badaluc

El MNAC adquireix quatre escultures del Mestre de Cabestany

L’Artur Ramon presentarà les peces de l’artista romànic, resultat de la cooperació entre antiquaris i museus del país

*Fragments escultòrics procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, atribuïts al Mestre de Cabestany i el seu taller* – Foto: MNAC

Centelles. El canvi d’any es farà amb noves incorporacions a les col·leccions d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya: quatre fragments de marbre blanc, esculpits pel Mestre de Cabestany. Les peces pertanyen, segons tots els estudis, a la portalada de Sant Pere de Rodes, del segle XII. El mil·lenari monestir romànic del Cap de Creus havia tingut una “portalada” esculpida (com la de Ripoll), que es va “desmuntar” i dispersar, en trocets, el segle XIX, rematant obscurs segles de desprotecció d’aquell monument.

Després d’anys d’estudis, s’ han anat localitzant fragments de marbre blanc, esculpits per aquest artista del 1100, valorat pel seu virtuosisme per esculpir i interpretar l’art clàssic. El nom de “Cabestany” li ve donat per una de les seves obres més singulars i més ben conservades: el timpà de la parròquia del municipi rossellonès de Cabestany.

Aquest dijous, el MNAC ha anunciat l’adquisició d’aquests quatre fragments, per un import de 250.000 Euros. Les peces, les ha adquirit el Departament de Cultura de la Generalitat, a les galeries barcelonines Artur Ramon, Palau d’Antiguitats, i Clavell & Morgades Antiguitats.

Els ulls del romànic

Aquestes escultures solen ser de figures i caps d’una enigmàtica bellesa i ulls incisius. Totes quatre “adquisicions”, juntament amb altres “localitzades” en col·leccions privades, com la col·lecció Barrachina, del Museu del Castell de Peralada, es presentaran en una exposició a la galeria Artur Ramon, Barcelona, a partir del 19 de gener. Jordi Camps i Manuel Castiñeiras, que han sigut conservadors del MNAC i són uns dels màxims especialistes en aquest artista, publicaran per aquesta ocasió, el llibre “Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre “. En ell descriuran amb tots els detalls les peces, i donaran a conèixer nous estudis de l’obra d’aquest escultor. Un dels aspectes més importants, serà un esquema de distribució de la decoració escultòrica, a la portalada del monestir empordanès. Una proposta que també es tindrà en compte en la col·locació de l’exposició que preparen a la galeria barcelonina. De tot plegat en parlarem amb més propietat, d’aquí quinze dies. Bon any!

Nadal a tocar

El 17 i 18, es va celebrar la Fira de la Tòfona. Al poble és preàmbul de les festes d’hivern: el dia 30 es sortirà cap al bosc a cercar un pi, per oferir-lo a Santa Coloma. Nadal cau en diumenge. Tot continua

Pessebre de Ramon Vitó amb els galejadors a la Plaça Major, amb el pi a la carreta. Al palau comtal, ens van explicar, que hi ha als balcons, tots els veïns de quan era un habitatge de pisos. Ara el restauren per instal·lar-hi una nova biblioteca – Foto: Aleix Art

Centelles. Durant la Fira de la Tòfona -17 i 18 de desembre- hi va ha ver tot tipus d’activitats: a la carpa gran de la Plaça Major si van fer tallers gastronòmics. També hi havia un “food-truck” oferint tapetes. Tallers, concursos… La tòfona sempre per tot arreu, com a ingredient destacat. Parades al Passeig: formatges, bolets, olives. No va ploure, dies de boires i sol. Però en general, hi havia gent.

Paral·lelament a les activitats amb el fong rodonet pestilent es feien activitats amb les arts plàstiques. El divendres es va inaugurar al Marçó vell, la Mostra d’Artistes Locals. Enguany som 40 participants. Més que anys passats. Tindrem temps de parlar més detalladament d’algunes peces. Entre els noms nous: Gerard Pagès, Sara Vernedas, Fraser Provan o Pep Puvill. Pintura, dibuix, escultura, fotografia, etc.

Alguns dels artistes de la Mostra tenen també parada al Mercat Artesanal de Centelles. Hem parlat d’aquest projecte a través de varis articles. I ja van començar a plantar parada, al carrer Socós, el 4 de desembre. I ho van repetir el dissabte i diumenge, 17 i 18, en el context de la fira de la tòfona i del mercat dominical. Els diumenges serà el dia més habitual.

Parades del mercat artesanal de Centelles

Han començat la Griselda Fabregó amb mosaic, Alicia Mesas, amb aquarel·la, Anna Puigdomènech, amb fotografies de llocs abandonats i Raquel Saga, amb articles tèxtils i joieria. Les quatre noies esperen reunir-se amb la resta d’interessats i amb Promoció Econòmica (els impulsors), per valorar l’arrancada i plantejar millor la repetició del mercat artístic, en el període d’un mes. Informarem. L’experiència, fins ara, sembla positiva i la gent es mostra receptiva.

El mateix dissabte 17, mentres fira i artesanes donaven vida pels carrers, a la Biblioteca va tenir lloc la conferència de Francesc Quilez, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, sobre Fortuny. L’estudiós de l’obra del reusenc va subratllar les dificultats de l’artista per fer obres més personals o d’altres més obligades per les tendències del mercat. Aquesta dualitat, Fortuny la vivia amb una actitud exigent, perfeccionista, que va fer que obres importants, com la “Batalla de Tetuan, restessin inacabades.

Ja hi ha pessebres

No és aquí el lloc per aprofundir amb els detalls de la conferència. Però haureu notat que parlem sempre de mercats i de la recepció de les obres d’artistes i artesans. El mateix que els hi passa als pessebristes, quan mostren els seus diorames per aquestes dates. Que sempre esperen que agradin i la seva màgia superi als detalls constructius. Diumenge 18, al vespre, s’inauguraven també pessebres a Centelles. L’associació local havia retardat la seva inauguració fins el dia 24. Però l’altre grup de pessebristes centellencs, com Ramon Vitó o Xavier Prims, tenien ja a punt els seus, per sorprendre als visitants, des d’espais més domèstics.

Vitó té els diorames muntats al garatge de casa seva. I diumenge ja es podia fer el recorregut, per gaudir de la seva habilitat per recrear entorns centellencs, com eren abans, com masies -El Rossell, la Llavina- o carrers com la plaça Major i la plaça Mossen Xandri, ocupades per galejadors i veïns que Vitó recorda de memòria. Esperem que a partir del dia 24, al vespre, es pugui ja fer la peregrinació completa per la resta de racons pessebristes de Centelles . Bon Nadal!

Roma des de l’estudi d’un artista

ÉcfrasisXXI – activitat: conferència

En el marc de la Fira de la Tòfona, dissabte al matí continuarem amb el cicle de Roma, a través de les paradoxes i curiositats d’un pintor català

Centelles. Dissabte que ve, tenim prevista la xerrada “Fortuny: la paradoxa del perfeccionista”, a la Biblioteca La Cooperativa (c/ Sant Joan, 25). Sala de dalt, silenci, com en una aula d’història de l’art. Aquest cop, es va oferir de fer-la Francesc Quílez. Seguint la costum de concentrar les conferències en dies de mercat a Centelles –ara tocarà la Tòfona d’hivern, repetim l’experiència de trobar-nos a la Biblioteca entre amics i interessats. Pot venir qui en tingui ganes.

Conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Quílez, ens parlarà de Marià Fortuny i Marsal (Reus,1838-Roma, 1874), artista complexa però guiats pels fils de la seva investigació en curs, segur que plantejarà aspectes diferents. Sempre hi ha sorpreses. Pel què ens ha avançat, Quílez, es centrarà sobretot en una etapa dolça de la pintura d’aquest artista de Reus.

Quan va marxar fora, Fortuny, ja tenia una formació “local”. Quílez, també, coneix molt bé l’obra sobre paper: dibuixos i gravats. La conferència a la Biblioteca permetrà rellegir-ho amb humor.

La trobada de dissabte a la Biblioteca, és una excusa per compartir idees i gaudir de les arts, sense les dificultats, que cada estudiós ha d’esquivar per resoldre les seves curiositats. Roma és un pretext. Les trobades d’ÉcfrasisXXI es fan i són possibles, si venen de gust. A la Biblioteca això és possible: es vol silenci i a través d’imatges silencioses –no es projectarà pas una pel·lícula- el Francesc ens explicarà cap on l’han portat les seves pistes. Pot venir qui vulgui, perqué tothom pot seure davant d’un quadre i mirar-se’l amb calma. Inclús un nen. Écfrasis és comentar una obra d’art.

Veurem on ens porta la tercera conferència: amb el Juan Miguel Muñoz vam encetar una via més acreditada per comprendre històries d’art més recents. Amb ell vam parlar de monuments i pintura mural. Cada investigador, ho proposa des de la seva perspectiva. És per això que dissabte parlarem d’un artista català de renom, que va tenir taller a Roma i és on va fer una bona part, de les seves obres més importants.

El 2013, amb el grup ÉcfrasisXXI, ja vam tenir ocasió de visitar una de les obres mestres de Fortuny, conservada al Museu Nacional, “la Batalla de Tetuan“. Precisament, la va pintar, en aquest taller dels turons de la ciutat Eterna. Esperem que durant la conferència en algún moment es pregunti si sota els pins de Roma, també es fan “trufes”.

La Fira omple l’Estany d’artistes

*El Taller de la Marina Berdalet, durant la visita comentada en motiu de la fira local – Foto: Aleix Art*

No falla: 8 de desembre. Festiu sempre. A l’Estany es dia de trobada d’artesans i artistes de la zona. Ambient fred i tardor girant a pluja

L’Estany/ Centelles. Entremig de l’ambient firal, formatges propers, caves locals i del Maresme, eines de fusta, dissenys d’objectes personals i pintors. Avui, com és habitual en moltes contrades, encara es fa a l’Estany, el seu concurs de pintura ràpida. A les 12, les pintures que havia vist a les 10, els autors ja se les miraven, de més lluny. Suposo que al voltant de l’hora de dinar, havien de dir “prou”. Obra acabada. Ells i els joves que feien esports pels voltants o agricultors o agents forestals que també mostraven les seves habilitats i vehícles.

*Els pintors del concurs es situen en els llocs més emblemàtics. Aquí, la sortida de la mina, que “buida” l’estany d’aigües pluvials i rierols – Foto: Aleix Art*

Mentre, la pintora Marina Berdalet ja era al seu taller. L’Estany es pot recórrer tot a peu: del monestir al taller, quatre passes. Per fomentar els artistes, s’havia programat una visita al seu taller, uns “estudis oberts” amb comentari i demostració, en viu.

Persones d’aquí i d’allà, col·legues i amics, tots atents a la proposta de la Berdalet; Han omplert el seu taller, amb poca estona. La Marina ve de presentar la seva obra més recent –olis amb vermells-, a Monistrol de Calders (veure post a Salonet). I té encara en marxa una exposició individual, a la galeria Artemisia de Corró d’Avall.

Les dues exposicions, de fet, representen etapes separades pel temps -quinze anys- i marquen una bifurcació: o dibuix o pintura.

La Marina defensa sempre que per pintar, s’ha de dibuixar. En la visita al taller d’avui, les seves explicacions, permetien subratllar, una vegada més, la importància del procés. De l’experimentació. De no tenir por. De no tenir por a trobar coses noves. I a “detectar-les” per repetir-les i explorar noves direccions. Com els camins que s’endinsen pels boscos. A on portaran?

*Taller de la Marina, des d’on pinta, amb llum, el caballet, tubs de pintura, etc – Foto: Aleix Art*

Perdre la por

Els “Estudis Oberts” d’avui, tenien com a guinda tècnica, un altre fil experimental. Que de fet és la unió, entre les dues etapes exposades: el fum. Dibuixar i pintar amb fum, sobre paper blanc. Aprofitant la flama –d’una espelma o fusta, etc.-, i també aquesta com a eina per dibuixar i traçar, un cop “cremada”, convertida en carbonet. A l’instant.

La gent agraeix comprendre els procesos creatius darrera el treball dels artistes. És important poder-ho compartir. La Marina, té una bona capacitat d’anàlisi. D’ella mateixa. I la mateixa circumstància que altres mil·lers d’artistes per obrir-se camí. Ella com altres que he conegut, segueixen un camí sincer, amb ells mateixos. Però, al final, la pintura, l’art, s’ha de disfrutar particularment. No l’hi tinguem por!