ENTREM A LA TARDOR

Ajuda i acció

Aleix Art
Alguns dels participants a la pedalada, 
abans de començar,
concentrats a la Plaça Major
Centelles. Venim d’un cap de setmana que es va cloure amb l’acte per conscienciar-nos per la sostenibilitat en el transport  i anem cap a un altre cap de setmana en que hi destaca el gran festival que l’Alfa està preparant per ajudar al poble senegalès. La seva acció concreta és aconseguir fons per comprar i enviar una ambulància de segona mà. L’any passat vam fer ja aquell dinar que un grup de dones ens va preparar. Enguany la cosa puja graó i inclou mercat africà, dinar, concerts i festival. La cosa comença a les 11 del matí i es pot allargà ben bé dotze hores. Passa que a dos quarts de 9 del vespre tenim a la Zenda que presentarà a Roda de Ter un espectacle de dansa inspirat en el conte oriental de les Mil i una nits. Serà al Teatre Eliseu, amb entrada gratuïta, i al costat de l’actriu Sílvia Llorente, en el paper de Xarhasad. Per tant o en dividim o repartim les coses. A part, cal també anar pensant amb el futur, com amb els pessebres de Nadal. El 31 de gener ja tenim el Cau de Bruixes.
Grup Baobab/ Aleix Art
Membres del grup Baobab, fent jugar a dues petites
Però tornem endarrera: dèiem que el diumenge es va fer l’acte central de Centelles en el si de la setmana dedicada a reflexionar sobre la mobilitat en transport. Poca cosa podem fer mentre es continui confiant amb el petroli. Però al poble es va fer una pedalada popular. Centenars de persones, sobretots nens i alguns adults es van animar a seguir els organitzadors en la volta amb bicicleta.
Mentres els que podien, anaven pedalant, a la Plaça Major s’hi van quedar altres nens i nenes més petits, que acompanyats dels seus pares, es podien entretenir amb els jocs que el grup Baobab els hi havia preparat. Hi havia cinc o sis jocs diferents, de puntaria, endevinar, construir, dibuixar. L’activitat havia estat plantejada per la Pilar Acín –qui també anava darrera de fer una gimcana amb bicicletes-, però les activitats i l’organització en si de la vetllada va anar a càrrec dels jovesc membres del grup post-cataquètic, que amb aquesta activitat es van estrenar amb la cosa de fer activitats més socials. La resposta de la nombrosa canalla que va participar reflecteix la bona acollida.
Grup Baobab/ Aleix Art
Un dels entreteniments era dibuixar un punt de llibre
amb el lema “mou-te!”
Des del punt de vista de la comunitat parroquial, potser seria bo que d’alguna manera les accions del grup Baobab reflectissin de forma valenta i clara la seva inspiració cristiana, ja sigui per compartir la nostra visió com per convidar a participar, per exemple d’altres activitats que defineixen el grup. Si fóssim un grup ecologista, bé que ensenyaríem les nostres cartes.
El diumenge, a les 6 de la tarda, a la Capella de Jesús es presenta un altre llibre del filòsof centellenc  Joaquim Sala Pujolràs, “La vida entre pantalles”.





   

FINESTRES DEL TRABUC

La tenacitat

Exposició: Visions de la Festa Major. 
Dibuixos de Pere Relats acompanyats de dues fotos de Ricard Camprodon

Fins el 18 d’octubre a les Finestres del Trabuc. Carrer Socors, 1.

Aleix Art
Dibuix de Pere Relats del concert de Miquel del Roig
Centelles. Ens consta que el Pere Relats ja pintava  quan en Sarrate començava a aixecar la seva carrera. Que per motius professionals i també familiars, les trajectòries es van separar i el Pere ha recuperat velles aficions, un cop ha anat deixant els despatxos en segons termes i finalment s’ha jubilat. Els nens també s’han fet grans i tot i que tenen la companyia dels nets, ja és una altra cosa. La situació de tants  “àvis”. El Pere ha  reprès el seu gust per pintar. I des de  fa uns  temps surt al carrer a dibuixar. Els centellencs hem sigut els primers testimonis de la seva activitat a plein air, pels carrers i activitats de la vila. A on  no heu vist al nostre dibuixant urbà  equipat amb algun gran bloc i les eines de dibuix? Tintes,  aquarel·les, llapis. En Pere ha anat provant diferents recursos d’una manera bastant autodidacte. I dibuix darrera dibuix, ha anat perfeccionant una art que  vol de molta gimnàstica de la mà, el coco i tenacitat per arribar a satisfer les espectatives de l’autor.  Omplir el blanc de negre provoca por a molts. És fàcil començar i trobar-se en problemes. I acabar per esquinçar el paper. Però el Pere és d’una manera que fa i acaba. Per això el seus dibuixos tenen el valor de ser impressions sinceres i en brut. Ell perfecciona dibuix darrera dibuix. És així com els espais, paper darrera paper, han guanyat arquitectura i identitat. Igual com les persones, que durant molt de temps, sortien tan  sols petites i esquemàtiques, l’han anat portant a fer dibuixos més fisonòmics i retrats. Els dibuixos del Pere Relats no són mers exercicis repetitius sino, que cada un té el plus de voler superar l’anterior.
La Trobada de Gegants
L’exposició que acullen les Finestres d’El Trabuc és doble: a la banda del carrer hi podreu  veure una selecció dels dibuixos que el Pere ha fet expressament i per encàrrec nostre, sobre la Festa Major d’Estiu que va acabar fa vint dies. L’artista va anar resseguint la majoria d’actes i us serà  fàcil reconèixer de què es tracta. Dibuix fets d’uns sola tirada, amb atenció al tema principal i també als detalls que Pere copsa i trasllada immediatament al paper. Aquí rau la diferència respecte la fotografia: el dibuix sempre és subjectiu perquè pot ometre detalls a favor d’altres. Per la part de dintre de l’exposició hi podreu veure una altra selecció de dibuixos del mateix quadern que ens ha deixat el Pere i que ens aproximen a altres dibuixos anteriors i força especials,com: el viatge a Fornells, origen d’una tela pictòrica que el Pere va presentar a la Mostra  del 2013. I també  paisatges centellencs, com el de la Plaça Major amb l’esglèsia. Dibuixos de persones ballant a l’escenari del Casal. Testimoni compartit per l’interés per la figura i la descripció d’accions. En definitiva envers i revers de l’exposició ens aproximen a l’obra d’un centellenc que es redescobreix com a  artista i ens permet apreciar la seva visió i tenacitat.     

Relats en acció
Els dibuixos ocuparan les dues finestres grans. A la petita hi podreu veure dues fotografies a color, també dedicades a la Festa Major, però dels anys noranta i degudes a Ricard Camprodon. Veí de Centelles des de fa molts anys, aquestes dues còpies ampliades seran la punta del iceberg d’un altre personatge que té un bon arxiu fet de material propi i amb amor per les possibilitats de la fotografia. Des d’aquest aparador i des d’altres canals intentarem anar descobrint aquest tresor biogràfic i artístic.  

2n SKETCHCRAWL DEL MIAU

Tots repetidors 
al sketchcrawl del Miau


Aina Desumvila/ Aleix Art

Els sis dibuixants urbans amb l’artista Aina Desumvila, 
la segona per l’esquerra, al safareig de la Canaleta.

Caldes de Montbui/ Centelles. Ahir es va celebrar una nova edició de la Mostra Internacional d’Art Urbà a Caldes. Els safareigs de la vila van ser l’escenari principal de les intervencions. Però també el parc de Can Rius i el Passeig de la Riera. Un bon testimoni de les propostes el van intentar donar els participants a la segona trobada de dibuixants urbans. La idea era centrar-nos en descriure les activitats del MIAU. Vam ser sis dibuixants.  La meitat que el 2013, però tots repetidors procedents de Barcelona, Vic i Centelles. Com en una pel·lícula de por, vam començar molt bé tots sis, però  a partir de la tarda en van anar desapareixent, fins que al final només va quedar l’apuntador.

Començava a les 10, però per motius tècnics de retard en el bus de Barcelona, vam començar pràcticament a les 11. I per això ens vam saltar un pas, del punt primer vam passar al segon, per poder disfrutar degudament al safareig de la Canaleta. Durant una hora vam estar dibuixant l’espai modernista i la instal·lació de l’Aina Desumvila, “Fer un safareig de draps bruts”. Aquesta llicenciada en Belles Arts havia disposat un mar de roba donada per veïns de Caldes, sobre una plataforma de pòrex, que s’anava alçant, a mesura que el safareig s’omplia d’aigua. Els sis dibuixants vam estar prenent nota del tema. Podíem  dibuixar tant la roba escampada, com fer referència de la quantiosa gent que va acostar-se. Tot el dia vam trobar molta  gent que venia a Caldes  per conèixer les propostes del MIAU.  No se si m’equivoco molt si observo que és l’any que ha vingut més gent de fora. Tornant al treball  de l’Aina Desumvila, sols voldria subratllar la seva originalitat. Ja l’any passat va deixar anar bones sensacions al públic, amb la seva instal·lació de les bosses de gel. Propostes ben pensades, suggerents, madures i que auguren un camí fèrtil.  

Continua a Crònica Dibuix Urbà

EXPOSICIÓ INDIVIDUAL

José Luís Pascual, més sofisticat


Aleix Art
Vista general de l’exposició. 
Camallera/ Centelles. Aquesta temporada llegireu més d’un post dedicat a José Luís Pascual. Ho vam fer a l’agost, al mig d’un Treball d’estiu dedicat a l’Empordà.  Ho farem avui, per l’exposició a l’espai de Km7, a Camallera. I ho farem d’aquí un mes, per la segona exposició a Vilajuiga, a les caves Espelt, on hi haurà les obres del tema de les fronteres. Avui toca la primera exposició que anunciàvem, que dura fins el diumenge últim de setembre. Cada any  l’artista prepara obra i la presenta anualment al seu propi show-room i espai vital de Km7. Pascual treballa molt. Aquest any ha treballat molt. I malgrat les crisis. L’exposició de Camallera aplega obra realitzada per l’artista al voltant d’unes circumstàncies excepcionals que el van tenir a l’hospital uns mesos. Una operació que a primera vista havia de ser simple, es va anar complicant. Es veu que els amics li portaven flors i rams per animar-lo. Tanta vida i color el van animar a plasmar allò que li feia companyia, sobre el paper. L’artista ens recalca que les peces d’aquest tema són el primer treball que ha fet en se vida, que parteix d’un model. Fins ara, tot era bàsicament inventiva.
Exemples de la sèrie de dibuixos de rams i flors.
Però no són simples dibuixos el que trobem. Si no que Pascual trasllada la idea dels retalls de ferro en el paper i construeix una espècia de dibuix floral amb marcs de finestres enganxats i el ram retallat i enganxat sobre fons. Retalls, forma i color es combinen amb un intens i pacient treball de trames, fet amb tinta o similar, que ajuden a contextualitzar el ram, ja sigui sobre una taula de fusta, un tepete, etc. Es tracta d’un treball deliciós, meticulós i que ens comunica sentiments vitalistes i sobretot el seu propi gust pel seu ofici.
Els dibuixos-collage florals formen una primera part de l’exposició. Flors i fulles tenen un grau important de detall, que Pascual treballa per exemple amb ceres, de tal manera que podem distingir espècies. El realisme en el conjunt de l’obra de Pascual ha conegut diferents graus de deconstrucció. En aquests rams del 2014, guanya el interès per descriure a través de traços energètics i valents.

Ocells i dones

Peces dedicades als ocells, caracteritzats pels
colors vius i formes que recorden trets avantguardistes
Més enllà d’aquestes peces l’exposició acull altres sèries similars. Pintures i papers pintats, vinculats amb la idea de dividir i organitzar l’espai pictòric amb funció de retalls o línies. Ho retrobem amb un grup de cares femenines i també en un conjunt en que els protagonistes són els ocells. Aquí la línia i el joc de contrastos entre formes i colors, entre fons i subjecte són les eines principals. Una de les peces és magnífica: es tracta d’una pintura  amb un estol d’ocells que vola  entorn de la Lluna. Fabulós!

Vam redescobrir l’obra de Pascual –per aquest blog-, l’any passat en motiu de les escultures retallades. Hem tornat al mateix lloc, un any després i hem vist un treball totalment nou, fruit d’un artista capaç de reinventar-se i cercar altres camins. Crec que en José Luis Pascual tendeix a sofisticar-se, a fer-se més complex. I no ho hem vist tot: a l’octubre veurem les obres fetes, aquest mateix curs, sota el tema de les fronteres. Una ocasió per revisar un tema que ell mateix ens deia que ja havia tractat. Però que segur hi haurà tret suc desconegut. Poc a poc anem redescobrint un artista amb moltes etapes, que ja és un gat vell, però sempre amb molta força i constant renovació.