DIBUIX

Presenten el llibre amb les 50 edicions del Premi Ynglada-Guillot 

RACBASJ

Portada del nou llibre
Centelles. Aquest vespre, a les 7, es presenta a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi un llibre que explica la història del Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot, que enguany ha complert 50 edicions. Alfred Opisso va guanyar el primer Premi el 1959 i Tomàs Martínez Suñol ho ha fet enguany. Dos pols units pel dibuix que com a tal també ha viscut la seva història dintre l’art contemporani. El Premi va ser creat per desig testamentari del dibuixant Pere Ynglada (1881-1958). El concurs anual porta els cognoms del dibuixant i el de la seva dona, Georgette Guillot.
L’objectiu era fomentar el dibuix, específicament fet en blanc i negre. El Premi és econòmic i suposa l’adquisició de l’obra guanyadora. De manera que els organitzadors del Premis tenen dipositats els 50 dibuixos guanyadors, que testimonien una particular revisió de la història del dibuix, des de mitjans del segle XX fins la segona dècada del XXI. El premi s’organitza gràcies a la Fundació Ynglada-Guillot que compte al seu torn amb altres col·laboradors.
RACBASJ

Dibuix d’Alfred Opisso, guanyador del primer 
Ynglada-Guillot, l’any 1959.
El llibre té dos apartats: un dedicat a explicar la història del Premi i l’altra a explicar, fitxa per fitxa, les dades general d’interès de cada edició, així com imatges d’obres guanyadores, adquirides, etc. Victòria Durà, conservadora del museu de l’Acadèmia és l’autora dels estudis i textos del llibre, que també reuneix una presentació biogràfica d’Ynglada per part de Franscesc Fontbona. Enric Satué ha estat l’autor del disseny de l’edició. Tots són membres de la RACBA.
En el transcurs de les diferents edicións han guanyat el certamen noms tant destacats com Montserrat Gudiol (1960), Josep Amat (1963), Ramon Calsina i Francesc Domingo (1964 i 65), Subirachs (1966), Arranz-Bravo (1968) o Josep Pla-Narbona (1976). Així mateix hi trobem noms familiars d’aquest blog, com Carles Vergés (1978), Marina Berdalet (1999), Marc Sangrà (2009) o el centellenc David Casals (2010).  El premi és d’àmbit internacional i té el seu prestigi entre artistes, gràcies a l’ull del jurat i també a la dotació econòmica, que en l’última edició era de 4.000 Euros. En molts casos els guanyadors tenen en el dibuix, no una eina secundària, sino un llenguatge principal entre els seus medis d’expressió.

Quatre dades

Pere Ynglada va nèixer a Santiago de Cuba el 1881 i va morir a Barcelona el 1958. Ynglada, a més d’excel·lent dibuixant –era una especialista en la tinta-, va escriure també un llibre de records “Records i opinions”, escrit amb col·laboració de Carles Soldevila. El llibre va ser publicat el mateix 1959 per Aedos. En el pròleg, el mateix Soledvila, a més de dir que Ynglada tenia un despatxet amb vistes sobre la plaça Urquinaona i la Ronda de Sant Pere, cap al final també explica que per desig de l’artista els executors testementaris han rebut instruccions d’instituir el premi, dedicat al dibuix.

Francesc Mestre Art

A dalt i a baix, dos dibuixos del mateix Pere Ynglada. 
Però segurament us estarà punxant una qüestió, ja que entre l’any de la creació del premi, el 1959 i enguany, el 2012, no hi ha 50 anys, sino 53. Això és perquè el Premi es va poder anar celebrant de manera ininterrompuda des del 1959 fins el 1984, però aquell any (que el va guanyar Laura Sauri) es va iniciar un petit làpsus en que el Premi va estar a punt de desaparèixer. Va ser  el 1989 (Premi per Amadeu Casals), quan la RACBA es va fer càrrec de la continuïtat del Premi i ho ha pogut seguir fent fins els nostres dies. Des del 1999 la Fundació Privada Vila Casas patrocina l’exposició i el catàleg del certamen. Antoni Vila Casas també és membre de l’acadèmia catalana. Els dibuixos adquirits, actualment es conserven entre la RACBA i el MNAC. Així que si volguessin podrien muntar una exposició amb tots ells. En la presentació d’aquesta tarda intervindran –si no falla res- Joan Antoni Solans, president de la RACBA i de la Fundació Ynglada-Guillot, Francesc Fontbona, que ha fet el perfil biogràfic del l’autor en el llibre i Victòria Durà que s’ha ocupat de la resta d’estudis i textos. El llibre es pot trobar a la mateixa Acadèmia, situada a la Casa Llotja de Mar, al Passeig d’Isabel II, 1, de Barcelona. 


Si cliqueu sobre la imatge podreu llegir bé els diferents guanyadors i les adquisicions del Premi. 
Font: RACBASJ




DIBUIX URBÀ: BARCELONA

Barcelona dibuixa


Arxiu Aleix Art

Centelles. Dintre el context de Barcelona, el dibuix urbà agafa una nova embranzida: el simposi internacional, té data, lloc i logo. I dissabte vinent comença un nou i ambiciós curs. Les classes de  “Dibuixant la ciutat” que s’impartien des del Cercle Artístic Sant Lluc seran història. Els propis professors del curs han decidit finiquitar el curs que s’ha desenvolupat durant dos cursos i mig, ja que tenen una altra cosa entre mans: amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, engegaran la iniciativa “Barcelona dibuixa”. Els professors urban sketchers Swasky, Sagar i Freekhand es distribuiran per diferents centres cívics i des d’allà es dedicaran a dibuixar i ensenyar diferents aspectes del dibuix sobre bloc.
El nou format pedagògic del curs de dibuix urbà, té l’al·licient afegit que serà gratuït. No s’ha de pagar! Només s’ha de fer una inscripció al teléfon 608.102.065, al mail judit@zahorideideas.com o passar pel centre cívic corresponent. La primera sessió de Barcelona Dibuixa serà el proper dissabte 15, al matí. Swasky estarà al centre cívic de Sant Andreu, Freekhand al de la Sagrada Família i Sagar al Pati Llimona. El tema del dia seran els mercats de Nadal. Les diverses parades de la fira de Santa Llúcia que no només es troben a la Plaça Nova de la catedral. Les sessions de Barcelona Dibuixa es faran cada quinze dies.
Més dibuix urbà 
a l’Acadèmia
Qui també proposa fer un curs de dibuix urbà és 
la Reial Acadèmia Catalana 
de Belles Arts de Sant Jordi. 
Partint del seu llegat de dibuixos de Lluís Rigalt, 
revisaran temes i tècniques. 
El curs s’impartirà entre el 14 de gener i 
l’1 de febrer de 2013, de dilluns a divendres, 
de 10 del matí a 3 de la tarda. 
El professorat està integrat per Manuel Ruiz, 
Roser Masip, Antoni Villar i María Lería. 
Hi ha de temps per inscriure’s fins el 20 de desembre. 
Preu: 370 €. Més informació al web: www.racba.org. 
Contacte: tel. 933.192.432

Concert de Nadal i cicle:

La mateixa Acadèmia ha programat un concert de Nadal,
el proper dimarts, 18 de desembre, a un quart de nou.
Música de Bach, Vivaldi i Händel i altres clàssics, a 
càrrec de Miglena Savova, mezzosoprano, Anton Serra, 
flautes travasseres, Vasil Nikolov,  fagot i Jordi Ribell, 
clavicèmbal.

També a l’Acadèmia, el dimarts 8 de gener del nou any, 
a un quart de nou, començarà un cicle de 
concerts que es farà al saló d’actes.
Les diferents cites musicals
que s’allargaran fins l’estiu permetran
escoltar música del nostre temps, i del s. XVIII i el XIX.
Les dues primeres cites són:


Dimarts, 8 de gener, a les 20.15 h.
El “Viatge d’hivern”, en el zenit del gran Schubert 
i de la música de cambra del segle XIX
M. TERESA VERT, soprano (Terrassa)
DANIEL GARCIA, piano (Terrassa)
FRANSESC MUNTADA, diapositives (Terrassa)
Franz Schubert (Winterreise, op.89, D.911)

Dimarts, 15 de gener, a les 20.15 h.
“Màxima esplendor per a flauta travessera i piano al segle XX”
ANTON SERRA, flauta travessera (BCN)
MELANI MESTRE, piano (BCN)
Serge Prokofiev, Carlos Guastavino i Francis Poulenc
El nou format arriba en un moment feliç dels urban sketchers barcelonins, ja que tenen l’ajuntament barceloní, al seu costat per organitzar el Simposi internacional, que es celebrarà entre els dies 11 i 13 de juliol del 2013. Ja tenim seu: ni més ni menys que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB. Després de visitar diferents centres cívics i espais com el Conservatori de Música o el Reial Cercle Artístic, han arribat a la conclusió que l’espai del costat del MACBA serà el més adequat per encabir els urban sketchers  que a centenars assistiran a les xerrades i als tallers –si bé pels tallers necessitaran un altre espai. A més està ben situat i és un espai molt xulo, on segur que els assistents de tot el món si trobaran molt bé i es sentiran estimats per Barcelona, que els hi ofereix un lloc de prestigi.
Avui també s’ha fet públic el logo, dissenyat entre varis urban sketchers de Barcelona.. De mica en mica anirem coneixent més detalls i Aleix Art hi serà per informar-vos. El que és clar és que tenim una oportunitat única per situar el dibuix urbà barceloní en un pedestal. 

EMPRESES D’ART

Cosmos.cat ja ven art i artesania

Foto: Cosmos.cat
Centelles. Dissabte al vespre, l’artista centellenca Laura Ramos va comunicar pel Facebook, que estava a la inauguració d’un nou projecte: Cosmos.cat. Art i artesania, via on-line. Ara ja tinc més informació: es tracta d’una iniciativa engegada des de Sant Miquel de Balenyà, per Anna Cabeza i Ariadna Kozakowska, destinada a agrupar artistes i artesans del país, via on-line, per vendre les seves creacions. He parlat amb l’Anna. Com es pot veure entrant al web www.cosmos.cat, actualment tenen 11 artistes i artesans, bàsicament de la comarca. Han començat per aquests i ja tenen altres propostes. L’Anna diu que primer fan una selecció: es fixen en que estigui ben fet i sigui xulo. “Ha estat una tria molt subjectiva” –ens diu- “tant l’Ariadna, com jo compartim gust i alhora de triar els artistes coincidíem amb l’estètica i la qualitat”.
Des de dissabte que ja han fet les primeres vendes, tant on-line, com en el mateix local que tenen a Sant Miquel de Balenyà. Internet és molt pràctic, però la gent també vol poder veure i tocar. Per això, paral·lament al web, han plantejat fer el què anomenen “Cosmo-fires”. Les fires, que es faran al local de l’empresa, començaran el proper 22 de desembre. Si el projecte es consolida, potser participaran a fires d’art que es fan a altres pobles. Cosmos.cat disposa de peces en estoc dels artistes col·laboradors. Aquests s’enduen una part de les vendes, mentre Cosmos es queda un percentatge. Per donar un valor afegit a les fires que preparen, han proposat que els artistes hi participin mostrant en directe com treballen: com elaboren les peces de cuir, com fan el ganxet, etc.
Formen el primer Cosmos.cat, manetes com: Mercè Camps Pàmies, que fa sabó amb oli d’oliva verge; Josep Juanuix, que fa culleres, forquilles i espàtules de boix; Miu Mirambell, amb dibuix i il·lustracions; Roger Solé, realitza cistells de vímet; Sara Yrie fa cullerets, monederets, etc. La centellenca Laura Ramos hi aporta el seus dibuixos infantils aplicats a xapes, mirallets i altres suports. Signa com a Tushis.
Personalment em crida l’atenció el que NQUART Cuir designa com a “Llibreta medieval Vic”, una espècia de quadern de 50 pàgines, muntat no com a còdex, sino com a rotlle, envoltat i protegit per una tapa de cuir, amb la imatge de la plaça Major de Vic, pirogravada. De fet aquest equip vigatà ha presentat tota una sèrie de peces que tenen un aire “medieval”, com més quaderns, però també sabates. També fan didals. Podríem dir que Cosmos.cat obra les portes a nous móns artístics. 

EXPOSICIÓ A LE BARCARÉS

Carles Vergés tanteja França
Fotos: Aleix Mataró
Dibuixos de grans dimensions exposats
Centelles. Fa molts anys que Carles Vergés batalla al món de l’art, des del dibuix, el gravat i la pintura. Ara amb més de setanta anys, manté el desig de continuar actiu i present. Com els artistes de debó, lluita per viure de la seva obra. Últimament ha arribat a la conclusió que a casa nostre ho té molt difícil: mals temps. Per tant, ha reprès els fils que l’han portat a exposar a l’altra banda dels Pirineus, on sembla que hi ha un públic amb un gust i una atenció diferent a l’art –o això diuen.
La primera incursió de Vergés es troba a la Maison de les Arts de la població marinera de Le Barcarès, a uns vint quilòmetres a l’est de Perpinyà. No podíem perdre aquesta ocasió, volíem saber que presentava el mestre i amb una amiga pintora ens hi hem arribat. Centelles-Le Barcarès són uns 200 quilòmetres. Hem tardat tres hores a arribar-hi, però perquè enlloc de passar per l’autopista –que haurien suposat dues hores- hem pujat per les carreteretes que enllacen la Jonquera amb Bages, Elna, Canet i Le Barcarès.
Aquesta població no s’assembla ni a Cadaqués, ni a Cotlliure. És una localitat que reuneix torretes i apartaments nous, amb avingudes i carrers estirats. No és gaire maco, però té mar. Platja per ser precisos.  A l’hivern no hi ha gaires ànimes. La galeria es troba a la plaça de la República, davant del Mediterrani mateix. Es tracta d’un espai bastant nou, dedicat a exposar obra d’artistes de diferents procedències. Tenien obra sobretot dedicada a la figuració de nus femenins: escultura, pintura i l’obra de Vergés.
El mestre català hi ha portat dibuix, aiguafort i pintura. La seva obra conté, sobretot nus femenins, presentats de la seva forma ambigua i cercant la suggerència. A vegades amb un sentit més formal, a vegades amb un ingredient més eròtic. A vegades fa auto-cites a la professió d’artista: veiem el cavallet, els dibuixos preparatoris, els pinzells. 
Els seus dibuixos són esplèndids. Les obres que presenta, tant d’una tècnica com de les altres, pertanyen als últims anys i als últims mesos. Té una manera de treballar en que la trama de línies ajuda a definir, no només llums i ombres, sinó volums i formes. Les línies de trama manen. A vegades combina aquestes “trames orgàniques” amb descripcions més realistes de la qualitat matèrica d’objectes –pots de pinzells, draps, cavallets. A vegades resulta difícil explicar lògicament els límits entre objectes i trames, però de seguida l’obra ens recorda que ens trobem davant una imatge plàstica i lliure. 
Sol treballar amb negre, incloure el blanc per recrear efectes lumínics. A vegades introdueix tocs de color. Els vermells i tons vius es troben sobretot a les pintures, que segueixen la idea dels dibuixos. Els gravats, que són la gran conquesta de Vergés, són fidels a aquest estil, que ha anat madurant al llarg de molts i molts anys. Però a la col·lecció d’estampes que Vergés presenta, nova collita, hi veiem coses noves.

Vergés+Vergés

Un dibuix i un gravat. Carles Vergés domina casi tots els racons de la sala
La col·lecció d’estampes amb nus erotitzants forma part d’un treball fet amb col·laboració amb Montse Vergés, persona que no és de la família del Carles, però que comparteix amb ell l’afició per l’erotisme i que plasma a través de poemes i escrits. Els dos esperits creatius van connectar i han fet alguns passos junts, cadascú amb el seu art. Vergés presenta unes planxes carregades de sentiment i emoció. Ensenya mans que es toquen, cames que es freguen, boques que es besen. Segueix la idea d’ensenyar els cossos de manera parcial, però aquí arriba a fragmentar-los i a ensenyar-los com barrejats, de manera que cada orgue explica una història, un vers i no un cos. I aquesta idea de fragment és la que Vergés ha portat a un extrem nou. I també veiem formes de cordons i com de budells que carreguen d’organicitat, matèria i passió interior el conjunt. En quan al tractament lineal de les formes, hi retrobem el sentit orgànic de la trama, si bé aquí la forma dels trossos anatòmics està més definida i diferenciada. D’alguna manera es contraposen més les línies ondulants i que descriuen volums, amb d’altres en diagonal que descriuen formes. Vergés ha tirat les estampes amb un to lilós. També m’agradaria assenyalar que, pel que sembla a cop d’ull –i sense comprovar-, l’artista ha aconseguit la seva estampa amb molt poques cremades d’àcid. És a dir, que Vergés va cremar una o dues vegades –com a molt- i va donar idea de la llum i l’ombra, amb el seu treball sinuós i laboriós de la trama. 
En definitiva veiem una gran obra, amb un estil i temes que han arrelat en l’artista i que continua defensant sense defallir. L’estada expositiva a Le Barcarès espero que sigui un primer pas de la nova etapa en terres gales. A veure si d’aquí pocs anys, podem ja anar a una gran ciutat, com Marsella, Lyon o perquè no, París. Podeu saber més sobre el Carles Vergés mirant a la seva web: http://carlesverges.com/