2n SKETCHCRAWL DEL MIAU

Tots repetidors 
al sketchcrawl del Miau


Aina Desumvila/ Aleix Art

Els sis dibuixants urbans amb l’artista Aina Desumvila, 
la segona per l’esquerra, al safareig de la Canaleta.

Caldes de Montbui/ Centelles. Ahir es va celebrar una nova edició de la Mostra Internacional d’Art Urbà a Caldes. Els safareigs de la vila van ser l’escenari principal de les intervencions. Però també el parc de Can Rius i el Passeig de la Riera. Un bon testimoni de les propostes el van intentar donar els participants a la segona trobada de dibuixants urbans. La idea era centrar-nos en descriure les activitats del MIAU. Vam ser sis dibuixants.  La meitat que el 2013, però tots repetidors procedents de Barcelona, Vic i Centelles. Com en una pel·lícula de por, vam començar molt bé tots sis, però  a partir de la tarda en van anar desapareixent, fins que al final només va quedar l’apuntador.

Començava a les 10, però per motius tècnics de retard en el bus de Barcelona, vam començar pràcticament a les 11. I per això ens vam saltar un pas, del punt primer vam passar al segon, per poder disfrutar degudament al safareig de la Canaleta. Durant una hora vam estar dibuixant l’espai modernista i la instal·lació de l’Aina Desumvila, “Fer un safareig de draps bruts”. Aquesta llicenciada en Belles Arts havia disposat un mar de roba donada per veïns de Caldes, sobre una plataforma de pòrex, que s’anava alçant, a mesura que el safareig s’omplia d’aigua. Els sis dibuixants vam estar prenent nota del tema. Podíem  dibuixar tant la roba escampada, com fer referència de la quantiosa gent que va acostar-se. Tot el dia vam trobar molta  gent que venia a Caldes  per conèixer les propostes del MIAU.  No se si m’equivoco molt si observo que és l’any que ha vingut més gent de fora. Tornant al treball  de l’Aina Desumvila, sols voldria subratllar la seva originalitat. Ja l’any passat va deixar anar bones sensacions al públic, amb la seva instal·lació de les bosses de gel. Propostes ben pensades, suggerents, madures i que auguren un camí fèrtil.  

Continua a Crònica Dibuix Urbà

EXPOSICIÓ INDIVIDUAL

José Luís Pascual, més sofisticat


Aleix Art
Vista general de l’exposició. 
Camallera/ Centelles. Aquesta temporada llegireu més d’un post dedicat a José Luís Pascual. Ho vam fer a l’agost, al mig d’un Treball d’estiu dedicat a l’Empordà.  Ho farem avui, per l’exposició a l’espai de Km7, a Camallera. I ho farem d’aquí un mes, per la segona exposició a Vilajuiga, a les caves Espelt, on hi haurà les obres del tema de les fronteres. Avui toca la primera exposició que anunciàvem, que dura fins el diumenge últim de setembre. Cada any  l’artista prepara obra i la presenta anualment al seu propi show-room i espai vital de Km7. Pascual treballa molt. Aquest any ha treballat molt. I malgrat les crisis. L’exposició de Camallera aplega obra realitzada per l’artista al voltant d’unes circumstàncies excepcionals que el van tenir a l’hospital uns mesos. Una operació que a primera vista havia de ser simple, es va anar complicant. Es veu que els amics li portaven flors i rams per animar-lo. Tanta vida i color el van animar a plasmar allò que li feia companyia, sobre el paper. L’artista ens recalca que les peces d’aquest tema són el primer treball que ha fet en se vida, que parteix d’un model. Fins ara, tot era bàsicament inventiva.
Exemples de la sèrie de dibuixos de rams i flors.
Però no són simples dibuixos el que trobem. Si no que Pascual trasllada la idea dels retalls de ferro en el paper i construeix una espècia de dibuix floral amb marcs de finestres enganxats i el ram retallat i enganxat sobre fons. Retalls, forma i color es combinen amb un intens i pacient treball de trames, fet amb tinta o similar, que ajuden a contextualitzar el ram, ja sigui sobre una taula de fusta, un tepete, etc. Es tracta d’un treball deliciós, meticulós i que ens comunica sentiments vitalistes i sobretot el seu propi gust pel seu ofici.
Els dibuixos-collage florals formen una primera part de l’exposició. Flors i fulles tenen un grau important de detall, que Pascual treballa per exemple amb ceres, de tal manera que podem distingir espècies. El realisme en el conjunt de l’obra de Pascual ha conegut diferents graus de deconstrucció. En aquests rams del 2014, guanya el interès per descriure a través de traços energètics i valents.

Ocells i dones

Peces dedicades als ocells, caracteritzats pels
colors vius i formes que recorden trets avantguardistes
Més enllà d’aquestes peces l’exposició acull altres sèries similars. Pintures i papers pintats, vinculats amb la idea de dividir i organitzar l’espai pictòric amb funció de retalls o línies. Ho retrobem amb un grup de cares femenines i també en un conjunt en que els protagonistes són els ocells. Aquí la línia i el joc de contrastos entre formes i colors, entre fons i subjecte són les eines principals. Una de les peces és magnífica: es tracta d’una pintura  amb un estol d’ocells que vola  entorn de la Lluna. Fabulós!

Vam redescobrir l’obra de Pascual –per aquest blog-, l’any passat en motiu de les escultures retallades. Hem tornat al mateix lloc, un any després i hem vist un treball totalment nou, fruit d’un artista capaç de reinventar-se i cercar altres camins. Crec que en José Luis Pascual tendeix a sofisticar-se, a fer-se més complex. I no ho hem vist tot: a l’octubre veurem les obres fetes, aquest mateix curs, sota el tema de les fronteres. Una ocasió per revisar un tema que ell mateix ens deia que ja havia tractat. Però que segur hi haurà tret suc desconegut. Poc a poc anem redescobrint un artista amb moltes etapes, que ja és un gat vell, però sempre amb molta força i constant renovació. 

POBLE ACTIU

Afers exteriors

Aleix Art

A part de la gent que ha participat de les recents trobades
 a Sant Antoni i pels Dolors, cal observar l’esforç dels
organitzadors per embellir l’altar i entorn amb gràcia, 
aconseguint crear uns espais acollidors.
Centelles. Aquesta setmana, casi no publico res. M’havia quedat sense notícies. Esperava unes fotos d’una amiga per explicar el seu pas pels escenaris polonesos i també havia calculat malament l’extensió que tindria una entrevista a un home savi del nostre poble. Aquesta entrevista sortirà, amb tota l’atenció que es mereix, un cop estigui corregida i certificada per l’entrevistat, segurament a la secció Tint Social del blog Aleix Art. Fets al poble, teniem un acte de la “comunitat”: la Missa a Sant Antoni el dia de la Diada. Ahir se’n va afegir un altre: missa a la Capella del Santíssim on hi ha la  imatge dels Dolors. Però més que notícies, això són fets. La notícia està en que en els dos actes hi havia gent. Més ahir als Dolors, que a Sant Antoni. Ambdós continuen gràcies a la voluntarietat  i l’esforç de les persones que ho organitzen i que ho munten. La “Capella dels Dolors” estava ahir rivetejada de flors i l’altar i els mobles del presbiteri presentaven texits nous brodats. Una de les imatges cristianes que es va fer servir en la litúrgia d’ahir era la de la Mare de Déu al costat de la Creu. Hi ha tot un llegat musical que descriu aquest moment, aplegat en les composicions anomenades “Stabat Mater”. La que a mi més m’agrada és la de Boccherini.
Cartell de l’espectacle de teatre dansa on participava 
La notícia d’aquesta setmana per mi, era a Polònia. Sí, de Centelles, van sortir 8 autocars cap a la V de la Diada. Però també teníem  a la Laura Marsal ballant a algun escenari polonés. Amb  el cartell no en tenim prou per saber el nom del poble o ciutat. No li vaig demanar. Sí que queda clar que ella hi surt i que forma part d’una proposta coreogràfica d’Alberta Ciastka i que aquesta obra es diu “¿Why” Dlaczego nie”. Segons el traductor de Google això vol dir: Perquè? Per què no. Potser quan enxampem a la Laura per aquí li podrem demanar més coses. De moment, un intercanvi de missatges al Facebook ha permés saber que la nostra ballarina ha “estat treballant aquí Polonia en una peça de dansa teatre durant 3 setmanes i dema (dissabte, 13 de setembre) és l’estrena”, explica. “Un company que havia estudiat amb mi la carrera va rebre una subvenció per fer el seu projecte i em va contractar com a ballarina, i aquí estem”, afegeix i conclou que “a partir ara, ell intentarà  vendre la peça a festivals de dansa i altres a nivell europeu , a veure que en surt de tot plegat”. Sort. Volem fotos.
Cartell de les activitats de suport al Sàhara.
A partir d’ara, les Cròniques de Centelles miraré que surtin el dimecres, enlloc del dilluns. Així anirà millor per resumir la setmana passada i presentar les coses que es faran al següent. En canvi, al blog Aleix Art, els articles principals sortiran el diumenge o dilluns, així podré resumir en fresc l’exposició vista, que normalment toca en cap de setmana.

Dèiem que els caps de setmana passen coses. A Centelles es preparen una primera part d’actes relacionats amb la recollida simbòlica de flors per dipositar al mur de mines del Sàhara. Aquest cap de setmana hi ha un grup d’actes. Un còctel de propostes: presentació programes de suport i estades al Sàhara. Ball country. L’altre cap de setmana  hi trobem, encabit, el dinar senegalès de l’Alfa (el dia 27). Us adjunto informació. Diumenge, a la tarda també hi ha una espècia de gimcana amb bicis, organitzada pel grup Baobab.  Es tracta d’un acte dintre de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Pedalada pel poble i jocs per la canalla,a la Plaça.  Hi col·labora la Penya ciclista de Centelles.

MIAU 2014

Segon sketchcrawl a Caldes de Montbuí

Centelles. Amb el lleó de la famosa font d’aigua calenta de Caldes utilitzat emulant el lleó de la Metro Golden Mayer, s’ha penjat fa ben poc la programació per la propera edició de la Mostra Internacional d’Art Urbà. Això serà el proper dissabte, 20 de setembre, durant tot el dia. Aquesta informació calenta, ens permet acabar de preparar i sobretot animar als dibuixants urbans a anar a Caldes de Montbui, per participar a una nova trobada de dibuix urbà. O com n’hi diuen sketchcrawl. L’any passat ja es va fer. Van venir una quinzena de dibuixants, entre veterans de les grans trobades de Barcelona i Vic i d’altres que ho provaven per primera vegada. En aquella trobada es van resseguir els carrers i llocs més emblemàtics de la vila termal, incloent el menjador de l’antic balneari de Can Rius, la Font del Lleó, la portada de l’església parroquial i diversos safareigs. Dinar i tornar-hi.
Enguany l’organització del MIAU ens va fer una recomanació: que aquest any ens centrem a posar en el paper les activitats programades per la mostra. L’any passat ho vam dibuixar de passada i sobretot a la tarda. Enguany ens hi cabussarem. Igual com al final de la trobada, els qui es vulguin, es podran cabussar al safareig d’aigua calenteta de la Portalera.
El programa del MIAU sol oferir propostes innovadores i engrescadores. D’entrada no us donarà molta idea el títol, però podeu confiar que hi haurà de sobre motius inspiradors per fer anar les eines de dibuix.
El matí començarem dibuixant preparatius. Al safareig de la Portalera i a Can Rius els artistes estaran muntant les instal·lacions i propostes que es presentaran més cara a la tarda i vespre. Serà uns moments per dibuixos dels espais i conèixer l’entorn i els protagonistes. Al migdia és quan començarà més la xixa d’activitats. Allà a les 11, segurament ja podrem fer una bona visita al safareig de la Canaleta, per  veure la instal·lació “Fer un safareig de draps bruts”, a càrrec de l’artista Aina Desumvila. A les 12, ens podrem presentar a la plaça de l’església per dibuixar les coreografies que  Elena Montes i Anna Macau proposaran a la gent del carrer.
L’activitat gràfica es reprendrà oficialment a les cinc de la tarda, després d’un bon dinar de menú, quan les instal·lacions i propostes ja s’han  de presentar com es mereixen: a les 5, al Passeig de la Riera, per veure la proposta del grup Enpúblic amb l’activitat de participació i investigació #unpassatmilfuturs. Entre les 5 i les 7 tindrem temps de dibuixar aquesta activitat i la que es farà al Parc de Can Rius, de nom el Globus Vermell.
 A les 7, tots al Safareig de la Portalera:  l’equip de Pou Arch posarà en safata una proposta culinària termal. En el mateix  lloc podrem conèixer una altra instal·lació de Despacio, anomenada Ensabona’t. I a les 8, un concert per a rentadors, molins i sèquies, a  càrrec d’Edu Comellas. Aquestes tres activitats al safareig de la Portalera, on al final s’acaba amb el bany de tothom dintre el safareig.

Qui vulgui venir a dibuixar al MIAU d’enguany és lliure de fer-ho. Si bé li agrairia que anunciés la seva participació enviant un email a la bústia del blog ctlls@yahoo.com. Més per res, per saber que vindrà algú i reenviar la informació amb el plànol del recorregut, per si algu s’encanta, es perd o s’afageix més tard.