EXPOSICIÓ

Àngels Ribé convida a pensar
El MACBA mostra obra seva d’entre els anys 1969-1984
Centelles. Visitem l’exposició de l’Àngels Ribé sense saber massa de qui es tracta, però convençut de que si el període que emmarca l’exposició va del 1969 al 1984, segurament agafarà les onades del maig del 68 i de les inquietuds d’aquelles dècades. Les obres que veiem ens situen en l’òrbita conceptual i algunes en les performances. Sospito que es tracta d’una artista guiada per dos o tres temes clau: la geometria i el coneixement del ser. La projecció de diapositives del final, amb la veu impositiva i les mans tancades i en diferents gestos em suggereixen les prohibicions maternals, però també a escala més gran, les socials.
Aquesta obra i les altres instal·lacions o escultures i les fotografies formen part de l’exposició que ha muntat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona –MACBA-, que es pot veure fins el 23 d’octubre. Ocupa part de la planta baixa.
El cos i la forma
Una de les obres és un laberint circular fet de tela de plàstic groc translúcid. Una de les series fotogràfiques de Ribé cerca formes i analogies de formes geomètriques, detalls arquitectònics i urbans. La ciutat pot ser París o Nova York,o també Chicago, on ha estat i conviscut. Hi ha una barra clavada a la paret en diagonal. Una altra foto testimonia una acció en la que Ribé compte els dits de la mà. Utilitza, per tant, el propi cos.
Es pot enllaçar el seu interès per la geometria amb la seva condició de dona o de persona? Tenint em compte que moltes de les seves obres exploren el medi urbà o hi intervenen, crec possible enllaçar la geometria que troba amb l’experiència personal del medi físic i l’analogia d’algunes obres amb conceptes. Per exemple, el laberint pot ser metàfora de moltes coses: la vida, la recerca d’un desig, la relació amb un altre, són tres possibilitats.
La barra en diagonal em recorda els tirants dels ponts de Nova York i per tant un element fort i en tensió. Un element estructural que pot ser simbòlicament substituït per una persona o per una idea necessària. Àngels Ribé disposa d’una poètica particular que convida a anar més enllà de l’evident. La imatge que il·lustra el text pertany a l’obra “Triangle”, una projecció en DVD del 1978.  Imatge cedida pel MACBA.

REPORTATGE

Entrar al linòleum
Viatge de quatre dies a Cuenca
Hem passat quatre dies a Cuenca. Ha estat com ficar-se dintre del linòleum que vaig fer el febrer, que era una vista sobre el convent de San Pablo, actual Parador de la ciutat. No es veia pràcticament res de la vila castellana, però l’entorn ja prometia ser potent i bell.
Doncs entre el 9 i el 12 d’agost ens hem passejat per allà. El viatge l’hem fet tot en tren: des de Centelles fins a Cuenca, passant per Barcelona i València, llocs d’enllaç. A la capital del Túria ens hi vam estar mig dia: rondar una mica pel casc antic: Mercat Central, Llotja, catedral. Vam descobrir el convent de la Mercè, amb dos claustre: un de gòtic i l’altre renaixentista. Vam dinar al costat de les torres de Quart. A la tarda tren Alaria fins a Cuenca. El taxi ens va deixar a la catedral.
escoltar un concert
d’orgue i trompeta
L’hotel era 100 metres més amunt: un antic convent de les monges Celadoras arreglat. Cuenca està piquejat per esglésies i convents Hi hem estat molt bé. Dormíem sota teulada, però no feia calor. Els esmorzars buffet eren un dels al·licients del dia. Si a l’hotel hi arribàvem a les 8 a dos quarts de 9 ja érem dintre de la catedral apunt per escoltar un concert d’orgue i trompeta, amb interpretacions barroques i clàssiques: Telemann, Hydn, Albinoni. Sopar en una terrasseta amb vistes sobre el Huecar, amb el Parador.
Vistes de pedra
Vam començar la visita turística, des de dalt de tot de Cuenca, des d’un punt on es té una bona vista de la ciutat. A prop hi ha les restes del castell i el ben conservat Arxiu Provincial, antiga seu de la Inquisició. Vam començar a baixar, pels carrerons de pedra, seguint un camí de ronda fins a la catedral. La visita valia 5 Euros i incloïa el Museu Diocesà. La catedral és un edifici gòtic amb afegits posteriors, bàsicament a la zona de la girola. Destaquen els sostres de fusta treballada d’estil mudèjar.
El Museu Diocesà és igualment interessant: tenen taules de Joan de Borgonya, obres del Greco i una taula molt bonica de Gerard David, segle XV. Sortint del Museu Diocesà, cap a les Casas Colgadas i el pont de ferro que condueix al Parador.
destaquen els sostres de fusta
treballada d’estil mudèjar.
 Les Casas Colgadas són tres o quatre. Estan juntes i es caracteritzen per tenir les tribunes de fusta a la façana que dóna al barranc sobre el Huecar. Són del segle XIV però per dintre estan retocades per encabir-hi el Museo de Arte Abstracto Español. Però aquests museus els vam deixar per dijous. Tot i que vam entrar al Espacio Torner que hi ha a l’esglesieta del costat del Parador. Guarda les peces de l’artista local Gustavo Torner, de llenguatge eclèctic però interessat bàsicament per l’abstracció i les poètiques matèriques.
A la tarda visita a la Fundación de Arte Contemporáneo Antonio Pérez. Ubicat en un antic convent guarda una col·lecció d’art modern amb obres del Equipo Crónica, Ráfols-Casamada, Manolo Valdés, Antonio Saura, entre altres.
Las Picaras
Després vam agafar un bus i vam baixar cap a la ciutat nova. L’objectiu era buscar el lloc on feien una obra de teatre. El barri el vam trobar però encara vam haver de tornar endarrer per demanar-ho a turisme, que tampoc ho sabien contestar massa. Però ens van adreçar cap a una altra zona del barri de los Tiradores, on hi ha un parc i una petita plaça on hi estaven acabant de muntar l’escenari amb els decorats. L’obra de teatre era de nova invenció, però recreava els ambients castellans del segle XVII per parlar de tres dones que sobrevivien de la seva picaresca. Ben interpretada i d’argument interessant. Públic del barri. Sopar per allà d’entrepà i tapa de truita amb patates.
Millares, Rivera, Feito, Saura,
Chillida, Tàpies, Palazuelo, Zòbel
 Dijous visites museístiques: primer el Museo de Cuenca, que conserva les peces d’arqueologia trobats en jaciments prehistòrics i romans, així com peces de les etapes visigòtiques i àrabs. El pes és per les obres romanes: escultura de marbre, collarets, ceràmica.
La segona visita va ser al Museo de Arte Abstracto. Dedicat únicament a aquest llenguatge, presenta obres d’uns quants artistes espanyols consagrats: Millares, Rivera, Feito, Saura, Chillida, Tàpies, Palazuelo, Fernando Zòbel –impulsor del museu- i d’altres. Zòbel és un artista interessant. Però també hi havia unes obres petites, unes construccions amb paper de Torner que valien la pena. Dinar al restaurant El Secreto on ens vam atrevir amb els plats típics: Morteruelo, Ajorriego i Queso Frito. Ja havíem provat el deliciós Alajú.
Riu verd
A la tarda estava prevista una caminada per la carretera que surt de la part alta i porta cap al cementiri de San Isidro. Vam seguir la calçada, que voreja els barrancs del Júcar, fins a un punt on hi havia una caminet que baixava fins la ribera. Des d’allà vam poder tornar endarrere, ben a prop de les aigües verdes i calmades del Júcar. La gent es banya en aquest riu i hi ha edificis amb bars i piscines per amenitzar els estius dels habitants de Cuenca. Desprès de tanta caminada, vam descansar a un bar de la plaza Mayor: “roscos” que són com uns donuts de pa. I per tancar les vacances sessió de música de guitarra i poesia dedicada a Garcia Lorca, a la Plaza de la Merced.  Divendres, desprès de donar quatre volts, no ens va quedar més remei que anar desfent el camí cap a Osona. Totes les imatges sòn propies i corresponen a Cuenca.


EXPOSICIÓ

Sketchcrawl a Vic

Centelles. L’Albergueria de Vic acull a la seva sala romànica una selecció de dibuixos del col·lectiu Sketchcrawl Vic. Abans en dèiem anar a dibuixar a l’aire lliure. Però la idea és la mateixa: un grup de gent es reuneix per anar a passejar i dibuixa detalls i aspectes d’una ciutat, d’un bosc. El col·lectiu de Vic, que són els que participen a la mostra,  el formen: Aina Roca, Albert Ylla, Cristina Masramon, Elisenda Mallol, Ferran Blancafort, Joan Vall, Jordi Crusats, Josep Franch, Josep Lázaro, Laura Betriu, Roser Matamala i Toni Garcia. Apunts amb la idea de ser ràpids i descriptius. Els dibuixos de l’Albergueria estan dedicats a obres del Museu Episcopal  i a l’entorn de la catedral: campanar, claustre, etc. Entre els participants hi trobem Josep Lázaro (Leri), de qui ja hem parlat en aquest blog. Hem sentit que hi han hagut intents d’organitzar sessions de Sketchcrawl a Centelles, però que no han prosperat. De fet ens n’hem assabentat per terceres vies i no pas per una publicitat o crida entre artistes centellencs. L’exposició de Vic es podrà veure fins l’11 de setembre. La imatge, pròpia, mostra un aspecte de la instal·lació dels dibuixos.

ACTIVITATS ARTÍSTIQUES

Alart 2011, Nit d’art a Alaró

Centelles. Ens traslladem a Mallorca, a la vila d’Alaró, per parlar d’un festival de les arts que té el seu nucli fort el divendres 5 d’agost, entre dos quarts de 10 i més enllà de les 12. Exposicions, videoprojeccions, dansa i sessions de dj formen part del programa en el que participen entitats artístiques del poble, però també bars, cafès i la paret de l’església que cedeixen les seves pantalles i parets per projectar-hi alguns dels vídeos. És la cinquena edició de l’Alart que organitza Addaya-Centre d’art Contemporani, el Casal Son Tugores i l’ajuntament local i compte amb nombrosos col·laboradors del poble mallorquí. Les exposicions s’inauguren el dia 5 a la nit, però es podran veure en horari de vespre i nit fins el 16 del present mes.
Art total
El certamen reuneix artistes illencs i forans. El francès Xavier de Kepper presentarà el projecte “Se vende”. Margalida Mayol presentarà la temporada de la tardor del seu taller. A l’Addaya Centre d’art hi exposaran les fotografies de la sèrie “Dessets” de Chico Guitiérrez. Entre els artistes participants destaca la presència de Andrea Sunder-Plassmann, berlinesa. Entre els mallorquins trobem Bartomeu Sastre, Arantxa Boyero, Joan Àvila, creadors que presentaran obra nova. Alart posa èmfasis en la obra de videocreació, però també trobem obres de pintura i escultura, fotografia i poesia. Concretament a la porxada de l’ajuntament hi exposaran obra d’aquestes disciplines, artistes com Lola Gómez, Diego Delgado, Eduardo Suárez del Real o els artistes del col·lectiu Taller d’art Henry-Wagner and Henry-Picó. Al hall de l’ajuntament també hi haurà lloc pels llibres d’artistes i gravats amb obra de Sandra Lehnis i Biel Mesquida. Així mateix trobem espais on es faran intervencions murals, com al primer pis de la Portectora Cafè, al carrer Alexandre Rosselló. En conjunt un bona excusa per apropar-se a Alaró. La imatge, cedida pels organitzadors d’Alart, pertany a l’obra de l’Andrea  Sunder-Plassmann.