EXPOSICIÓ D’ART

Tàpies a Granollers (1977)
Centelles. El novembre de 1977 s’inaugurava al Museu de Granollers una exposició dedicada a Miró, Tàpies i Brossa. Tàpies va estar al museu i va proposar fer una gran escultura, una gran A de les seves. L’obra es va fer al museu, amb la presència del propi Tàpies i la col·laboració dels artistes Jordi Benito, Vicenç Viaplana i Joan Ventura. Avui aquesta A és una de les obres més emblemàtiques del museu de Granollers, que la conserva. Durant els treballs de creació de l’obra també hi van estar els Comas Fotògraf que van documentar tot el procés. Trenta-quatre anys desprès el museu organitza una exposició de record d’aquesta efemèride amb aquest material gràfic i l’escultura A. L’exposició s’inaugura aquest dijous.
Tàpies ha estat un dels artistes més importants de l’art català contemporani. Al 1977 ja tenia gran part del pes que té avui. En aquell aleshores la presència de l’artista i la mostra d’obra de Miró i Brossa s’inscrivia en la voluntat del Museu de Granollers de situar-se als primers plans de l’òrbita cultural del país. I ho feia vinculant-se de ple, en el que aleshores eren els màxims exponents vius de l’art modern, amb representants de l’avantguarda i l’art contemporani. Miró va morir el 1983. El 1977, el Museu de Granollers feia poc més d’un any que havia inaugurat la nova seu amb una exposició de peces d’Empúries, una altra picada d’ullet a les arrels de la cultura catalana. L’entrada a l’exposició és gratuïta.
Els impressionistes desembarquen a Barcelona
Centelles. A partir de mitjans del segle XIX es va viure a França una nova, però no menys important, revolució en el món de l’art: La lluita contra els cànons de les acadèmies i l’art antic l’abanderaven ara els impressionistes. Un grup d’artistes, molts d’ells ubicats a París, però també actius a llocs com Barbizon, interessats per pintar la llum i sobretot l’efecte de la llum. No varen tardar a passar a la història com un episodi potent i imprescindible de la Història de l’Art i sobretot de l’art contemporani.
A Caixaforum de Barcelona, seu de l’obra Social “la Caixa”, inaugura aquest dijous una exposició amb 72 pintures representatives d’aquesta etapa de l’art. Grans pintor són presents: Renoir, Manet, Monet, Degas, Tolouse-Lautrec, Pissarro, Sisley i d’altres com Gèrôme –objecte d’una exposició a El Prado, la primavera passada-.
La mostra la conformen obres pertanyents a la col·lecció de Sterling i Francine Clark, important mundialment, tant en quant a les obres impressionistes, com a les d’altres èpoques que guarda. El fons impressionista va ser adquirit entre el 1910 i el 1950.
Per tant, ara mateix no cal anar a París per veure els grans mestres impressionistes. Cada artista –Renoir, Manet, Degas, etc- comparteix l’etiqueta “impressionista”, però defensa un món particular i característic, ja sigui en l’estil o en el tema. Les dues coses varen representar una novetat en el panorama del segle XIX. Foren els primers artistes que sortiren a pintar a l’aire lliure i donaren una bona alenada d’aire al paisatge.
L’exposició de Caixaforum és l’única escala espanyola d’aquesta exposició que els seus propietaris porten de gira per diferents espais del món. A Barcelona es podrà veure fins el 12 de febrer.

EXPOSICIONS D’ART

Antològica de Alvargonzalez al Santa Mònica
Juan Eduardo Cirlot protagonitza una altra mostra al CASM
Centelles. Chema Alvargonzalez i Juan Edurardo Cirlot són els dos protagonistes de sendes exposicions que s’han inaugurat al Centre d’art Santa Mònica. Fins el 29 de gener es podrà veure l’exposició “Mehr licht” (Més llum), antològica dedicada a Alvargonzalez, mort fa dos anys a Berlin. Reuneix fotografia, escultura, vídeo, instal·lacions i papers que documenten el seu treball. En l’obra de Alvargonzalez té molt pes la llum i la paraula. D’aquí el títol inspirat en l’exclamació de Goethe en el seu llit de mort: “Mehr licht!”.
Alvargonzalez forma part de la generació d’artistes interessats en l’ús de les noves tecnologies, on també trobem artistes com Jordi Colomer, Eulàlia Valldossera o Antoni Abad.
Crític total
L’altra exposició es pot veure a l’espai Arxiu del Santa Mónica. És una espècia de ganibet de col·leccionista dedicat als objectes i a l’obra de Juan Eduardo Cirlot. Assagista, poeta i crític d’art, és una figura central de la cultura espanyola del segle XX. Autor de llibres com “Diccionario de ismos” del 1949. La mostra reuneix objectes tant dispars, de la seva col·lecció, com l’espasa gòtica del segle XV, del Conestable de Portugal, un autòmat del parc del Tibidabo, fotografies d’Egipte i de Joan Colom del Barri Xino de Barcelona. També es reuneix obra de Joan Ponç, Tàpies, Tharrats, Cuixart… els membres de Dau al Set. Igualment trobem documents i llibres del propi Cirlot. Hi ha àmbits dedicats al cinema i a la música. Aquesta exposició es podrà veure fins el 15 de gener.

ENTREVISTA

FRANCESC MESTRE [ ] Galerista
“Una galeria ha de ser un projecte personal”
Centelles. Fa deu anys que funciona la galeria Francesc Mestre Art al carrer Enric Granados, 28 de Barcelona. En fa molts més que Francesc Mestre es dedica a l’art. També  fa una dècada que vaig visitar-lo per primera vegada, com a estudiant d’història de l’art, i a part de demanar informacions per un article, vaig aconseguir dades i un llibre molt bonic sobre el gravador Enric-C. Ricart. Francesc Mestre és un pou de sabiesa en qüestions d’art, especialment del segle XX, però també d’altres èpoques. Es fixa molt amb l’art de Catalunya i té interès especial per l’obra sobre paper. Les seves exposicions es mouen per aquest terreny. Abraça un període ampli, dintre del segle passat. No oblida la pintura, però es centre més en els dibuixos, les il·lustracions i les obres fetes amb empremtes de planxes. Pot ser no ho hauria de dir, però la seva és una oferta de preus assequibles. Parlem amb ell dels deu anys i de la seva experiència a la galeria.
AA.- Què és el que més valores d’aquests deu anys?
F.M.- Vaig començar la galeria quan tenia 60 anys i ara en tinc 70. Tal i com ha de ser qualsevol galeria, es tracta d’un projecte personal. I he pogut fer el que em venia de gust. No he fet cap exposició per compromís i he consolidat una clientela, que molts cops ha fet aquí la primera compra d’art en la seva vida. 
AA.- Has notat la crisi? Com t’has adaptat?
F.M.- Sí que he notat la crisi. L’art no és una cosa imprescindible i és la primera a rebre. Una mica de crisis va bé, però ara n’hi ha massa. Quan hi ha eufòria, els preus –en el món de l’art- es disparen i apareixen uns personatges que no es mouen pas per amor a l’art. En moments de crisi, les coses es posen a lloc. Per la meva banda he posat preus més assequibles. I m’ha anat molt bé fer la pàgina web, que m’ha permès contactar amb clients i fer algunes vendes.
AA.- Quins artistes creus que han agradat més ?
F.M.- Recordo en especial l’exposició que vam dedicar a Josep Subirats, que va ser una sorpresa dintre el panorama barceloní. Ara li dediquen una exposició al Museu d’Història de Catalunya. També van tenir èxit les exposicions del primer Roca-Sastre, les que he fet de gravat antic –De Dürer a Goya-, europeu i contemporani. Em va fer il·lusió inaugurar la galeria amb una mostra de Miró, que és un artista que aprecio molt. També la de Guinovart, que era amic meu, i va tenir una mort prematura.
AA.-  Com esta el col·leccionisme d’art avui ?
F.M.- És una qüestió de cultura. Crec que tothom ha de tenir una bona discoteca, una bona biblioteca, una bona videoteca i també una bona col·lecció d’art. Crec que he ajudat bastant a posar en valor a dibuixos i gravats de qualitat d’artistes que estaven oblidats. I estaven oblidats perquè des de la Guerra Civil fins avui els museus no han funcionat bé en el que es refereix a  adquisicions i a posar en valor a artistes. Aquest és el paper del galerista.
AA.-  Quins artistes t’agradaria mostrar en el futur?
F.M.- Entre les exposicions que estic preparant destacaria: gravat antic, grans gravadors, Xavier Nogués, Lola Anglada, Ismael Smith, Xavier Gosé, Ràfols Casamada, Noucentisme i Modernisme.