PRÈVIA EXPOSICIÓ

Jaume Pla i el seu entorn a la Francesc Mestre

Centelles. La meva afició pel gravat es deu, en bona mesura, a una assignatura de la universitat i a l’estudi d’un artista –Enric C.Ricart- que em va portar a la galeria Francesc Mestre. Allà vaig conèixer un altre gravador fonamental: Jaume Pla (Rubí, 1914- Barcelona, 1995).
L’esmentada galeria inaugura dijous dia 14, una exposició dedicada a aquest Jaume Pla, i podríem dir, al seu entorn. Ja que com a gravador, no només es va dedicar a fer obra –destaquen les seves puntes seques- sino que es va ocupar d’introduir a altres artistes en aquest àmbit, com: Mompou, Amat, Guinovart, Ràfols, etc. Així la mostra reuneix obra sobre paper tant de Pla com d’aquests artistes. Molts van participar en l’edició de la col·lecció de gravats “Els gravadors de la Rosa Vera” on també col·laboraven escriptors que il·lustraven literàriament els gravats.
En la inauguració de l’exposició hi haurà l’historiador de l’art Francesc Fontbona que glossarà la figura de Pla.

EXPOSICIÓ

Pintura inspirada en poesia al Temple

Núria Albó és una poeta nascuda a Vic que viu a la Garriga. Una exposició d’homenatge acull pintures inspirades en les seves poesies. La mostra es pot veure encara al Temple Romà de Vic, reuneix unes deu obres que semblen ser una selecció de totes les que van participar a l’exposició inaugural a la Garriga. Presenta pintures, dibuixos, vídeos, fotografies.
Les obres reprodueixen bastant literalment el contingut dels poemes i en alguns casos no estalvien esforços per ser més precisos: per exemple en el treball fotogràfic es pengen coses a les branques dels arbres per parlar de records. I en un dibuix de grans dimensions es fan néixer arrels i plantes d’un nadó enterrat tal i com suggereix el poema en una primera lectura. Però no es pot anar més enllà? És possible anar-hi? A la mostra, amb obres de grans dimensions hi falten alguns artistes llistats com la nostra Fina Tuneu.

EXPOSICIÓ

Hinojosa es reinventa

Centelles. Desprès de la Bet ha tocat el torn a l’Hinojosa a les parets de l’Occità. Tenia una mica de reticència a anar-hi, perquè sabia de la seva factura ferotge i pastosa. Però des de l’altra banda del passeig he vist uns colors que m’han cridat l’atenció i al final m’he decidit a visitar-la. Els dos quadres penjats a la paret més visible són dos temes florals, de pinzellada ampla, amb força matèria, però més calmada. Colors vius. Però el que m’ha cridat més l’atenció són dues peces de fons blanc i línia negra, que semblen dos gravats –m’han fet pensar en xilografies, concretament-, d’aire barroc, dedicades a escenes que una sembla una bacanal i l’altra una batalla entre homes i bèsties. La resta d’obres sí que són més pastoses, de temes florals i paisatges urbans. Em quedo amb les dues pintures “xilogràfiques”, potser una novetat –no conec bé la seva obra- en un artista d’espàtula carregada.

EXCURSIÓ

Matinal a la zona del Clascar

 Centelles. El matí del diumenge 3 d’abril, amb l’Albert Prat i la colla que ve a les seves excursions, hem anat a caminar per la zona del Clascar i Puiggraciós. Hem anat amb cotxe fins a prop del Clascar. D’allà hem agafat un corriol i hem anat baixant, seguint un cingle. Hem arribat a una pista i hem baixat fins a Puiggraciós on hem esmorzat. D’allà hem tornat a pujar per la pista. Ens hem desviat una mica per anar a veure un antic forn de totxanes. Hem continuat i hem arribat al Clascar, que hem pogut rodejar, comprovar el precari estat de conservació i admirà algunes coses com una reixa de ferro. Desprès hem continuat per la pista amunt fins a arribar els cotxes. Durant tot el recorregut hem trobat molta gent: caminant, amb moto, amb bici inclús un tricicle. El dia era esplèndid. A quarts de dues tornàvem a ser a Centelles.