Musach pinta els carrers de Centelles

Una de les pintures de Musach. Els quadres petits del costat volen ser ampliacions de les pintures per crear mirades abstractes.

Centelles. El Cau de Bruixes ja ha passat. Ara tocarà el Carnaval que enguany varia el final del recorregut i no acaba a la plaça sino al poli. Més enllà d’aquestes cites el que quedarà de moment a la plaça Major és l’exposició de pintura de Josep Musach. Es pot veure fins el 8 de març. Ell ha inaugurat la nova sala d’exposicions municipal Niu del Palau. Està ubicada als baixos del palau on fa uns anys hi havia hagut una oficina bancària. M’havien dit que era petita. Semblava petita. Però realment té metres de paret i és adequada per encabir una exposició amb una desena llarga d’obres de mitjà format com les que porta en Musach. El nom de la nova sala deriva d’una altra sala d’exposicions que hi havia hagut els anys seixanta a la part d’El Trabuc que dóna a la plaça.

La Bruixa de l’any 2020 és la Sílvia Roca, L’acta de proclamació es va retardar mitja hora. Potser per això quan es va celebrar va anar tot com molt ràpid.

Les obres pertanyen a una mateixa sèrie dedicada als carrers de Centelles. Una visió urbana actual, tot i que no abunden ni els cotxes, ni les persones. Musach ha estat treballant en aquesta sèrie pictòrica darrerament i l’ha fet expressament pel nou espai. La primera obra de la sèrie és del 2018 i quan la feia, encara la va veure la seva dona, la Mercè, qui li va dir: “no la toquis més”. Aquest control en la pinzellada es nota en totes les obres. Les teles no estan del tot pintades o no van  molt carregades, sino que són pinzellades lleugeres i hi ha molts blancs i taques. De fet en moltes obres és com si el pintor hagués posat primer el color i a sobre la línia. L’exercici taca-línia (que un servidor ha provat de vegades amb els dibuixos d’aquarel·la, amb bons resultats) arriba a un apogeu en el quadre dedicat al mercat, on hi ha una gran taca blava a primer terme i a sobre hi dibuixa l’ambient de persones i parades. També són molt interessants el conjunt de pintures de petit format que són els esbossos previs a la pintura definitiva, que es poden veure a la sala petita. M’agrada molt el quadret dedicat al caminet de’n Nasi. L’ampliació a pintura de mitjà format manté el clímax ambiental agradable de tons verds i roses. Per aquesta exposició i no se si serà habitual, s’ha editat un catàleg.

 

Art sota la festa de les bruixes a Centelles

  • Francesc Artigau exposa al Marçó Vell i Josep Musach a la nova sala Niu del Palau

Centelles. Avui divendres, abans del sopar embruixat -a les 9 a la sala de baix de la Violeta- tindrà lloc a les 7, a la Plaça Major -darrera dels escenaris del Cau de Bruixes- la inauguració d’una nova sala d’exposicions a Centelles. Serà al costat dret de la façana del Palau dels Comtes, adquirit per l’Ajuntament, on s’obra avui el nou Niu del Palau. Serà amb obra nova de l’artista centellenc Josep Musach. No sabem què porta, però sí que ha estat preparant obra expressament. El cartell ens deixa espiar una vista urbana de Centelles.

Obra de Francesc Artigau

Des de dissabte passat el Centre d’art el Marçó vell acull una exposició de Francesc Artigau. És la segona mostra de l’artista barceloní al centre centellenc -la primera fa 14 anys-, però per aquesta ha preparat obra expressament. Concretament una bona col·lecció d’aquarel·les de gran format i coloristes que són retrats de models -la Frederique i la Diana- i alguna de les peça que fa ara carregades de figures. L’horror vacui d’elements també els trobem en la sèrie dels elaborats dibuixos amb tinta que completen l’exposició. L’artista va explicar que en els retrats de models, cada un és el resultat d’una sola sessió de treball, des de que la noia s’hi posa fins que marxa. I l’artista fa fins on té temps. Aquestes aquarel·les estan fetes a l’estudi, mentre que els dibuixos de tinta els sol fer els caps de setmana a casa seva. Són obres meravelloses.

L’art a les sales d’exposició i al carrer activitat embruixada. Aleix Art també participa del Cau de Bruixes amb un sketchcrawl. Comença a les 10 al Passeig i després dibuixarem la plaça de l’Estació recentment arreglada, el carrer Hospital cruïlla amb el de Sant Antoni i acabarem amb el retrat d’una bruixa a la plaça Major.

Els trenta-cinc autoretrats de la Carme Peirotén

Corró d’Avall/ Centelles. No sé si realment la Carme Peirotén pateix d’una limitació física real que la paralitza. He decidit no preguntar-ho i interpretar-ho a partir de les trenta-sis pintures i trenta-cinc poemes que componen la seva exposició a la galeria Artemisia. Perquè la paràlisi tant pot ser física com figurada, he deixat que fossin les seves obres les que parlessin i treure les conclusions. Tot ve de que l’exposició es diu “En lluita contra la paràlisi” i d’algunes referències als seus textos.

Les poesies i les pintures i gravats que s’exposen van relacionats i és indiferent si ha estat escrit primer un poema o el dibuix que l’acompanya. Hi surten moltes referències als ulls. Parla de la paràlisi a l’ull dret. I també d’un mal de cap terrible –diu que el cap li centrifuga-. En el poema 4 diu que “El mal de cap se m’escapa pels ulls”. Parla de metges, de dies que des de dintre veu a fora i té dificultats per sortir, de que a vegades camina coixa, que no tanca bé la boca. També surten molts ocells, com a símbols de la llibertat i de la vida a fora.

En els poemes sempre parla d’ella sola, com si fos una vida molt solitària i el mal que l’entravessa el patís sempre oblidada per altres éssers estimats. Menys en el poema 34 que parla i dibuixa una nena que se li asseu a la falda. Però en general l’exposició és com un diari personal del seu estat i els seus mals. Si s’interpreta en sentit literal sí que sembla que la Carme pateix algun espècia de paràlisi i que l’obra seria de les coses importants que l’ajuden a superar-ho.

En quan a l’obra visual específicament,  el que és l’aquarel·la està molt ben atacada. També hi ha dibuixos amb grafit. Hi ha algunes obres que tenen composicions un pel forçades o de solució pueril, com la que posa un ull barrejat amb un ocell, que em sembla forçada. Per això també fa pensar que la paràlisi no sigui de creativitat, per la dificultat a vegades d’aconseguir obres amb un cert nivell de qualitat. Mirat així les obres serien un exponent de sinceritat,  sense perfeccionaments canònics. Sigui així o no, altres obres són ben boniques, com la de la balena o també els diversos autoretrats i dibuixos de figures. S’autoretrata moltes vegades en uns dibuixos i aquarel·les on sobresurt amb més detall i preeminència la representació del nas. En una de les obres amb figura destaca unes arrels que surten del cap. En el text de presentació llegim que ha estat alumna de la Rosa Permanyer, la Fina Tuneu i l Mercé Galí. La primera potser l’ha introduït en el fotogravat, com es pot veure en una de les peces amb un retrat. Retrat que també potser un autoretrat com la resta d’obres que de forma directa o indirecta ens parla d’ella.

L’exposició va acompanyada d’un llibre d’artista amb els poemes i les obres visuals reproduïdes del que se n’han fet deu exemplars. El divendres 22, es farà una sessió d’explicació de l’obra i de lectura poètica a la galeria (situada al carrer Sant Ponç, 65 de Corró d’Avall).

La directora de la galeria, Cristina Raquena ens recalca que el projecte expositiu de Peirotén ha estat triat com a finalista al premi Gregal de poesia il·lustrada d’enguany. Dissabte vinent es sabrà el veredicte.