Una mirada natural

L’exposició de dibuixos de l’Elisenda Rué és doble: les vint il·lustracions es reparteixen entre les Finestres d’El Trabuc i la perruqueria Camps-Figueras

Imatge de la capçalera: la paret dels renta-caps de la perruqueria Camps-Figueras s’estrena com espai expositiu amb aquesta mostra de dibuixos de l’Elisenda Rué. Foto: Badaluc

Centelles. Fa uns nou anys que l’Elisenda Rué viu entre nosaltres, la gent de Centelles i amb prou feines la coneixem. Vull dir que amb prou feines sabem de la seva dimensió artística, tot i que n’hi ha uns quants que ho sospitàvem. Ens diu que ha presentat alguns dels seus espectacles dramàtics al poble, però mai havia mostrat a algun racó d’aquí la seva obra plàstica.

L’oportunitat ens arriba gràcies a un llibre nou. Gràcies a les il·lustracions que l’Elisenda ha fet pel llibre “Sant Gil a Núria”, que ha escrit Mossèn Joan Perera, actual ermità del santuari pirinenc.

En els dibuixos l’Elisenda es fixa molt en la naturalesa i els antics senyals de la vida dels pastors. Foto: Elisenda Rué

Són trenta els sonets que Perera ha fet dedicats al sant, per explicar el seu pas per Núria i la seva relació amb els pastors, l’entorn i la seva tasca evangelitzadora. Els poemes són clars, però inclouen vocables que tant poden pertànyer a un context més culta, com pel contrari, sorgir de la parla de la zona, fet que dota el llibre   d’una gran riquesa lingüística. Mn. Perera ja fa uns anys que es cuida del santuari i ha tingut temps d’aprendre moltes coses d’aquelles valls pirinenques.

Cada sonet s’acompanya d’un  comentari en que l’autor desenvolupa alguna reflexió o descriu amb major precisió el tema dels versos: que si la talla de Maria, que si l’origen de l’olla, que si els iconoclastes, etc. Igual que molts altres projectes dels nostres dies, és un llibre fruit de la pandèmia.

Cada binomi de sonet i comentari va precedit per un dibuix a to amb el tema que és la part que ha fet l’Elisenda Rué.

Ella es va documentar, va pujar a Núria i de tot plegat ha extret una mirada que sobretot es fixa amb la Natura i dóna una mirada natural dels pastors, del sant, de la imatgeria, la muntanya i el lloc. Són dibuixos fets amb llapis de diferents dureses, amb línia     d’una gran precisió i pintats amb diferents intensitats de grisos, des del blanc, fins arribar al     negre negre.

Dues exposicions

Sant Gil és un sant del que se’n sap molt poc, però es diu que passà per Núria Foto: Elisenda Rué

Dels trenta dibuixos se n’ha fet una selecció de vint i s’han muntat, no una, sinó dues exposicions. No són els dibuixos originals –ben guardats-, sinó reproduccions d’alta qualitat que s’han penjat a les Finestres d’El Trabuc. I també i per primer cop, al cable que ja fa temps que penja prop dels renta-caps a la perruqueria Camps-Figueras (c/ Marquès de Peñaplata, 11).

Els perruquers Joan Camps i   l’Eduard Figueras van proposar la idea a l’Elisenda i fàcilment ens hem entès per compartir    l’exposició amb la cafeteria que tiren endavant en Toni Riera i la Judit Muns. Potser serà l’inici d’una llarga col·laboració.

Però tornem als dibuixos de l’Elisenda: fixeu-vos amb els detalls, amb els animals dibuixats sans i robusts, amb la feinada a descriure una cascada o l’àgora       d’Atenes. Perquè Sant Gil era fill de la capital grega.

Els dibuixos tot i ser reproduccions van numerats i signats i se’n farà un tiratge màxim i limitat a quinze exemplars, que es poden col·leccionar.

El llibre també està disponible a la papereria La  Granota i a la Impremta Moderna.

També es podrà adquirir el dia de la presentació del llibre.

Efectivament el dissabte 17 de juliol, a les 6 de la tarda, a la Sala de Vidre del Casal Francesc Macià –c/ Anselm Clavé, 9, tindrà lloc la presentació d’aquest llibre, aprofitant que és una novetat editorial i sobretot per contextualitzar els dibuixos. Participaran de la presentació el mateix autor, Mn. Joan     Perera i la nostra il·lustradora, Elisenda Rué.  Amb tot plegat farem bullir l’olla.

Art del Japó, Suècia i Catalunya a La Rectoria

El centre d’art de Sant Pere de Vilamajor estrena la col·lectiva internacional que, amb altres obres, també es farà als altres dos països

Sant Pere de Vilamajor/ Centelles. Vuit artistes de Suècia, vuit del Japó i vuit de Catalunya participen del projecte col·lectiu que actualment es pot resseguir al Centre d’art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), en forma de l’exposició “Equidistància”. En el projecte global,  cada artista aporta tres obres que repartides participaran en les exposicions d’aquí i en les previstes al país escandinau i a l’illa de l’extrem orient.

El projecte col·lectiu internacional va ser una iniciativa  de l’artista veneçolà afincat a La Garriga, Jaime Moroldo  i de l’artista nipona Ayu Omori que van iniciar un intercanvi el 2013 aprofitant que en el mercat hi havia marcs iguals i econòmics. Totes les obres  s’emmarquen dintre un 50×50 cm.

 El 2014 es va enriquir el projecte a partir del contacte de la garriguenca Alba Ballús i l’artista resident a Suècia, Àfrica Coll i es va fer un nou intercanvi entre artistes d’ambos països. A Catalunya l’entitat amfitriona era fins ara la Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella. Aquest 2021 La Rectoria ha agafat el relleu organitzatiu i estrena el cicle expositiu.

A l’antiga rectoria es poden veure les vint-i-quatre obres una mica agrupades per tècniques. Hi ha vàries obres realitzades amb mitjans digitals, també fotografies i pintura.

Si bé es podria parlar d’un art globalitzat, cada peça ens parla bastant de la sensibilitat de cada artista i traspua alguna cosa del seu context identitari.

Art glocal

L’exposició va combinant obra de les tres nacions i intenta agrupar una mica per tècniques: aquí dues fotografies. Imatges de Badaluc

Entre els artistes suecs, per exemple, hi ha bastant interès per la natura. La fotografia de Petra Gunnarsson sembla que parli d’un plàstic escalfant-se i transformant-se en un medi aquàtic.

Hilda  Hellwig fa col·lage i sembla parlar de les relacions difícils de les dones amb les “besties” del  voltant. Potser una mirada més feminista.

Àfrica Coll forma part del grup dels suecs. És de Girona però des del 2001 viu al nord d’Europa. La seva pintura ens parla d’exploració dels límits entre textures i tons.    

En canvi entre els nipons, si hi ha un denominador comú sembla més que s’interessin pels individus i per la història. Ho veiem bé en la fotografia “Life” de Chiemi  Fukuda on un pobre gos lligat disfruta d’una ullada de sol. Una qüestió llumínica que coincideix amb la fotografia “Sunlight” de Mieko Uemoto, d’Hiroshima, on una joveneta sembla amagar-se.

D’Hiroshima, dels seus arbres i segurament de la seva  història en parla l’Ayu Omori. En canvi Nobuko Natsume juga amb la cal·ligrafia de l’ideograma “Ito”, en que una línia contínua surt disparada i s’embolica per connectar persones.  

Entre els artistes catalans, molts relacionats amb La Garriga, les  obres són de  caire més dispars. M’agrada molt la pintura de textures i expressió abstracte de  l’Alba Ballús. O la historieta amb animals fantàstics de Sílvia Navarri. El seu títol ho diu tot: “Abans de Noé”. També hi ha un acrílic amb un paisatge teixit de brancatges de Jaume Guardis, o un dels col·lages d’Stefano Puddu. Moroldo també participa amb una  obra originada en el seus treballs digitals, que actualment genera.

L’exposició de La Rectoria es podrà veure fins l’11 de juliol. Consulteu la seva web per saber l’horari i les recomanacions per visitar-ho. L’edifici està situat al centre del poblet, a prop de la parròquia, que ahir dissabte lluïa una bandarola amb la clau, esperant Sant Pere. Pel 17 de juliol tenen programat un taller de cianotípia sense càmera, a càrrec de Màrius Gómez.

Els personatges de Jan Vallverdú ocupen la Marlborough

El jove artista exposa a la galeria barcelonina quaranta obres de gran i petit format, en el marc d’Art Nou, que arrenca aquest dimarts.

Centelles. Hi ha pintura que entra fàcil i n’hi ha que tarda una mica més. I n’hi ha que d’una manera o altre, al final es fa un lloc on sigui del cervell que impacta i va perdurant com un perfum. L’obra de Jan Vallverdú d’entrada em semblava dura, densa, estranya. Però t’ho vas mirant i vas trobant el què.

Vallverdú ha estat fitxat momentàniament per la galeria Marlborough de Barcelona (C/ Enric Granados, 68) per participar específicament de la programació d’Art Nou. Això és una iniciativa d’un grup de galeries de Barcelona i de l’Hospitalet per donar entrada a l’art de les noves fornades de joves artistes. Aquest dimarts 22 s’inauguraven les diverses exposicions arreu i la Marlborough també s’hi ha apuntat per primera vegada.

Jan Vallverdú és nascut a Barcelona el 1995 i s’ha format en il·lustració i arts aplicades a la Llotja i en pintura a l’Acadèmia d’Art de Barcelona. Vallverdú prové del món de la pintura mural i el seu estil i el gust pels grans formats segueix bastant fidel en les obres sobre tela o llençol. A la  Marlborough hi ha portat nou grans formats i una trentena de pintures sobre cartró i paper. També hi ha una escultura. 

“Cirque du dialogue 2”, obra de técnica mixta que mesura 250x150cm 2020.Foto: galeria Marlborough

El més característic de les pintures de Jan Vallverdú són uns personatges estranys, una mica monstruosos, una mica amb rostres tipus màscares. Alguns semblen vestir o tenir un aire circense. Són personatges fets de massa. Podríem pensar que recorda a Picasso, però té un altre aire més antinatural. Sobretot amb una altra paleta: no hi ha per res tons naturalistes, sinó que aplica el color amb una altra voluntat més imaginativa, amb contrasts forts entre tons.  

També hi ha pintures dedicades a plantes estranyes. Té tot un aire grotesc i monstruós. És un estil original i pensant amb els murals que fa o feia, que pel què sembla segueixen el mateix estil, certament són diferents a la resta. Ara els col·leccionistes s’ho poden emportar a casa seva.

Evidentment hi ha tota una tradició d’artistes històrics que es dedicaven a pintar personatges estranys, pensant per exemple amb Joan Ponç o Antoni Clavé. Podríem dir que Vallverdú hi fa la seva aportació, la seva mirada al tema.

Es veu que els llençols que utilitza per pintar procedeixen d’hospitals. Les galeristes de la Marlborough diuen que Vallverdú forma part del qüestionament de la pintura feta dintre el seu propi marc. L’artista explora,  cerca nous camins i qüestiona el nostre temps. Ho fa amb una pintura atrevida i que no deixa indiferent.

L’exposició es podrà veure fins el 10 de setembre, descomptant el mes d’agost que tindran tancat.

Donald Sultan defensa la pintura

L’exposició “Day and Night”a la galeria Senda ofereix obra recent de l’artista nord-americà actiu des de Nova York

Foto de la capçalera: “Winter Mimosa Jan 28”, obra del 2020, que fa 91,5×183 cm i està feta amb esmalt, vinil, oli pastel i grafit sobre Masonita. En les pintures de les mimoses sembla atendre a les estacions.

Barcelona/ Centelles. Els dissabtes a la tarda encara hi ha galeries a Barcelona que obren. És el cas de la galeria Senda, actualment ubicada al carrer Trafalgar, 32, no molt lluny dels Espais Volart o del Palau de la Música Catalana. De fet obren tots els dies. Inclús dilluns amb cita p`revia.

Actualment tenen en exposició l’obra més recent de l’artista nord-americà Donald Sultan (Asheville, 1951), que viu i treballa a Nova York.

És una obra interessant, feta de peces grans i algun dibuix. En les pintures contrasten les parts rugoses amb les parts llises. La combinació hi és amb les textures i també amb el  joc entre la figuració i l’abstracció. Ja que simplifica la representació de mimoses, amb les seves fulles i les seves flors. Amb aquesta cerca de l’essència Sultan crea uns ritmes plàstics molt interessants, repetint les formes i els jocs de textures. També juga amb els tons, que són suaus i agradables a la vista. L’hi agrada molt crear les composicions  a partir de fons més foscs.

Per la sèrie en exposició, Sultan es va inspirar en un ram que l’hi van regalar. El 2019 va començar fent dibuixos i després va anar trobant la manera d’explorar les formes a través de la pintura.

Segons la galeria, és propi de l’artista el treballar en formats grans, jugar amb les textures fins a  provocar un desig palpable en les obres, i cercar els límits de la forma.

Experimentador

Sultan treballa amb materials industrials. En les seves obres hi podem trobar quitrà, alumini, esmalts, vinils, rajoles. I sol utilitzar la Mesonita com a suport: es tracta d’un tipus de tauler de fibres de fusta, altament comprimit, sotmès al vapor i normalment utilitzat com a aïllament i també vàlid com a suport de pintura.

Les peces de les Mimoses són vàries a  l’exposició, però també  hi ha una peça gran, de fons negre i amb unes traces expressives blanques, que és dels anys noranta i pertany a la sèrie “Smoke Rings”, efectivament: dedicat a anells de fum de tabac.

A l’entrada hi ha un cridaner dibuix sobre paper, que representa flors de rosella d’un intens vermell, fet amb llapis conté. El color porta la batuta de la representació. Un fet que retrobem a les seves pintures: gairebé no hi ha línia.

Així com en les pintures es sembla fixar en les estacions, en la sèrie de les roselles potser es fixa en el seu creixement. Foto: galeria Senda

Donald Sultan a més de pintar, també fa gravat i escultura. Es sol interessar per les coses quotidianes i les flors són un tema típic de la seva obra. Té peces als grans museus internacionals.

La galeria destaca una cita de l’artista: “Sovint s’ha declarat que la pintura ha mort, i quantes vegades ens ha demostrat que mai desapareixerà? Fem una crida a les pel·lícules clàssiques “pel·lícules antigues”, però mai cridem a les obres mestres “pintures antigues”. La bona pintura és atemporal”.

L’exposició “Day and night” de Sultan es pot veure fins a finals del mes de juliol. Del 8 a 10 de juliol Senda serà a Arco.