Disset artistes configuren la publicació especial pel Nadal
Centelles. A través de les xarxes socials, com Whatsapp s’ha començat a difondre el primer catàleg d’artistes de Centelles agrupats dintre el projecte “Art centellenc”, liderat per Lídia Clua. De moment es tracte d’un pdf que inclou disset creadors del poble de diferents disciplines, tal com cercaven els autors de la guia, per tal de visibilitzar la creació local i oferir una plataforma de contactes i intercanvis. Tal com ja dèiem a l’article que hi vam dedicar, de moment es presenten per Nadal i esperen anar ampliant la llista més endavant. També s’han anat presentant els artistes per Instagram.
Us adjunto el pdf que es distribueix entre contactes i ens diuen que també s’ha fet arribar a l’Ajuntament.
Marina Berdalet fa sèries exclusives d’aquarel·les per vendre a l’agrobotiga de Magadins Vell, dedicades a l’entorn paisatgístic de l’Estany.
Col·lecció d’aquarel·les de la sèrie “Cels d’hivern”, recentment presentada. Foto: Marina Berdalet
Centelles. Les primeres setmanes de la tardor, la Marina Berdalet feia una exposició a l’Albergueria de Vic que va tenir certa nomenada perquè mostrava dibuixos fets amb fum. La Marina va anar provant aquesta tècnica i finalment va fer una sèrie sobre papers grandots que penjats a l’exposició feia molta patxoca. Degut als impediments d’aquests dies es va anar complicant oferir-ne una crònica.
Setmanes després d’aquella exposició i després de dies durs, trobem a la Marina embarcada en altres projectes. Diu que prepara un conte. Que també té encàrrecs per fer més dibuixos amb fum. Però ens posem a escriure perquè ha seguit amb una tasca iniciada fa un any, en que ha anat preparant sèries d’aquarel·les de petit format per vendre a l’agrobotiga de Magadins Vell, al costat del restaurant situat entre Moià i l’Estany. Abans de la carretera dels plataners.
Ens diu que divendres mateix va portar una nova col·lecció i que dissabte ja en tenia de venuts!
Va començar l’any passat amb la sèrie “Tardor”, seguida de “L’Estany”, “Flors de primavera” i ara ha portat la sèrie “Cels d’hivern”. La Marina ens detalla que són peces sobre paper que fan 10×10 cm. Que en fa una vintena i que considera cada peça com a irrepetible. Les presenta protegides amb un cartró pluma i un sobre transparent. Si cal es poden vendre emmarcades. Les aquarel·les de la Marina són les de l’únic artista representat a l’agrobotiga que només cerca productes de km 0 de qualitat.
Entorn familiar
Mostra d’una aquarel·la emmarcada. Foto: M.B.
Si els dibuixos de fum ens parlen d’una Marina de tarannà més abstracte, en aquesta col·lecció d’aquarel·les trobem a una artista més interessada en representar el paisatge de l’entorn de l’Estany, el poble on viu i ha arrelat. Però no veiem ni cases ni persones si no, sobretot arbres i en especial els plataners, motius que també hem vist representats en pintures de la Marina i que han esdevingut símbols de la seva obra. La línia de dibuix amb tinta negra, segura i ben descriptiva, contrasta amb el fons aquarel·lat amb degradats i contrast de colors atmosfèrics ben poètics. Els cels d’hivern que representa són el dels dies més especials, no els de sol, sinó aquells en que els núvols i la boirina desfan els colors i cobreixen el dia com d’una cúpula ambiental embolcalladora.
Però com s’ho ha fet la Marina per vendre casi la meitat de l’obra en vint-i-quatre hores? L’artista disposa l’obra amb uns preus molt assequibles i també hi ha un esforç de difusió a través de les xarxes i una bona venedora darrera el taulell. Però qui va a Magadins Vell enmig del confinament? La Marina ens diu que hi va bastanta gent de Moià. També hi ha alguns veïns temporals. I sobretot el fet que a Magadins Vell –sobretot durant els dies més durs- ofereixen menjar per emportar. L’agrobotiga obra de dimecres a diumenge, de 10 a 6 i està situada al km. 43,5 de la carretera C-59, entre Moià i l’Estany.
La plataforma “artcentellenc” vol servir de guia per trobar als artistes del poble. De moment ja compte amb creadors com l’Eulàlia Llopart, la Marta Postico o la impulsora del catàleg Lídia Clua
Un bou de la carreta de la Festa del Pi serveix de reclam del nou projecte centellenc
Centelles. S’acosta Nadal i torna a Centelles una iniciativa per agrupar artistes i donar a conèixer la seva activitat. Fa uns anys es va intentar fer amb el grup 100% Centelles, que per festes, obria una botiga amb creacions locals, però de moment ha deixat de funcionar.
Ara la jove centellenca Lídia Clua ha tingut la idea de fer un catàleg, o més concretament com una guia dels artesans i artistes del poble per sumar-los tots i fer accessible la seva informació d’activitat, el seu contacte i com es diu ara “productes de km 0”. La proposta es dóna a conèixer amb el nom “artcentellenc” i de moment tenen un perfil obert a Instagram i un gmail.
La idea inicial de la Lídia era cercar als artesans del poble. Ai les velles diferències entre art i artesania! Sort que en conversa amb altres persones, es va decidir obrir a les altres disciplines de les arts i, tal i com ens explica, “arribar inclús als músics i a la gent del teatre”. A més de pintors, escultors, ceramistes, etc. Es cerca als artistes professionals.
Sumar esforços
Actualment ja hi ha alguns artistes apuntats, com: la ceramista Marta Postico, la il·lustradora Laura Ramos, l’artista plàstica Eulàlia Llopart o el també il·lustrador Joan Puig i la mateixa Lídia Clua que és titellaire.
La Lídia ens explica que el directori tant pot servir perquè potencials clients trobin un artista de la disciplina que més els interessi, com entre els diferents creadors cercar complicitats entre si.
Artcentellenc ha començat a caminar fa molt poc i ara toca arribar als interessats. Les persones que vulguin formar-ne part han d’enviar un mail a artcentellenc@gmail.com i se’ls hi enviarà un formulari per omplir amb les dades i retornar amb fotografies.
El desig de la Lídia és poder presentar la iniciativa quinze dies o una setmana abans de Nadal.
Centelles té una bona cantera d’artistes de totes les disciplines i si la proposta enganxa es pot formar un bon directori. En un altre nivell, només cal veure que a la Mostra d’artistes locals, cada any s’hi apunten una trentena de participants. Si bé caldria veure qui és professional i qui ho fa per afició. I tot i així la nomina crec que pot ser important.
Amb plataformes com Instagram serà fàcil difondre obra i autors, però ja informarem del format que el projecte hagi agafat un cop es presentin.
La Lídia com hem dit és titellaire i com altres persones del seu ram també ha notat les molèsties ocasionades per la Covid-19, que a vegades no la deixen treballar. És aleshores, ens diu, quan és fàcil embarcar-se en nous projectes com aquesta guia, que de moment agafa com imatge visual un dels bous de la carreta de la Festa del Pi. Recordeu aquest any estarà cancel·lada, malauradament.
Una trentena d’obres permeten revisar la importància de la fusta durant tota la carrera de l’artista, entre el 1954 i el 1992
“Muntatges” del 1963, escultura de Villèlia que s’ha vist poques vegades i està feta amb fusta de faig. Foto: Galeria Marc Domènech
Centelles. Encara ens hem d’esperar bastants dies per poder baixar a veure coses a Barcelona o anar a altres llocs de Catalunya. Tenim a la llista vàries propostes com la de Conxa Ibáñez a la Canals de Sant Cugat, o la de David Ribas a Artemisia, a Corró d’Avall. També tenim notícia de les exposicions en curs a les seus de la Fundació Vila Casas, com la dedicada a Àngel Ferrant, a l’Espai Volart.
Precisament amb un col·lega de Ferrant farem una mica de trampa i espiarem l’activitat a la capital. Serà gràcies a l’ajuda de vídeos i informació enviada per internet. Ens referim a Moisès Villèlia, l’escultor protagonista d’una exposició inaugurada el dijous 19, a la galeria Marc Domènech, centrada en donar a conèixer l’obra en fusta.
Efectivament en l’obra de Villèlia (Barcelona, 1928-1994) tothom en destaca les seves escultures amb canyes i especialment amb bambú. Però resulta que va ser central en la seva obra, la fusta. És amb el material amb el que va començar i és el material al que d’una manera tornava per encarar noves etapes i certs projectes. La cosa ve de família: el seu pare era ebenista i amb ell es va formar i va començar a treballar, quan vivien a Mataró, fins que el 1953 passa a fer escultura i a viure’n.
Villèlia coneix molt bé la fusta, però també experimentarà amb tota mena de materials aptes per crear escultura. El 1957 en un Saló d’Octubre de Barcelona, presenta obra feta amb suro, escuradents, carbasses, amb el tronc de la col, amb les tiges de ceba, les llavors de cacauet i també fa la primera obra amb canya.
Serà més tard que descobreix el bambú, durant un viatge a Argentina i Equador, el 1969. Més endavant experimentarà amb altres materials de caràcter més industrial. I amb barreges: les seves obres combinen la matèria vegetal, amb pedres o claus i les pinta i en una etapa més avançada, amb el bambú cercarà integrar-hi la ceràmica.
Abstracció i ingeni
Talla amb arrel de cirerer, amb pedra, acrílic, oli i goma laca, que fa 150x67x50 cm. Foto: Galeria Marc Domènech
Però la galeria barcelonina Marc Domènech ens parla de la seva obra en fusta, a través d’una trentena d’obres, realitzades entre el 1954 i el 1992. Moltes feia anys que no es veien.
Moisès Villèlia és de la mateixa generació que Antoni Tàpies i com ell el tipus d’art vol connectar amb l’avantguarda i allunyar-se de la figuració. Sol tallar formes imaginatives que em recorden personatges estranys i estructures que cerquen equilibris compositius i plàstics.
Una de les peces més destacades de l’exposició és un muntatge amb fustes de faig, precisament titulada “Muntatges”, del 1963, que donen forma a una espècia de màquina imaginària o a un grup de persones caminant que estiren un objecte pesant. La peça es va presentar per primer cop al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el mateix 1963, i no s’havia tornat a mostrar. Segons la galeria, en aquesta peça i en d’altres de similars de l’època, Villèlia introdueix l’element del joc, concepte que podria estar associat als seus contactes amb Joan Brossa.
Una altra peça xula és una talla d’una arrel de cirerer de forma biomòrfica que inclou una pedra i està pintada. Recorden formes d’òrgans o ossos, però crec que és vàlid deixar fluir la imaginació sense cercar una comparativa a una forma. L’obra és del 1980 i ens recorda alguna de les peces que feia al principi de la seva carrera.
Moisès Villèlia va tenir una vida intensa. Va tenir taller a Mataró, a Cabrils i a Molló. Va passar per París, va viatjar a Amèrica del Sud. Devia ser un home curiós: en la biografia del catàleg es diu que el 1971, sent a Equador, estudiarà els segells Pirus i Pikenus de la cultura Quitu-Cara, que existí a la zona entre el 500 a.c. i el 500 d.C. En el mateix catàleg, en un text d’Àlex Mitrani ens explica que quan Villèlia fa la primera exposició al Museu de Mataró, el 1954, la capital del Maresme s’havia convertit en una ciutat important culturalment, per on també va passar Tàpies.
L’exposició de les fustes de Villèlia es podrà veure fins el 29 de gener del 2021. La galeria es troba al Passatge Mercader, 12 de Barcelona.
badaluc 