitzat. Totes les exposicions es poden veure fins el 16 de setembre.
badaluc 