EXPOSICIONS

Trio de pintors a la Marlborough
Centelles. La seu barcelonina de la galeria Marlborough presenta actualment tres mostres monogràfiques de tres pintors amb edats inferiors als quaranta anys. Es tracta de la primera part de la série expositiva “3 under 40”, un projecte dedicat a aquesta generació, que acull a artistes que no estan en cartera de la galeria. Des de mitjans de novembre es poden veure les obres del peruà Miguel Aguirre (Lima, 1973) i dels sevillans Rubén Guerrero (1976) i Miki Leal (1974).
Aguirre parteix d’imatges periodístiques o cinematogràfiques. De circumstàncies reals com la Guerra del Golf o la dictadura militar argentina. Es mou pel terreny del realisme i presenta obres sobre paper.
Guerrero explora més la superposició de matèries, plans, tons. Fa com una deconstrucció de la composició pictòrica. Il·lustrem l’article amb una obra seva en la que contraposa dos plans frontals similiars sobreposats. Dos cels o línies marítimes de l’horitzò amb espais despintats, com si es tractés d’antics anuncis arrencats i menjats pel temps. Però les lletres “new pictures” ens recorda que ens trobem davant d’una nova proposta.
Leal parteix com Aguirre de la iconografia contemporània per recrear-la des de la seva visió i estil, però enlloc de paisatges fa intervenir més la figura o personatges de transfons més narratiu. Com fragments d’escenes de cine, teatre o carrer, perquè no.
Tres propostes artístiques que ens acosten el pols de la pintura d’artistes d’una mateixa generació, dos d’ells pròxims geogràficament, i de proposta ben diferent. L’exposició “3 under 40” es pot veure fins el 18 de gener de 2012. El 26 de gener s’inaugurarà la segona part de l’exposició. La galeria Marlborough és al carrer València, 284, 1r,  2a A. 

EMPRESES D’ART

La galeria nòmada
Centelles. Fa pocs dies, vaig rebre la notícia de que la galeria de Paqui Delgado, de Sant Sadurní d’Anoia, tancava. I al mateix temps rebo l’anunci de que es presenta un nou projecte galerístic en societat: CIS Art Lodgers. Delgado tanca “perquè no pot més”. La crisi. Però aquesta crisi té esquerdes d’esperança: l’altra carta la signen la Carmina Gaudes i la Sílvia González, una biòloga i una enginyera que els agrada molt l’art, han fet un màster de gestió i analisis d’art contemporani i han ajuntat esforços per crear CIS Art Lodgers.   
La seva idea és pionera a l’estat: no tenen local i pensen limitar-se a promocionar un màxim de sis artistes. Cerquen l’espai d’exposició d’acord amb les característiques de l’obra. Això vol dir que lloguen o cerquen la cessió d’espais a mida. Han començat amb una exposició a Barcelona, però el seu pla és també anar a exposar a l’estranger. Segons Gaudes “iniciatives com aquestes se n’han fet entre artistes que busquen espais d’exposició, però com a concepte de galeria no existeix a l’estat”. 
3 de 6
Actualment tenen en cartera a l’Anna Taratiel, amb qui han inaugurat la primera exposició, l’Elisabet Salat  i la parella d’artistes suecs Bigert & Bergström, que segons Gaudes són els més consolidats que tenen. La galerista ens explica que cerquen artistes que “L’obra i el propi artista ens provoqui una reacció visceral,  i el nostre interès per la seva obra el puguem comunicar a d’altres”.  La seva idea de promoció, ens explica Gaudes que inclou cerca “d’exposicions, projectes, projecció internacional”.
Actualment exposen -fins divendres-, l’obra de Taratiel a les Corts de Barcelona, al carrer Morales, on hi havia l’antiga colònia Castells. “Fugim del cub blanc”, ens diu Gaudes. El local havia estat un estudi d’assaig de dansa contemporània.. Taratiel treballa sobre tela i ha creat una instal·lació per intervenir a l’espai. A CIS Art Lodgers els hi interessa molt la relació de l’artista amb l’espai i és aquest el criteri que segueixen per treballar i introduir artistes a la seva cartera.
Gaudes ens explica que col·laboren amb una immobiliària que els ajuda a trobar llocs. Els de la immobiliària es serveixen de que l’espai llogat per la galeria és visitat, per promocionar-lo entre possibles compradors. La primera experiència al local de les Corts ha estat bona. Gaudes ens explica que “vam tenir unes 150 persones el dia de la inauguració, han anat passant visitants i hem venut tres obres”. Diu que no han venut tot el què voldrien, però es mostra satisfeta del resultat. El local està en tràmit de lloguer per un client nou. La propera exposició, a mitjans de mes de març, serà la de l’Elisabet Salat. Primer l’artista ha de treballar i trobar el fil de la seva obra. Un cop estigui més definit cercaran l’espai. Us mantindré informats. De moment podeu consultar el link: www.cisartlodgers.com

Tornant al principi: en una carta d’última hora, Paqui Delgado confirma que tanca la galeria, però que continuarà tenint un despatx obert per dedicar-se a la difusió i gestió d’artistes.

EXPOSICIÓ D’ART

Tàpies a Granollers (1977)
Centelles. El novembre de 1977 s’inaugurava al Museu de Granollers una exposició dedicada a Miró, Tàpies i Brossa. Tàpies va estar al museu i va proposar fer una gran escultura, una gran A de les seves. L’obra es va fer al museu, amb la presència del propi Tàpies i la col·laboració dels artistes Jordi Benito, Vicenç Viaplana i Joan Ventura. Avui aquesta A és una de les obres més emblemàtiques del museu de Granollers, que la conserva. Durant els treballs de creació de l’obra també hi van estar els Comas Fotògraf que van documentar tot el procés. Trenta-quatre anys desprès el museu organitza una exposició de record d’aquesta efemèride amb aquest material gràfic i l’escultura A. L’exposició s’inaugura aquest dijous.
Tàpies ha estat un dels artistes més importants de l’art català contemporani. Al 1977 ja tenia gran part del pes que té avui. En aquell aleshores la presència de l’artista i la mostra d’obra de Miró i Brossa s’inscrivia en la voluntat del Museu de Granollers de situar-se als primers plans de l’òrbita cultural del país. I ho feia vinculant-se de ple, en el que aleshores eren els màxims exponents vius de l’art modern, amb representants de l’avantguarda i l’art contemporani. Miró va morir el 1983. El 1977, el Museu de Granollers feia poc més d’un any que havia inaugurat la nova seu amb una exposició de peces d’Empúries, una altra picada d’ullet a les arrels de la cultura catalana. L’entrada a l’exposició és gratuïta.
Els impressionistes desembarquen a Barcelona
Centelles. A partir de mitjans del segle XIX es va viure a França una nova, però no menys important, revolució en el món de l’art: La lluita contra els cànons de les acadèmies i l’art antic l’abanderaven ara els impressionistes. Un grup d’artistes, molts d’ells ubicats a París, però també actius a llocs com Barbizon, interessats per pintar la llum i sobretot l’efecte de la llum. No varen tardar a passar a la història com un episodi potent i imprescindible de la Història de l’Art i sobretot de l’art contemporani.
A Caixaforum de Barcelona, seu de l’obra Social “la Caixa”, inaugura aquest dijous una exposició amb 72 pintures representatives d’aquesta etapa de l’art. Grans pintor són presents: Renoir, Manet, Monet, Degas, Tolouse-Lautrec, Pissarro, Sisley i d’altres com Gèrôme –objecte d’una exposició a El Prado, la primavera passada-.
La mostra la conformen obres pertanyents a la col·lecció de Sterling i Francine Clark, important mundialment, tant en quant a les obres impressionistes, com a les d’altres èpoques que guarda. El fons impressionista va ser adquirit entre el 1910 i el 1950.
Per tant, ara mateix no cal anar a París per veure els grans mestres impressionistes. Cada artista –Renoir, Manet, Degas, etc- comparteix l’etiqueta “impressionista”, però defensa un món particular i característic, ja sigui en l’estil o en el tema. Les dues coses varen representar una novetat en el panorama del segle XIX. Foren els primers artistes que sortiren a pintar a l’aire lliure i donaren una bona alenada d’aire al paisatge.
L’exposició de Caixaforum és l’única escala espanyola d’aquesta exposició que els seus propietaris porten de gira per diferents espais del món. A Barcelona es podrà veure fins el 12 de febrer.