TRIBULACIONS D’ARTISTA:

Vic acull el projecte de Carles Vergés i Víctor Sunyol dedicat als exilis

La proposta poètica i gràfica era un encàrrec gal que no es va gratificar correctament i s’ha presentat a la Capital de la Cultura Catalana 2016

Aleix Art
Una de les impressionants obres de Carles Vergés

Vic/ Centelles. No és la primera vegada que veiem al Carles Vergés que s’enganxa els dits, havent complert amb algun encàrrec artístic, que quan és hora d’entregar o concloure, el  client s’esfuma com les bombolles del cava. Vergés és un dels artistes,  per nosaltres un dels referens i un veterà, dels que  ha intentat apuntalar la seva vida, en l’art com a professió i ha cercat formar un estil genuí i particular, sense defallir, que ha fet escola.

Els darrers cinc anys el teníem bastant situat i ocupat en una campanya d’immersió en el mercat francès, estimulat per contactes engrescadors de galeristes situats al sud de França, amb fils amb París i altres focus artístics. No obstant en la inauguració de l’exposició a la l’antiga sala d’exposicions de la seu vigatana de Caixa de Manlleu, l’artista es va mostrar molt decebut pel comportament dels seus marxants. Al final no havien satisfet degudament el cost d’un magna encàrrec en el que hi havia estat treballant durant més d’un any. Un treball apassionant que l’ha portat a formar una nova sèrie d’obres, amb dibuixos, gravats i pintures, dedicades globalment al tema de l’exili. Vergés s’havia unit, per aquesta ocasió, amb la ploma poètica de Víctor Sunyol amb qui preparaven el projecte. Espatllada la presentació de la proposta a França, Vic s’ha ofert com a espai d’acollïda. La proposta arriba en un bon moment per la capital d’Osona que enguany és capital cultural i d’aquesta  manera fa valer el seu rol de ciutat històricament compromesa amb la protecció i difusió de la cultura de qualitat. 
En anteriors aproximacions a l’obra  de Vergés, ja havíem observat el seu nou enfoc creatiu, en que unia pintura i dibuix de llapis, sense que un i altre es fusionessin totalment. Verges mantenia en composicions supèrbies la visió dels dos llenguatges. Les línies dels llapis mantenen tota la seva intensitat  amb el sistema de trames que és característic a l’artista i l’oli forma fons i ambients poderosos de sert aire escenogràfic.
En la nova proposta observem, per una banda, dibuixos d’aires més narratius, dedicats als exiliats que massivament enfilen camins de futurs incerts. I per altra banda composicions més conceptuals, impressionistes i arriscades en les que Vergés prova un nou enfoc entre dibuix i pintura, figuració i abstracció, amb predomini  de tons dramàtics.
L’artista en la inauguració, ens va comentar que el tipus de projecte, li permetia dedicar-se a preparar una obra “menys comercial”, com si realment en la seva obra es pogués distingir una obra pensada d’una altra més “lleugera”. El cas és que, respecta les obres que sí havíem vist en exposicions a França, observem un clar viatge cap a la filigrana en el dibuix i l’experimentació segura i arriscada amb noves formes i recursos plàstics.  Carles Verges en aquesta exposició caiguda per sorpresa a Vic, ens demostra que no perd mai frescura ni energia, i que potser hi ha mals pagadors, però ell no perd i caldria que no es deixés perdre mai, l’entusiasme ni el vigor dels artistes que van fer de París la capital de l’art durant molts anys. L’exposició s’estarà a la sala de la Rambla de l’Hospital, 11 de Vic, fins el 29 de maig.

ACTIVITAT CULTURAL

Cessa l’activitat cultural 
a la Capella de Jesús


Aleix Art
Entrada al Passeig, amb la capella de Jesús al centre.

Centelles. Diumenge, que ja plovia, esperàvem l’inici de la visita guiada amb en Quim Domene al Marçó, i ens vam enterar de la veritable notícia de la jornada: la capella de Jesús ha cessat tota activitat programada, ja sigui exposicions o presentacions. L’última ver ser l’exposició de Pere Relats. Les raons tenen fils que se’ns escapen, però a grans trets, sembla que l’Ajuntament no ha pogut convèncer al propietari de la capella, de mantenir-ne el seu us públic, malgrat la pretensió d’aquest propietari de vendre capella i Can Gaudí, en un sol pack. Així la situació de la capella de Jesús, no solament espai expositiu, sinó bé  històric de la vila, queda en mans del futur incert del mercat immobiliari. Potser si va en mans d’algun banc, aquest entendrà bé el seu ús i també tindrà en compte les inversions, la cura i l’estima que el poble n’ha tingut.

No obstant a dia d’avui, ja sabem que per les properes exposicions previstes s’ha de cercar un espai alternatiu o cancel·lar-les. Hi ha altres espais previsibles, com la sala de baix de la Violeta, que te algunes limitacions. Però ja s’ha utilitzat com espai polivalent. La situació, però s’hauria de reconduir ja que a nivell municipal s’acumula un cert problema amb el patrimoni immobiliari que si no fos pels impediments legals i econòmics, estaría  bé sumar-los com a espais públics. Em refereixo al important espai industrial abandonat, que ben arreglat, com a Granollers han fet amb la Roca Umbert, es podria aprofitar molt bé. I també el Palau dels Comtes. En una conversa amb el regidor de Cultura, Xavier Serra, es mostra preocupat per la situació. I lamenta que el handicap amb la capella se sumi a la missió promesa electoral d’adquirir d’una vegada per totes el palau comtal. Sembla que s’està a l’espera d’una subvenció de la Generalitat, que ja sabem que per culpa de la crisis ha encallat la tresoreria.

Premi Centelles?

A.A.
Quim Domene conduïnt la visita guiada

En la mateixa conversa amb en Serra vam comentar també altres qüestions de matèria cultural: de forma imminent es publicaran amb paper també les bases del Premi Centelles. Esperàvem que s’aprofités la fira d’art per presentar-ho. Però es veu que s’ha retardat la impressió, perquè s’ha canviat algun punt de les bases, que sí ja es poden consultar on-line. El principal que es farà un pre-selecció de les obres, a través d’imatges enviades digitalment. Aquesta condició, que és la que també segueixen altres premis pictòrics com el Paco Merino, hauria de permetre, segons el regidor, ampliar el radi de participants. També es delimitarà bé la resposta de la  Comissió, si per raons injustificables, el guanyador no ve a recollir el premi o no vol fer l’exposició, tal i com ha passat amb el premi de la darrera edició.

Quim Domene, tot passió

La notícia del titular no pot tapar l’energia cultural que recorre el nostre poble.  Un exemple d’aquesta vitalitat la trobem a l’exposició actual del Marçó que ens aproxima a l’obra de l’artista olotí Quim Domene. Artista plàstic i escultor, al Marçó hi ha penjat una mostra de les seves sèries o grups d’obres unides per un tema. Enlloc de triar colors o pinzells, Domene planifica les seves sèries pensan amb materials i recursos técnics de diversa complexitat, que li permeten combinar pintura, transfers i serigrafies i collage. Domene remarca a Centelles la naturalesa eminentment de tècnica de recursos del seu estil. En l’explicació del diumenge va explicar davant un públic assistent considerable, les seves bases. I com a partir d’uns esbossos va saltant d’obra en obra, fins  que diu prou o encara, creu que se n’hi pot treure més suc. L’obra de l’artista es preocupa bastant per la mirada de l’altre, per a les aparences o cercar el matís en les etiquetes classificadores marcades per la societat. En els tres o quatre grups d’obres hi ha referències critiques a la sort de les persones segons el lloc d’origen, a la diversitat cultural, a les societats utòpiques i a les avantguardes dels grans manifestos transforadors. L’exposició del Marçó és una cita que no us podeu perdre, hi hagi visita guiada o no.

FINESTRES D’EL TRABUC

Bicicletes de col·lecció 
a les finestres del Trabuc
  • Fa dos anys que hem anat “ocupant” les finestres d’El Trabuc amb propostes artístiques i de creació fresques i singulars. Per aquest nou abril en el que també teníem la fira d’art més a prop, ens vam engrescar en exposar, públicament per primer cop, una petita selecció de les bicicletes que col·lecciona el centellenc Jordi Estragués. Fins el 20 de maig podreu veure diferents models del mateix tipus de vehicle amb que es va salvar l’E.T.

Bicicleta Exèrcit Suís
Fabricada a Suïssa per
a l’exèrcit suís. 1956.
Centelles. De mica en mica les Finestres d’El Trabuc han demostrat la seva versatilitat i utilitat. De mica en mica, cafè darrera cafè, de les propostes singulars, però “tradi-cionals” de penjar quadres, han anat sortint altres temes: vam tenir la dels dibuixos d’ocells i les casetes d’ocelles, les fustes de marqueteria, ceràmica, una instal·lació dedicada a la festa del pi.
Una mica tot això és possible perquè entre cafeters i clients s’expliquen coses i surten idees. I és així com va sortir la proposta o repta –segons com es miri-, de triar i penjar algunes de les bicicletes que des de fa uns quants anys, va col·leccionant el centellenc Jordi Estragués. Tal dit, tal fet. Vam passar uns dies rumiant com carai penjaríem les bicicletes, però un dimecres clarivident ho vam formular, i el divendres següent teníem cinc models diferents, perfectament exposats.
Bicicleta tot-terreny
Model Panther,
Fabricada per Derbi-Rabasa. Martorelles, 1979.
Staff de les Finestres i col·leccionista ens vam posar d’acord per triar alguns models dels molts que ha anat aconseguint incorporar, segons fossin representatives d’una funció o una característica especial. Estragués ha anat cercant models antics i representatius de la història nacional i també europea de la bicicleta. Perquè disposa d’algunes perles, com  la de l’exèrcit suís, la dels carters, la de la senyoreta per anar a  donar un passeig, la de carreres amb les llantes de fusta o la Panther, típica dels xavals de fa trenta anys.
La tria de les bicicletes permet detenir-nos en els detalls que deriven de la saviesa i informació aconseguida pel col·leccionista. Els vehicles de dues rodes ens fan fixar en fàbriques existents a Eibar (la B.H. o la G.A.C.) o també a Martorelles (seu de la Derbi). Però també hi ha els detalls d’observador agut, com la pintura, les etiquetes amb les marques, el tipus de frens, les cadenes, els llums amb les dinamos, el tipus de seient o els detalls per portar paquets i objectes, la manxa.
Bicicleta de passeig
Fabricada per G.A.C.,
a Eibar, els anys 80.
Totes les bicicletes es mostren “completades”, amb tots els detalls que li fan falta, responent a la paciència i cura del col·leccionista de conservar-les i completar-les, si cal, amb el detall genuí, que potser s’havia perdut quan va adquirir alguna de les bicis.  Una tasca, que per altra banda, necessita de recerca d’informació que no és fàcilment accessible. Potser alguns models hom se’n recorda de memòria, però el mateix Jordi Estragués, preparant l’exposició ens recordava que no hi ha llibres compendi de la història de la bicicleta, que permetin resseguir la seva evolució i els diferents models que s’han fet a tot arreu, per tal de poder conèixer millor. Les dades que Estragués té provenen moltes vegades d’informacions de premsa o d’internet que és on, per exemple, ha aprés que la bicicleta de l’exèrcit suís, la mateixa que s’exposa que data dels anys 50, correspon a un model que es va fer de manera bàsicament invariable des dels anys 30 fins els 80. 
La col·lecció és notable, li costa més ampliar-la per un tema d’espai, però ens va dir que somiava amb una bici de les que portava la Guàrdia Civil. Els Mossos també van amb bici?
Per pura xiripa, la mostra al Trabuc va coincidir amb el dia mundial de la bici –19 d’abril-, i sabem que a més de prometre exercici, és una bon tema per fotografiar o dibuixar.

POST FIRA D’ART

La fira d’art sembra bones perspectives

Detall de la fira, al voltant de les 8 del matí, quan s’acabava de muntar.
Centelles. Diumenge va ser el dia que paradistes d’antiguitats i productes artístics van prendre els voltants de l’església, per participar de la cinquena edició de la fira sectorial. La cita comercial de la primavera centellenca havia adoptat un nou emplaçament. I tot i certes limitacions en la divulgació de la publicitat, no va ser tan difícil cridar l’atenció de la gent que encreuant aquell punt neuràlgic de la vila hi trobava novetats i feia de crida. Al voltant de setze parades, hi havia molts més antiquaris que artistes. La trobada feia goig i les impressions globals van ser positives. Entre els artistes potser les vendes van ser més minses, però hi van haver contactes i també  sociabilitat que també és important. Cara properes edicions caldrà mirar de remoure la consciència dels artistes que van faltar, assegurant amb certesa, de que si el producte i la seva valoració són raonables, la gent respon. No n’hi ha prou en participar. Els artistes també hi hem de posar de la nostra part, sense trair el nostre credo, per arribar als altres. I és igual si parlem d’artistes de galeristes o rasos.
Si la fira d’art i col·leccionisme redimensionés també la seva identitat, potser podria incorporar la participació d’altres entitats del poble, similarment com passarà amb la ratafia. Tenim un centre d’art amb exposicions i que per aquestes èpoques ja deu estar preparant la convocatòria del Premi Centelles. Si s’aprofités la fira per presentar les edicions noves del Premi, recordar els guanyadors, donaria un relleu diferent. I si es vinculés la fira amb les exposicions i altres ofertes  similars encara millor: ara tenim el museu del Caganer, col·lecció privada de Jordi Sarrate (i amb també el seu fons d’art). I també la col·lecció de fòssils al mateix Marçó, la Sala-Museu de la parròquia i exposicions a Jesús, a les Finestres i al Celler de la NuNu i també a altres llocs (El Racó del Pi exposa obra de Joan Subirà i a Can Moreu també hi ha l’obra del seu pintor).

 Amb tot això és difícil de plantejar, venint d’una fira que encara diumenge, algú confonia amb la dels trastos, i que forma part d’un sector mal tractat en els mercats. Alguna cosa més que un bon emplaçament i programar, cal fer per reactivar el comerç  d’art. Algú avui deia que la música és imprescindible. Però és que les altres arts també tenen el seu valor. I cal que demostrem que és un be que es pot gaudir a casa, a través de peces  originals.