EXPOSICIÓ DE FOTOPERIODISME

Quatre dies per tancar “la maleta”
Centelles. L’octubre passat s’obria al MNAC una selecció de les fotografies que contenia, l’anomenada “Maleta Mexicana”, imatges de la Guerra Civil espanyola, captades entre 1936 i 1939 per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour “Chim”. La “maleta” acaba el seu pas per Catalunya el proper diumenge, això vol dir que encara hi ha quatre dies per poder visitar aquesta important exposició.
Capa i el seus companys Taro i Chim van ser els primers fotógrafs, que juntament amb els corresponsals van cobrir diàriament el conflicte bèl·lic espanyol. Va ser la primera vegada que el mòn va poder seguir els esdeveniments i la vida al front i la reraguàrdia, tal i com avui fem amb els conflictes internacionals. Revistes com “Life”, “Regards” o “Picture Post” publicaven les imatges dels tres fotoperiodistes. Capa va guardar els rodets en una caixa: 126 negatius amb 4500 instantànies, que va deixar al seu estudi de París. Però era 1939 i Capa va haver de fugir de la capital francesa per no caure a les mans dels nazis. Per sort, un col·laborador seu Tchiki Weiss va poder agafar aquesta capsa i endur-se-la amb bicicleta des de París fins a Bordeus, des d’on havia d’enviar-la a Mèxic. Però al país Centre-americà no s’han retrobat fins… el 1995.  Un cop recuperats, els negatius van ser enviats al International Center of Photography de Nova York, on han estat estudiats, exposats i prestats al Museu Nacional d’art de Catalunya per aquesta exposició.
De la “maleta mexicana”  se n’han seleccionat 70 imatges que mostren batalles del front:  Terol, Segre i Brunete. I també la vida a la reraguarda, amb referències a la resistència de Madrid  i d’altres ciutats i pobles. Imatges de bombardejos, hospitals, així com manifestacions, desfilades o activitats com el II Congrés Internacional per la Defensa de la Cultura, celebrat a València. També es mostren retrats de persones com Lorca, La Pasionaria, Rafael Alberti o André Malraux.
En definitiva “La maleta mexicana” és una oportunitat per reviure el passat recent, documentar la Guerra Civil espanyola i revisar l’evolució de la fotografia.

EXPOSICIÓ

Pols al col·leccionisme d’art de Barcelona
Centelles. La Fundació Francisco Godia porta més de deu anys en marxa, dedicada al col·leccionisme. S’ocupa de difondre el seu fons, però també ha aportat mostres de l’art col·leccionat per altres persones, com va ser el cas de l’exposició de Miquel Barceló. S’ha guanyat un nom i una reputació que l’hi ha permés entrar a noves col·leccions i encarar un projecte ambiciós, com l’exposició “Barcelona Col·lecciona”, una col·lecció de col·leccions.
Els investigadors de la Godia han detectat que hi ha un ambient bo de col·leccionisme d’art contemporani a Barcelona. Han observat que la capital catalana estimula el fons d’art particulars, segurament empesos per la globalització de l’art, la influència del Museu  d’art Contemporani de Barcelona i l’efecte de la pròpia ciutat de Barcelona com a metropolis cultural.
Per aquest motiu, la directora de la Godia, Sara Puig ha organitzat una exposició que es un mostreig de l’art contemporani col·leccionat per amants barcelonins. Trobem obres dels fons de José Maria Civit, Jinty Latymetr, Pilar Líbano, Cristina Castañar o Carmen Riera. Col·leccionistes que com d’altres han cedit una de les 58 obres que formen l’exposició, que reuneix grans noms de l’art contemporani internacional, com Christan Boltanski, Cindy Sherman, Anish Kapoor, i figures més properes com Antoni Abad o Cristina Iglesias. L’exposició ocupa part de les sales d’exposició permanent i s’estructura en diferents àmbits temàtic, com: Minimalisme, expressionisme, arquitectura, feminitat, el cos, etc. Entre les obres que es mostren també hi ha les dues peces d’art contemporani xinés, adquirides recentment per la Godia, dels artistes Zeng Fanzhi i Zhang Huan. “Barcelona col·lecciona” es podrà veure fins el 26 de març, a la Fundació Godia, que està al carrer Diputació, 250 de Barcelona.

EXPOSICIÓ

Repàs d’artistes avantguardistes
Centelles. Hi ha noms d’artista que, tot i ser importants, són vagament coneguts. Tothom coneix qui és Miró, Tàpies, Calder, en Torres-Garcia. Però si parlem de Léger, Dubuffet, Vasarely o Magneli potser sabrem que són artistes, però no sabrem a què es corresponen. No obstant cada un té un paper important dintre de l’art i tots ells estan relacionats amb les avantguardes artístiques.
A Oriol galeria d’art han preparat una exposició amb obra d’aquests artistes i d’altres que formen part de la revolució artística iniciada fa una mica més de cent anys amb les avantguardes. La recerca de la llibertat d’expressió, el trencament amb els cànons artístics i les conviccions de l’època forma part de la lluita de tots ells, ja sigui des de l’estil, la tècnica o el tema.  Avui els passos que tots ells van fer, d’alguna manera ja han estat assumits per la societat, que ja ho veiem com quelcom propi de la nostra cultura. Les formes d’un Léger o d’un Miró han estat imitades i assumides per altres llenguatges com el disseny,  la publicitat o nous artistes. L’exposició permet veure exemples d’aquests primers passos plàstics de la nostra cultura contemporània.
La mostra reuneix una trentena d’obres, bàsicament pintura, algun dibuix i també escultures. D’aquest darrer llenguatge hi ha una peça del curiós Moisés Villèlia, que sempre treballa amb canyes de bambú per fer construccions delicades i estèticament potents. Un dels dibuixos que hi ha, corresponen a un escultor, Julio González, que esbossa unes dones de medis rurals, segurament per captar els trets anatòmics i culturals que després traslladarà als volums. La figura en general, és un tret comú d’altres obres de l’exposició captades segons els “cànons” artístics d’us individual que es marcaren en un moment determinat, per exemple, el propi Léger, Masson, Herbin o Dubuffet.
De forma transversal l’exposició permet veure també diferents conceptes de l’abstracció, que també és una aportació de les avantguardes. Aquí podem recordar la presència, a la mostra, d’obra de Miró, Magnelli.  Tàpies, Feito i Rivera són els tres artistes més “joves” inclosos, representants del informalisme. Vasarely és el representant de l’abstracció de caire geomètric. La galeria Oriol es troba al carrer Provença, 264 de Barcelona. La mostra “De Léger a Dubuffet, Signes i gests del segle XX” es podrà veure fins al febrer de l’any que comença diumenge.

Nadal a la Parés
A la sala Parés de Barcelona, cada Nadal munten una exposició amb obres de pintors catalans del segle XIX i XX. Grans noms com Josep Amat, Anglada-Camarasa, Ramon Casas, Josep Mompou, Lluís Graner, Ramon Martí Alsina, Carles Nadal o Miquel Villà. Una ocasió per repassar els  noms que han enriquit la pintura del nostra país. La sala Parés està al carrer Petritxol, 5 de Barcelona.
Alguns dels artistes citats i d’altres com Arranz, Galofre o Roure tenen obra en litografia que es pot adquirir a preus econòmics al Litomarket de l’art, que està situat al 8 del carrer Petritxol, a davant de la Parés.

DOS LLIBRES

Vicenç Altaió, el sereno de l’art
Centelles. El passat 13 de desembre, Tàpies feia 88 anys. Per aquest motiu, el braç editorial de l’Associació Joan Ponç va presentar el llibre “Un sereno en el cementiri de l’art”, escrit per Vicenç Altaió, teòric de l’art. La relació amb Tàpies l’estableix la portada del llibre, que l’artista octogenari ha fet expressament. El llibre també s’envolta d’un disseny acorat, a càrrec d’Ariadna Serrahima. I de què parla el llibre? Altaió fa un passeig per l’art contemporani i parla de diferents aspectes de l’obra i la personalitat de prohoms com Gaudí, d’Ors, Calder, Miró, Evru, Ràfols-Casamada o Colomer. El llibre es situa a mig camí entre la literatura narrativa i el discurs filosòfic.

Passeig gràfic per Sobrarbe
Mònica Bracons ha presentat ja el seu llibre “Un fin de semana en Sobrarbe”, un volum de dibuixos d’aquella zona d’Aragó que s’ha autoeditat. Podríem dir que Bracons forma part del grup de gent que passeja pels llocs amb el quadern de dibuix i la caixeta d’aquarel·les –tal i com fem en el curs de Dibuixant la Ciutat-. Bracons ha fet aquest exercici per la zona aragonesa, dibuixant els carrers, els cases de pedra, els monuments. El llibre es pot comprar a Altair de Barcelona i a través del blog (http://monicabracons.com). Paral·lelament a la presentació del llibre s’ha pogut veure una exposició a Sobrarbe-Ainsa. La relació amb aquest poble ha derivat en dos tallers de Bracons d’aquarel·la per canalla i adults.