ACTES A LA MATEIXA HORA: HO PODEM MILLORAR?

Amb el permís de la sardana

Il·lustrem el text amb fotos de la Noèlia Marin, dedicades a la Festa del Segar i el Batre, celebrada ahir diumenge al camp prop del institut. Sembla ser que  serà l’últim any 





Centelles. Ahir, diumenge, a les 7 de la tarda començaven  les primeres notes d’una alegra sardana. Va sentir-se tota.  Però de cop, es va obrir la porta de la capella de Jesús i en va sortir en Jordi Sarrate i l’alcalde Arisa, en direcció a la cobla. Van negociar que s’aturessin durant 30 minuts. 
No  és que tinguessin  un atac al·lèrgic envers la dansa nacional, però dintre la capella, estaven també començant la interpretació del “Llibre d’Amic” de  Vinyoli. Gemma Reguant havia acabat un vers i en Ramon Vila es va aixecar de cop –feia que dormia- i, emprenyat va dir que no podia continuar més: la mística del poeta no casava amb l’alegria de la dansa.  L’equip de rapsodes, dirigit per Jordi Sarrate havia procurat començar amb el màxim silenci, a les fosques. Concentració, ambient adequat. Però no tenien en compte l’agenda cultural del Passeig veí. 
Potser estaria bé casar millor les activitats del poble, ja que no és la primera vegada que es solapen activitats. L’agent cultural del poble ho hauria de coordinar. Hi ha públic  per a tot, però n’hi ha que també voldria poder anar a tot  arreu. La  setmana vinent coincideix una altra interpretació d’obra vinyoliana amb el festival de percussió. Tot és prou interessant, però haurem de triar.




Durant el temps de gràcia, el díptic poètic de Vinyoli va sonar clar. Però de debó que animaria als impulsors de la revisió vocal i pública del Llibre d’Amic i dels Cants d’Abelone a tornar-ho a interpretar a un altre lloc molt més apte: ja sigui l’Ajuda o a la Sauva Negre. No pot ser que la Reguant reciti amb la pressió i les presses de que les sardanes tornaran  a començar en qualsevol moment.  No poden ser un problema, perquè  tenen tot  el dret a sonar, però Vinyoli també s’ho val. I per altra  banda estaria bé poder gaudir de nou  d’un tipus de poesia que és difícil de digerir. Que s’ha de llegir, rellegir,pensar, tornar a llegir… La recitació d’ahir va anar molt bé per sentir una manera d’encarar els diferents versos i girs literaris. Per tenir un exemple de l’expressió i emotivitat que s’hi  pot extreure. 
Però estaria bé sentir-ho una segona vegada, amb més calma, amb els silencis adequats i, potser amb el  text a la mà, resseguint el vers.  De moment  la primera recció de Vinyoli recitat va sonar seriosa, potser una mica freda, però clara. La capella va respectar la claredat de les paraules. Diumenge vinent a la Capella serà el torn de La Paraula, el muntatge poètico-dramàtic dirigit per Montserrat Grau. A veure quina visió té ella i el seu  equip de la poesia de Vinyoli?




Aquest diumenge també es feia l’última festa  del batre. No hi ha relleu ni curoum de gent seguint-ho. Falta la connexió amb la societat.  No podien revisar què ha fallat i fer una revisió del servei de la festa?
Diumenge acaba l’expo  de Vinyolia El dilluns, Sarrate començarà a desmuntar i al mateix temps  entraran ja les primeres obres que integraran la Col·lectiva Aleix Art’14. L’exposició s’inaugura el dissabte, 26 de juliol, Santa Anna,  a les 7 de la tarda.  


TREBALLS D’ESTIU (I)

Porcellana fina


Fotos: Aleix Art

Centelles. Des de fa varis estius, els  juliols acostumo  a fer algun curset. Primer els de gravat amb la Fina Tuneu, a Tona i des de l’any passat amb la Marta Postico al seu taller de Sant Pau. És la guinda al curs. Com els “cinc minuts més” al llit dels diumenges. Ambient distés, un lloc  diferent  i coses noves: aquest cop la Marta ens ha fet tocar i experimentar amb la porcellana. Pasta fangosa de color blanc. La del secret llargament guardat pels tallers de la Xina i que el segle XVIII es va “redescobrir” a  França. De Limoges prové  la pasta que va sostentar el poder de la Madame de  Pompadour . Però també hem tocat una  pasta d’origen australià, més fosca –com gelat d’avellana-, i amb unes altres propietats. 
Faltarien moltes  més hores de treball, per saber quines qualitats té aquest  material com el  fang, però més difícil d’obligar i com un xiclet. La Marta al principi ens deia: cerqueu fer superfícies  fines i  veureu com  la porcellana té propietats translúcides. Però és tant fràgil! Qui ha volgut també ha pogut donar color amb uns esmalts,  fer formes  a partir de motllos de guix amb porcellana líquida. Tot  plegat  ha sigut un tast, un rosar la punta del iceberg. Faltaria una major dedicació i estudi de les possibilitats.  Però ha sigut un bon taller. A més ha motivat a un bon  nombre d’alumnes, sobretot tasta-olletes joves i amb diferents orientacions professionals, que troben en el fang un aliat per crear formes, textures i fer volar la imaginació.

Matèria accessible

En el taller de quatre sessions, hi hem estat alguns dels alumnes del curs anual. Però s’hi han apuntat tot un altre grup de persones, atretes per la novetat del material. Ja ens agradaria veure  tota aquesta gent reapuntada al curs trimestral,  que darrerament costa  tant d’arrencar per falta d’inscrits. A porcellana vam començar dos grups i n’han  acabat sent tres, d’entre sis i vuit persones cada un. La Marta no volia tampoc aglomeracions i s’han  hagut d’ampliar horaris: dimecres al matí i la tarda i dijous al matí.
Un  taller accessible i amè, relaxant. La profe deixa fer,  només orientant,  amb paciència. Per això era important ser pocs, dintre de tenir més mans. La  Marta  ja coneix una mica més la porcellana.  Potser recordareu la seva obra exposada a la Col·lectiva Aleix  Art de l’any passat, amb les tasses  blanques acabades amb filaments  negres.  La Marta  ja domina molt més l’ús del torn. Però a nosaltres també ens  ho ha anat  deixant  provar.  Tot  un experiment pels qui normalment  confiem amb  les mans.  Dimecres que ve  ho acabarem de  comprovar tots. Serà  l’últim dia. No quedarà  gaire marge per fer i refer peces, però ho aprofitarem fins al final. Les  peces de  porcellana  sembla  que s’assequen més ràpid i la Marta ja  va poder coure alguns treballs del inici.

És habitual  que en aquests cursets,
els companys porten coses per picar.
La Roser Cruells va portar unes galetes,
que es fa ella,
molt bones d’espelta i xocolata amb taronja.
En va acabar fent bossetes per tots, per
emportar-nos a casa.
La  ceràmica obliga uns temps  que superen  les  ganes de treballar al taller i xoquen amb altres obligacions del mes d’agost.  Fa uns anys ja dedicava  un article en aquest mateix blog, a  la mateixa professora de ceràmica i  esmentàvem el  seus  moments difícils  per dedicar-se  plenament en el seu art. No ha  canviat tot molt,  però crec  que  el fang guanya adeptes. La  Marta té un bon potencial com a professora.  Crec que seria una bona iniciativa si els del Taller d’art –destinat als menuts-,  fessin un  salt qualitatiu i creessin  una autèntica escola d’art a Centelles, com  tenen,  per exemple  a  Caldes  o a La Garriga. L’art ha  perdut posicions  socials  -s’esmenta molt poc en els mitjans de comunicació, a part de festivals de música o  teatre-, però realment continua  sent un refugi  de necessitats  i curiositats.  











FINESTRES

Noèlia Marin explora Centelles

Centelles. Aquest dissabte, 5 de juliol, vam canviar les obres de les Finestres d’El Trabuc. Hi hem tingut les ceràmiques de l’Olive Pur i ara hi tenim les fotografíes de la Noèlia Marín. Ambdues recent adoptades a la vila centellenca. La Noèlia viu a la Plaça Major, prové de Vilassar de Mar, és fotògrafa professional. El que realment li agrada és la fotografia d’autor: quan pot viatge o passeja càmera en mà. A la Festa del Pi, va guanyar un segon premi al concurs d’enguany. Ara ens redescobreix racons amagats del nostre poble, que  per ella són nous. Els mira per primera vegada. A la Noèlia li agrada que surti alguna  persona, en trànsit, present a la captura, que ajuda a entendre la dimensió de l’espai.
La Noèlia també ha viatjat a la India, a París. Això és com la punta de l’iceberg. Es podrà veure a aquestes finestres de la cafeteria del Carrer Socors, fins a mitjans d’agost.


La protagonista de les Finestres d’aques mes ens ha enviat  un text propi que ens parla del seu treball i se’ns presenta una mica més. Aviat trobareu el mateix material imprés en paper en el butlletí especial  que trobareu al Trabuc mateix.  Podeu aprofitar  per fer-hi un te o provar els famosos croissants de xocolata. 


CARRERS DE CENTELLES
Noèlia Marín. Des que vaig venir a viure a Centelles el 2013 la seva màgia i la seva gent em va captivar. És per això que a principis del 2014 vaig començar aquest nou projecte, i que avui dia segueixo ampliant, fotografiant les seves festivitats i llocs que encara estic descobrint.

L’exposició que es presenta fins el 15 d’agost al Bar el Trabuc  a la plaça Major és una petita col·lecció de 9 imatges en sèpia, il·lustrant un recorregut pels diferents carrers de Centelles, situats al centre de la vila. El Portal, el Carrer de Sant Cristòfol, Carrer de Santa Anna, call de les Puces. Un passeig on la gent passen a ser protagonistes, formant part de la imatge, i on la perspectiva lineal juga un gran paper donant-li profunditat a les fotografies. En aquesta selecció també he inclòs alguns llocs d’interès històric, Mas Vinyoles, Molí de l’estrada, Cercle de les bruixes: a través del moviment creat amb la càmera represento el misteri i la màgia d’un dels punts místics de Centelles i mostrant amb nitidesa la seva disposició circular.

www.noeliamarin.wordpress.com

Més informació:
http://cronicadecentelles.blogspot.com.es/2014/03/fitxem-artistes.html

TOTS AL CARRER

Fotos: Aleix Art
















Plats sobre les llambordes



L’hora de les ampolles de ratafia 
al 14é sopar del carrer de l’Estació
Centelles. Aquest cap de setmana ha fet bo. Dissabte al vespre, els  del sopar del carrer Penyaplata, van poder aprofitar fins l’últim moment sense trobar a faltar massa el jerseiet. Hi havia una  quarantena de veïns, en  aquesta reunió gastronòmica que ja fa catorze anys  que s’organitza. Tallen el carrer, posen brases a punta i punta i taules al mig. Veïns i convidats porten i piquen d’uns  primers plats elaborats a casa. El segon és una recció de carn –xai, buti, cansalada-, per fer a la brasa. Gelat, coca de crema de postres. Tast de  ratafies: aquest any corrien privilegiades ampolles de la Dolors Arguelaguers –de can Rovira-, guanyadora del concurs d’enguany. 
També n’hi havia que havien portat detallets i al final de l’àpat es sortejaven entre els assistents. Un servidor hi va afegir un linòleum de “La noia que es rasca l’esquena”, que va anar a parar a una jove dissenyadora. A mi  em va tocar una fotografia de la Noèlia Marin, convidada a l’àpat –tots dos som veïns de la sagrera-, i que des de dissabte exposa a les  finestres d’El  Trabuc –espereu al post que sortirà a Aleix Art, amb més informació-.

Noelia Marin
L’autora d’aquest
retrat és la mateixa
que ara exposa a les
Finestres d’El Trabuc  












Basar Centelles

Una nit càlida i amb bon ambient  com  la que es destil·lava a la Plaça Major on Cantus Firmus, la coral centellenca dirigida per Gabriel  Miralles, posava la guinda a la Botiga al Carrer d’enguany, amb un deliciós concert d’havaneres i sardanes cantades. Un concert preparat expressament per la jornada. L’Unió de Botiguers de Centelles  pot estar contenta amb la jornada d’enguany: hi havia molta gent, hi havia material, oferta… Cada botiga havia de seleccionar un  producte estrella, es feien sortejos, tasts, etc. La Diputació havia deixat uns stands que feien més lluïts els aparadors  comercials avançats al carrer Nou i Socors. Establiments que existeixen fora de l’eix comercial tenien el seu lloc al Centre. La plaça Major estava destinada al concert. Però al Portal hi havia inflables per la canalla i  a davant de Can Canas hi havia la paradeta dels Cent Teies, pintant la cara de la quitxalla Va ser ben trobat.

Paraula de poeta

A la zona del Portal sonava la música a tot drap. Shakira per amunt. Així que a les 7 de la tarda, en Sarrate va fer tancar les portes de la Capella de Jesús,  per recollir millor les paraules de Lluís Solà, que va glosar la figura de Joan Vinyoli, per inaugurar l’exposicó de Sarrate –veure post del blog Aleix Art. Solà, poeta, erudit, va fer una conferència impressionant en la dicció, la forma i el contingut. Va semblar un catedràtic d’universitat impartint una lliçó magistral. Ningú podia adormir-se, perqué les paraules retronaven, recalcant la importància de la poesia i d’en Vinyoli. Algunes idees clau: va recalcar la coincidència d’un grapat de poetes i escriptors excepcionals,  durant una època especialment difícil, de lluita i  supervivència de la llengua. Va definir vàries vegades la poesia: “donar més sentits als mots (que els habituals)” o “la poesia explica alló que afecta a l’home”. Una consideració curiosa: els contemporanis són els qui poden entendre millor el significat dels poemes (escrits en el seu temps)”.  Referit a Vinyoli va recalcar la passió del poeta, el seu respecte a la paraula com a clau transmissora i la importància del silenci. Una altra  idea que va deixar anar: “la nostra memòria és com un bosc”. Encara no  entén  com hi pot haver gent que tingui motius  per perseguir i intentar eliminar una llengua.  L’expressió del rostre, la gestualitat i el discurs  van motivar el retrat que adjunto.


Tarda amb en Musach
 
Diumenge va ser dia de reflexió, descans. Si ve a la tarda hi va haver una sessió del grup ÉcfrasisXXI a la mostra de Musach al Marçó. Vam coincidir amb altres visitants que es van afegir al comentari obert. Del què va explicar l’artista em va quedar una  dada històrica: quan  ell de jove, comença a aprendre a dibuixar i pintar –anys  1948-, a Centelles no hi havia pràcticament ningú que fes art. Sols alguns veïns,originaris de Barcelona, com un tal Cardonets, Àngels Arañó i d’altres com Joan Abancó, que aleshores estava o sortia d’apranent del taller familiar dels Musach. Però la feina dels Labarta  i altres, s’havia interromput per la guerra.  Així que la petita colònia  d’artistes va incentivar que els nanos aprenguessin  a  dibuixar i pintessin, per  retornar l’art “autòcton”  al nostre poble. En Musach, en  Matas i d’altres van ser les primeres granes. Dissabte vinent ferem la versió corresponent amb l’expo  de Sarrate.  
Per cert: en  David Viñolas prepara gravació de disc amb el seu Trio de jazz.