COL·LECTIVA ALEIX ART 2016

Redibuixem el món animal
El Celler de la NuNu exposa els setze dibuixos sortits del Joc del Rinoceront, que són part del
material de base per preparar la Col·lectiva Aleix Art 2016, dedicada al Regne Animal. 
Enguany la mostra d’artistes del blog es farà al Marçó vell.

Aleix Art
Logo i colors de la quarta Col·lectiva, que preparat
amb un programa de disseny gràfic, es correspon amb el
to invertit respecte el pistatxo, color del blog i de la
col·lectiva anterior. D’aquesta manera es manté una relació
no evident.
Centelles.  Ja estem preparant la quarta exposició col·lectiva del blog Aleix Art. Una vintena d’artistes participaran en aquesta proposta que tindrà lloc a Centelles, del 23 de juliol al 15 d’agost de 2016: ara sí, ja sabem que serà al Centre d’art El Marçó Vell. En substitució del lloc, previst inicialment, de la Capella de Jesús, que Centelles, ha perdut com a temple cultural.
Drets dels animal
Seguint una temàtica derivada de la de l’any passat, aquest estiu ens dedicarem a explorar el Regne Animal.
L’any passat vam tractar, en general l’Ecologia Humana. Mirant d’implicar artistes i bases socials, aprofitant un taller proposat durant la passada Marató de la  Sang, vam fer jugar als nens (però realment era per a tothom), a dibuixar animals a partir de descripcions de text.
El joc, era un exercici d’interpretació de les paraules i volia repetir la traducció en línia gràfica que, fa cinc-cents anys va fer Albert Dürer per descriure un rinoceront. Mamífer que ell, ni cap europeu de l’època havia vist de primera mà i sols es coneixien a través de descripcions. Cap europeu excepte el rei de Portugal que en tenia un i el va voler regalar al Papa  de Roma, però quan l’animal viatjava amb vaixell , es va enfonsar.
El joc que vam proposar volia fer treballar les neurones per entendre les formes i parts del cos i característiques de la pell o el pel, el color, etc. Dibuixar, per exemple, un gos o un peix, pot semblar fàcil si pensem amb una forma genèrica. Però si volem forçar a representar una espècia concreta, amb unes especificitats la cosa es complica. I d’altra banda, la manera de dibuixar un animal amb unes proporcions o explicant gràficament la connexió entre el cos i les extremitats, té la seva complicació.
El joc va fer sortir cinc animals. La informació s’anava donant de mica en mica, sense dir d’entrada quin animal era o inclús l’espècia: vam fer dibuixar un fraret, un escurçó, una granota, un gos Fox-Therrier i un peix pallasso. Més enllà de poder reconèixer els animals, interessa que  amb enginy, solucionessin conceptes més difícils, com representar a partir d’una forma geomètrica bàsica o indiquessin que l’animal és llest. Igual com Dürer explica el cos reforçat del rinoceront., com si portés armadura. La descripció potser és fantasiosa, però com a concepte, serveix..Tots aquests dibuixos es poden  mirar a l’exposició del Celler de la  NuNu (C/ Socos, 8). I és un material que alguns artistes de la Col·lectiva estan tenint en compte per fer les seves aportacions en el  tema. 

PRESENTACIÓ ESTUDI ART ROMÀNIC

Montserrat Pagès reexplica 
el Tapís de Bayeux

Aquest dissabte, 11  de juny, a Centelles tindrem la presentació del nou llibre amb l’estudi de Montserrat Pagès sobre el Tapís de Bayeux. A les 5 de la tarda,  a la Sala de Vidre del Casal Francesc Macià.

Portada del llibre, que té un format apaisat, amb imatges bones

i grans del tapís, per poder-lo veure bé. 
Centelles. La casualitat va fer que, amb el grup ÈcfrasisXXI, un dia dediquéssim una sessió al Tapís de Bayeux i, acte seguit, notifiquéssim que s’acabava de publicar un estudi nou, ni menys ni més que fet per una historiadora de l’art catalana: “El Tapís de Bayeux, eina política?” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Novembre 2015 – veure vídeo). I ni més ni menys que per la Montserrat Pagès i Paretas, des de ja fa molts anys, conservadora d’art romànic del MNAC, i concretament de la part pictòrica. No vam tardar en fer-nos amb el llibre, devorar-lo, poc a poquet.  I, de pas, convidar a l’autora a que el vingués a presentar.  
Aquesta presentació, serà el proper dissabte, l’11  de juny, aprofitant que a més, a Centelles hi fem la Fira de la Ratafia. Els qui vulguin reviure la història d’una obra fonamental de l’art romànic europeu (parlem d’un brodat del segle XI), ens trobareu a la Sala de Vidre, del Casal Francesc Macià (c/ Anselm Clavé, 9), a partir de les 5 de la tarda.
La proposta  ve, en part de que em va semblar fenomanal que fos una investigadora de casa nostra, que es “posés” amb una obra clau d’un altre racó d’Europa, quan a Catalunya és tan habitual que hagin estat llombreres de fora que s’han fixat en els nostres valors artístics (amb el romànic mateix, per exemple). El Tapís de Bayeux és una obra coneguda, valorada i apreciada. El que molt pocs havien vist i és el que la Montserrat Pagès ha volgut argumentar, és que el seu significat va en direcció contrària al que generalment s’ha acceptat i divulgat. Ara la seva idea ja està publicada i volem que es transmeti, i de pas, ens ensenyi a mirar obres d’art, amb ulls cada cop més curiosos, sensibles als matisos i menys aferrats a mirades unidireccionals.
Però, a més també hi ha el desig de convidar a la investigadora, com a autora amb qualitats, ja que a més d’investigar, la Montserrat Pagès té una habilitat especial per escriure. Anys abans que Martí Gironell novel·lés la història de les redescobertes de les pintures murals romàniques, la  Montserrat ja ho havia escrit, conjuminant ull científic i mà narrativa, de tal manera que el lector vibrava amb aquella història de rescats amb qualitats d’aventura més autèntica i  bona que les que Spielberg munta per Indiana Jones. Per tant, vam  pensar que seria molt bo poder compartir la nova descoberta, donant-li un enfoc públic, sota el paraigües que ens ofereix el grup ÈcfrasisXXI, dedicat  a comentar i descobrir obres d’art, descrivint-les i parlant-ne, de manera distesa, però informada i intel·ligent.
El tapís de Bayeux és un brodat, una tela de setanta metres de llarg, on el fil dibuixa escenes que expliquen la conquesta normanda d’Angleterra. Fins ara, la “memòria col·lectiva” i els investigadors havien interpretat l’obra com a monument que celebrava el triomf de l’armada de Guillem el Conqueridor, una mica com la columna de Trajà  de Roma.  No obstant la Montserrat Pagès, després d’observar les escenes i seguir la veu d’altres investigadors, ha observat i ha clarificat que el tapís inclou detalls i comentaris gràfics, que qüestionen la  invasió i posen en entredit l’actuació d’alguns personatges, com i en especial,  el bisbe Odó.  Eclesiàstic normand, un dels beneficiaris de la conquesta, que documentalment i per altres fonts, ja hi havia constància que era un home ambiciós, despòtic i que fins i tot, al final, va acabar empresonat i aborrit de tots. Pagès, en el llibre, reexplica la història que es narra en el tapís i resitua, de manera documentada, la seva confecció en l’orbita que li hauria de correspondre, si la seva tesis funciona. Llegit el llibre, sembla una proposta plausible. Esperem dissabte, tornar a escoltar els arguments principals i plantejar algunes preguntes, de curiós de tercera divisió.  El que més m’interessa, però, és que no podem mirar les obres d’art, com si fossin proclames unilaterals. Precisament hi ha espai pel matís, la crítica. I  això és el que fa una obra, excepcional. El tapís ja era important, però ara amplia la seva dimensió. Al final, la tela de  Bayeux te més a veure amb la tela del Guernica de Picasso, que amb la historia enrotllada en la columna de Trajà.

TRIBULACIONS D’ARTISTA:

Vic acull el projecte de Carles Vergés i Víctor Sunyol dedicat als exilis

La proposta poètica i gràfica era un encàrrec gal que no es va gratificar correctament i s’ha presentat a la Capital de la Cultura Catalana 2016

Aleix Art
Una de les impressionants obres de Carles Vergés

Vic/ Centelles. No és la primera vegada que veiem al Carles Vergés que s’enganxa els dits, havent complert amb algun encàrrec artístic, que quan és hora d’entregar o concloure, el  client s’esfuma com les bombolles del cava. Vergés és un dels artistes,  per nosaltres un dels referens i un veterà, dels que  ha intentat apuntalar la seva vida, en l’art com a professió i ha cercat formar un estil genuí i particular, sense defallir, que ha fet escola.

Els darrers cinc anys el teníem bastant situat i ocupat en una campanya d’immersió en el mercat francès, estimulat per contactes engrescadors de galeristes situats al sud de França, amb fils amb París i altres focus artístics. No obstant en la inauguració de l’exposició a la l’antiga sala d’exposicions de la seu vigatana de Caixa de Manlleu, l’artista es va mostrar molt decebut pel comportament dels seus marxants. Al final no havien satisfet degudament el cost d’un magna encàrrec en el que hi havia estat treballant durant més d’un any. Un treball apassionant que l’ha portat a formar una nova sèrie d’obres, amb dibuixos, gravats i pintures, dedicades globalment al tema de l’exili. Vergés s’havia unit, per aquesta ocasió, amb la ploma poètica de Víctor Sunyol amb qui preparaven el projecte. Espatllada la presentació de la proposta a França, Vic s’ha ofert com a espai d’acollïda. La proposta arriba en un bon moment per la capital d’Osona que enguany és capital cultural i d’aquesta  manera fa valer el seu rol de ciutat històricament compromesa amb la protecció i difusió de la cultura de qualitat. 
En anteriors aproximacions a l’obra  de Vergés, ja havíem observat el seu nou enfoc creatiu, en que unia pintura i dibuix de llapis, sense que un i altre es fusionessin totalment. Verges mantenia en composicions supèrbies la visió dels dos llenguatges. Les línies dels llapis mantenen tota la seva intensitat  amb el sistema de trames que és característic a l’artista i l’oli forma fons i ambients poderosos de sert aire escenogràfic.
En la nova proposta observem, per una banda, dibuixos d’aires més narratius, dedicats als exiliats que massivament enfilen camins de futurs incerts. I per altra banda composicions més conceptuals, impressionistes i arriscades en les que Vergés prova un nou enfoc entre dibuix i pintura, figuració i abstracció, amb predomini  de tons dramàtics.
L’artista en la inauguració, ens va comentar que el tipus de projecte, li permetia dedicar-se a preparar una obra “menys comercial”, com si realment en la seva obra es pogués distingir una obra pensada d’una altra més “lleugera”. El cas és que, respecta les obres que sí havíem vist en exposicions a França, observem un clar viatge cap a la filigrana en el dibuix i l’experimentació segura i arriscada amb noves formes i recursos plàstics.  Carles Verges en aquesta exposició caiguda per sorpresa a Vic, ens demostra que no perd mai frescura ni energia, i que potser hi ha mals pagadors, però ell no perd i caldria que no es deixés perdre mai, l’entusiasme ni el vigor dels artistes que van fer de París la capital de l’art durant molts anys. L’exposició s’estarà a la sala de la Rambla de l’Hospital, 11 de Vic, fins el 29 de maig.

ACTIVITAT CULTURAL

Cessa l’activitat cultural 
a la Capella de Jesús


Aleix Art
Entrada al Passeig, amb la capella de Jesús al centre.

Centelles. Diumenge, que ja plovia, esperàvem l’inici de la visita guiada amb en Quim Domene al Marçó, i ens vam enterar de la veritable notícia de la jornada: la capella de Jesús ha cessat tota activitat programada, ja sigui exposicions o presentacions. L’última ver ser l’exposició de Pere Relats. Les raons tenen fils que se’ns escapen, però a grans trets, sembla que l’Ajuntament no ha pogut convèncer al propietari de la capella, de mantenir-ne el seu us públic, malgrat la pretensió d’aquest propietari de vendre capella i Can Gaudí, en un sol pack. Així la situació de la capella de Jesús, no solament espai expositiu, sinó bé  històric de la vila, queda en mans del futur incert del mercat immobiliari. Potser si va en mans d’algun banc, aquest entendrà bé el seu ús i també tindrà en compte les inversions, la cura i l’estima que el poble n’ha tingut.

No obstant a dia d’avui, ja sabem que per les properes exposicions previstes s’ha de cercar un espai alternatiu o cancel·lar-les. Hi ha altres espais previsibles, com la sala de baix de la Violeta, que te algunes limitacions. Però ja s’ha utilitzat com espai polivalent. La situació, però s’hauria de reconduir ja que a nivell municipal s’acumula un cert problema amb el patrimoni immobiliari que si no fos pels impediments legals i econòmics, estaría  bé sumar-los com a espais públics. Em refereixo al important espai industrial abandonat, que ben arreglat, com a Granollers han fet amb la Roca Umbert, es podria aprofitar molt bé. I també el Palau dels Comtes. En una conversa amb el regidor de Cultura, Xavier Serra, es mostra preocupat per la situació. I lamenta que el handicap amb la capella se sumi a la missió promesa electoral d’adquirir d’una vegada per totes el palau comtal. Sembla que s’està a l’espera d’una subvenció de la Generalitat, que ja sabem que per culpa de la crisis ha encallat la tresoreria.

Premi Centelles?

A.A.
Quim Domene conduïnt la visita guiada

En la mateixa conversa amb en Serra vam comentar també altres qüestions de matèria cultural: de forma imminent es publicaran amb paper també les bases del Premi Centelles. Esperàvem que s’aprofités la fira d’art per presentar-ho. Però es veu que s’ha retardat la impressió, perquè s’ha canviat algun punt de les bases, que sí ja es poden consultar on-line. El principal que es farà un pre-selecció de les obres, a través d’imatges enviades digitalment. Aquesta condició, que és la que també segueixen altres premis pictòrics com el Paco Merino, hauria de permetre, segons el regidor, ampliar el radi de participants. També es delimitarà bé la resposta de la  Comissió, si per raons injustificables, el guanyador no ve a recollir el premi o no vol fer l’exposició, tal i com ha passat amb el premi de la darrera edició.

Quim Domene, tot passió

La notícia del titular no pot tapar l’energia cultural que recorre el nostre poble.  Un exemple d’aquesta vitalitat la trobem a l’exposició actual del Marçó que ens aproxima a l’obra de l’artista olotí Quim Domene. Artista plàstic i escultor, al Marçó hi ha penjat una mostra de les seves sèries o grups d’obres unides per un tema. Enlloc de triar colors o pinzells, Domene planifica les seves sèries pensan amb materials i recursos técnics de diversa complexitat, que li permeten combinar pintura, transfers i serigrafies i collage. Domene remarca a Centelles la naturalesa eminentment de tècnica de recursos del seu estil. En l’explicació del diumenge va explicar davant un públic assistent considerable, les seves bases. I com a partir d’uns esbossos va saltant d’obra en obra, fins  que diu prou o encara, creu que se n’hi pot treure més suc. L’obra de l’artista es preocupa bastant per la mirada de l’altre, per a les aparences o cercar el matís en les etiquetes classificadores marcades per la societat. En els tres o quatre grups d’obres hi ha referències critiques a la sort de les persones segons el lloc d’origen, a la diversitat cultural, a les societats utòpiques i a les avantguardes dels grans manifestos transforadors. L’exposició del Marçó és una cita que no us podeu perdre, hi hagi visita guiada o no.