Entrar al linòleum
Viatge de quatre dies a Cuenca
Hem passat quatre dies a Cuenca. Ha estat com ficar-se dintre del linòleum que vaig fer el febrer, que era una vista sobre el convent de San Pablo, actual Parador de la ciutat. No es veia pràcticament res de la vila castellana, però l’entorn ja prometia ser potent i bell.
Doncs entre el 9 i el 12 d’agost ens hem passejat per allà. El viatge l’hem fet tot en tren: des de Centelles fins a Cuenca, passant per Barcelona i València, llocs d’enllaç. A la capital del Túria ens hi vam estar mig dia: rondar una mica pel casc antic: Mercat Central, Llotja, catedral. Vam descobrir el convent de la Mercè, amb dos claustre: un de gòtic i l’altre renaixentista. Vam dinar al costat de les torres de Quart. A la tarda tren Alaria fins a Cuenca. El taxi ens va deixar a la catedral.
escoltar un concert
d’orgue i trompeta
L’hotel era 100 metres més amunt: un antic convent de les monges Celadoras arreglat. Cuenca està piquejat per esglésies i convents Hi hem estat molt bé. Dormíem sota teulada, però no feia calor. Els esmorzars buffet eren un dels al·licients del dia. Si a l’hotel hi arribàvem a les 8 a dos quarts de 9 ja érem dintre de la catedral apunt per escoltar un concert d’orgue i trompeta, amb interpretacions barroques i clàssiques: Telemann, Hydn, Albinoni. Sopar en una terrasseta amb vistes sobre el Huecar, amb el Parador.
Vistes de pedra
Vam començar la visita turística, des de dalt de tot de Cuenca, des d’un punt on es té una bona vista de la ciutat. A prop hi ha les restes del castell i el ben conservat Arxiu Provincial, antiga seu de la Inquisició. Vam començar a baixar, pels carrerons de pedra, seguint un camí de ronda fins a la catedral. La visita valia 5 Euros i incloïa el Museu Diocesà. La catedral és un edifici gòtic amb afegits posteriors, bàsicament a la zona de la girola. Destaquen els sostres de fusta treballada d’estil mudèjar.
El Museu Diocesà és igualment interessant: tenen taules de Joan de Borgonya, obres del Greco i una taula molt bonica de Gerard David, segle XV. Sortint del Museu Diocesà, cap a les Casas Colgadas i el pont de ferro que condueix al Parador.
destaquen els sostres de fusta
treballada d’estil mudèjar.
Les Casas Colgadas són tres o quatre. Estan juntes i es caracteritzen per tenir les tribunes de fusta a la façana que dóna al barranc sobre el Huecar. Són del segle XIV però per dintre estan retocades per encabir-hi el Museo de Arte Abstracto Español. Però aquests museus els vam deixar per dijous. Tot i que vam entrar al Espacio Torner que hi ha a l’esglesieta del costat del Parador. Guarda les peces de l’artista local Gustavo Torner, de llenguatge eclèctic però interessat bàsicament per l’abstracció i les poètiques matèriques.
A la tarda visita a la Fundación de Arte Contemporáneo Antonio Pérez. Ubicat en un antic convent guarda una col·lecció d’art modern amb obres del Equipo Crónica, Ráfols-Casamada, Manolo Valdés, Antonio Saura, entre altres.
Las Picaras
Després vam agafar un bus i vam baixar cap a la ciutat nova. L’objectiu era buscar el lloc on feien una obra de teatre. El barri el vam trobar però encara vam haver de tornar endarrer per demanar-ho a turisme, que tampoc ho sabien contestar massa. Però ens van adreçar cap a una altra zona del barri de los Tiradores, on hi ha un parc i una petita plaça on hi estaven acabant de muntar l’escenari amb els decorats. L’obra de teatre era de nova invenció, però recreava els ambients castellans del segle XVII per parlar de tres dones que sobrevivien de la seva picaresca. Ben interpretada i d’argument interessant. Públic del barri. Sopar per allà d’entrepà i tapa de truita amb patates.
Millares, Rivera, Feito, Saura,
Chillida, Tàpies, Palazuelo, Zòbel
Dijous visites museístiques: primer el Museo de Cuenca, que conserva les peces d’arqueologia trobats en jaciments prehistòrics i romans, així com peces de les etapes visigòtiques i àrabs. El pes és per les obres romanes: escultura de marbre, collarets, ceràmica.
La segona visita va ser al Museo de Arte Abstracto. Dedicat únicament a aquest llenguatge, presenta obres d’uns quants artistes espanyols consagrats: Millares, Rivera, Feito, Saura, Chillida, Tàpies, Palazuelo, Fernando Zòbel –impulsor del museu- i d’altres. Zòbel és un artista interessant. Però també hi havia unes obres petites, unes construccions amb paper de Torner que valien la pena. Dinar al restaurant El Secreto on ens vam atrevir amb els plats típics: Morteruelo, Ajorriego i Queso Frito. Ja havíem provat el deliciós Alajú.
Riu verd
A la tarda estava prevista una caminada per la carretera que surt de la part alta i porta cap al cementiri de San Isidro. Vam seguir la calçada, que voreja els barrancs del Júcar, fins a un punt on hi havia una caminet que baixava fins la ribera. Des d’allà vam poder tornar endarrere, ben a prop de les aigües verdes i calmades del Júcar. La gent es banya en aquest riu i hi ha edificis amb bars i piscines per amenitzar els estius dels habitants de Cuenca. Desprès de tanta caminada, vam descansar a un bar de la plaza Mayor: “roscos” que són com uns donuts de pa. I per tancar les vacances sessió de música de guitarra i poesia dedicada a Garcia Lorca, a la Plaza de la Merced. Divendres, desprès de donar quatre volts, no ens va quedar més remei que anar desfent el camí cap a Osona. Totes les imatges sòn propies i corresponen a Cuenca.
badaluc 