badaluc

Els tresors més enllà dels biombos

Vic/ Centelles. Si fos al Passeig o a un lloc interior de pas, tipus les naus laterals de la catedral, els biombos que expliquen pedagògicament Ramon Llull als curiosos tindria molt més sentit i utilitat que la seva presentació a la sala d’exposicions temporals del Museu Episcopal de Vic. Qüestions com el mapa dels viatges són molt clares, però no hi ha dret que la visita no es reservi incloure alguna peça o obra física –podria ser una sola de molt bona-, que permeti tocar la veritat física,  amb una obra de la col·lecció o prestada  que hagués estat contemporània al savi. Per tant,  vist així la informació que exposen els biombos es pot consultar igual des d’internet, que estant al sofà de casa o a Set Cases. Però hi ha més motius pel disgust: el muntatge en sí, que això depèn ja del Institut d’Estudis Mediterranis que la fa itinerar, pot cuidar bé la informació necessària per revisar la figura Lul·liana; però el que és la identificació del cos d’imatges que dóna vistositat no sempre està prou ben identificat ni clara la seva utilització en el discurs.

Això passa sobretot, amb la bella imatge pictòrica per mostrar el port de Ciutat de  Mallorca (ara Palma),  que és un detall del fabulós retaule de Sant Jordi, pintat per Pere Niçard, entre 1468-70. No és una obra contemporània a Llull, però sí que és una peça important i magnífica. Tot i idealitzar la realitat, mostra tant el perímetre emmurallat com L’Almudaina.  La pintura es  guarda actualment al Museu Diocesà  i segons els experts va ser a través d’aquesta peça que a Mallorca es va introduir la pintura flamenca del segle XV. Això ens pot costar una mica d’entendre, però la realitat artística de Mallorca i ja des dels inicis, no és la mateixa que a Catalunya: tot i els llaços culturals tindran  les seves pròpies vies creatives. Niçard va ser un pintor que els experts situen com originari de Niça.

La pintura d’un gran detallisme és aprofitada com a suport visual als biombos de la mostra, però no se’ns diu ni l’autor, ni el tema o ubicació, ni que és d’uns cent-cinquanta anys  després de la mort del savi. Anant una mica per les branques, evidentment tampoc ningú s’ha plantejat aprofitar la imatge (ja que fem expos digitals), del retaule de Sant Bernat, aquest sí del segle XIII, que per nosaltres seria més com un frontal d’altar, però a Mallorca ja era utilitzat com un retaule i dels primers dedicats al fundador del Císter. Aquest el tenen al Museu de Mallorca i té un aire familiar als que els MEV guarda etiquetats  d’època romànica i dels tallers propers.

Les grans miniatures

Més relacionat amb el protagonista hi ha la qüestió d’aquest grup d’imatges, dibuixos pintats que sempre surten associats a Ramon Llull.  El mateix  Llull hi surt representat i també hi ha algunes escenes al·legòriques, acompanyades de filacteris molt ben situats, i tot plegat d’una gran potència artística. Però rarament sabem d’on surten. A l’exposició se’n destaca una per subratllar l’actitud crítica de Llull contra la falsedat. Ja que si representa una batalla de filòsofs i el mateix Llull contra els mals dels que viuen d’esquena a la  veritat.  La imatge en el biombo, assoleix un gran grau de resolució. Però d’on coi són els dibuixos originals? Els guarda la Biblioteca de Catalunya? Són d’un manuscrit gelosament guardat al Vaticà com la Bíblia de Ripoll?

Potser vosaltres ja ho sabeu. Però un no sabia que formen part d’un còdex, resum del relat biogràfic, la “Vita”, que Llull va dictar a un monjo. Les il·lustracions miniades es troben concretament en un comentari gràfic titulat “Breviculum”, conservat a la Badische Landesbibliothek de la ciutat de Karlsruhe, Alemanya. Però que hi fa a allà, com hi va arribar? El que de moment sabem, gràcies a la xarxa, és que és un llibre de gran format, datat del 1325, iniciativa de Tomàs LeMyésier, seguidor del savi. El còdex conté 12 il·lustracions, cada una destaca un moment de la vida de Llull. Aquests són els temes:  1) Les visions de Crist crucificat i les dues peregrinacions a Santa Maria de Rocamador i Santiago de Compostel·la; 2) Llull escoltant un  sermó i prenent l’hàbit franciscà 3) La disputa amb l’esclau musulmà que li havia ensenyat la llengua àrab; 4) La il·luminació de Randa i l’ensenyament de Ramon Llull; 5)Al·legoria de la doctrina lul·liana; 6) Aristòtil i Averrois en marxa contra la  torre de la falsedat; 7) Llull en marxa contra la torre de la falsadat; 8) Llull sol·licita la protecció del  papa i dels reis cristians per dur a terme les seves empreses; 9) Primer viatge de Llull a Tunis; 10) Viatge a Bugia (1307), on Llull és apedregat i empresonat;  11) Llull i Tomàs Le Myésier discutint sobre l’obra lul·liana; I 12) Tomàs Le Myésier presenta a la reina de França les seves compilacions lul·lianes acompanyat per Llull.

L’exposició de Llull en el MEV realment es fixa en altres coses i el seu resum és un altre. Per mi no n’hi ha prou: un servidor realment té fam de trobar-se amb el patrimoni artístic relacionat o contemporani al mestre. Com a mínim sapigueu que la visita és gratuïta, però que si no heu visitat de fa temps el Museu, ho aprofiteu  per retrobar-vos amb el patrimoni artístic del nostre passat.