EXPOSICIONS

La natura segons l’òptica de Josep Maria Parareda
Centelles. Dues exposicions s’apunten a l’agenda cultural de la Festa Major d’Estiu de la nostra vila. La sala de baix de la Violeta –antic local del bar musical Metro- acull la mostra estival d’Amics de Centelles, la que és la “30 exposició de grans artistes”. Amics no disposa actualment de sala pròpia i estrena ocasionalment aquest local tant poc aprofitat.
En aquesta ocasió l’artista escollit és Josep Maria Parareda, que a més de la seva afició a la video-càmera, cultiva un interessant filó com a fotògraf. Aquesta faceta és la que se’ns mostra, dedicada a la imatge de la natura: paisatges, flors, insectes o moments d’una escalada conformen el mosaic de l’exposició. Segons Parareda va explicar les imatges seleccionades pertanyen a moments dels dos últims anys i s’afegeixen a una enorme col·lecció de negatius i positius que l’artista guarda des de que es va bolcar a aquesta afició, fa ben bé tres dècades.
Per Jordi Sarrate, responsable d’Amics de Centelles, l’exposició de fotografia posa l’accent a un art poc apreciat a la vila, tot i altres exposicions d’estiu dedicades a aquesta tècnica, com la de l’Agustí Centelles, en aquest cas un fotògraf històric. A “Cromatisme de la natura” ens podem apropar al detall d’un paisatge o una planta propera, dels entorns de Centelles, o d’altres indrets que Parareda ha explorat. Són intensos els colors i la definició de cada imatge.
L’església, 300 anys
A Can Manso s’inaugura aquest dissabte, l’exposició “300 anys de l’església parroquial de Centelles, 1711-2011”. Francesc Mataró ha preparat una mostra de fotografies antigues i actuals que revisen l’exterior i l’interior del temple i ens recorden aspectes com el seu devocionari, les pintures, el vitrall nou, les campanes amb els seus tocs. També es fa memòria dels rectors i capellans que han passat per la parròquia. Aquesta mostra és la primera activitat que es posa en marxa en motiu de la celebració dels 300 anys del temple actual de Centelles. L’exposició d’Amics es podrà veure fins el 4 de setembre i la de Can Manso, fins el 18 del mateix mes. La imatge correspon a la inauguració de l’exposició d’Amics. 

ACTIVITATS

El Ca Cèrber de Centelles
Centelles. La primera activitat de la Festa Major d’estiu de Centelles a posar-se en marxa serà la dels Estudis Oberts. Una iniciativa començada pel pintor David Casals ja fa varis anys, i a la que ara hi participen cinc creadors locals. L’últim a incorporar-se ha estat el fotògraf Pep Puvill. Hi trobem també Marta Postico, en el terreny de la ceràmica, Jordi Díez, en escultura i Eulàlia Llopart en el camp del gravat.
Els tallers d’aquests artistes es poden visitar els dies 26,27,28 i 31 d’agost, així com l’1 de setembre, diada del patró centellenc Sant Llop. L’horari és de 7 a 9 del vespre.
Aires de Grècia
Com a novetat d’aquest any també hi ha la realització d’una exposició conjunta al número 5 del carrer Jesús. Una mostra de les seves obres i d’un “cadàver exquisit” realitzat a partir de la idea d’un Ca Cèrber, el mític gos grec guardià dels Inferns. A Centelles el gos de varis caps donarà accès a un Hades de les arts. El dimecres 24, a les 8 del vespre hi haurà la inauguració dels Estudis Oberts, amb la presentació de l’exposició i d’un vídeo realitzat per Marc Puvill, documentant la jornada de procés creatiu del Ca Cèrber. Adjuntem l’enllaç al blog dels Estudis Oberts, on es pot consultar el mapa i l’adreça per saber la ubicació de cada taller. La imatge, cedida per la organització, correspon a l’obra centellenca del mític gos hel·lènic fotografiada davant dels seus creadors. http://www.estudisoberts.blogspot.com/

EXPOSICIÓ

Àngels Ribé convida a pensar
El MACBA mostra obra seva d’entre els anys 1969-1984
Centelles. Visitem l’exposició de l’Àngels Ribé sense saber massa de qui es tracta, però convençut de que si el període que emmarca l’exposició va del 1969 al 1984, segurament agafarà les onades del maig del 68 i de les inquietuds d’aquelles dècades. Les obres que veiem ens situen en l’òrbita conceptual i algunes en les performances. Sospito que es tracta d’una artista guiada per dos o tres temes clau: la geometria i el coneixement del ser. La projecció de diapositives del final, amb la veu impositiva i les mans tancades i en diferents gestos em suggereixen les prohibicions maternals, però també a escala més gran, les socials.
Aquesta obra i les altres instal·lacions o escultures i les fotografies formen part de l’exposició que ha muntat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona –MACBA-, que es pot veure fins el 23 d’octubre. Ocupa part de la planta baixa.
El cos i la forma
Una de les obres és un laberint circular fet de tela de plàstic groc translúcid. Una de les series fotogràfiques de Ribé cerca formes i analogies de formes geomètriques, detalls arquitectònics i urbans. La ciutat pot ser París o Nova York,o també Chicago, on ha estat i conviscut. Hi ha una barra clavada a la paret en diagonal. Una altra foto testimonia una acció en la que Ribé compte els dits de la mà. Utilitza, per tant, el propi cos.
Es pot enllaçar el seu interès per la geometria amb la seva condició de dona o de persona? Tenint em compte que moltes de les seves obres exploren el medi urbà o hi intervenen, crec possible enllaçar la geometria que troba amb l’experiència personal del medi físic i l’analogia d’algunes obres amb conceptes. Per exemple, el laberint pot ser metàfora de moltes coses: la vida, la recerca d’un desig, la relació amb un altre, són tres possibilitats.
La barra en diagonal em recorda els tirants dels ponts de Nova York i per tant un element fort i en tensió. Un element estructural que pot ser simbòlicament substituït per una persona o per una idea necessària. Àngels Ribé disposa d’una poètica particular que convida a anar més enllà de l’evident. La imatge que il·lustra el text pertany a l’obra “Triangle”, una projecció en DVD del 1978.  Imatge cedida pel MACBA.

REPORTATGE

Entrar al linòleum
Viatge de quatre dies a Cuenca
Hem passat quatre dies a Cuenca. Ha estat com ficar-se dintre del linòleum que vaig fer el febrer, que era una vista sobre el convent de San Pablo, actual Parador de la ciutat. No es veia pràcticament res de la vila castellana, però l’entorn ja prometia ser potent i bell.
Doncs entre el 9 i el 12 d’agost ens hem passejat per allà. El viatge l’hem fet tot en tren: des de Centelles fins a Cuenca, passant per Barcelona i València, llocs d’enllaç. A la capital del Túria ens hi vam estar mig dia: rondar una mica pel casc antic: Mercat Central, Llotja, catedral. Vam descobrir el convent de la Mercè, amb dos claustre: un de gòtic i l’altre renaixentista. Vam dinar al costat de les torres de Quart. A la tarda tren Alaria fins a Cuenca. El taxi ens va deixar a la catedral.
escoltar un concert
d’orgue i trompeta
L’hotel era 100 metres més amunt: un antic convent de les monges Celadoras arreglat. Cuenca està piquejat per esglésies i convents Hi hem estat molt bé. Dormíem sota teulada, però no feia calor. Els esmorzars buffet eren un dels al·licients del dia. Si a l’hotel hi arribàvem a les 8 a dos quarts de 9 ja érem dintre de la catedral apunt per escoltar un concert d’orgue i trompeta, amb interpretacions barroques i clàssiques: Telemann, Hydn, Albinoni. Sopar en una terrasseta amb vistes sobre el Huecar, amb el Parador.
Vistes de pedra
Vam començar la visita turística, des de dalt de tot de Cuenca, des d’un punt on es té una bona vista de la ciutat. A prop hi ha les restes del castell i el ben conservat Arxiu Provincial, antiga seu de la Inquisició. Vam començar a baixar, pels carrerons de pedra, seguint un camí de ronda fins a la catedral. La visita valia 5 Euros i incloïa el Museu Diocesà. La catedral és un edifici gòtic amb afegits posteriors, bàsicament a la zona de la girola. Destaquen els sostres de fusta treballada d’estil mudèjar.
El Museu Diocesà és igualment interessant: tenen taules de Joan de Borgonya, obres del Greco i una taula molt bonica de Gerard David, segle XV. Sortint del Museu Diocesà, cap a les Casas Colgadas i el pont de ferro que condueix al Parador.
destaquen els sostres de fusta
treballada d’estil mudèjar.
 Les Casas Colgadas són tres o quatre. Estan juntes i es caracteritzen per tenir les tribunes de fusta a la façana que dóna al barranc sobre el Huecar. Són del segle XIV però per dintre estan retocades per encabir-hi el Museo de Arte Abstracto Español. Però aquests museus els vam deixar per dijous. Tot i que vam entrar al Espacio Torner que hi ha a l’esglesieta del costat del Parador. Guarda les peces de l’artista local Gustavo Torner, de llenguatge eclèctic però interessat bàsicament per l’abstracció i les poètiques matèriques.
A la tarda visita a la Fundación de Arte Contemporáneo Antonio Pérez. Ubicat en un antic convent guarda una col·lecció d’art modern amb obres del Equipo Crónica, Ráfols-Casamada, Manolo Valdés, Antonio Saura, entre altres.
Las Picaras
Després vam agafar un bus i vam baixar cap a la ciutat nova. L’objectiu era buscar el lloc on feien una obra de teatre. El barri el vam trobar però encara vam haver de tornar endarrer per demanar-ho a turisme, que tampoc ho sabien contestar massa. Però ens van adreçar cap a una altra zona del barri de los Tiradores, on hi ha un parc i una petita plaça on hi estaven acabant de muntar l’escenari amb els decorats. L’obra de teatre era de nova invenció, però recreava els ambients castellans del segle XVII per parlar de tres dones que sobrevivien de la seva picaresca. Ben interpretada i d’argument interessant. Públic del barri. Sopar per allà d’entrepà i tapa de truita amb patates.
Millares, Rivera, Feito, Saura,
Chillida, Tàpies, Palazuelo, Zòbel
 Dijous visites museístiques: primer el Museo de Cuenca, que conserva les peces d’arqueologia trobats en jaciments prehistòrics i romans, així com peces de les etapes visigòtiques i àrabs. El pes és per les obres romanes: escultura de marbre, collarets, ceràmica.
La segona visita va ser al Museo de Arte Abstracto. Dedicat únicament a aquest llenguatge, presenta obres d’uns quants artistes espanyols consagrats: Millares, Rivera, Feito, Saura, Chillida, Tàpies, Palazuelo, Fernando Zòbel –impulsor del museu- i d’altres. Zòbel és un artista interessant. Però també hi havia unes obres petites, unes construccions amb paper de Torner que valien la pena. Dinar al restaurant El Secreto on ens vam atrevir amb els plats típics: Morteruelo, Ajorriego i Queso Frito. Ja havíem provat el deliciós Alajú.
Riu verd
A la tarda estava prevista una caminada per la carretera que surt de la part alta i porta cap al cementiri de San Isidro. Vam seguir la calçada, que voreja els barrancs del Júcar, fins a un punt on hi havia una caminet que baixava fins la ribera. Des d’allà vam poder tornar endarrere, ben a prop de les aigües verdes i calmades del Júcar. La gent es banya en aquest riu i hi ha edificis amb bars i piscines per amenitzar els estius dels habitants de Cuenca. Desprès de tanta caminada, vam descansar a un bar de la plaza Mayor: “roscos” que són com uns donuts de pa. I per tancar les vacances sessió de música de guitarra i poesia dedicada a Garcia Lorca, a la Plaza de la Merced.  Divendres, desprès de donar quatre volts, no ens va quedar més remei que anar desfent el camí cap a Osona. Totes les imatges sòn propies i corresponen a Cuenca.