El Serra de Rivera més minimalista a Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès/ Centelles. Ja fa una setmana que l’exposició de Xavier Serra de Rivera es pot veure a La Galeria de Sant Cugat del Vallès, al carrer Sant Jordi, 10. Una vintena de pintures a l’oli si poden veure: petit, mitjà i algun gran format. Ha portat pintures amb la model i natures mortes, els seus grans temes actuals. També hi ha peces històriques com una de gran format del 1981, “El replà de l’escala”, on representa l’escala de veïns d’un pis, il·luminada amb llum natural i una senyora baixant. També hi ha algun autoretrat seu com el fet a través d’un mirall. És la primera exposició de l’artista en aquesta galeria.

Una part de les obres són olis ben nous, fets durant aquest estiu. En el que són les natures mortes, en anteriors quadres ja havia començat a utilitzar una safata platejada sobre la qual hi col·locava objectes i que capta des d’un angle superior, una mica lateralitzat. Ara continua amb aquest perspectiva i la base metàl·lica, però hi posa un mínim d’elements: una parella de guants, dues fruites o inclús res. El mínim cercant el màxim. El pintor continua utilitzant com a superfície un cartró gris que va introduir fa uns anys. Els objectes estan representats amb un alt sentit de la realitat i sobretot de la matèria. Als préssecs grocs sembla que se’ls hi pugui acariciar la pell de vellut. També hi ha alguna pintura guardada a la reserva que val la pena, com la protagonitzada per unes magranes. Serra de Rivera és un pintor veterà enamorat de la pintura de Chardin a qui homenatja contínuament.

 

Bernat Barris pinta les vistes del tren

Corró d’Avall/ Centelles. Anar amb tren és bonic perquè al moure’t canvies de paisatge com en una pel·lícula. Bernat Barris s’ha fixat en alguns d’aquests indrets i els ha passat a pintura a l’oli. L’antiga reina de les tècniques pictòriques s’ha fet càrrec de temes ben moderns.

Les seves obres es poden veure a la galeria Artemisia al carrer Sant Ponç, 65 de Corró d’Avall, fins el 26 d’octubre. Aquesta sala continua batallant des de cor del Vallès Oriental amb l’empenta de Cristina Raquena. L’horari normal d’obertura són les tardes del divendres i el dissabte al matí. Per aquesta exposició i seguint una nova política ha editat un  llibre amb obres de l’exposició -no vol ser un catàleg-,  acompanyat de  textos dels doctors Sergio Fuentes Milà i Roser Masip Boladeras i de l’escriptor David Sánchez Rueda, que comenta poèticament algunes de les obres.

Bernat Barris és nascut a Granollers el 1986 i és aquí on torna a veure els seus pares, agafant el tren de la línia que va a França per Girona. Els paisatges de “Rodalies nord” corresponen a aquesta zona vallesana i mostren entorns rurals i industrials. Moltes planes, algunes muntanyes. Li agraden molt les fàbriques tipus la Camp, amb tubs, dipòsits metàl·lics i fumejant. Elements que amb el temps han acabat integrant-se al paisatge del nostre segle. Es  fixa amb la llum mediterrània, amb les belles postes de sol del Vallès. És molt colorista i lluminós i de pinzellada impressionista. Totes aquestes característiques es veuen ben concentrades a la deliciosa i petita tela dels “Blocs de pisos a l’entrada de Granollers”,  amb dos pisos cilíndrics.

Barris és professor titular a la Barcelona Academy of Art a l’assignatura “dibuix expressiu”. Aquesta escola d’art és la fundada i dirigida pel també pintor Jordi Díaz Alamà.

Cinc pintors a Menorca

Barcelona/ Centelles. Ses illes atrauen als artistes. Menorca també. Desconec si amb més o menys fortuna que Eivissa o Mallorca. El cas és que al Museu Diocesà de Barcelona n’han trobat cinc que han fet de Menorca el tema de pintures i inclús la relació ha anat a més. D’aquí l’exposició “Pintar (a) Menorca”, comissariada per Àlex Susanna i  Carles Jiménez.

Pepe Vives Campomar ja és de Menorca i és el que per amistat amb els altres els va portar cap a l’illa. Els altres són Francesc Artigau,  Xavier Serra de Rivera, Josep Serra Llimona i Miquel Vilà. Tots gran pintors del nostre país amb una llarga carrera a les seves espatlles. Entre ells hi ha coneixença, però les anades a la illa sembla que més aviat les han fet individualment. Serra de Rivera ens diu que ell hi va anar per primer cop, fa cinquanta anys, i al cap d’un temps s’hi va comprar una caseta petitona enmig d’unes feixes i els seus racons són el tema d’algunes obres exposades i de moltes altres que es poden veure a Instagram. També ens explica que Miquel Vilà es va casar amb una menorquina.

Francesc Artigau també va començar anar a Menorca el 1959. I hi anava cada estiu, primer convidat per en Campomar i més tard a una casa que hi tenia una antiga companya. Ens explica que Menorca ha estat l’únic lloc on ha  pintat a l’aire lliure.

Tots cinc tenen exposats paisatges dedicats a Menorca. Però també natures mortes i retrats i els comissaris han mirat que cada artista tingui els mateixos gèneres representats. La carbassa de Serra de Rivera és menorquina. Vilà i Artigau tenen peixos. De retrats hi ha el de Miquel Vilà, fet per Serra de Rivera i el retrat fet per Vilà, del Serra de Rivera, que desconeixíem. Serra de Rivera té un o dos autoretrats, un amb visera en homenatge a Chardin. Serra Llimona té un altre autoretrat de jove. L’Artigau és l’únic que te l’autoretrat amb un fons portuari.

De l’Artigau hi ha diverses pintures, però ens sorprenen els aiguaforts, faceta que desconeixíem de l’artista, però que ha practicat molt tal i com ens diu i podem constatar al seu web www.francescartigau.com. De l’exposició m’agrada l’estampa de la tempesta. Són planxes molt grans. L’exposició es pot veure de franc dintre les instal·lacions del Museu Diocesà, a la Pia Almoina i compte amb un catàleg.

Serra de Rivera inaugura una exposició, divendres a La Galeria de Sant Cugat. Artigau també té lligada una exposició al Marçó vell de Centelles, dintre aquest curs.

 

Tots els llibres d’artista de Rosa Vives

Premià de  Mar/Centelles. Ha de ser maco que sent una persona discreta, però amb una carrera important i interessant, un dia et reconeguin. Això és el que li va passar a la Rosa Vives que un dia va anar a les parades del voltant del Mercat de Sant Antoni de Barcelona i es va aturar a una parada de llibres rars i antics. El paradista li va demanar: “Tu ets la Rosa Vives?” Davant la sorpresa de tots dos, no va trigar a teixir-se una complicitat. El paradista potser ja en portava una de cap: a Premià de Mar havia obert una llibreria i el material de  Vives qui sap si li  oferia l’oportunitat per fer-hi una petita exposició, la primera de la llibreria oberta a l’abril.

La llibreria es diu “L’illa del Tresor” i està al casc antic, al carrer Sant Antoni, 68. El projecte que ha sorgit és una exposició de tots els llibres d’artista que Rosa Vives ha fet al llarg de la seva carrera, sola o amb col·laboració amb poetes i literats. La Rosa és gravadora, pintora, investigadora. El 30 de setembre es jubila de professora de Belles Arts. A la llibreria premiarenca s’hi presenta com a gravadora. Porta una vintena de llibres fets amb tècniques calcogràfiques, també fotopolímer, imatge digital i mixtes (combinació de vàris mitjans).

Els llibres d’artista de la Rosa són de mides molt diferents i combinen imatge i text, o només imatge gràfica reunida en un àlbum o cosit com un llibre. Hi podem veure obra sobre paper, però també compte com a llibre d’artista una pila de trossos de llauna de refrescs, col·lecció d’uns àpats de Nadal que feia amb la seva mare, que l’artista va passar pel tòrcul.

Llibres a banda, una peça que destaca és el cartell de l’exposició, que com diu la Rosa és un “anticartell”, ja que se n’han fet només quinze còpies perquè està fet amb un gravat estampat, lletres  tipogràfiques i és bastant gran.  L’exposició es pot veure fins el 29 de setembre.