PATRIMONI MUSEÍSTIC

El MNAC incorpora noves pintures gòtiques

Centelles. El passat 12 d’abril, la ministra de cultura Ángeles González-Sinde i el president del MNAC, Narcís Serra van presentar les dues noves adquisicions que el ministeri ha comprat per al museu català. Per una banda nou taules pictòriques pertanyents al retaule de Sant Miquel i Sant Pere, obra de Jaume Cirera i Bernat Despuig, datada de 1432-1433. Unes peces que s’han pogut reinstal·lar al retaule que ja guardava el Museu Nacional d’Art de Catalunya -MNAC- i que han costat 600.000 Euros. Aquest retaule originàriament estava a l’altar major de Sant Miquel de la Seu d’Urgell, però a començaments de segle XX es va desmuntar i es va dispersar. Les nou taules les tenia un col·leccionista privat belga.
Per altra banda el MNAC també incorpora, gràcies a la col·laboració del Ministeri de Cultura, el retaule de Sant Miquel, procedent de Santa Maria de Penefel (Sta. Margarida i els Monjos), obra de Joan Mates, datada del primer quart del segle XV. El retaule ha costat 650.000 Euros i es pot dir que val la pena, perquè és una obra significativa d’un dels grans pintors catalans del primer gòtic internacional. Les dues adquisicions es poden visitar ja a la col·lecció permanent de gòtic del museu.
Actualment el MNAC ofereix les exposicions “Realismes. L’empremta de Courbet”, organitzada pel mateix museu, i “La moneda falsa”, del Gabinet de Numismàtica.

PRÈVIA EXPOSICIÓ

Jaume Pla i el seu entorn a la Francesc Mestre

Centelles. La meva afició pel gravat es deu, en bona mesura, a una assignatura de la universitat i a l’estudi d’un artista –Enric C.Ricart- que em va portar a la galeria Francesc Mestre. Allà vaig conèixer un altre gravador fonamental: Jaume Pla (Rubí, 1914- Barcelona, 1995).
L’esmentada galeria inaugura dijous dia 14, una exposició dedicada a aquest Jaume Pla, i podríem dir, al seu entorn. Ja que com a gravador, no només es va dedicar a fer obra –destaquen les seves puntes seques- sino que es va ocupar d’introduir a altres artistes en aquest àmbit, com: Mompou, Amat, Guinovart, Ràfols, etc. Així la mostra reuneix obra sobre paper tant de Pla com d’aquests artistes. Molts van participar en l’edició de la col·lecció de gravats “Els gravadors de la Rosa Vera” on també col·laboraven escriptors que il·lustraven literàriament els gravats.
En la inauguració de l’exposició hi haurà l’historiador de l’art Francesc Fontbona que glossarà la figura de Pla.

EXPOSICIÓ

Pintura inspirada en poesia al Temple

Núria Albó és una poeta nascuda a Vic que viu a la Garriga. Una exposició d’homenatge acull pintures inspirades en les seves poesies. La mostra es pot veure encara al Temple Romà de Vic, reuneix unes deu obres que semblen ser una selecció de totes les que van participar a l’exposició inaugural a la Garriga. Presenta pintures, dibuixos, vídeos, fotografies.
Les obres reprodueixen bastant literalment el contingut dels poemes i en alguns casos no estalvien esforços per ser més precisos: per exemple en el treball fotogràfic es pengen coses a les branques dels arbres per parlar de records. I en un dibuix de grans dimensions es fan néixer arrels i plantes d’un nadó enterrat tal i com suggereix el poema en una primera lectura. Però no es pot anar més enllà? És possible anar-hi? A la mostra, amb obres de grans dimensions hi falten alguns artistes llistats com la nostra Fina Tuneu.

EXPOSICIÓ

Hinojosa es reinventa

Centelles. Desprès de la Bet ha tocat el torn a l’Hinojosa a les parets de l’Occità. Tenia una mica de reticència a anar-hi, perquè sabia de la seva factura ferotge i pastosa. Però des de l’altra banda del passeig he vist uns colors que m’han cridat l’atenció i al final m’he decidit a visitar-la. Els dos quadres penjats a la paret més visible són dos temes florals, de pinzellada ampla, amb força matèria, però més calmada. Colors vius. Però el que m’ha cridat més l’atenció són dues peces de fons blanc i línia negra, que semblen dos gravats –m’han fet pensar en xilografies, concretament-, d’aire barroc, dedicades a escenes que una sembla una bacanal i l’altra una batalla entre homes i bèsties. La resta d’obres sí que són més pastoses, de temes florals i paisatges urbans. Em quedo amb les dues pintures “xilogràfiques”, potser una novetat –no conec bé la seva obra- en un artista d’espàtula carregada.