La Nau Espacial s’enlaira

Entrevista a Jordi Relats, portaveu i coordinador Nau Espacial

 

Jordi Relats en l’obra “Malson”. Foto: J.R.

Centelles. Demà comença la programació de Nadal a la Nau Espacial – C/ dels Casals, 30-, amb la intensió de convertir-se en un altre punt cultural del poble, gràcies al grup d’El Triquet. El dia fort és el diumenge 27, amb  música, teatre, titelles. Però l’agenda arriba fins el dia 3 de gener. Podeu consultar la programació al seu web per un conjunt d’espectacles que ràpidament van esgotar les entrades (l’aforament amb la Covid-19 és d’una cinquantena de persones), tot i fent sessions dobles en alguns casos.

Encuriosits per les intencions i la qualitat de la programació que estrenaran ens hem posat en contacte amb els responsables, perquè ens parlin del seu projecte. El nostre interlocutor és en Jordi Relats, que continua apostant per una carrera al camp de la dramatúrgia. Amb ell parlem de la  Nau Espacial i dels seus projectes personals.

 

Aleix Mataró: La programació que presenteu a la Nau Espacial és l’inici d’una  programació regular de teatre i espectacles pel curs de l’any?

Jordi Relats: Sí. Ens agradaria poder oferir una programació a poder ser mensual, dintre les nostres possibilitats i sempre intentant que els artistes hi surtin guanyant i nosaltres com a grup no sortir-hi perden, per despeses, manteniment etc..  Volem intercalar diferents vessants i disciplines.

A.M.- Això vol dir combinar produccions pròpies amb aportacions de fora?

J.R.- Poder vincular varies entitats i artistes, tant del poble com de fora, però sobretot del poble. Nosaltres també seríem partícips dins de la programació que es proposés.

Oferim l’espai com a centre de creació, tan si és pròpia com si ets un grup o artista amb inquietuds i amb ganes de presentar el teu treball. No tanquem portes a res n’hi a ningú. Com a artista, facis el que facis, sempre es necessita un lloc on poder crear, i més si no tens opcions econòmicament parlant.

A.M.- Quan parleu dels artistes, us referiu sobretot a teatre, dansa i potser també performance i accions més essèniques?

J.R.- Una oferta més amplia per dir-ho d’alguna manera.  No descartem de poder fer-hi exposicions tampoc.. I el que nosaltres també aniríem a oferir seria una alternativa cultural.

A.M.- Trobeu que fa falta una programació de teatre i concerts regular a Centelles?

J.R.-   A veure, la que hi ha actualment no està malament, però crec que potser s’ha de preguntar més a la gent què els interessa i què els hi agradaria veure…tenir més propostes i diferents perquè no es torni rutinària, m’explico? Crec que l’ajuntament haurien de fer-nos més propostes a fer, en el fons és pel poble que ho fem.

A.M.- L’activitat que voleu assolir és la que faríeu si estiguéssiu al Centre parroquial o la Nau obra noves possibilitats?

J.R.- És claríssim que la Nau Espacial obre moltes més possibilitats.

A.M.- Quin aforament disposeu?

J.R.- De 100/110…Ara només el 50%.

A.M.- Com a grup, que prepareu?

J.R.- Per l’any vinent hi ha un parell d’obres que estan a la taula i s’estan estudiant. Ara és aviat per parlar-ne. Però a veure si es pot fer, perquè ara mateix estem en una època ben incerta.

A.M.- Que em diries per fer-nos venir a la sessió de les 5 de la tarda del diumenge 27, del concert de David Viñolas, Jordi Ginesta i amics? Veig que encara hi ha entrades…

J.R.- En Jordi i en Viñolas són molt bons.

A.M.- Són cançons originals?

J.R.- És un repartori de versions i originals seves, i amb alguna sorpresa d’algun artista convidat/da.

Integrants del Triquet en l’obra “8 flors”           Foto: Jordi Relats

A.M.- Home la parella del Viñolas toca el saxo i la del Ginesta és la Gemma Humet…

J.R.- Són originals i alhora et fan gaudir de la seva música i energia positiva que ara mateix fa tanta falta.

A.M.- I tu com a actor o -no se si dirigeixes- vas trobant sortida o costa molt?

J.R.- T’has d’estar constantment reinventant i no perdre la fe o l’esperança de que el que proposis com a artista, actor. Són hores, dies i moltes menjades de coco parlant clar.

A.M- Que estàs assajant? 

J.R.- Ara mateix estem preparant una obra amb el grup “Aquinhora”. L’obra de teatre “Art”, de Yazmina Reza, que dirigeix en Pep Company. I jo hi participo com a actor de repartiment

A.M.- Per l’estiu?

J.R.- En principi i si tot va bé pel gener, dies 8, 9 i 10. Esperem no trobar-nos més entrebancs.  Posaré un ciri!

 A.M.- I es farà a la Nau?

J.R.- No, al Casal.  Per sort hem tingut la Nau per crear.

 A.M.- I ja esteu treballant amb la programació per la Nau, més enllà de Nadal?

J.R.- Sí, en això estem.

A.M.- Pots donar alguna pista?

J.R.- No et puc corroborar res perquè tot just ho estem debatin i fent diferents propostes. Però sí que et puc dir que serà molt versàtil: titelles, poesia, teatre, concerts de petit format, etc. Hi ha ganes i entusiasmes.

 

Margarita Sans-Jordi, l’escultora

Margarita Sans-Jordi al costat de l’escultura “Alborada”, del 1935, feta a la Casa Velázquez de Madrid com a pensionada per la Generalitat.

Centelles. Fa uns mesos ressenyàvem l’exposició de Josep Clarà a Can Mario i en destacàvem les seves qualitats i també la falta que fa que sigui més reconegut.

Però la mateixa medicina augmentada en dosis caldria també aplicar-la a la  Margarita Sans-Jordi, que era una dona que  també va ser escultora i amb un bon reconeixement mentre s’hi va dedicar. Però per raons que se’ns escapen, de mica en mica i sobretot des de la seva mort el 2006, ha anat quedant en silenci el seu nom i la seva obra.

Sort que hi ha el seu fill, Eduardo de Mendoza Sans, que juntament amb la seva dona, la periodista Paloma Soler s’han armat de ganes i paciència per documentar exhaustivament l’obra de la mare, recopilar tota la informació biogràfica i escriure un llibre, “Escultora Margarita Sans-Jordi”, que acaben de presentar, explicant els orígens familiars, la carrera com escultora des dels inicis, l’etapa de formació  i joventut, els anys de la postguerra i l’etapa final. I inclou un catàleg exhaustiu de tota l’obra.

Margarita Sans-Jordi era nascuda a Barcelona el 1911. Catalana, amb arrels familiars cubanes, començà de petita, de forma autodidàctica a tallar figures de fusta – amb una Gillette-,  fins que familiars i amics l’animaren a aprendre més i a dedicar-se a l’escultura. Un dentista la posà en contacte amb Àngel Ferrant, que l’hi ensenyà a manejar les eines apropiades, fins que Ferrant marxà a Madrid. Desprès, fou l’hora del seu gran mestre, Josep Llimona, de qui Margarita en destil·là l’estil, alhora que entre els dos nèxia una bona complicitat.

Margarita no es quedà a Barcelona, sino que també viatjà a Madrid, becada a la Casa de Velázquez i més tard aniria a  París –on  també exposarà- i viatjaria pel Mediterrani, sempre empesa per una gran curiositat i ganes d’ampliar els seus coneixements artístics.

Una alta mirada

Obra del 1929, una talla en fusta de noguera feta desprès de veure pel·lícula de “l’Oeste”.

L’obra de Margarita Sans-Jordi potser sí que recorda a la de Llimona, però el tipus de bellesa femenina, el tipus de rostres i també els temes, potser són més naturals i no tant idealitzats. L’escultora va fer molts busts i nusos, treballava tant la fusta com la pedra: tallar i picar no l’hi feia ni por ni mandra. I això l’hi complicà a vegades les coses, ja que a la seva època era estrany que una dona fes escultura -i utilitzant pedra o fusta-, ja que es pensava que era coses d’homes i era típic que la seva obra s’analitzés amb ulls masculanitzats.

En el llibre es recalca sovint les dificultats que com a dona i sobretot a la postguerra va patir l’artista per obrir-se camí en un ofici d’homes. Margarita també va ser mare de cinc fills i va complir amb els deures familiars. Però no va deixar de fer escultura, fins que els ossos es van  tornar delicats. Tota la vida va anar rebent encàrrecs i durant la postguerra va treballar per entitats com el monestir de Montserrat i va continuar fent nusos, per participar a diferents certàmens i exposicions.

Al llarg de la  seva vida, tant al principi  quan feia exposicions a les  Galerias  Layetanas, com en circuits per les espanyes sempre va  rebre bones crítiques i la seva obra va ser elogiada. Així parlem d’una dona que tot i les  circumstàncies va poder viure del seu art i per les seves obres fou coneguda.

Dels inicis destacaria una talla dedicada a dos cowboys, que van sortir a després de veure un Western. Una escultura original que s’escapa de les típiques dones nues, génere que Margarita també en va fer, com testimonia el catàleg. També va fer retrats i obra de temàtica religiosa, però amb una mirada potser més realista.

El  llibre de més de tres-centes pàgines es ven a través d’Amazon. És un volum escrit en un estil amè, divertit i familiar, sense amagar la relació de l’autor amb l’escultora. Prologa el llibre, l’escriptor Eduardo Mendoza, cosí de l’autor del llibre.

Art centellenc presenta el primer catàleg

Art centellenc presenta el primer catàleg

  • Disset artistes configuren la publicació especial pel Nadal

Centelles. A través de les xarxes socials, com Whatsapp s’ha començat a difondre el primer catàleg d’artistes de Centelles agrupats dintre el projecte “Art centellenc”, liderat per Lídia  Clua. De moment es tracte d’un pdf que inclou disset creadors del poble de diferents disciplines, tal com cercaven els autors de la guia, per tal de visibilitzar la creació local i oferir una plataforma de contactes i intercanvis. Tal com ja dèiem a l’article que hi vam dedicar, de moment es presenten per Nadal i esperen anar ampliant la llista més endavant. També s’han anat presentant els artistes per Instagram.

Us adjunto el pdf que es distribueix entre contactes i ens diuen que també s’ha fet arribar a l’Ajuntament.

Catàleg art centellenc 2020_compressed

Aquarel•les de km. 0

  • Marina Berdalet fa sèries exclusives d’aquarel·les per vendre a l’agrobotiga de Magadins Vell, dedicades a l’entorn paisatgístic de l’Estany.
Col·lecció d’aquarel·les de la sèrie “Cels d’hivern”, recentment presentada. Foto: Marina Berdalet

Centelles. Les primeres setmanes de la tardor, la Marina Berdalet feia una exposició a l’Albergueria de Vic que va tenir certa nomenada perquè mostrava dibuixos fets amb fum. La Marina va anar provant aquesta tècnica i finalment va fer una sèrie sobre papers grandots que penjats a l’exposició feia molta patxoca. Degut als impediments d’aquests dies es va anar complicant oferir-ne una crònica.

Setmanes després d’aquella exposició i després de dies durs, trobem a la Marina embarcada en altres projectes. Diu que prepara un conte. Que també té encàrrecs per fer més dibuixos amb  fum. Però ens posem a escriure perquè ha seguit amb una tasca iniciada fa un any, en que ha anat preparant sèries d’aquarel·les de petit format per vendre a l’agrobotiga de Magadins Vell, al costat del restaurant situat entre Moià i l’Estany. Abans de la carretera dels plataners.

Ens diu que divendres mateix va portar una nova col·lecció i que dissabte ja en tenia de venuts!

Va començar l’any passat amb la sèrie “Tardor”, seguida de “L’Estany”, “Flors de primavera” i ara ha portat la sèrie “Cels d’hivern”. La Marina ens detalla que són peces sobre paper que fan 10×10 cm. Que en fa una vintena i que considera cada peça com a irrepetible. Les presenta protegides amb un cartró pluma i  un sobre transparent. Si cal es poden vendre emmarcades. Les aquarel·les de la Marina són les de l’únic artista representat a l’agrobotiga que només cerca productes de km 0 de qualitat.

Entorn familiar

Mostra d’una aquarel·la emmarcada. Foto: M.B.

Si els dibuixos de fum ens parlen d’una Marina de tarannà més abstracte, en aquesta col·lecció d’aquarel·les trobem a una artista més interessada en representar el paisatge de l’entorn de l’Estany, el poble on viu i ha arrelat. Però no veiem ni cases ni persones si no, sobretot arbres i en especial els plataners, motius que també hem vist representats en pintures de la Marina i que han esdevingut símbols de la seva obra. La línia de dibuix amb tinta negra, segura i ben descriptiva, contrasta amb el fons aquarel·lat amb degradats i contrast de colors atmosfèrics ben poètics. Els cels d’hivern que representa són el dels dies més especials, no els de sol, sinó aquells en que els núvols i la boirina desfan els colors i cobreixen el dia com d’una cúpula ambiental embolcalladora.

Però com s’ho ha fet la Marina per vendre casi la meitat de l’obra en vint-i-quatre hores? L’artista disposa l’obra amb uns preus molt assequibles i també hi ha un esforç de difusió a través de les xarxes  i una bona venedora darrera el taulell. Però qui va a Magadins Vell enmig del confinament? La Marina ens diu que hi va bastanta gent de Moià. També hi ha alguns veïns temporals. I sobretot el fet que a Magadins Vell –sobretot durant els dies més durs- ofereixen menjar per emportar. L’agrobotiga obra de dimecres a diumenge, de 10 a 6 i està situada al km. 43,5 de la carretera C-59, entre Moià i l’Estany.