EXPOSICIÓ

Art fet amb mòbils a la Fundació Godia
Centelles. Aquest proper cap de setmana serà el torn del festival Loop i de les activitats relacionades amb el videoart que es fan a Barcelona. Una de les proposta interessant la trobem a la Fundació Godia -Barcelona, c/ Diputació, 250- on aquest cop, deixen de banda les exposicions d’art de sempre per parlar de la producció artística realitzada amb telèfon mòbil.
Actualment casi tothom tè un telèfon cel·lular i sabem del seu us variat, com per exemple, als països àrabs revoltats on serveixen de càmera de notícies. Doncs els artistes també l’utilitzen per fer fotografies i vídeos. A la Fundació Godia presenten una selecció d’aquestes obres, realitzades per artistes nacionals i internacionals. Persones com Antoni Abad, Anaisa Franco, Andrés Duque, Béatrice V. Amrhein, María Cañas, Kenneth Russo, entre altres. Fotografia, vídeo i també instal·lacions. Si tot va bé, a partir de dissabte en podré parlar amb més propietat perquè la visitaré. 
Entre altres obres, es podrà veure l’estat actual del projecte “Megafone.net” de l’Antoni Abad, en els que persones amb risc d’exclusió social utilitzen el mòbil per denunciar o documentar situacions.  Es podrà veure fins el 20 de juny. La comissaria és Lorea Iglesias. La imatge, cedida per la Godia, forma part del treball d’Olga Kisseleva, de Sant Petersburg.

EXPOSICIÓ

El MNAC compara les etapes de Torres-Garcia

Centelles. A simple vista l’artista uruguaià Joaquim Torres-Garcia (Montevideo, 1874-1949) sembla un artista de grans contradiccions: d’un classicisme pur al constructivisme geométric més radical. Però pel Museu Nacional d‘Art de Catalunya (MNAC) i especialment pel comissari Tomàs Llorens en les diferents etapes de Torres-Garcia no hi ha oposició sinó que l’artista va sumant reflexions i aprenentatges. A més, no hi ha dues etapes, sinó tres, perquè la vida artística de Torres-Garcia comença submergit en l’ambient Modernista. A través de 80 obres, principalment dibuixos de la col·lecció de la família, el MNAC compara i analitza aquestes etapes de l’artista uruguaià.

Torres-Garcia va néixer a Montevideo. S’instal·la a Barcelona el 1891. Les primeres obres són de caire Modernista, però quan el 1912 Prat de la Riba li encarrega la decoració del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat explora un fi i elegant classicisme. Durant aquests anys serà un dels màxims representants del Noucentisme. Però no se si no agrada o es discuteixen amb els promotors, plega i el 1916 ja torna a la pintura de cavallet i s’inclina cap a investigar les novetats de l’avantguarda. També comença a viatjar i el 1920 s’instal·la dos anys a Nova York.  I el 1926 s’instal·la a París. Aquí es relacionarà amb els defensors de l’abstracció geomètrica i crea el que ell anomenarà “art constructiu”. Després passa un parell d’anys a Madrid i cap al 1934 s’instal·la a Montevideo, ciutat natal, on serà l’apòstol de l’art modern dels països sud-americans. Per a Llorens, Torres-Garcia fusiona natura i raó en la seva etapa constructivista. L’exposició es podrà veure fins l’11 de setembre. La imatge, cedida pel MNAC, és un dibuix que pertany a la col·lecció familiar i és un projecte per la decoració mural de la casa Badiella de Terrassa, del 1916.

EXPOSICIÓ DE GRAVAT

El Picasso mostra una trentena de litografies de l’artista
Centelles. El Museu Picasso de Barcelona ha instal·lat trenta-cinc litografies de Picasso dintre les sales de gravat, en el recorregut de la col·lecció permanent, que mostrarà fins el 2 d’octubre. Es tracta d’estampes, pertanyents a la col·lecció del museu, realitzades entre 1945 i 1956, que Picasso hauria fet al taller de Fernand Mourlot, a París, on va poder aprofundir en la tècnica litogràfica.
La primera litografia de l’artista és del 1919 però no va ser fins el 45 que Picasso hi va prestar més atenció. La selecció d’obres mostra diferents temes i procediments que hauria utilitzat l’artista malagueny. Tambés es mostren fotografies del taller de treball.
La litografia va ser inventada el 1796 i es basa en l’antagonisme de l’aigua i elements grassos. Tradicionalment es treballava sobre una pedra especial, calcària i porosa. Actualment es pot fer també sobre planxes metàl·liques sensibles a la llum, però amb els mateixos materials: tinta, llapis gras, etc.
La litografia que il·lustra aquest text, és titula “Françoise”, correspon a una tirada del 14 de juny de 1946. L’obra pertany al Museu Picasso de Barcelona i la imatge ha estat cedida per ells (© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2011).

EXPOSICIONS

La Cárcel de Segovia obra les cel·les a 10 artistes
Centelles. Deu artistes espanyols ocupen des de dissabte les cel·les de l’antiga presó provincial de Segovia. No es tracta de presoners,sinó dels autors de les respectives intervencions que s’han fet a les habitacions de la galeria penitenciaria. Una galeria que ja no té la funció d’empresonar si no la de potenciar la creació i la divulgació artística contemporània.
La Galeria és un dels primers projectes que es posa en marxa de La Cárcel, Segovia Centro de Creación, un espai que disposarà de 5.800 metres quadrats i que actualment s’està rehabilitant. A la Cárcel si faran exposicions, es deixaran espais per crear i recursos, es mirarà d’enllaçar de la millor manera amb els públics. Alguns cops fan jornades de portes obertes i també fitxen a la gent, com si fossin antics presoners, però ara és per enviar-els-hi informació.
Plans de fuga
El projecte Galeria, és una de les primeres activitats, i acull intervencions que els artistes han fet expressament per l’ocasió i per l’espai: vídeos, instal·lacions, intervencions pictòriques. Comissariat per La Fábrica, participen Jaime de la Jara (Madrid, 1972), Xabier Iriondo (Zarautz, 1978), Noaz (Madrid, 1978), Juan Zamora (Madrid, 1982), Pablo Serret de Ena (Madrid, 1975), Raúl Bravo (Madrid, 1975). Tenim el mes veterà de tots que és Carlos Sanz (Soria, 1960); desprès la parella Lola Marazuela (Segovia, 1970) i Paco Mesa  (Granada, 1967), Pedro Luis Cembranos (Madrid, 1973) i Javier Fresneda (Segovia, 1982). En la intervenció amb la qual il·lustrem l’article (cedida per la Cárcel), Pablo Serret treballa amb un vídeo, el concepte de fuga, com a fugida física i mental i ens parla de perills i pors. Es pot visitar els caps de setmana del mes de maig. Més informació a: http://www.lacarceldesegovia.com