L’ENTREVISTA:

Joan Soler, Degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic

Quan la relació personal funciona, hi ha educació

Aleix Art
Joan Soler, entrevistat a la “redacció” del blog
Centelles. Abans de les vacances d’estiu ja sabíem que el centellenc Joan Soler havia estat elegit degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Això sembla un títol de pes. Per això volíem saber més sobre el que significa això i que pensa una persona que s’ha dedicat a la formació i conceptualització dels estudis dels futurs mestres. Ara que comencem el curs, és un bon moment per trobar-nos i escoltar al professor.
Aleix. – Fa molts anys que et dediques a l’educació?
Joan Soler.- Aquest any en fa vint que estic a la universitat. Però abans ja havia fet de professor de primària. Entre el 1980 i el 1994 vaig ser mestre a Castellterçol, Alella i Santa Eugènia de Berga. A partir del 92 ho vaig començar a compaginar amb classes a la Facultat de Pedagogia de la UB. Finalment, el 94 vaig entrar a la Universitat de Vic, que aleshores (i fins el 97), encara se’n deien Estudis Universitaris de Vic. He estat i continuo sent professor. Però també he estat director del departament de Pedagogia, Coordinador de la Carrera de Mestres, Adjunt del vicerectorat d’afers acadèmics. Des del 2010 fins enguany, he estat al Patronat de la UVic, Fundació Universitària Balmes, representant al professorat.
Grup Baobab / Aleix Art
Com que en l’entrevista parlem
 del dibuix en l’ensenyament,
il·lustrem aquest text amb els dibuixos
 d’alguns dels punts de llibre 
que es van fer diumenge passat, entre
els jocs que hi havia a la plaça, organitzats pel Grup 
Baobab (veure article següent)
A.- Què representa poder fer, ser degà de la facultat?
J.S.- Dirigir i coordinar tot el treball conjunt que es fa a la Facultat: professorat, personal d’administració i serveis, activitat acadèmica, etc. Actualment la nostra facultat és la més important en alumnes de la universitat. El conjunt de carreres que s’hi imparteixen agrupen a 1600 estudiants de grau i 180 professors. Ens cuidem d’organitzar les matèries de les carreres i del funcionament dels cursos, gestionar el dia a dia amb els professors i també la resta de la universitat, amb reunions amb el rectorat. També representar la Facultat en les relacions amb institucions externes i altres universitats. El deganat és un mandat de 4 anys, al qual hi he accedit per elecció. Dura 4 anys i es pot prorrogar. Faig això i continuo fent algunes classes, que és el que m’agrada més.
A.- Com ha de ser el professor ideal?
J.S.- Un bon mestre ha d’estar ben format intel·lectualment. Ha de tenir capacitat per ensenyar. Ha de ser una persona amb compromís cívic i social. Hauria de ser model de persona. Ara, ha de ser capaç de treballar en xarxa: és  a dir relacionar-se amb altres professionals que l’ajudin en el seu treball a la classe i amb els alumnes. Ha de ser un professor que entengui cada alumne com un subjecte psicològic i social. Ha de ser capaç de conèixer un per un tots els alumnes de la seva classe.  L’educació funciona quan funciona la relació personal.
G.B. / A.A.
Hi ha nens amb molta inventiva
A.- Creus que els professors estan prou ben valorats, socialment?
J.S.- Crec que no. La societat no  és prou conscient de que els mestres tenen a les seves mans els ciutadans del futur. Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública del govern de la República, deia: “Els mestres són els primers ciutadans de la república”.  El respecte al professor, és quelcom que s’ha de guanyar. No és qüestió de disciplina o autoritarisme.  És qüestió d’actitud. Per això a la universitat formem als futurs mestres, intel·lectualment i personalment. I enviem els alumnes a fer pràctiques a escoles, perquè puguin desenvolupar la seva vocació. Tenim bones impressions de les escoles de pràctiques, que ens parlen de gent amb ganes i interès de treballar. La UVic és una de les universitat catalanes que treballa amb el Programa de millora de Mestres de la Generalitat i és l’única que imparteix la meitat de les matèries en anglès.
A.- En les darreres modificacions dels plans d’estudis es redueix el pes de matèries com el dibuix. Com ho veus?
J.S.- Lamento que el dibuix i la creativitat siguin poc valorats en els ensenyaments primaris, perquè són un àmbit important per construir l’individu i explorar les emocions. Es treuen  matèries i alhora és dóna a les escoles temes que potser depenen d’altres actors de la societat, com pot ser l’educació viària o les drogues. Crec  que tot això voldria una reflexió i que es destinés a l’escola temps per ensenyar degudament el que toca.
G.B./A.A.
La idea és exposar tots els punts de llibre a la
Missa Jove del mes d’octubre. això serà el
segon dissabte del mes, al vespre
A.- Quins records tens tu de quan anaves a l’escola?

J.S.- El 1958, amb 3 anys, vaig entrar a l’Escola Sagrats Cors de Centelles. Amb 6 o 7 anys, vaig passar a l’Escola Parroquial amb Josep Fornols i Salvador Campàs com a professors. Als 10 anys, vaig fer l’examen anomenat d’ingrés per al Batxillerat. Recordo haver anat a fer l’examen al Institut Ausiàs Marc de Barcelona. Després vaig estudiar al col·legi Sant Miquel, a Vic. D’aquesta etapa sobretot recordo, que a l’Escola Parroquial hi havia nois de diferents edats en la mateixa aula (des de ben petits fins a catorze anys), barrejats i que jugàvem a fora. No va ser estudiant quan se’m va desvetllar l’interès per l’educació, sinó més aviat participant en el Cau i el moviment Júnior. Ara tot ha canviat molt: hi ha millors estudis, mestres més preparats, més mitjans. Camí per recórrer:  la tecnologia encara pot guanyar més pes, sense substituir al mestre.  

ENTREM A LA TARDOR

Ajuda i acció

Aleix Art
Alguns dels participants a la pedalada, 
abans de començar,
concentrats a la Plaça Major
Centelles. Venim d’un cap de setmana que es va cloure amb l’acte per conscienciar-nos per la sostenibilitat en el transport  i anem cap a un altre cap de setmana en que hi destaca el gran festival que l’Alfa està preparant per ajudar al poble senegalès. La seva acció concreta és aconseguir fons per comprar i enviar una ambulància de segona mà. L’any passat vam fer ja aquell dinar que un grup de dones ens va preparar. Enguany la cosa puja graó i inclou mercat africà, dinar, concerts i festival. La cosa comença a les 11 del matí i es pot allargà ben bé dotze hores. Passa que a dos quarts de 9 del vespre tenim a la Zenda que presentarà a Roda de Ter un espectacle de dansa inspirat en el conte oriental de les Mil i una nits. Serà al Teatre Eliseu, amb entrada gratuïta, i al costat de l’actriu Sílvia Llorente, en el paper de Xarhasad. Per tant o en dividim o repartim les coses. A part, cal també anar pensant amb el futur, com amb els pessebres de Nadal. El 31 de gener ja tenim el Cau de Bruixes.
Grup Baobab/ Aleix Art
Membres del grup Baobab, fent jugar a dues petites
Però tornem endarrera: dèiem que el diumenge es va fer l’acte central de Centelles en el si de la setmana dedicada a reflexionar sobre la mobilitat en transport. Poca cosa podem fer mentre es continui confiant amb el petroli. Però al poble es va fer una pedalada popular. Centenars de persones, sobretots nens i alguns adults es van animar a seguir els organitzadors en la volta amb bicicleta.
Mentres els que podien, anaven pedalant, a la Plaça Major s’hi van quedar altres nens i nenes més petits, que acompanyats dels seus pares, es podien entretenir amb els jocs que el grup Baobab els hi havia preparat. Hi havia cinc o sis jocs diferents, de puntaria, endevinar, construir, dibuixar. L’activitat havia estat plantejada per la Pilar Acín –qui també anava darrera de fer una gimcana amb bicicletes-, però les activitats i l’organització en si de la vetllada va anar a càrrec dels jovesc membres del grup post-cataquètic, que amb aquesta activitat es van estrenar amb la cosa de fer activitats més socials. La resposta de la nombrosa canalla que va participar reflecteix la bona acollida.
Grup Baobab/ Aleix Art
Un dels entreteniments era dibuixar un punt de llibre
amb el lema “mou-te!”
Des del punt de vista de la comunitat parroquial, potser seria bo que d’alguna manera les accions del grup Baobab reflectissin de forma valenta i clara la seva inspiració cristiana, ja sigui per compartir la nostra visió com per convidar a participar, per exemple d’altres activitats que defineixen el grup. Si fóssim un grup ecologista, bé que ensenyaríem les nostres cartes.
El diumenge, a les 6 de la tarda, a la Capella de Jesús es presenta un altre llibre del filòsof centellenc  Joaquim Sala Pujolràs, “La vida entre pantalles”.





   

FINESTRES DEL TRABUC

La tenacitat

Exposició: Visions de la Festa Major. 
Dibuixos de Pere Relats acompanyats de dues fotos de Ricard Camprodon

Fins el 18 d’octubre a les Finestres del Trabuc. Carrer Socors, 1.

Aleix Art
Dibuix de Pere Relats del concert de Miquel del Roig
Centelles. Ens consta que el Pere Relats ja pintava  quan en Sarrate començava a aixecar la seva carrera. Que per motius professionals i també familiars, les trajectòries es van separar i el Pere ha recuperat velles aficions, un cop ha anat deixant els despatxos en segons termes i finalment s’ha jubilat. Els nens també s’han fet grans i tot i que tenen la companyia dels nets, ja és una altra cosa. La situació de tants  “àvis”. El Pere ha  reprès el seu gust per pintar. I des de  fa uns  temps surt al carrer a dibuixar. Els centellencs hem sigut els primers testimonis de la seva activitat a plein air, pels carrers i activitats de la vila. A on  no heu vist al nostre dibuixant urbà  equipat amb algun gran bloc i les eines de dibuix? Tintes,  aquarel·les, llapis. En Pere ha anat provant diferents recursos d’una manera bastant autodidacte. I dibuix darrera dibuix, ha anat perfeccionant una art que  vol de molta gimnàstica de la mà, el coco i tenacitat per arribar a satisfer les espectatives de l’autor.  Omplir el blanc de negre provoca por a molts. És fàcil començar i trobar-se en problemes. I acabar per esquinçar el paper. Però el Pere és d’una manera que fa i acaba. Per això el seus dibuixos tenen el valor de ser impressions sinceres i en brut. Ell perfecciona dibuix darrera dibuix. És així com els espais, paper darrera paper, han guanyat arquitectura i identitat. Igual com les persones, que durant molt de temps, sortien tan  sols petites i esquemàtiques, l’han anat portant a fer dibuixos més fisonòmics i retrats. Els dibuixos del Pere Relats no són mers exercicis repetitius sino, que cada un té el plus de voler superar l’anterior.
La Trobada de Gegants
L’exposició que acullen les Finestres d’El Trabuc és doble: a la banda del carrer hi podreu  veure una selecció dels dibuixos que el Pere ha fet expressament i per encàrrec nostre, sobre la Festa Major d’Estiu que va acabar fa vint dies. L’artista va anar resseguint la majoria d’actes i us serà  fàcil reconèixer de què es tracta. Dibuix fets d’uns sola tirada, amb atenció al tema principal i també als detalls que Pere copsa i trasllada immediatament al paper. Aquí rau la diferència respecte la fotografia: el dibuix sempre és subjectiu perquè pot ometre detalls a favor d’altres. Per la part de dintre de l’exposició hi podreu veure una altra selecció de dibuixos del mateix quadern que ens ha deixat el Pere i que ens aproximen a altres dibuixos anteriors i força especials,com: el viatge a Fornells, origen d’una tela pictòrica que el Pere va presentar a la Mostra  del 2013. I també  paisatges centellencs, com el de la Plaça Major amb l’esglèsia. Dibuixos de persones ballant a l’escenari del Casal. Testimoni compartit per l’interés per la figura i la descripció d’accions. En definitiva envers i revers de l’exposició ens aproximen a l’obra d’un centellenc que es redescobreix com a  artista i ens permet apreciar la seva visió i tenacitat.     

Relats en acció
Els dibuixos ocuparan les dues finestres grans. A la petita hi podreu veure dues fotografies a color, també dedicades a la Festa Major, però dels anys noranta i degudes a Ricard Camprodon. Veí de Centelles des de fa molts anys, aquestes dues còpies ampliades seran la punta del iceberg d’un altre personatge que té un bon arxiu fet de material propi i amb amor per les possibilitats de la fotografia. Des d’aquest aparador i des d’altres canals intentarem anar descobrint aquest tresor biogràfic i artístic.  

2n SKETCHCRAWL DEL MIAU

Tots repetidors 
al sketchcrawl del Miau


Aina Desumvila/ Aleix Art

Els sis dibuixants urbans amb l’artista Aina Desumvila, 
la segona per l’esquerra, al safareig de la Canaleta.

Caldes de Montbui/ Centelles. Ahir es va celebrar una nova edició de la Mostra Internacional d’Art Urbà a Caldes. Els safareigs de la vila van ser l’escenari principal de les intervencions. Però també el parc de Can Rius i el Passeig de la Riera. Un bon testimoni de les propostes el van intentar donar els participants a la segona trobada de dibuixants urbans. La idea era centrar-nos en descriure les activitats del MIAU. Vam ser sis dibuixants.  La meitat que el 2013, però tots repetidors procedents de Barcelona, Vic i Centelles. Com en una pel·lícula de por, vam començar molt bé tots sis, però  a partir de la tarda en van anar desapareixent, fins que al final només va quedar l’apuntador.

Començava a les 10, però per motius tècnics de retard en el bus de Barcelona, vam començar pràcticament a les 11. I per això ens vam saltar un pas, del punt primer vam passar al segon, per poder disfrutar degudament al safareig de la Canaleta. Durant una hora vam estar dibuixant l’espai modernista i la instal·lació de l’Aina Desumvila, “Fer un safareig de draps bruts”. Aquesta llicenciada en Belles Arts havia disposat un mar de roba donada per veïns de Caldes, sobre una plataforma de pòrex, que s’anava alçant, a mesura que el safareig s’omplia d’aigua. Els sis dibuixants vam estar prenent nota del tema. Podíem  dibuixar tant la roba escampada, com fer referència de la quantiosa gent que va acostar-se. Tot el dia vam trobar molta  gent que venia a Caldes  per conèixer les propostes del MIAU.  No se si m’equivoco molt si observo que és l’any que ha vingut més gent de fora. Tornant al treball  de l’Aina Desumvila, sols voldria subratllar la seva originalitat. Ja l’any passat va deixar anar bones sensacions al públic, amb la seva instal·lació de les bosses de gel. Propostes ben pensades, suggerents, madures i que auguren un camí fèrtil.  

Continua a Crònica Dibuix Urbà