TINT SOCIAL

ENTREVISTA [ ] IVETTE NADAL, CANTAUTORA

“No t’assemblis a ningú!”

                 Foto: Aleix Mataró
Ivette Nadal, cantautora, al final de l’entrevista a Granollers
Granollers/ Centelles. El divendres 10 d’agost va ser el dia de la trobada amb la Ivette Nadal, la jove cantautora de Granollers (1988) que fa uns pocs anys va introduir-se a l’escena musical amb els discos “Guerres Dolcíssimes” i “A l’esquena d’un elefant”. Temes com “L’aristòcrata” formen part ja del repertori que va sonant de tant en tant a les ràdios del país. Ara hi ha hagut però, com un silenci major de la veu d’Ivette, perquè fins que no publiqui el seu tercer disc, no tornarà a donar corda a l’interès dels mitjans. No obstant sap que compte amb un nodrit nombre de seguidors, públic minoritari si es vol, que va als seus concerts i també l’ha ajudat en el seu nou treball a través d’un procés de micro-mecenatge. El tercer disc, ja té nom “Mestres i Amics”. I data d’estrena: 29 de setembre, a Granollers.
Volia parlar amb la Ivette perquè m’agrada la seva música, la seva veu i l’esforç que hi ha darrera les seves lletres i treballs. El segon disc, per exemple, “A l’esquena d’un elefant”, està cuidat fins l’últim detall, amb un estoig pel Cd de cartró, que quant s’obre és com si fos la boca d’un peix. Les lletres tant del primer com del segon disc, són pura poesia i de lectura oberta. Amb un to nostàlgic –ella parla de tristesa, però per mi evoquen altres sentiments- conviden a analitzar el món de les emocions i els moments especials.
La Ivette és bastant accessible i també està posada al Facebook. Un dia l’hi vaig fer un comentari sobre la implicació social de les seves lletres. I a partir d’aquí vaig començar a estirar el fil per quedar un dia amb ella i incidir les seves reflexions al blog  i a la secció Tint social on s’analitza el binomi entre art i societat. Hem quedat al bar de la Fonda Europa, un lloc molt petit i tranquil, adient per poder parlar. Hi ha molts cambrers –pel servei del restaurant-, però no els sentim. Aquest cop la gravadora sí que enregistra tota les respostes sense protestar.
Aleix Mataró. – Vius de la música?
Ivette Nadal.- Econòmicament no, però sí, és el que m’ocupa més temps. Tot el dia pensant i treballant en el projecte –el cambrer demana a la Ivette què vol i tria una camamilla, indici de que els nervis l’hi ha fet passar uns dies delicats de salut-. És a dir sí que hi visc de pensament, d’intenció, de ganes, d’il·lusió i treball. Una mica d’això i de l’ajuda del meu company anem sumant. Viure de la música és una cosa que intentaré quatre o cinc anys més, com a molt, o un parell de discos més. I si no va una mica millor no podré dedicar-hi tant, ni invertir-hi tant, sobretot. Més que res, el que faig ara és invertir molt econòmicament. La inspiració és més relativa. Ho faig perquè vull. Però econòmicament és una inversió important, que no es recupera.
A.M.- Què et faria falta per viure de la música?
I.N.- Segurament em fan falta moltes coses per fer un tipus de música que pugui estar més de moda o que pugui agradar més a les masses. Tampoc això és una cosa que vulgui. D’acord amb la música que faig, caldria que hi hagués més públic, empreses de manegament que poguessin recolzar aquest tipus de projecte més minoritari, que barreja la música i la poesia. Costa molt entendre el que faig a nivell d’empreses i a nivell de revistes i de ràdios. En aquests àmbits és on trobo menys suport. Ells necessiten etiquetes i que la resposta sigui ràpida. Quan no ho són, per ells no val la pena i “has de canviar coses”. Jo opto per seguir treballant a fons i  intentar que arribi a més gent. Evidentment haig de canviar coses, a nivell musical. Crec que m’haig d’atrevir més, les lletres potser que no sigui tant poètiques i si ho són que ho siguin molt més: que no siguin aquell entremig de pop-rock una mica immadur. Ara quan escolto el primer i el segon disc sí que veig que per l’edat que tenia estava molt bé. Però ara veig que on haig de millorar molt més és a nivell escènic. Però és que és tot una roda: si  et contracten poc tens poca experiència de concert amb banda.

L’entrevista continua a Tint Social

TREBALLS D’ESTIU (1)

Imma Parés: 
el diàleg entre la precisió i l’expressió
Fotos. Aleix Mataró
                                  
Centelles. L’estiu és un moment especial dintre el curs creatiu dels artistes. Es poden reprendre projectes aparcats durant l’any o si es va fora i no es poden atacar grans projectes, es pot dedicar a omplir els quaderns. L’Imma Parés ho té complicat per pintar o dibuixar durant l’any. És professora de pintura a La Farinera de Vic i també està immersa en uns estudis universitaris a la UOC que li demanen molta dedicació. Es reserva les hores plàcides de l’estiu per ocupar el garatge de casa seva i distribuir el cavallet, la taula, les pintures, les obres velles i les noves.
Quan va de viatge amb la família se’n du quaderns per fer-hi esbossos. Com cada estiu ha passat uns dies a Cadaqués i a més de visitar la mostra del Mini-Print o de la galeria Marges-U, recorre les cales i racons equipada amb el bloc i les aquarel·les. En aquests quaderns hi veiem bàsicament apunts d’entorns urbans i marins: la costa, cases, àrees ajardinades, etc. M’ha cridat l’atenció que fa les línies també amb la mateixa aquarel·la, prescindint del punta-fina o de la tinta per definir les formes. Es tracta de treballs precisos, atacats de forma segura i expressiva.
En els seus viatges i excursions, sempre porta també una càmera i si un tema li crida l’atenció, click!
Quan l’Imma torna a casa seva, es posa al taller per fer obres de temàtica més concreta i més relacionada amb els interessos seus artístics. El gran motiu, que ha cultivat des de fa anys són els reflexos aquàtics. Reflexos i jocs cromàtics vistos en diferents situacions: rius, cascades, estanys, mars. Una de les obres que l’Imma té quasi acabada ens dóna una idea de per on passa ara: es tracta d’un canal on ha trobat una manera diferent de recrear els reflexos del cel i les formes del voltant. Aquesta troballa li fa revisar altres obres antigues i en curs, com una peça de ja fa uns quants anys que pensa refer del tot per reconduir cap aquesta nova direcció. I segurament també impulsarà una altra obra quadrada de grans dimensions, que està plantejant per participar en un concurs. L’Imma vol treballar aquesta obra pel concurs, amb varies zones amb graus diferents d’abstracció i definició del paisatge. Però no acaba de veure com ho pot continuar. Segurament el suport d’esbossos intermitjos i d’altres obres l’ajudaran a conduir-la cap a nou port.
Construir
L’Imma no es defineix ni vol ser una pintora realista, si no que li agrada treballar amb un estil que combina també un caire abstracte. En les seves obres veiem bé aquella idea, expressada per mm, que la pintura és una construcció abstracte. Perquè es veu molt bé que l’obra és una suma de pinzellades i taques. L’obra que té en el cavallet és un bon exemple. Es tracta d’una aquarel·la sobre fusta que representa un primer pla d’una zona calmada d’aigua, d’un estany o riu. Això li permet fixar-se amb les diferents tonalitats que agafa reflectint el terreny i el cel circumdant i crear un joc de colors, d’atmosferes i veladures molt potent.

La mateixa idea de “construcció pictòrica” la veiem encara millor en una altra sèrie d’obres de format petit i fetes sobre paper. Però aquestes no són de temàtica aquàtica, si no que l’Imma les fa desprès de passejar, per exemple, per Tona, amb els seu paisatge agrícola, pla i d’horitzons muntanyosos. En aquestes peces, fetes amb acrílic,  l’Imma cerca deixar-se anar i experimentar amb la forma de crear la sensació de camp o muntanya, amb recursos allunyats de la simple pinzellada.

Una altra obra que ens mostra el seu estil compositiu i el seu diàleg entre l’abstracció i la figuració és el dibuix amb el que va participar en el Concurs Ynglada-Guillot.  No va ser seleccionada i ja hem pogut conèixer l’obra presentada retornada a l’estudi de Tona. Es tracta de la interpretació d’una branca reflectida a les aigües del Ter, treballada amb llapis grafit, carbonet i pastels blancs. Les zones fosques, degradats de tons que van des de grisos fins a negres intensos, es combinen amb les llums creades amb traços de goma o tocs de pastel blanc per crear un paisatge aquàtic d’aspecte ambigu i, no se si volgudament, obert a la reinterpretació, ja que per exemple hi veig la ombra d’un tigre.
L’Imma Parés participa freqüentment a concursos. Ara ha estat seleccionada al Premi Centelles, però desprès de quatre o cinc anys d’intentar-ho i no passar el filtre del jurat. Aquesta serà l’última obra d’aquest estiu, que coneixerem de l’Imma un cop obrin l’exposició i segurament serà un bon pretext per tornar a parlar d’aquest artista i del seu diàleg intens entre precisió i expressió.

BARROC CATALÀ

L’Albergueria treu la pols a escultures del Barroc
                                                                  Foto: Aleix Mataró
Dibuix actual que dialoga amb dues escultures barroques.
A la dreta, “L’Ecce Homo”
Centelles. El blog de l’Albergueria ja diu que al seu espai s’hi està fresquet. És veritat: un racó ombrívol, parets de pedra i poca gent. L’Albergueria, és a darrera de la catedral de Vic, i és el centre de difusió cultural del Bisbat. Fa exposicions, excursions, conferències, presentacions, etc. A la Sala Romànica actualment hi ha una exposició dedicada al Barroc. Concretament hi ha dues talles del segle XVII, procedents de la parròquia de Moià. Hi tenim una peça que representa Sant Josep i que pertanyeria a un retaule. L’altre talla és un “Ecce Homo”, i hauria estat fet per ser portat en processó. Les dues escultures dialoguen amb un dibuix gran i actual, que ocupa una paret, sota l’arc de la volta. Es tracta d’un dibuix fet a tres mans: Ferran Blancafort, Toni Garcia i Marià Dinarès. Els tres artistes són professors a l’Escola d’Art de Vic. Blancafort és també l’organitzador dels sketchcrawls vigatans. Proposen una interpretació de les formes barroques i daurats sobre fons blanc.
El diàleg entre escultures i dibuix permet posar de relleu un art català que no sempre ha estat prou ben valorat i que a més, tampoc en tenim molts testimonis, ja que moltes escultures eren de fusta i es van cremar a la Guerra Civil. Quan es parla d’escultura Barroca, normalment es parla abans de les contribucions dels escultors castellans o andalusos, però els catalans restem més al marge i la opinió és infravalorada. No obstant, tot i que ens movem en l’estil més o menys recarregat del període, els retaules catalans compleixen en escreix la funció pedagògica i propagandística, per la que van ser creades i molt sovint es tracta d’obres belles i ben fetes. En són exemple les escultures exposades a L’Albergueria. Més informació a http://albergueria.blogspot.com.es/

CONCERTS D’ESTIU

Deu anys de Bachianes a L’Estany
El 22 d’agost, l’artista Marina Berdalet i
la parella musical No Parfum
inaugurarant exposició a la Plana de l’Om
de Manresa. Es tracta de la mostra amb la 
que es premia els guanyadors del premi 
Tendències, que Regió 7 i TVM convocaven
enguany per primer cop. L’obertura de 
l’exposició -amb musica ambiental de 
No Parfum-, anirà precedida per una 
performance entre els tres artistes. 

Centelles. L’Albergueria  també ajuda en l’organització del cicle Stagnum, un programa de concerts i espectacle que setmanalment té lloc al monestir de l’Estany. El dissabte passat va ser el torn d’Ignasi Terraza, pianista de jazz reconegut internacionalment, que va oferir un concert a les fosques. Llums apagats i subtil il·luminació per la llum de la Lluna i unes lleugeres projeccions de David Cid, alma mater del cicle.

El pròxim concert serà el proper dissabte 11 d’agost. El protagonista serà Bach, músic estrella i màxim protagonista de les sessions d’Stagnum, ja que va ser per la seva música que un grup d’estanyencs van iniciar els concerts. Enguany, a més, es celebra la desena Bachiana, que és com s’anomena aquest monogràfic. Dissabte vinent, a les 10 de la nit, actuarà Albert Bové, al piano, i Masa Kamaguchi al contrabaix. Preu entrada, deu euros.
La celebració de la desena Bachiana es rematarà amb una projecció del vídeo de Glenn Gould interpretant les “Variacions Golberg”, amb la seva particular manera de tocar el piano. Un concert en vídeo, tal i com es va fer en la primera  Bachiana, que tindrà lloc el dia 25 d’agost, a les deu de la nit. Entrada gratuïta.
Per veure la resta del programa, amb les activitats que s’han fet i les que encara han de venir, podeu entrar al blog http://stagnumestany.blogspot.com.es/