badaluc

Roma des de l’estudi d’un artista

ÉcfrasisXXI – activitat: conferència

En el marc de la Fira de la Tòfona, dissabte al matí continuarem amb el cicle de Roma, a través de les paradoxes i curiositats d’un pintor català

Centelles. Dissabte que ve, tenim prevista la xerrada “Fortuny: la paradoxa del perfeccionista”, a la Biblioteca La Cooperativa (c/ Sant Joan, 25). Sala de dalt, silenci, com en una aula d’història de l’art. Aquest cop, es va oferir de fer-la Francesc Quílez. Seguint la costum de concentrar les conferències en dies de mercat a Centelles –ara tocarà la Tòfona d’hivern, repetim l’experiència de trobar-nos a la Biblioteca entre amics i interessats. Pot venir qui en tingui ganes.

Conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Quílez, ens parlarà de Marià Fortuny i Marsal (Reus,1838-Roma, 1874), artista complexa però guiats pels fils de la seva investigació en curs, segur que plantejarà aspectes diferents. Sempre hi ha sorpreses. Pel què ens ha avançat, Quílez, es centrarà sobretot en una etapa dolça de la pintura d’aquest artista de Reus.

Quan va marxar fora, Fortuny, ja tenia una formació “local”. Quílez, també, coneix molt bé l’obra sobre paper: dibuixos i gravats. La conferència a la Biblioteca permetrà rellegir-ho amb humor.

La trobada de dissabte a la Biblioteca, és una excusa per compartir idees i gaudir de les arts, sense les dificultats, que cada estudiós ha d’esquivar per resoldre les seves curiositats. Roma és un pretext. Les trobades d’ÉcfrasisXXI es fan i són possibles, si venen de gust. A la Biblioteca això és possible: es vol silenci i a través d’imatges silencioses –no es projectarà pas una pel·lícula- el Francesc ens explicarà cap on l’han portat les seves pistes. Pot venir qui vulgui, perqué tothom pot seure davant d’un quadre i mirar-se’l amb calma. Inclús un nen. Écfrasis és comentar una obra d’art.

Veurem on ens porta la tercera conferència: amb el Juan Miguel Muñoz vam encetar una via més acreditada per comprendre històries d’art més recents. Amb ell vam parlar de monuments i pintura mural. Cada investigador, ho proposa des de la seva perspectiva. És per això que dissabte parlarem d’un artista català de renom, que va tenir taller a Roma i és on va fer una bona part, de les seves obres més importants.

El 2013, amb el grup ÉcfrasisXXI, ja vam tenir ocasió de visitar una de les obres mestres de Fortuny, conservada al Museu Nacional, “la Batalla de Tetuan“. Precisament, la va pintar, en aquest taller dels turons de la ciutat Eterna. Esperem que durant la conferència en algún moment es pregunti si sota els pins de Roma, també es fan “trufes”.

La Fira omple l’Estany d’artistes

*El Taller de la Marina Berdalet, durant la visita comentada en motiu de la fira local – Foto: Aleix Art*

No falla: 8 de desembre. Festiu sempre. A l’Estany es dia de trobada d’artesans i artistes de la zona. Ambient fred i tardor girant a pluja

L’Estany/ Centelles. Entremig de l’ambient firal, formatges propers, caves locals i del Maresme, eines de fusta, dissenys d’objectes personals i pintors. Avui, com és habitual en moltes contrades, encara es fa a l’Estany, el seu concurs de pintura ràpida. A les 12, les pintures que havia vist a les 10, els autors ja se les miraven, de més lluny. Suposo que al voltant de l’hora de dinar, havien de dir “prou”. Obra acabada. Ells i els joves que feien esports pels voltants o agricultors o agents forestals que també mostraven les seves habilitats i vehícles.

*Els pintors del concurs es situen en els llocs més emblemàtics. Aquí, la sortida de la mina, que “buida” l’estany d’aigües pluvials i rierols – Foto: Aleix Art*

Mentre, la pintora Marina Berdalet ja era al seu taller. L’Estany es pot recórrer tot a peu: del monestir al taller, quatre passes. Per fomentar els artistes, s’havia programat una visita al seu taller, uns “estudis oberts” amb comentari i demostració, en viu.

Persones d’aquí i d’allà, col·legues i amics, tots atents a la proposta de la Berdalet; Han omplert el seu taller, amb poca estona. La Marina ve de presentar la seva obra més recent –olis amb vermells-, a Monistrol de Calders (veure post a Salonet). I té encara en marxa una exposició individual, a la galeria Artemisia de Corró d’Avall.

Les dues exposicions, de fet, representen etapes separades pel temps -quinze anys- i marquen una bifurcació: o dibuix o pintura.

La Marina defensa sempre que per pintar, s’ha de dibuixar. En la visita al taller d’avui, les seves explicacions, permetien subratllar, una vegada més, la importància del procés. De l’experimentació. De no tenir por. De no tenir por a trobar coses noves. I a “detectar-les” per repetir-les i explorar noves direccions. Com els camins que s’endinsen pels boscos. A on portaran?

*Taller de la Marina, des d’on pinta, amb llum, el caballet, tubs de pintura, etc – Foto: Aleix Art*

Perdre la por

Els “Estudis Oberts” d’avui, tenien com a guinda tècnica, un altre fil experimental. Que de fet és la unió, entre les dues etapes exposades: el fum. Dibuixar i pintar amb fum, sobre paper blanc. Aprofitant la flama –d’una espelma o fusta, etc.-, i també aquesta com a eina per dibuixar i traçar, un cop “cremada”, convertida en carbonet. A l’instant.

La gent agraeix comprendre els procesos creatius darrera el treball dels artistes. És important poder-ho compartir. La Marina, té una bona capacitat d’anàlisi. D’ella mateixa. I la mateixa circumstància que altres mil·lers d’artistes per obrir-se camí. Ella com altres que he conegut, segueixen un camí sincer, amb ells mateixos. Però, al final, la pintura, l’art, s’ha de disfrutar particularment. No l’hi tinguem por!

*El municipi de l’Estany, aquest matí, a les 10 tocades pel seu campanar – Foto: Aleix Art*

Arrenca el Mercat Artesanal

Sis mesos per rumiar-ho. Però cinc artistes comencen ja: dibuix? aquarel·la? fotos? mosaic? arracades? Diumenge, parades noves

Centelles. Aprofitant que diumenge serà mercat, Promoció Econòmica vol començar a fer un vídeo-reportatge pel nou Mercat Artesanal de Centelles, amb la “C” tan creativa i comercial, com a logotip. Per això, aquest diumenge, 4 de desembre de 2022, ja hi haurà cinc disposats a posar parada: Griselda Fabregó, amb mosaics; Alícia Mesas, amb aquarel·les i “marxandatge”; Anna Puigdomènech, l’urbex del grup, amb fotografies de llocs abandonats. Isaac Vinierga, amb retrats dibuixats; I Raquel Saga, amb articles de joieria i tèxtil. Totes són autores dels seus productes i són de o viuen a Centelles.

En principi, les indicacions són que s’instal·lin al carrer Socós. Més o menys, primer al tram entre la Fusteria Costa i Can Canes. Millor junts, però tot depén de l’espai que quedi entre les altres parades, les botigues, la borera, etc.

Capdamunt del Socós i àrea on s’haurien de plantar les carpes, dels artistes, aquest diumenge, per un mercat mensual – Foto: Aleix Art

Des de les 9 del matí, fins a la 1, els cinc tastaran l’ambient dominical i crearan simpaties amb els vianants. I quan toqui, mostrar-se davant les càmeres. En aquest projecte per impulsar el mercat dominical amb les arts locals, està encara verda l’empenta de la difusió i la comunicació. Tothom és conscient que hi ha feina i s’acosten les Festes de Nadal, les tòfones, els Reis, etc. Però cal que el nou mercat, tingui futur. Diumenge es comença. Es grava. I al cap de quinze dies, el cap de setmana de la Fira de la Tòfona, 17 i 18 de desembre, realment és la veritable prova de foc. Segurament dels artistes disposats n’hi haurà més a posar parada. A partir d’any nou, la intenció es repetir-ho mensualment i aprofitar dates importants, com el Cau de Bruixes. Veurem com evoluciona i com s’encaixa. A través d’aquest blog vam fer un repàs dels artistes. Ens acostàvem a la desena.

La Raquel Saga, com l’Alícia té experiència en posar parada. Saga es fa joies i bosses i peces de roba – Foto de l’artista

Paradoxalment, Centelles que ha estat sempre poble d’oficis i “belles arts” inaugurarà també en quinze dies, la Mostra d’Artistes Locals, al Marçó. Amb una trentena de participants. Sospitem de debò, que els fitxatges d’artistes pel mercat es podria augmentar. Segurament, l’arrencada animarà a d’altres a provar-ho.

De moment ja sabem, gràcies a la reunió d’ahir dijous, 1 de desembre, a la sala de plens de l’Ajuntament, que es disposaran de carpes de 2×3 metres. Es facilitaran les carpes, cadires, taules. Els artistes oferiran diumenge, sobretot el seu producte. Però molts tenen previst, i ja des de les primeres reunions ho van plantejar, oferir tallers per a tothom.

El mosaic que està ara fent la Griselda. A petar-ho tot!

Actualment, l’Alícia o la Griselda, per exemple, ja tenen tallers programats en els circuits escolars locals, per formar en dibuix o explicar bé la tècnica mil·lenària del mosaic. Elles i molts dels artistes interessats en fer el mercat, tenen experiència en altres places comercials i evidentment són les autores dels productes i s’ocupen habitualment de servir encàrrecs, si no preparen obra nova. Tots tenim un ull posat a les xarxes socials. Van i anem per feina.

A través de les següents imatges i de l’enllaç adjunt, podreu revisar qui som les persones i les obres que començaran a omplir d’obres d’art fetes aquí, l’eix comercial de Centelles, mensualment.

Enllaç al monogràfic de Badaluc

Explorant camins

Carlos Díaz pinta tranquil·litat a la nova individual a la Sala Parés

L’oli sobre fusta, “Cami d’aire” de Carlos Díaz, de 122×122 cm. – Imatge: Sala Parés

Barcelona/Centelles. Tot el dia voltem. Els que som d’aquí, de mica en mica, anem coneixen el territori: local i glocal. Un pintor, un artista, de fet fa els mateixos camins, per pintar i per moure’s: les seves obres reflecteixen el què sap.

Carlos Díaz (Barcelona, 1968) és dels que trasllada a les seves pintures, paisatges que ha trepitjat: a la nova individual, a la Sala Parés, aprofundeix en carrers i senders, de Barcelona ciutat i de més enllà. Per la costa, per exemple, una de les pintures, està dedicada a les Illes Medes, des de l’Estartit. I n’hi ha una altra, amb verd vius, que és un sender del municipi de Tona. Però la resta d’olis són d’espais urbans: carrers llarg, dels barris més antics. Barcelona. Amb pedra al terra o a les parets. Amb una prespectiva, que permet veure l’aigua acumulada al centre o al primer terma i reflectint l’entorn: amb botigues, llums, flors, el cel, blaus del sol, etc. I de tant en tant, algú.

La natura

De fet a l’anterior exposició de Díaz –més o menys quan la pandèmia-, el pintor es va centrar en pintar aquests reflexes d’aigua, situant-los a primer terme, com accentuant el component abstracte de la pintura, que al final sembla figurativa.

A la nova exposició, en paisatges com la marina de les Illes Medes, es pot observar que sota les pinzellades blaves, hi ha com capes de daurat, de color daurat. Així, pintant per sobre, Díaz juga amb la composició. Com sempre. El resultat, amb l’oli, les pinzellades. La pastuositat de l’oli. L’exposició es podrà veure a la Parés, fins el 13 de desembre. A la sala petita hi ha Josep Roca-Sastre (1928-1997). I a dalt, Manuel Velasco. Tot oli de tub o auto-fabricat, però amb ofici i bon gust.