DIBUIX URBÀ

Freekhand: Crònica en dibuixos

Centelles. Darrera del pseudònim Freekhand si amaga Miguel Herranz, un dels professors del curs de Sant Lluc “Dibuixant la ciutat”. Sembla una costum entre els dibuixants urbans editar o autoeditar-se llibres del seus quaderns: ho hem vist amb Mònica Bracons, i en la mesura del possible veurem altres exemples dels gurus dels “urban sketches” –Swasky, l’altre professor també n’ha publicat un de dibuixos de Sants-. Freekhand també ha fet el mateix. Ha agafat una selecció dels dibuixos realitzats entre el 2009 i l’estiu del 2011 i s’ha auto-editat un llibre, a través de l’editorial barcelonina The Private Space. Els esbossos escanejats ens traslladen al pas de Herranz per Bolonia i altres viles italianes, Barcelona, Londres o Vic. Ens fa visitar el seu pis, la gent de l’autobús, cementiris, places, carrers, etc. De fet vist en conjunt és com un relat des de la marxa de Freekhand d’Itàlia i el seu establiment a la Ciutat Comtal.

Freekhand treballa amb caixetes de pastilles d’aquarel·les, que ell mateix s’organitza per colors en capsetes aprofitades. Fa les línies amb ploma o també amb bolígraf, perquè a les classes ens deia que si era un bolí ben barat es podia graduar la intensitat de la línia, com si fos un llapis. El llibre s’acompanya d’anotacions, molt característiques dels urban sketchers, però amb la cal·ligrafia particular de l’autor.  El llibre es pot aconseguir a través del blog: http://freekhand.blogspot.com/. El llibre es titula “Here and There”. Freekhand també ha editat un altre llibret molt petit amb cares de persones.

COL·LECCIONS MUSEÍSTIQUES

Tres obres de Jordi Benito cap al Museu de Granollers

Centelles. Avui dimecres, 25 de gener, el Museu de Granollers ha presentat les tres instal·lacions de Jordi Benito, que la seva família ha donat al museu. Es tracta de tres obres que utilitzen de forma comuna els neons, incorporats per Benito en el seu treball a partir de l’any 2000, i que com també feia en la seva última etapa, formulen càlculs matemàtics. Les tres instal·lacions són del 2008, any de la seva exposició a la galeria barcelonina 9MA. Les obres complementen altres peces similars i del mateix artista que conserva el museu, que és qui té més ben representat aquest destacat artista català.

Jordi Benito (Granollers, 1951-Barcelona, 2008) és un dels artistes catalans més destacats en la pràctica de l’art conceptual. Els seus inicis passen per l’art povera, l’accionisme i el bodyart. Va formar part del Grup de Treball. Benito va ser una persona molt vinculada a la vida cultural de Granollers, i també del seu museu.
En la seva obra s’interessa de forma general per tres grans temes: la música de Wagenr, el mite del toro i els pianos. A partir del nou mil·lenni els seus interessus s’amplien als logaritmes i fórmules algebraiques. Una de les obres que el Museu de Granollers ha incorporat, quan es mostra al públic va instal·lada sobre una paret vermella, uns neons i uns motlles de pa quadrats al terra. Els neons traslladen en xifres la fòrmula que Benito va encarregar al científic Jorge Wagensberg, a partir de la frase de Pompeu Fabra “Amb un acte de paraula podem expressar més d’un pensament”.
Una altra de les peces es mostra sobre un fons blau i presenta un crani, escanejat del cap de Benito, amb neons que traslladen una altra fórmula matemàtica. Es pot ampliar la informació sobre Benito entrant al web www.jordibenito.cat, projecte engegat per el Museu de Granollers, per documentar, divulgar i ampliar el coneixement sobre aquest artista.

EXPOSICIÓ DE CARTELLS

Cartells de Hockney a Eude
Centelles. El pròxim 21 de gener s’inaugura a la Royal Academy de Londres una exposició dedicada a David Hockney, un dels artistes més importants de l’art modern. Paral·lelament la galeria Eude de Barcelona ha muntat una altra mostra de Hockney, però en aquest cas centrada en els cartells que l’artista va fer per diferents actes: exposicions pròpies, pel ballet “Parade” d’Eric Satie interpretat a laMetropolitan Opera House de Nova York el 1981, etc. També hi ha cartells supervisats per l’artista que anuncien mostres seves.
Hockney (Bradford, York, 1937) practica la pintura, el gravat, el dibuix, la fotografia. Quan en la pintura internacional dominava l’expressionisme abstracte ell va decidir que havia de trobar el seu estil personal i veritable, i es va posar a investigar. I d’aquí va sortir un discurs figuratiu, pel qual ha estat considerat integrant de la “nova figuració”. En un viatge a Amèrica es va sentir fascinat per la cultura de la costa californiana i aquest ambient es van traduir en obres. En aquest sentit, dintre d’això s’entenen els seus gravats i obres dedicats a piscines. La galeria Eude ja va dedicar-li una exposició a Hockney el 1976 i ha format part d’alguna col·lectiva de gravat. L’actual exposició s’inaugura aquest dijous i es podrà veure fins el 29 de març. La galeria està a Barcelona, al carrer Consell de Cent, 278.

EXPOSICIÓ DE LITOGRAFIA

Antoni P. Vidal crea litografies dels ponts de Lleida
Centelles. Antoni P. Vidal és un dels artistes que exposarà, a partir del 28 de gener, a la Capella de Jesús de Centelles, a la mostra “Les danses de la mort”. De fet és l’artista que ens va introduir a la técnica del lito-offset, en el curs del març del 2011. Des d’ahir té una altra exposició a Lleida, on exposa una sèrie recent de litografies, la tècnica que tant domina, dedicades a ponts de la capital del Segre, que travessen aquest riu: ponts antics, ponts de tren, ponts d’autopistes… Segons ens explica “quan em van proposar fer l’exposició vaig pensar que estaria bé parlar de la zona nova on s’ubica la sala, que és d’urbanització recent”. Les cartel·les s’acompanyen de les dates constructives dels ponts, que ens informen, per exemple, de ponts antics d’època romana, que han estat reconstruïts posteriorment. De fet la mostra de litografies s’inscriu en un marc acadèmic, a l’Espai Transfrontarer de la Universitat de Lleida, fet que segurament ha motivat completar la part artística, amb dades històriques.
En quan a la part artística observem litografies que parteixen de fotografies molt treballades i manipulades, de tal manera que semblen dibuixos de tinta, de traç segur, de perfil clarament arquitectònic. Les imatges estan tirades amb dos o tres colors, en cada obra, sempre d’una mateixa gamma, fet que incrementa la visió personal del tema: taronges, vermellosos, blaus, etc. L’expoisició es pot veure al Campus de Cappont, que està al carrer Jaume II, 73, Lleida. Hi esterà fins el dia 17 de febrer.