CURSOS D’ENQUADERNACIÓ

Hélène Genvrin anuncia nous cursos
Centelles. Ja som al setembre i amb l’inici del curs escolar arriben també els primers cursos de l’artista i mestre enquadernadora Hélène Genvrin. Els dos primers cursos que es fan el dissabte al matí seran el de cosit copte i el de les caixes. Els dissabtes 17 i 24 de setembre, respectivament, de 10.30 a 14.30. També ha anunciat l’edició d’un curs trimestral, de 30 hores de durada, destinat a aquells artistes que ja tenen alguna noció d’enquadernació i volen desenvolupar un projecte en un espai i amb l’ajuda de l’Hélène. Sessions a la tarda del divendres, a partir de l’octubre i fins el desembre. Aquests cursos es fan al Limonero, el bonic taller d’artistes ubicat a Sant Andreu. Però també hi haurà un curs a la Massana. En aquest cas es tracta d’un curs semestral dedicat a les tècniques d’enquadernació en general. El curs consta de quinze sessions de 4 hores, els dimecres a la tarda. L’Escola Massana està dintre el pati de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, on hi ha la Biblioteca de Catalunya. Tots els cursos inicien la inscripció de forma imminent. La imatge mostra un cosit copte i pertany al web de l’Hélène.

EXPOSICIONS

La natura segons l’òptica de Josep Maria Parareda
Centelles. Dues exposicions s’apunten a l’agenda cultural de la Festa Major d’Estiu de la nostra vila. La sala de baix de la Violeta –antic local del bar musical Metro- acull la mostra estival d’Amics de Centelles, la que és la “30 exposició de grans artistes”. Amics no disposa actualment de sala pròpia i estrena ocasionalment aquest local tant poc aprofitat.
En aquesta ocasió l’artista escollit és Josep Maria Parareda, que a més de la seva afició a la video-càmera, cultiva un interessant filó com a fotògraf. Aquesta faceta és la que se’ns mostra, dedicada a la imatge de la natura: paisatges, flors, insectes o moments d’una escalada conformen el mosaic de l’exposició. Segons Parareda va explicar les imatges seleccionades pertanyen a moments dels dos últims anys i s’afegeixen a una enorme col·lecció de negatius i positius que l’artista guarda des de que es va bolcar a aquesta afició, fa ben bé tres dècades.
Per Jordi Sarrate, responsable d’Amics de Centelles, l’exposició de fotografia posa l’accent a un art poc apreciat a la vila, tot i altres exposicions d’estiu dedicades a aquesta tècnica, com la de l’Agustí Centelles, en aquest cas un fotògraf històric. A “Cromatisme de la natura” ens podem apropar al detall d’un paisatge o una planta propera, dels entorns de Centelles, o d’altres indrets que Parareda ha explorat. Són intensos els colors i la definició de cada imatge.
L’església, 300 anys
A Can Manso s’inaugura aquest dissabte, l’exposició “300 anys de l’església parroquial de Centelles, 1711-2011”. Francesc Mataró ha preparat una mostra de fotografies antigues i actuals que revisen l’exterior i l’interior del temple i ens recorden aspectes com el seu devocionari, les pintures, el vitrall nou, les campanes amb els seus tocs. També es fa memòria dels rectors i capellans que han passat per la parròquia. Aquesta mostra és la primera activitat que es posa en marxa en motiu de la celebració dels 300 anys del temple actual de Centelles. L’exposició d’Amics es podrà veure fins el 4 de setembre i la de Can Manso, fins el 18 del mateix mes. La imatge correspon a la inauguració de l’exposició d’Amics. 

ACTIVITATS

El Ca Cèrber de Centelles
Centelles. La primera activitat de la Festa Major d’estiu de Centelles a posar-se en marxa serà la dels Estudis Oberts. Una iniciativa començada pel pintor David Casals ja fa varis anys, i a la que ara hi participen cinc creadors locals. L’últim a incorporar-se ha estat el fotògraf Pep Puvill. Hi trobem també Marta Postico, en el terreny de la ceràmica, Jordi Díez, en escultura i Eulàlia Llopart en el camp del gravat.
Els tallers d’aquests artistes es poden visitar els dies 26,27,28 i 31 d’agost, així com l’1 de setembre, diada del patró centellenc Sant Llop. L’horari és de 7 a 9 del vespre.
Aires de Grècia
Com a novetat d’aquest any també hi ha la realització d’una exposició conjunta al número 5 del carrer Jesús. Una mostra de les seves obres i d’un “cadàver exquisit” realitzat a partir de la idea d’un Ca Cèrber, el mític gos grec guardià dels Inferns. A Centelles el gos de varis caps donarà accès a un Hades de les arts. El dimecres 24, a les 8 del vespre hi haurà la inauguració dels Estudis Oberts, amb la presentació de l’exposició i d’un vídeo realitzat per Marc Puvill, documentant la jornada de procés creatiu del Ca Cèrber. Adjuntem l’enllaç al blog dels Estudis Oberts, on es pot consultar el mapa i l’adreça per saber la ubicació de cada taller. La imatge, cedida per la organització, correspon a l’obra centellenca del mític gos hel·lènic fotografiada davant dels seus creadors. http://www.estudisoberts.blogspot.com/

EXPOSICIÓ

Àngels Ribé convida a pensar
El MACBA mostra obra seva d’entre els anys 1969-1984
Centelles. Visitem l’exposició de l’Àngels Ribé sense saber massa de qui es tracta, però convençut de que si el període que emmarca l’exposició va del 1969 al 1984, segurament agafarà les onades del maig del 68 i de les inquietuds d’aquelles dècades. Les obres que veiem ens situen en l’òrbita conceptual i algunes en les performances. Sospito que es tracta d’una artista guiada per dos o tres temes clau: la geometria i el coneixement del ser. La projecció de diapositives del final, amb la veu impositiva i les mans tancades i en diferents gestos em suggereixen les prohibicions maternals, però també a escala més gran, les socials.
Aquesta obra i les altres instal·lacions o escultures i les fotografies formen part de l’exposició que ha muntat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona –MACBA-, que es pot veure fins el 23 d’octubre. Ocupa part de la planta baixa.
El cos i la forma
Una de les obres és un laberint circular fet de tela de plàstic groc translúcid. Una de les series fotogràfiques de Ribé cerca formes i analogies de formes geomètriques, detalls arquitectònics i urbans. La ciutat pot ser París o Nova York,o també Chicago, on ha estat i conviscut. Hi ha una barra clavada a la paret en diagonal. Una altra foto testimonia una acció en la que Ribé compte els dits de la mà. Utilitza, per tant, el propi cos.
Es pot enllaçar el seu interès per la geometria amb la seva condició de dona o de persona? Tenint em compte que moltes de les seves obres exploren el medi urbà o hi intervenen, crec possible enllaçar la geometria que troba amb l’experiència personal del medi físic i l’analogia d’algunes obres amb conceptes. Per exemple, el laberint pot ser metàfora de moltes coses: la vida, la recerca d’un desig, la relació amb un altre, són tres possibilitats.
La barra en diagonal em recorda els tirants dels ponts de Nova York i per tant un element fort i en tensió. Un element estructural que pot ser simbòlicament substituït per una persona o per una idea necessària. Àngels Ribé disposa d’una poètica particular que convida a anar més enllà de l’evident. La imatge que il·lustra el text pertany a l’obra “Triangle”, una projecció en DVD del 1978.  Imatge cedida pel MACBA.