ACTES

Alumnes de l’Escola de Música bategen El Cançoner d’en Marcel
Centelles. En Marcel és un noiet que ve amb els seus pares a comprar tovalloles, però pels autors d’El Cançoner d’en Marcel, és un altre noi, nebot de Jordi Domènech, autor de las partitures i d’alguna lletra. Pilar Cabot és l’autora de les lletres i Jordi Sarrate de les il·lustracions. Els tres autors eren avui, dissabte 4 de juny, a una aula de l’Escola Municipal de Música de Centelles per presidir la primera presentació en públic d’aquest Cançoner que surt dintre de la col·lecció Quaderns El Bordiol, editada per Sarrate.
Un grup d’alumnes de l’Escola de Música ha cantat tres de les cançons: El cuquet del bon temps, L’hora del pati i El rotet davant un auditori d’unes trenta persones. Dirigits per Anna Bartolomé, el grup d’alumnes ha tornat a interpretar algunes de les cançons, al final de l’acte, amb les mans de Domènech al piano.
Cançons per créixer
Durant el torn de paraules s’ha explicat que aquest és el segon cançoner entre Domènech i Cabot i que està dedicat i inspirat en el nebot del músic. Un llibre pensat per un nen petit, que viu les primeres experiències vitals. Cançons de coses quotidianes i properes com de la taronja, el nas, la por, de cordar-se el botó. Cançons de Nadal pel tió o pels camells dels Reis. Sobre aquesta cançó Domènech explica que es va preguntar en què somiarien de petits els camells i els seu nebot li va respondre que “amb ser a la cavalcada dels Reis”. Una altra cançó La guardiola de la tieta Assumpta no s’inspira en l’estalvi de la germana del músic, sinó en la regatera que es veu quan la tieta s’ajup.  
Jordi Sarrate és l’autor de les il·lustracions que segueixen la seva tònica realitzada amb objectes i fotografies tractades i intervingudes artísticament. Ara el Marcel ja és un noiet més gran però les cançons poden fer divertir a totes les edats. Acompanyem aquest article amb una fotografia pròpia de l’acte, on d’esquerra a dreta es veu, Pilar Cabot, Jordi Domènech i Jordi Sarrate.

PATRIMONI MUSEÍSTIC

La Fundació Gala-Salvador Dalí compra un homenatge a Vermeer
  
Centelles. El dilluns passat la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres va fer la presentació de l’última adquisició daliniana: l’obra Elements enigmàtics en un paisatge, un oli sobre fusta del 1934, que s’ha recuperat de mans d’un particular anònim. L’adquisició ha costat 7,8 milions d’euros. És l’obra més costosa de les incorporades fins ara.
Elements pertany a l’etapa surrealista de l’artista i és un homenatge a Vermeer que veiem retratat d’esquena al centre de l’obra, igual com Dalí havia fet en algunes altres obres on feia palesa la seva admiració pel pintor holandès. Els “elements enigmàtics” són, per exemple, un Dalí nen, els xiprers, una figura embolcallada o la “torre dels enigmes”, elements que es retroben en altres pintures de l’artista empordanès.
Dalí va presentar aquesta pintura al Premi Carneigie de Pittsburhg (Estats Units), un certamen internacional d’una institució dedicada a destacar i adquirir art modern, on va obtenir una Menció especial d’honor. El mateix 1934 Salvador Dalí feia la seva primera exposició a Nova York. L’obra Elements enigmàtics en un paisatge, es pot veure ja a la Sala de Dibuixos del museu dalinià.La imatge, cedida pe Fundació Gala-Salvador Dalí, mostra la pintura adquirida.

COMENTARI D’ART

Els caps d’Oduber i Isern
Jordi Isern exposa a Can Framis
Centelles. L’any 2006 al Premi Centelles hi havia una pintura seleccionada que era un rostre, de pintura expressiva, violenta inclús. Des d’aleshores he anat veien més caps en pintures d’altres pintors. No oblidem l’exposició “Cranis” de la galeria empordanesa “Cyprus”, de fa dos o tres estius. Però ara tinc entre les mans dos casos concrets: Roser Oduber i Jordi Isern. Els dos formen part de la col·lecció de la Fundació Vila Casas. Oduber va protagonitzar una exposició a l’Espai Volart que va acabar el passat 2 d’abril. Isern és l’inquilí actual de la sala d’exposicions temporals de Can Framis. Aquest pintor va ser el guanyador del Premi de Pintura de la fundació l’any passat.
Fons clars
L’exposició d’Oduber presentava peces de gran i petit format. Les pintures són sobre fusta i tela. En algunes peces tan sols silueteja o suggereix amb una gran taca el crani. En d’altres ja el representa més realísticament, en un estil com d’esbós, amb pinzellades visibles. Alguns cops, tant en les peces més de taca general, com en les més realistes Oduber utilitza els caps per fer-hi intervencions plàstiques: cosits, camps de ratlles, ombres. En algunes hi suggereix el cervell. En algunes peces divideix la composició per oposar taca amb pinzellada. Una dualitat de les seves dues gran vies estilístiques. Utilitza tons negres sobre fons clars, però també tons blanquinosos, marronosos, grisos. Alguns caps semblen de fusta, pel tipus de pinzellada. Sol tractar-se de caps masculins. L’artista va néixer al Panamà, el 1957 i viu a Calders. Les obres que presentava a l’exposició eren bàsicament del 2010.
Fons foscos
Jordi Isern presenta obra recent. Des del 2008 i varies peces d’enguany. Ell treballa formats grans i utilitza materials de suport com el ferro, de manera que ja podem veure que parteix de tonalitats fosques. Ha de pintar amb tons clars. També utilitza com a suport la fusta o el paper, però pintats de negre.  També trobem pinzellades molt amples amb les que configura les formes. Com en Oduber també veiem que utilitza els caps per dibuixar-hi signes i formes. Els tons són més una dualitat entre negres i blancs.
Però quin és el tema d’aquestes composicions? Es tracta de personatges anònims. No són com els busts romans que ens parlen de personatges concrets. Encara que sí que hi ha algun missatge darrera les mirades: mirades al buit, al interlocutor, ulls tancats. Les intervencions a la part del cervell suggereixen una elusió a la memòria. Però en sentit abstracte. Hi anirem reflexionant. L’exposició de Can Framis –Carrer Roc Boronat, 116-126- es pot veure fins el 24 de juliol. Les imatges han estat cedides per la Fundació Vila Casas.

PRÈVIA EXPOSICIÓ

Pere Noguera revisa les seves “històries d’arxiu”
Centelles. Pere Noguera és un artista de tècniques i materials diversos. A part de les seves obres amb ceràmica també ha anat elaborant un arxiu de fotografies i films. Organitzats en forma d’instal·lació, aquest material gràfic serveix per revisar la societat barcelonina dels anys 50 i 60.
Aquest material juntament amb altres peces –com unes realitzades amb electrografia (què serà això?)- formen l’exposició que es podrà veure des del proper divendres 27 de maig a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (C/ Aragó, 255).
Pere Noguera (La Bisbal, 1941) va començar a preparar aquestes “històries d’arxiu” als anys 70. L’artista s’apropa al passat recent i ens parla de manipulació i construcció de la imatge fotogràfica. Noguera presenta les fotografies duplicades, amb algun tipus d’intervenció per suggerir-nos la reflexió. Ho veiem, per exemple, en la imatge que il·lustra aquest article –cedida per la Fundació Antoni Tàpies- on veiem els rostres tapats per trossos de marbre d’una taula. Pensem amb les típiques taules de marbre dels bars. L’exposició, comissariada per Pilar Parcerisas, es podrà veure fins a mitjans de setembre.