David Trueba filma el treball dels Santilari a “El cuadro”
 |
|
Josep Santilari / MNAC
La pintura “Ell@”, de Josep Santilari, realitzada entre el 2008 i el 2009, eix del film de David Trueba
|
Centelles. Demà a la tarda el Museu Nacional d’art de Catalunya estarà d’estrena cinèfila, absoluta. En una de les seves sales els espectadors tindran l’oportunitat de veure el primer “passe” públic del film “El cuadro” de David Trueba. El film documenta el procés d’elaboració d’una pintura dels germans Santilari. La projecció que tindrà lloc a dos quarts de set, presentarà el film encara sense la música ni el rodatge de l’escena final. Més que un “passe”, serà com un tanteig, una prova d’artista.
Pel que sembla aquest ha estat un film lent d’elaboració, ja que la pintura “Ell@”, sobre la que es basa el film, va ser començada el 2008 i es va allargar un any i mig. La tela, de grans dimensions, és obra de Josep Santilari, si bé també hi ha l’ombra del seu germà Pere, en forma de diàlegs, reflexions i observacions que el film de Trueba també testimonia.
 |
|
Artur Ramon
Per completar aquest article sobre l’obra “Ell@” i la peli
“El cuadro”, afageix-ho dues grisalles de Josep Santilari,
amb figura. Aquest oli data del 2009.
|
He parlat amb Josep Santilari perquè ens expliqui una mica la gènesi d’aquesta història cinèfila. La relació entre els pintors i el director va començar el mateix 2008, quan l’editorial Anagrama es va posar en contacte amb en Josep, per demanar-li si podien utilitzar una de les seves pintures per fer la coberta del llibre que estaven publicant de David Trueba, “Saber perder”. El director de “Los soldados de Salamina” havia vist una obra dels pintros i creia que encaixava com a idea del seu text. Després Trueba i Santilari es van conèixer. Segons en Josep, van estar molta estona xerran i quan ja en Trueba marxava, aquest li va proposar de dedicar-els-hi una pel·lícula sobre el seu treball com a pintors. En Josep no es va fer pregar i li va respondre que allà mateix hi tenia un quadre a punt i que només calia fer “que l’obra sortís” (com Miquel Àngel deia dels blocs de marbre).
La càmera de Trueba va filmar el procés de creació de la pintura “Ell@”, des de les sessions amb la model, els esbossos amb els dibuixos, les sessions de fotografia (base del treball sense la model in situ), l’atac de la tela, etc. Segons explica Santilari, Trueba volia mostrar que darrera de l’ofici de pintor, a vegades tant idealitzat, hi ha un treballador, que cada dia defensa el seu món. És així com s’ha d’entendre quan des del MNAC parlen de la peli en el sentit que Trueba “despoetitza l’ofici de pintor”. El documental filma a l’interior del taller del Maresme, i també exteriors, com quan en Josep va a comprar les pintures a Piera. També hi ha un altre exterior dedicat a unes panoràmiques marines. Santilari explica que Trueba “ens va dir que aprofitéssim un dia gris per passejar per la platja i dedicar escenes a parlar”. Parlen els artistes i la model.
 |
|
Artur Ramon
Aquest oli de la model “Dormint” data del 2011.
També és del Josep Santilari
|
La model que protagonitza el quadre i que Josep Santilari coneix molt bé, perquè ha estat protagonista de moltes teles seves, durant més de trenta anys (l’autèntica ell@ en té una trentena, ara). En la pintura que serveix de fil conductor al film, l’acompanya un portàtil, una web camp i un mòbil. Per Santilari, alguns dels aparells ara ja seran antiquats, però encara serveixen per parlar del seu motiu de fons.
Com podeu observar l’obra uneix humanitat i tecnologia. Santilari diu que volia posar l’accent als aparells de comunicació electrònica, com a extensió de nosaltres. La peça va suposar una revisita al color. En aquella època els Santilari havien assaltat el mundillo artístic amb unes grans grisalles en paisatge, figura i bodegons. No havien pas abandonat el color, però amb “Ell@” hi retorna i després encara ha fet més grisalles. De totes maneres, en “Ell@” em fa pensar que enyoraven el color, perquè l’apliquen amb una gran potència. Veritablement és una obra molt poètica, pictòricament.
Però el que potser no sabeu és que sota la capa de color també hi ha una grisalla. Santilari ens explica que per afegir el color va partir d’una base feta amb grisos. Segons en Josep, així treballaven els pintors reinaxentistes i d’aquesta manera aconsegueixen aplicar de forma més resolutiva el color. D’alguna manera la base de grisos permet potenciar millor el contrast entre colors. Segur que la peli de David Trueba ho acabarà d’explicar i també ens ensenyarà altres coses.
 |
|
CICLE DE CINEMA I PINTURA
La projecció de “El cuadro” és una incorporació sorpresa
dintre el cicle “Per amor a l’art, cinema i pintura”, que organitza
el MNAC amb col·laboració amb la Filmoteca.
Cada setmana hi ha sessions o la seu de la Filmoteca al Raval.
Avui mateix toca “La Marquise d’O”,
d’Éric Rohmer, un film del 1976. El dia 5,
“La Passion”, de Godard, del 1989.
Més informació al web
|
En Josep Santilari ens diu que va voler representar la noia, descansant, però segura. Fràgil, però tranquil·la i capacitada per afrontar el món digital. Un món que com el mateix Santilari ens diu “guarda memòria per sempre, del que hi fem i posem”.
L’obra “Ell@” es va acabar el 2009. Han passat ja quatre anys. La peli encara no està acabada del tot, però els germans Santilari continuen endavant, treballant. Actualment preparen una exposició a l’Artur Ramon, pel mes d’abril. Santilari ens avança que posaran l’accent als bodegons, fets amb dibuix, i també mostraran els seus temes de sempre. En Josep Santilari ens diu que ara, a casa nostra, el mercat artístic està molt fotut, però que van tenint sortida en els certàmens d’art que participen a l’estranger, a llocs com Nova York o Maastricht. De moment l’exportació és la solució, en el seu cas.
badaluc 