EXPOSICIÓ

Pintura inspirada en poesia al Temple

Núria Albó és una poeta nascuda a Vic que viu a la Garriga. Una exposició d’homenatge acull pintures inspirades en les seves poesies. La mostra es pot veure encara al Temple Romà de Vic, reuneix unes deu obres que semblen ser una selecció de totes les que van participar a l’exposició inaugural a la Garriga. Presenta pintures, dibuixos, vídeos, fotografies.
Les obres reprodueixen bastant literalment el contingut dels poemes i en alguns casos no estalvien esforços per ser més precisos: per exemple en el treball fotogràfic es pengen coses a les branques dels arbres per parlar de records. I en un dibuix de grans dimensions es fan néixer arrels i plantes d’un nadó enterrat tal i com suggereix el poema en una primera lectura. Però no es pot anar més enllà? És possible anar-hi? A la mostra, amb obres de grans dimensions hi falten alguns artistes llistats com la nostra Fina Tuneu.

EXPOSICIÓ

Hinojosa es reinventa

Centelles. Desprès de la Bet ha tocat el torn a l’Hinojosa a les parets de l’Occità. Tenia una mica de reticència a anar-hi, perquè sabia de la seva factura ferotge i pastosa. Però des de l’altra banda del passeig he vist uns colors que m’han cridat l’atenció i al final m’he decidit a visitar-la. Els dos quadres penjats a la paret més visible són dos temes florals, de pinzellada ampla, amb força matèria, però més calmada. Colors vius. Però el que m’ha cridat més l’atenció són dues peces de fons blanc i línia negra, que semblen dos gravats –m’han fet pensar en xilografies, concretament-, d’aire barroc, dedicades a escenes que una sembla una bacanal i l’altra una batalla entre homes i bèsties. La resta d’obres sí que són més pastoses, de temes florals i paisatges urbans. Em quedo amb les dues pintures “xilogràfiques”, potser una novetat –no conec bé la seva obra- en un artista d’espàtula carregada.

EXCURSIÓ

Matinal a la zona del Clascar

 Centelles. El matí del diumenge 3 d’abril, amb l’Albert Prat i la colla que ve a les seves excursions, hem anat a caminar per la zona del Clascar i Puiggraciós. Hem anat amb cotxe fins a prop del Clascar. D’allà hem agafat un corriol i hem anat baixant, seguint un cingle. Hem arribat a una pista i hem baixat fins a Puiggraciós on hem esmorzat. D’allà hem tornat a pujar per la pista. Ens hem desviat una mica per anar a veure un antic forn de totxanes. Hem continuat i hem arribat al Clascar, que hem pogut rodejar, comprovar el precari estat de conservació i admirà algunes coses com una reixa de ferro. Desprès hem continuat per la pista amunt fins a arribar els cotxes. Durant tot el recorregut hem trobat molta gent: caminant, amb moto, amb bici inclús un tricicle. El dia era esplèndid. A quarts de dues tornàvem a ser a Centelles.

TREBALL DE CAMP

Art i aventura a Manlleu

Centelles. Aquesta tarda, amb la meva amiga Assumpta, hem anat a visitar la sala d’art Roma 85 de Manlleu, per parlar amb els responsables i proposar una futura exposició de la sèrie de linòleums de les fàbriques. S’hi exposarien obres ja fetes i he proposat de fer-ne de noves inspirades en el patrimoni industrial de Manlleu.
A Roma 85 avui hi inauguraven una exposició d’antiguitats. Els propietaris de la sala són també antiquaris i a part d’exposicions d’art modern també hi volen mostrar la seva altra faceta. Entre les obres que hi havia, m’han cridat l’atenció un quadre amb un guant enganxat de Clavé i una peça amb una protuberància, com un volcà o un pit –més això últim-, obra de Guinovart. La resta eren banyeres, sofàs, escultures de metall, altres pintures. També hi havia una peça de Bea, el pintor amb qui es va inaugurar la sala, que no fa gaire temps que està oberta.

Prop del riu

Després de visitar la sala hem agafat el cotxe i hem anat cap a l’estació de Manlleu i hi hem aparcat. La intenció era anar a l’altra banda del riu Ter per retratar unes fàbriques que hi ha prop de la carretera que uneix Manlleu amb la Gleva. Una és Can Dolcet, l’altra la Colònia Rusiñol i també hi han les instal·lacions de la Piara que també he acabat retratant. Però tot des de la banda contrària del riu. Per dir-ho d’una manera, des de la banda de Vic. Per arribar allà hem hagut de travessar el riu pel pont de la via del tren, per una passarel·la de planxes de ferro, on es recomanava no votar per no traspassar-les. Arribats a l’altra banda hem baixat per un corriol cap a la ribera i hem continuat direcció a les fàbriques. Hem passat pel costat d’una font. L’Assumpta m’ha dit que per allà, antigament la gent s’hi banyava com si anés a la platja. Hem continuat, enfilant-nos per uns camps i seguint per la vorera. En arribar a una casa de pagès abandonada, ja érem davant de la fàbrica de Can Dolcet però no es veia, per culpa de ser una zona molt espessa d’arbres. Solució: hem baixat el marge i ens hem apropat fins la vora del riu des d’on he pogut tirar vàries fotos.
Posteriorment hem continuat cap a l’altra fàbrica –la Colònia Rusiñol-, però aquesta si que no es veia de cap manera. Ens hem enfilat per sobre, seguint el marge del riu, però no es veia res, tot arbres. Així que hem reculat, hem tornat a travessar el pont de la via i desprès de prendre un refresc al bar de l’estació, amb el cotxe, hem anat cap a can Rusiñol. Allà hem pogut anar fins a la ribera i tirar fotos des d’una perspectiva adequada de la fàbrica. Tot material per futurs linòleums.