PRÈVIA EXPOSICIÓ

Sarrate pinta versos de Desclot
Centelles. Una quinzena de pintures objecta i altres tipus de composicions de Jordi Sarrate, es podran veure a partir de dissabte a la sala la Bodegueta, de Molins de Rei (carrer Pintor Fortuny, 14). Es tracta d’il·lustracions que l’artista centellenc ha fet per acompanyar unes cançons de l’escriptor Miquel Desclot. Els dibuixos posen en imatge els versos del llibre “Fantasies, variacions i fuga”, publicat per primera vegada el 2006. La mostra reuneix les il·lustracions al costat dels poemes. Sarrate ens explica que “les cançons estan dedicades a temes com l’erotisme, com veiem a Coto cru, d’altres són cançons pel teatre, o estan dedicades a la filla de Desclot, Clara. Algunes cançons s’inscriuen en la tradició anglesa, seguint a Joyce o recorden a la poètica medieval francesa recreant el famós vers moro de set prop de la font clara, que un rei gal feia continuar als trobadors del seu temps”. Fidel al seu estil, Sarrate utilitza “objectes trobats” per fer els seus dibuixos. Ens explica que “en un rus d’abelles hi he fet uns regalims amb paper de plata, per donar idea d’aigua”.
Sarrate coneix des de fa temps a Desclot i ha col·laborat amb ell en nombroses ocasions. Desclot es dedicava a la docència, però el 1992 ho va deixar per dedicar-se plenament a la literatura. En la seva bibliografia hi trobem un altre cançoner del 1978: “Cançons de la lluna al barret”. Desclot no és nou en aquest gènere i és que ha fet també llibrets per l’òpera.

EXPOSICIONS

Llums i somnis pictòrics
Centelles. Ens arriba la noticia d’una fundació de l’artista Teresa Vall Palou, de Lleida. La invitació anuncia una exposició de pintura de l’artista a la seu de l’entitat, comissariada per Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art. La mostra reuneix obra d’aquest 2011. Pintures de gran format que tenen com a denominador comú l’abstracció, llenguatge que l’artista practica des del 1995. Gestualitat, matèria, simbolisme, llum, són alguns dels components que el Giralt-Miracle apunta a l’obra de Vall Palou. Mirant les imatges que ens han enviat, efectivament observem una obra plàstica interessada pels cromatismes, els contrastos poètics, les formes suggestives, però sense definició clara. Aquesta exposició es pot veure fins el 3 de febrer als baixos del carrer Roger de Llúria, número 2 de Lleida.
“Projeccions”
Hem parlat de Giralt-Miracle. També tenim noticies de l’activitat d’un altre crític, Àlex Mitrani que des de fa uns anys coordina les exposicions del programa “Projeccions”, que es fan a la seu de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Aquestes exposicions seleccionen artistes joves, en formació,  vinculats a Belles Arts o les escoles Massana, Eina o Llotja. A partir de dijous 6 es podrà veure l’obra pictòrica de Cristina Ballbé (Pineda de Mar, 1984), en la que reinterpreta els seus somnis. Aquesta mostra es pot veure fins el 18 de novembre a la Via Laietana, 22 de Barcelona. És la quaranta-quatrena exposició de “Projeccions”.

EXPOSICIÓ

Urbon recapitula al Temple Romà
Centelles. Fins el 16 d’octubre es pot veure al Temple Romà de Vic l’exposició “Delirium” amb obres de Jordi Urbon. Es tracta d’uns deu fotomuntatges digitals de gran format dedicats al tema de la bogeria. El protagonista de les peces és el propi Urbon retratat i vestit com a boig que experimenta diferents situacions, des de les quals pot parlar de la societat o dels seus temors. Els fotomuntatges són molt ben fets i la presentació recorda les pintures flamenques del segle XV. Urbon havia practicat altres àrees de l’art com la pintura, però actualment s’ha concentrat en aquest tipus de treball fotogràfic, que tot i utilitzar

mitjans electrònics demanen també temps per aconseguir bons objectius. En les obres hi veiem referències al seus temors, a la religió i als dogmes.

EXPOSICIONS

Grau Garriga, Rodri i Cabanas a Sant Cugat
Centelles. L’artista Carles Vergés ens ha parlat sovint de la Casa Aymat on va treballar fent els dibuixos per les catifes d’aquella mítica empresa. Un dels altres responsables de la fàbrica va ser Josep Grau Garriga, que va ser organitzador de la secció de tapissos. Cap al final de la seva etapa professional, Grau Garriga es va endinsar cap a la creació de tapissos propis que l’hi han donat gran nomenada i han significat un avenç important pel tapís contemporani català. Grau Garriga ens va deixar fa quinze dies. Havia d’anar a Sant Cugat a inaugurar les diverses exposicions que se l’hi obrien a la ciutat on va néixer el 1929. Una era itinerant i l’altre l’obria la galeria Canals.
L’exposició itinerant, en la seva escala a Sant Cugat, es divideix en dos apartats: a la Casa Aymat hi ha uns quants tapissos i alguna pintura amb objectes enganxats. Molts marcs.  I a la sala capitular del museu del monestir –amb el bell claustre- hi ha tres tapissos de gran format, principalment un de grans dimensions i de tons blaus i blancs. Grau Garriga treballa bastant la gradació de tons i centre les obres amb un esclat de color distint, en fort contrast. A la Casa Aymat també hi ha tapissos bastant grans: un amb fils negres i vermells. És molt matèric el seu treball. Barreja fils de diferents materials i treballa les diferents textures i possibilitats d’enredar el fil, ja sigui un sol cap o tot un grapat. Estripa el tapís. A la galeria Canals es mostren sobretot dibuixos i pintures. Obres de petit format.
Objecte i imatge
A Sant Cugat hi ha altres cites artístiques: al carrer Balmes hi trobem el Pou d’art. Un espai on hi fan exposicions i tallers per la mainada i els més grans. La mostra actual la protagonitza Jaume Rodri, escultura, i Jordi Cabanas, fotografia. Les obres són complementàries: primer es van haver de fer les escultures de Rodri. Formes antropomòrfiques o eines reinterpretades. Ferro i diferents tipus de pedra tallada i treballada. Les fotografien capten un aspecte de les escultures i en potencien el seu material, els tons del ferro i les llums. L’exposició de Rodri i Cabanas es podrà veure fins el 26 d’octubre. La de Grau Garriga té diferents temps d’acabada: al museu del claustre, fins el 9 d’octubre, a la Casa Aymat fins l’11 de desembre i a la galeria Canals, fins el novembre.