badaluc

“Qui té més dret a reinventar-se és un mateix”

Entrevista a Jordi Ginesta, músic dels Bonobos

El grup centellenc anuncia que a finals de l’any vinent gravarà un nou cd

Centelles. Va ser el dia de la Marató de la Sang de Centelles, de l’abril passat, quan els Bonobos van fer sentir per primer cop, al seu poble, el seu nou treball discogràfic “Crida!”. Ara ja hem tingut temps de sentir-lo, ja sigui gravat en un llapis, del cd o en algun concert dels que el grup ha fet durant la campanya d’estiu, per festes i bolos de tot tipus, per tot el país. Avui comencem setembre i podem fer com una parada al camí i demanar als joves músics, alguns dubtes i preguntes que ens ha motivat el seu flamant treball. No és la nostra primera entrevista al grup, però si que és la primera que publiquem al nou blog Badaluc –on la llegiu-. I ens la respon una de les ànimes mater del grup, Jordi Ginesta, qui d’alguna manera encapçala el grup, sempre amb estreta col·laboració amb els seus companys.

-. Badaluc: Tinc la impressió que temes del primer cd, primer es van coure en concerts i després es van enllaunar, i que ara amb el cd “Crida!”, l’operació ha estat enllaunar primer i després presentar: això no és un risc? i si el cd no agrada?

-. Jordi Ginesta: Sí, tens tota la raó, en aquest cas tots els temes no havien estat presentats en directe. És evident que és un risc, però no hem de deixar de banda que la nostra raó de ser és la música i fer música perquè agradi més enllà del voler fer música perquè t’agrada fer música és trair per complet aquest art tant bonic que tenim la sort de compartir.

Està clar que ens preocupa que agradi més o menys perquè ens devem al directe, i fer concerts a Catalunya depèn d’això, que hi hagi gent que et segueixi, però no volem ser hipòcrites, volem tocar allò que ens agrada de la manera més bonica que podem.

-. BL: La música del nou treball sona com més psicodèlica. En algun punt, crec que es perd el vostre adn i entreu en contacte amb altres dimensions. En canvi, amb alguns temes sona l’esperit de Bonobos, comú als grans temes d’Animalanima. Sons nous semblen interessants, però com hi heu arribat? Heu trobat un filó sonor nou que estirareu més?

-. JG: Tot està per reinventar i qui té més dret a reinventar-se és un mateix. Nosaltres passem per un moment vital en el que buscàvem més compromís i contundència en el so. Això és el que ens va portar a explorar aquesta dimensió. La trajectòria d’un artista és una carrera de fons, això és el que et porta a buscar en cada etapa allò que et fa creure a tu mateix en el teu propi projecte. Per ara, ens ha semblat de fer-ho així, directe i amb lletres molt més clares que a “Animalànima”. A tot això hi ha ajudat la producció del David Rossell (Brams / DEPT).

-. BL: Com heu viscut l’aparició en l’escena musical, d’un grup que es diu “Animal”? És com si volgués imitar el so d’altres grups (Catarres, Blaumut), però a més de nom s’assembla al vostre (o al vostre primer cd) i sembla que ho ha tingut tot més ben disposat per tenir èxit, ràpidament.

-. JG: Els Animal són bona gent i molt amics nostres. Potser el que fan s’assembla ja a alguna altra cosa, però potser tots tenim parts que s’assemblen a música ja inventada. Ells fan el que els hi agrada i ens sembla totalment lícit. Tenim un respecte molt gran pel Gerard i els seus músics que, per cert, són molt bons.

-. BL: No hi ha empatx o saturació de música comercial que sona molt igual i es troba a tot arreu? Com creus que s’ha de marcar la diferència?

-. JG: Sí, certament pot semblar, pel públic, que hi ha molta música comercial que beu de les mateixes influències i que vol sonar ballable i festiva, perquè realment som un país on l’escena que està funcionant millor és la de la Festa Major. Marcar la diferència és difícil i això es demostra en que, qui ho fa, acaba sent un grup amb renom i del que se’n sent a parlar.

La música com a art, el procés creatiu en sí, és molt complex i penso que fer música basada en la comparació amb altres grups és un error que podem cometre sovint. No hem de jerarquitzar-nos en una escala de bandes, hem de centrar-nos en el nostre producte i fer el que volem perquè el resultat sigui pur i de qualitat. Si això és així, potser la simple diferència pot ser el mateix intèrpret i allò que la seva persona desprèn.

-. BL: Vau anar al concert de Bruce Springsteen? Qué heu escoltat o esteu al cas, que us motivi?

-. JG: No vam anar a veure en Bruce Springsteen. És un artista fascinant, certament, però que no hem seguit cap de nosaltres detingudament. Li tenim molt de respecte.

Últimament hem descobert artistes brillants arreu de Catalunya i estem atents de molts dels internacionals que ens agraden, però un cop més, us convido a mirar l’escena “Centellenca” perquè hi ha propostes increïbles i és d’un gran mèrit tenir tant bones propostes al poble: The Sey Sisters, XY, Els Catarres, Funkystep, Gemma Humet i molts d’altres músics que últimament han escollit la nostra població, etc. El dia que algú vulgui muntar un festival només amb músics de Centelles, tindrà un bon cartell!

-. BL: Com us va la presentació de “Crida!”?

-. JG: Els feedbacks han estat totalment positius. Tothom diu que veu un grup més madur i que el 2n disc agrada més que el primer. El primer pas, però, és el saber que nosaltres mateixos també estem més orgullosos de la feina feta. Agradar al públic ha de ser una conseqüència de la feina ben feta.

-. BL: Si tornéssiu a tocar a Centelles per la Festa, sonaria diferent? Que teniu per davant?

-. JG: Estaria al punt i seria un orgull i una satisfacció poder formar part de la Festa Major del nostre poble. Gravarem nou disc a finals de l’any vinent. L’estiu que ve seguirem rodant amb el disc “CRIDA” i amb moltes ganes.

Finestres d’El Trabuc

L’arrel artística de la cervesa Terra: Eulàlia Llopart exposa esbossos i propostes

20160828_130938

Centelles. Per a les iniciatives d’emprenedoria sembla ser que cal disposar també d’un equip humà de partida. Res de nou. Però està clar que darrera la fórmula i ingredients de les cerveses artesanes Terra hi ha varis caps pensants aliats i que han anat generant un producte distingit pel seu concepte. La Terra és la cervesa artesana distintiva de Centelles. És la cervesa d’aquí, jove i feta com s’intenta que les coses surtin ben fetes.

Eulàlia Llopart ha estat la dissenyadora de forma i color de les etiquetes i de tot l’aparell contenidor que porta o pugui suportar imatge. Per això la idoneïtat de l’exposició d’ara a les Finestres d’El Trabuc. Els papers i planxes xilogràfiques, mostren el procés de formació de la marca: logo general i dissenys per cada producte cerveser nou.

L’exposició mostra els orígens artístics de la, però com Llopart no deixa de recordar-nos i remarcar-nos sempre, cal tenir en compte que després d’ella encara hi ha hagut altres col·laboradors que han refinat, precisat o ampliat el seu concepte inicial (dissenyadors professionals, fotògrafs del producte, etc). Com en qualsevol empresa el resultat és producte del diàleg i la col·laboració.

Perquè si una altra cosa té Centelles és una xarxa d’artistes o creadors de coses més o menys especialitzats i més o menys apreciats i reconeguts pel seu treball. És així com proximitat i afinitat poden sumar a la Terra noms com Pep Puvill amb les fotografies o Marta Postico en els vasos de ceràmica personalitzats per als cervesers de la vila.

La mateixa Eulàlia Llopart afageix que en el disseny definitiu de la marca hi ha participat David Martín, Quim Bretcha pel web, Ricard Cirilo per un vídeo promocional i inclús els alumnes del cicle formatiu de grau superior de Gràfica Publicitària de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de La Garriga (EMAD). Aquests estudiants, a través d’un concurs, van ajudar a idear el packaging. Com diu l’Eulàlia “totes aquestes persones estem darrera de la imatge de la cervesa Terra”.

Les tres finestres del Trabuc mostren exemples de tot això, però sobretot el material bàsic, els plantejaments inicials: papers, planxes i materials atacats per la mà de l’artista dissenyadora.

Llopart és una artista que abans de dedicar-se a temes cervesers ja havia definit el seu estil de treball. Recordeu l’exposició “Cartografies interiors” del 2013 al Marçó Vell o la mostra col·lectiva a base de llibres d’artista, “Calderiana” del 2012,. Llopart és perspicaç i té gust creuant recursos de dibuix, gravat amb relleu, paper, colors i els fils.

Com veureu en les Finestres, l’artista parteix de motius de personatges o personificacions, metàfora de la terra i el treball agrícola dels humans. Cada finestra presenta un tipus de cervesa de les que han anat introduint, diferenciades visualment per detalls en les etiquetes (colors i formes suggereixen el seu caràcter). A part d’altres coses que podríem comentar, les elusions als cereals i als mites, fan pensar amb el desig de que des del camp a la taula, la cervesa resulti bona, dorada i d’aquí.

No se si veureu en els dissenys artístics de Llopart, un record llunyà de l’art clàssic —no en va, esteu en territori de l’antiga Tarraconense. No obstant cal sumar-hi la mixtura creativa, marca de l’artista, que amb el seu estil, reinterpreta en general, les estètiques cerveseres del nord d’Europa. Perquè en definitiva del que es tracta és fer i difondre, una bona cervesa, aquí, com les d’allà però d’aquí. L’art també fa la cervesa.

Últims tres dies de Col·lectiva

baixa

Centelles. Aquest cap de setmana és el darrer per veure l’exposició Col·lectiva Aleix Art 2016, que fem al Centre d’art el Marçó vell. Setze artistes reunits i repertits entre les sales, aporten obra pròpia i peça, almenys una de les quals està dedicada al tema comú d’enguany. Ampliant l’exploració de temes ambientals iniciada l’any passat, aquest estiu proposem una reflexió entorn al Regne Animal.

Paral·lelament a l’exposició ja s’han fet les activitats paral·leles previstes. Sobretot la primera, una sessió de comentari de les obres, amb artistes dialogant amb els visitants per descobrir entre tots la realitat artística darrera les obres. El dissabte passat hi havia prevista una sessió més dedicada a abordar el problema dels animals respecta la seva relació amb nosaltres, com a responsables o espècia amb la que compartim espai. No obstant la suma d’estiu, l’hora i una publicitat no sempre ben assolida, van minar la participació i hem decidit aparcar aquesta tertúlia per a uns dies més enllà. Al setembre segurament serà més fàcil convidar persones interessades i encuriosides amb el tracta i el respecte amb els animals.

L’exposició al Marçó permet una visió millor de les obres de l’exposició, però la seva ubicació és un motiu que dificulta que la gent s’hi apropi. La capella de Jesús, el Palau dels Comtes o el patrimoni més cèntric tenen una visibilitat més garantida. L’horari del Centre d’art, situat al número 2 del carrer Galejadors és els dissabtes de 7 a 9 i els diumenges i festius, igual, però pel matí, també de 12 a 2.

PDF CATÀLEG

Expo de Ramon Llull al MEV

Els tresors més enllà dels biombos

Pintura del Retaula de Sant Jordi de Pere Niçard, una obra extraordinària, conservada al Museu Diocesà de Mallorca.

Vic/ Centelles. Si fos al Passeig o a un lloc interior de pas, tipus les naus laterals de la catedral, els biombos que expliquen pedagògicament Ramon Llull als curiosos tindria molt més sentit i utilitat que la seva presentació a la sala d’exposicions temporals del Museu Episcopal de Vic. Qüestions com el mapa dels viatges són molt clares, però no hi ha dret que la visita no es reservi incloure alguna peça o obra física –podria ser una sola de molt bona-, que permeti tocar la veritat física, amb una obra de la col·lecció o prestada que hagués estat contemporània al savi. Per tant, vist així la informació que exposen els biombos es pot consultar igual des d’internet, que estant al sofà de casa o a Set Cases. Però hi ha més motius pel disgust: el muntatge en sí, que això depèn ja del Institut d’Estudis Mediterranis que la fa itinerar, pot cuidar bé la informació necessària per revisar la figura Lul·liana; però el que és la identificació del cos d’imatges que dóna vistositat no sempre està prou ben identificat ni clara la seva utilització en el discurs.

Això passa sobretot, amb la bella imatge pictòrica per mostrar el port de Ciutat de Mallorca (ara Palma), que és un detall del fabulós retaule de Sant Jordi, pintat per Pere Niçard, entre 1468-70. No és una obra contemporània a Llull, però sí que és una peça important i magnífica. Tot i idealitzar la realitat, mostra tant el perímetre emmurallat com L’Almudaina. La pintura es guarda actualment al Museu Diocesà i segons els experts va ser a través d’aquesta peça que a Mallorca es va introduir la pintura flamenca del segle XV. Això ens pot costar una mica d’entendre, però la realitat artística de Mallorca i ja des dels inicis, no és la mateixa que a Catalunya: tot i els llaços culturals tindran les seves pròpies vies creatives. Niçard va ser un pintor que els experts situen com originari de Niça.

Retaule de Sant Bernat, del segle XIII, conservat al Museu de Mallorca

La pintura d’un gran detallisme és aprofitada com a suport visual als biombos de la mostra, però no se’ns diu ni l’autor, ni el tema o ubicació, ni que és d’uns cent-cinquanta anys després de la mort del savi. Anant una mica per les branques, evidentment tampoc ningú s’ha plantejat aprofitar la imatge (ja que fem expos digitals), del retaule de Sant Bernat, aquest sí del segle XIII, que per nosaltres seria més com un frontal d’altar, però a Mallorca ja era utilitzat com un retaule i dels primers dedicats al fundador del Císter. Aquest el tenen al Museu de Mallorca i té un aire familiar als que els MEV guarda etiquetats d’època romànica i dels tallers propers.

Les grans miniatures

Més relacionat amb el protagonista hi ha la qüestió d’aquest grup d’imatges, dibuixos pintats que sempre surten associats a Ramon Llull. El mateix Llull hi surt representat i també hi ha algunes escenes al·legòriques, acompanyades de filacteris molt ben situats, i tot plegat d’una gran potència artística. Però rarament sabem d’on surten. A l’exposició se’n destaca una per subratllar l’actitud crítica de Llull contra la falsedat. Ja que si representa una batalla de filòsofs i el mateix Llull contra els mals dels que viuen d’esquena a la veritat. La imatge en el biombo, assoleix un gran grau de resolució. Però d’on coi són els dibuixos originals? Els guarda la Biblioteca de Catalunya? Són d’un manuscrit gelosament guardat al Vaticà com la Bíblia de Ripoll?

Potser vosaltres ja ho sabeu. Però un no sabia que formen part d’un còdex, resum del relat biogràfic, la “Vita”, que Llull va dictar a un monjo. Les il·lustracions miniades es troben concretament en un comentari gràfic titulat “Breviculum”, conservat a la Badische Landesbibliothek de la ciutat de Karlsruhe, Alemanya. Però que hi fa a allà, com hi va arribar? El que de moment sabem, gràcies a la xarxa, és que és un llibre de gran format, datat del 1325, iniciativa de Tomàs LeMyésier, seguidor del savi. El còdex conté 12 il·lustracions, cada una destaca un moment de la vida de Llull. Aquests són els temes: 1) Les visions de Crist crucificat i les dues peregrinacions a Santa Maria de Rocamador i Santiago de Compostel·la; 2) Llull escoltant un sermó i prenent l’hàbit franciscà 3) La disputa amb l’esclau musulmà que li havia ensenyat la llengua àrab; 4) La il·luminació de Randa i l’ensenyament de Ramon Llull; 5)Al·legoria de la doctrina lul·liana; 6) Aristòtil i Averrois en marxa contra la torre de la falsedat; 7) Llull en marxa contra la torre de la falsadat; 8) Llull sol·licita la protecció del papa i dels reis cristians per dur a terme les seves empreses; 9) Primer viatge de Llull a Tunis; 10) Viatge a Bugia (1307), on Llull és apedregat i empresonat; 11) Llull i Tomàs Le Myésier discutint sobre l’obra lul·liana; I 12) Tomàs Le Myésier presenta a la reina de França les seves compilacions lul·lianes acompanyat per Llull.

L’exposició de Llull en el MEV realment es fixa en altres coses i el seu resum és un altre. Per mi no n’hi ha prou: un servidor realment té fam de trobar-se amb el patrimoni artístic relacionat o contemporani al mestre. Com a mínim sapigueu que la visita és gratuïta, però que si no heu visitat de fa temps el Museu, ho aprofiteu per retrobar-vos amb el patrimoni artístic del nostre passat.