PRÈVIA EXPOSICIONS

Julio Vaquero estrenarà la nova galeria Trama
Retrospectiva de César Domela a Oriol galeria d’art
Centelles. El proper dijous 5 de maig s’inaugura una nova etapa de la galeria Trama de Barcelona, en un local diferent, situat al 5 del carrer Petritxol –pel número sembla ser en la mateixa Sala Parés del davant, entitat germana-. Com a plat inaugural es servirà una exposició del pintor Julio Vaquero, que coneixem per les seves pintures d’espais desordenats, amb objectes tirats o abandonats, sovint com antigues impremtes. Pintures amb tons negres, grisos i blancs. Encara que, em sembla, que comenta a guanyar pas el color. L’exposició “La fi de les aparences” de la Trama tindrà una continuació en una altra exposició, del mateix artista, que es podrà veure al Centre d’Art Santa Mònica, i que s’inaugurarà la mateixa tarda. Un bon recolzament per un artista interessant del panorama actual.
En quan a la nova Trama, sabem que ocuparà un espai de 300 metres quadrats i que l’arquitecte que ho ha dirigit és Miquel Espinet, actual president del FAD.
En quan a la Sala Parés, dijous 28, inauguren les exposicions de pintura d’Arnau Alemany (Barcelona, 1948), autor de paisatges urbans de to màgic; I Daniel Cuervo (Pravia, Astúries, 1972), pintor hiperrealista.
César Domela
A Oriol galeria d’art -Barcelona, Provença, 264- han organitzat una altra exposició dedicada a l’artista holandès César Domela (Amsterdam, 1900- París, 1992). És la primera retrospectiva important, si no la primera, que es fa al nostre país. Domela és un pintor d’estètica neoplasticista (Mondrian), però que introdueix altres variacions geomètriques com la corba o la diagonal. A part de pigments, utilitza a més, materials inusuals com el coure, el llautó, el plom, la pissarra. També pell de cocodril i de tiburó. S’exposen també fotografies i fotomuntatges. Les obres són força grans de mida. L’exposició César Domela: la naturalesa de l’estructura” s’inaugura el pròxim dia 30 d’abril i es podrà veure fins el 2 de juny. Una de les influències de l’artista, o potser obra coincident, és el “Llibre de Kells”.

ARTS LIBRIS

Llibres d’art al Santa Mònica

Centelles. La rematada final de la jornada artística a Barcelona va ser la visita a la Fira del llibre d’art i disseny, l’Arts Libris, al Santa Mònica de Barcelona, a la Rambla. Donar una volta general no era ni un tastet. Valia la pena fer-la per veure on es podia aturar més tard. Perquè el que volia la fira era aturar-se en els estands i anar mirant els llibres, a poc a poc. A molts llocs et donaven uns guants i els podies mirar. Ho vaig fer a l’estand de la galeria Edere, on hi havia llibres d’Alícia Gallego, Rosa Permanyer i Antoni P. Vidal. L’Antoni és l’artista que ens va fer el curs de lito-offset a Centelles, fa cosa d’un mes. Vam poder parlar una mica de la futura exposició a Centelles. També hi havia l’Alícia Gallego, que és professora de gravat, crec que va dir a la Llotja.
En un altre racó de la fira hi havia l’Eva Pujol amb el seu llibre foradat, la xarxa cúbica amb aranyes i el paisatge desèrtic amb el fil vermell. Llibres i llibres objecte. A cada interessat li explicava les raons de cada obra: la vida, les persones controladores, etc.
A la planta de sobre, a on abans hi havia el bar, hi havia les escoles. A la paradeta de la Llotja una noia no gaire trempada em va deixar veure un llibre de gravats col·lectiu sobre el tema de la Dansa de la Mort –motiu de la futura exposició amb l’Antoni P. Vidal-, però anava malament de tornar a posar els gravats a la carpeta i davant el risc d’indisposar-me amb aquella noia i amb els seus companys de la Llotja ho vaig deixar estar.
Entre els firaries de l’Arts Libris també hi havia una parada de la llibreria Laie on hi havia una coneguda de Mallorca. També hi eren els de Tristan Barbarà, el Molí Paparer de Capallades –venent paper-, La fira ocupava tot el claustre i hi havia coses molt interessants i suggerents.

NOVES EXPOSICIONS D’ART

Jornada artística a Barcelona: Kcho, Pla, Viladecans i Courbet
CENTELLES. A les 10.45 sóc a un cafè prop de la galeria Marlborough fent temps per visitar-la. La primera sala de la llista on espero veure les obres de Kcho. Tinc hora a les 11. Kcho és un escultor cubà. Fa unes barques acoblades en forma d’estrella, com si volguessin navegar en moltes direccions. Desprès aniré cap a la Francesc Mestre.

La visita a la Marlborough és ràpida. Aprofitant una altra exposició de Kcho a la galeria de Mònaco, Violant Porcel, responsable de la sala, ha fet portar algunes obres. L’exposició barcelonina presenta una sola escultura i la resta són dibuixos en carbonet i pastels. Les barques són de metall, no molt grans però el conjunt fa ben bé un metre i mig d’alçada i per amplada. Una sèrie de dibuixos són en carbonet negre i es visionen gràcies a dos forats que tapen la resta i actuen com de prismàtics. Kcho tracta el tema de l’exili cubà, amb les pàteres i qüestions col·laterals com els naufragis, els tiburons, els perills. Les altres obres són pastels de format gran del mateix tema. Una d’elles és una obra que presenta una botella amb una barca plena de gent a dintre, feta amb tons de sanguina. A l’exposició de Mònaco, Kcho hi presenta pintures, també. Kcho és un artista que sembla potenciar el tema, és concís de línies i formes.

A un quart d’onze ja sóc a cal Francesc Mestre. La contemplació de l’exposició em fa revisar la nota publicada fa uns dies en aquest bloc. La mostra és en un 80% Jaume Pla i la resta obra d’altres artistes contemporanis: Rafael Benet, Francesc Serra, Josep Mompou, entre altres. La majòria és gravat o dibuix. De Pla es presenten també vàries pintures, però dominen més els burins. Destaca el seu autoretrat o les vistes d’entorns rurals. Em crida l’atenció que en els seus gravats, Pla concentra les línies i formes, de manera que deixa bastants espais blancs, dintre la lògica del dibuix, que donen lluminositat a les obres.
Dos museus
Acabada la visita a la sala del carrer Enric Granados, el metro em porta al carrer Roc Boronat, al Poblanou. Una mica més amunt de l’estació hi ha el museu amb obra permanent de la Fundació Vilacasas, Can Framis, una antiga fàbrica rehabilitada. Allà hi fan una exposició de pintures de Joan Pere Viladecans. La mostra reuneix obra realitzada entre 2008 i el 2010. Tot pintures de gran format, realitzada sobre feltre o altres suports orgànics. La sèrie d’obres giren entorn al tema de l’art i la literatura. Paraules escrites justifiquen la resta de composició. Destaca la intensitat dels colors i la potència cromàtica del fons, contrastats amb formes aconseguides amb reserves, plantilles i utilitzant esprais i matèries com resines, ceres. Hi ha també elements reals com uns ous d’ocell en un niu.  Tons taronges, turqueses, vermells, negres. Les composicions són estudiades ja que en el catàleg es mostren els dibuixos preparatoris i Viladecans ho planifica tot: la fusteta de color, la taca amb resina, etc. Entre les formes hi trobem animals –granotes, ocells- i objectes, com mobles, espelmes.
Després de Can Framis –deixem la col·lecció, que ja conec, per un altre dia- anem cap al MNAC. Ens saltem la sala Palau d’Antiguitats, on hi ha una exposició de dibuixos de Ramon Martí Alsina, perquè els dissabtes tenen tancat. Però al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi tenen una bona substitució: el mateix Martí Alsina comparteix sala amb Courbet i Velázquez per parlar de la influència del realisme barroc espanyol sobre el francès, del segle XIX, i d’aquest sobre el  català, en el mateix segle, encara que la sala inclou obres de Tàpies per evocar la reinterpretació i influència del realisme sobre l’obra de l’antic integrant de Dau al Set. L’exposició també inclou obres de Carolus-Duran, mentor francès de Ramon Casas. També obres de Rembrandt i Corot.  A les sales de gòtic es poden veure les noves adquisicions de pintura. Al retaule de Sant Miquel i de Sant Pere destaca la batalla entre àngels i dimonis de sobre la taula central.
Del carrer València a Poblenou, d’allà cap a Montjuïc. El dia no podia ser més variat i complet. M’agraden aquestes visites!

PATRIMONI MUSEÍSTIC

El MNAC incorpora noves pintures gòtiques

Centelles. El passat 12 d’abril, la ministra de cultura Ángeles González-Sinde i el president del MNAC, Narcís Serra van presentar les dues noves adquisicions que el ministeri ha comprat per al museu català. Per una banda nou taules pictòriques pertanyents al retaule de Sant Miquel i Sant Pere, obra de Jaume Cirera i Bernat Despuig, datada de 1432-1433. Unes peces que s’han pogut reinstal·lar al retaule que ja guardava el Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- i que han costat 600.000 Euros. Aquest retaule originàriament estava a l’altar major de Sant Miquel de la Seu d’Urgell, però a començaments de segle XX es va desmuntar i es va dispersar. Les nou taules les tenia un col·leccionista privat belga.
Per altra banda el MNAC també incorpora, gràcies a la col·laboració del Ministeri de Cultura, el retaule de Sant Miquel, procedent de Santa Maria de Penefel (Sta. Margarida i els Monjos), obra de Joan Mates, datada del primer quart del segle XV. El retaule ha costat 650.000 Euros i es pot dir que val la pena, perquè és una obra significativa d’un dels grans pintors catalans del primer gòtic internacional. Les dues adquisicions es poden visitar ja a la col·lecció permanent de gòtic del museu.
Actualment el MNAC ofereix les exposicions “Realismes. L’empremta de Courbet”, organitzada pel mateix museu, i “La moneda falsa”, del Gabinet de Numismàtica.