SUMMER TIME

L’Ajuntament es preocupa pel destí de l’Espai Subirachs


Aleix Art
Dijous passat, dia 14, al  matí, amb un grup d’amics
vam anar a  veure la Cabanya de’n Rabionet i un bosc
que aquest familiar d’una de les companyes, juntament
amb uns seus col3legues es cuiden de mantenir 
i identificar-ne les diferents espècies vegetals. Tot
això és a prop de Serratosa. La cabanya
en si vol ser un refugi obert a caçadors i excursionistes.
Fa cinquanta anys que la van fer.
Centelles. La Col·lectiva s’ha acabat. Avui mateix hem despenjat l’exposició i els quadres están guardats a la reserva, a l’espera del seu retorn defintiu. Però hi haurà una petita excursioneta per a les obres petites: com ja he deixat anar en alguna altra part, aquest proper diumenge, es fa una fira d’art a El Figaró. I hi aniré. Ens deixen una carpa de 3×3 m, amb una taula. Hi exposaré les obres de tema comú –les de 25x25cm-, així com l’aram de’n Pugidomènech, un plafó de joieria de la Sílvia Valenciano i un quadre petit de’n  Ñay.La mini-mostra es podrá veure durant quatre  hores. Repartiré algun catàleg dels que han sobrat. També llibrets dels Estudis Oberts. Portaré –ara sí-, la carpeta especial de linòleums. Segurament en Jordi Sarrate m’acompanyarà. Pendrem nota del terreny. L’organitzador d’aquesta fira és un fotògraf, Carles Gili. Diu que en vol anar fent de tant en tant, de fires d’art i està disposat a anar voltant.
La fira acaba a la 1. Dinar,  i a les 4 muntarem l’escenari i prepararem  la inauguració de l’exposició de Can Manso. L’exposició en si ja està a punt. Però hi haurà un grup d’exalumnes, dels anys 40, que cantaran cançons de l’etapa escolar d’aquella època. Per això necessitem un petit escenari i disposar d’una platea de cadires per acomodar el públic. L’exposiciò va dels 75 anys de les Escoles Sagrats Cors a Centelles. Es van instal·lar el 1939, just acabada la Guerra Civil. La mostra que ha preparat en Francesc Mataró arriba fins el 1968, ja que no hi ha hagut  espai per res més. Després “les monges”, ja tornaran a fer una altra exposició a les seves dependències i podran repassar l’etapa més recent.
Això será aquest proper diumenge, dia 24. La festa major d’estiu ja està a la cantonada. Si voleu ja podeu passar a recollir el llibret. Aquest cop està dedicat al Palau dels Comtes i al creixement associat de la vila. Una nova aproximació al patrimoni, amb un estudi encapçalat per la investigadora  de la Diputació de Barcelona, Raquel Lacuesta.
Aleix Art
L’Espai Subirachs instal·lat a l’Espai Regomir, on es guarda
i s’exposa actualment, a Barcelona. L’Espai Regomir
és un local llogat per la galeria Artur Ramon, per mostrar
l’obra de  J.M. Subirachs  entre els possibles col·leccionistes.
Fins ara era un espai reservat. Però ara es podia visitar alguns
dies. Fins a finals d’any que han de marxar, perquè caduca
un lloguer de llarga durada en un  immoble antic.
Aquests dies el Palau dels Comtes, ara tant abandonat i de futur incert, ha sonat una mica en les pàgines del diari comarcal de referència, ja que se l’ha proposat per acollir el fons de Josep Maria Subirachs. Escultor de fama internacional, conegut tant per la seva obra personal amb multitud de monuments de signe modern per tot Catalunya. Autor d’una part de l’obra escultòrica de la Sagrada Família, es tracta d’un nom respectable.  La idea de  l’Ajuntament és oferir l’espai del Palau dels Comtes o el del Marçó.
L’Ajuntament ha deixat anar aquesta possibilitat d’acollir el fons de l’Espai Subirachs, atanen a la relació familliar de l’artista amb Centelles –la seva dona era filla d’aquí-. La proposta deriva del fet  de que el fons Subirachs, conservat per la família de l’artista i germen del que havia de ser un museu sponsoritzat per Caixa Penedès, que va encallar, no disposa d’una seu i el lloc on es guarda actualment –L’Espai Regomir, a Barcelona-, en caduca el lloguer a finals d’any. Segons explica la filla i principal investigadora de l’obra del seu pare, Judit Subirachs, des de que va tornar a parlar d’aquesta situació en un mitjà, que s’han succeït ofertes de molts municipis catalans per acollir el fons de l’escultor. El tema és no només guardar, sino exposar, mantenir i ajudar a divulgar.

Ganes o figurar?

Centelles s’ha sumat a aquesta oferta, passant directament del despatx municipal a les pàgines d’un diari, sense comentar-ho amb la família, ni tampoc amb la Comissió del Marçó, ni tampoc disposar d’un espai en propietat, ni adequat per aquest fi. El Marçó és petit i prou-te feina tenen en exposar tot el Premi Centelles i tenir-lo obert un màxim de dies. I el Palau dels Comtes encara no és del poble. Però parlant de la qüestió amb en Pep Paré, regidor i primer tinent d’alcalde, creu que si es disposa d’un projecte sucós com el  del fons Subirachs, potser s’aglutinaran esforços públics o privats, per acabar d’adquirir, restaurar el Palau i encabir-hi aquesta sucosa col·lecció d’art que representaria una plataforma cultural i turística important pel municipi.
Segons Paré,  no hi ha prous diners per adquirir el casalot de la Plaça Major, però potser sí que n’hi hauria per assumir el manteniment d’una nova col·lecció d’art. El tema és estudiar el projecte, veure si és viable i intentar si pot venir. Em pregunto que farien si de cop caigués la teulada del Palau.  Informarem de qualsevol progrés.
A.A.
Yoly Sey i Guillem Soler al concert Vatel 6, 
del divendres passat
Divendres passat, dia 15, hi havia la sisena edició dels esdeveniments amb sopar, copa i concert Vatel. Al carrer  Montseny, a la porteria dels Belgues, es posen taules a fora per servir el sopar. El concert es feia a un bosquet dintre el jardí dels amos del tros. Banquetes amb coixinets feien de seients. Vaig comptar entre 20 i 30 persones al concert. D’altres fonts parlen de 40. Després de l’airet de la tarda, fresc i energètic, a les 10 del vespre el temps era tranquil i càlid. Però res distreia tant com la veu suau i esponjosa de la Yolanda Sey.  Ella i el seu company al piano, Guillem Soler, varen versionar una sèrie de grans cançons del repertori pop i soul més actual. No era pas un repàs de temes clàssics, sino de notes de la juventud encara fresca dels cantants. Noms com Beyonce, Bruno Mars, Rice. Però el fet de que fossin versionades amb el coixí elegant del piano i el cotó fluix de la veu, varen fer que  ens poguessim fixar com mai en la forma de la melodia i la lletra feta amb sentiment i ens oblidéssim del ‘aire més agressiu que tenen, originalment, quan sonen per la ràdio. En el petit bosquet del Bellesguard el duo va sonar esplèndid i crec que és un desig compartit que els hi queden molts anys d’èxits si segueixen junts i tiren endavant aquest projecte que tot just ara comença a sortir de l’esfera de públics més restringits. El duet. Ells dos també  formen part de les Funkysteps Seys Sister, ja amb més tirada. Que per cert actuen el dia 30 dintre la Festa Major. 

En Musach ahir també va explicar que quan s’inauguri el Premi Centelles es presentarà un resum, un catàleg, de la història del concurs des del 2004 fins ara. Fa 10 anys que funciona el Marçó i ho volen celebrar amb aquest catàleg especial. Ja s’havia editat el recull des de la fundació del premi fins el 2003. El Premi continua, d’altres coses  poden millorar molt.

FINESTRES D’EL TRABUC

Aparador literari dels estudis oberts


Fotos: Aleix Art
Centelles. Visitar els tallers dels artistes és una mica com visitar l’escena  del crim. Amb l’agreujant que normalment hi resten totes les eines i materials  que expliquen els fets. La diferencia és que no s’ataca a persones directament, sino que aquestes poden sortir afectades anímica i psicològicament. Els artistes tenen camins indirectes i subtils.
Des de fa uns bons anys que artistes de Centelles segueixen la costum importada per un d’ells, per mostrar el seu cau. L’espai, la llum, cert concepte d’ordre ajuden a entendre el treball i apreciar l’obra.
Els  artistes  dels Estudis Oberts –EO-, no representen la totalitat dels artistes del poble, però si que tenen el denominador comú que disposen d’un espai diferenciat destinat a explotar la seva vocació. Impuls que en alguns és lluita per mantenir-se en un  camp professional  difícil, poc agraït, però acaronant la llibertat d’estar fent i defensant, el que realment el cor et diu. Per d’altres el taller és més un refugi apart de la professió, on poden esplaiar-se lliurament, sense condicionants laborals ni comercials. La llibertat és més ociosa. Però el  comú és explorar la creativitat i servir-se de diferents  llenguatges per comunicar inquietuds.  

el llibre

Els EO agrupen en una xarxa a sis artistes: Pere Bruix, David Casals, Pere Mas i Regina Gómez, Aleix Mataró, Marta Postico i Jordi Sarrate.  Pintors, luthiers, ceramista, gravadors. La xarxa estarà activa sobretot el cap de setmana de la Festa Major –del divendres al dilluns-. Mentre  tant teniu una mostra dels treballs de cadascú a les Finestres d’El Trabuc, a on també s’hi ha afegit  Neus Gorritz.
Tot el que s’hi exposa està dedicat al tema comú del llibre.  A les finestres grans hi ha obra penjada o en peanes i a la petita s’hi mostra un llibre d’artista fet amb la suma de treballs de cadascú. Cada aportació és un dina 3 plegat i intervingut. Aquest obra col·lectiva es sortejarà entre els posseïdors d’una butlleta segellada amb els sis estudis visitats o adquirida directament.  

L’exposició a les Finestres es podrà veure fins el 14 de setembre. El dia 27 d’agost, a les 8 del vespre, hi haurà la inauguració oficial dels EO, amb una xerrada a càrrec de Franscesc Orenes. Els estudis dels artistes es podran visitar del 29 d’agost a l’1 de setembre, de 6 a 9 del vespre.  Hi ha un llibret amb les adreces i el plànol.

TREBALLS D’ESTIU (II)

Fent dissabte al taller de l’ADOGI

Visitem el taller de la Marta Torres, gravadora, que fa les seves obres, en l’antic taller de Pasqual Fort, seu encara avui dels preparatius pel Mini-Print de Cadaqués

Fotos: Aleix Art
Detall del taller on treballa la Marta Torres


Un dia del mes d’agost, després del dia 17, agafaré el cotxe i aniré cap a l’Empordà. Allà hi esperen vàries propostes: l’exposicio de fotografía de Joan Creus a Palafrugell, les exposicions d’estiu de la Fundació Vila Casas. Alguna cosa nova tindrà en J.L. Pascual en el seu espai… També m’agradaria arribar-me a Cadaqués: rebo informació de la galeria U-Marges i també d’una que té el nom de la població costera, que ha d’haver inaugurat ja una mostra amb obra de Richard Hamilton. Cadaqués és un imant pels artistes. Seguint, amb una llarga història, la galeria Fort ja hi té en marxa l’exposició del Mini-Print d’enguany. Veuré a l’entrada la selecció de l’obra dels guanyadors i al darrera, el mosaic d’artistes seleccionats enguany pels seus gravats. 
Gravats i dibuixos dedicats a flors i fulles.
Casualitats de  la vida, ja  fa almenys un mes o dos, un dia vaig baixar a Barcelona, i entre altres coses tenia una cita amb una gravadora per conèixer: Marta Torres. Havíem de fer un taller de xilografia, però es va suspendre i malgrat això vaig voler conèixer a aquesta artista. El taller és a un racó del Putxet. Ignorant de mi, sortint de l’estació de Metro, enlloc d’anar directa cap a la banda dreta, vaig enfilar-me dret a munt i vaig acabar donant la volta a tot el turonet, anant cap a l’esquerra. Això sí: vaig veure llocs que desconeixia  de Barcelona, com una casa modernista en un punt urbà que valdria un bon dibuix. Al final, una mica acalorat, després de pujar i baixar carrers bastant empinats vaig trucar el timbre d’una caseta. Efectivament em va obrir la Marta Torres. A  dintre hi havia un taller gran, dividit amb dues seccions i al fons de tot un despatxet amb un llum encès. Un tòrcul com el  meu, una taula gran, tintes, teles, rodillos, etc. Efectivament un taller de gravador. La Marta em va explicar que fa la seva obra a allà, però que hi està com de sobrevinguda. És un taller on també hi fa cursos de gravat i inclús estampen per a altres artistes. I resulta que aquell és el taller dels Fort. Allà és on Pasqual Fort, l’home de la Mercè del Mini-Print, treballava i estampava els seus gravats. I actualment és el lloc on es preparen les obres per exposar-se Cadaqués i altres llocs. És la seu que hi ha darrera de l’apartat de correus d’Adogi, on enviem els gravats, a Barcelona, per participar al concurs. La mateixa Marta Torres col·labora en  els preparatius i inclús fa poc, sortia al facebook per haver participat en un taller que van fer a la galeria. I el despatxet del fons havia de ser on la Mercè planifica la trobada de gravadors…
Gos esbossat per una lito que va quedar aquí
Quan hi vaig anar per primer cop, la Mercè havia sortit. I la Marta estava treballant ja amb els gravats de la col·lecció d’enguany pel concurs. Ella també prepara obra. És l’autora d’uns aiguaforts molt fins, de tema fitomòrfic, en els que es distingeix molt clarament la línia de dibuix del fons acolorit, que és com una pinzellada d’aquarel·la.
Revisita
La Marta és de Colòmbia. Però fa molts anys que viu aquí. Ja hi va venir per estudiar gravat. Ha sigut aquí on ha aprés i ha tocat els bons  tòrculs i ha conegut bons mestres. Des de fa molts anys treballa al taller Fort, primer ajudant a estampar i ara com a continuadora amb activitats pròpies i compartides.
Després de la primera visita hi he tornat fa molt poc per repescar  idees i tirar noves fotos per encaixar l’article dintre el monogràfic dels Treballs d’Estiu. Però el seu treball d’estiu està sent –i com en casos més propers-, el de posar ordre i netejar el taller. Inclús ordena la biblioteca seva i per això m’ha passat tres llibres molt xulos, que ja he ingressat a la biblioteca Aleix Art –el més pintoresc és un repàs de la joguina a Catalunya, escrit per Corredor-Matheos-. En aquesta  segona visita, els gravats pel mini-print ja estan acabats i entregats. El què m’ensenya, de  nou, és un dibuix d’un gos que va fer, fa anys, per preparar una sèrie de litografies per a la firma d’aliments canins, Purina. Se’n va al interior del taller i hem treu una col·lecció  de quatre estampes que va fer i es van distribuir entre clients i col·leccionistes. Quines coses feien abans les empreses! Avui aquest tipus d’iniciatives no són tant habituals. Torres va haver de fer quatre escenes de gossos de caça, perseguint o el  senglar o el conill, per promocionar uns pinsos per gossos de presa. Es tracta d’uns treballs de perfil naturalista, ben detallada l’anatomia i l’entorn  vegetal. Fets amb llapis gras, tocs d’aiguada. Es tracta d’un treball  interessantíssim, però tècnica i temàticament una mica allunyat  dels interessos propis de la Marta. El gos del dibuix, que ha ensenyat primer, ja és més mansoi. I és que la naturalesa que li interessa és més quieta i tranquil·la: les plantes, les flors. En fa dibuixos i gravats. Litografia, ja no, perquè creu que el què pot fer amb aquesta tècnica ja li dóna el dibuix. I amb  el gravat calcogràfic troba una altra sèrie de virtuts més interessants, com la calidesa de la línia.

Conjunt de les quatre litos dedicades a gossos de caça.
Aprofitem per treure el tema d’una futura exposició de la Marta Torres a les Finestres d’El  Trabuc. Té una idea: guarda una col·lecció d’estampes de petit format, dedicades a animals: l’elefant, la granota, el mussol, peixos, el cavallet de mar… Es tracta d’espècimens passats per la punta seca, l’aiguafort i treballats amb dos o tres colors. Ordenant els gravats per marins i terrestres, férem una petita revisió del regne animal. Per això la visita, acaba amb una nova  feina d’estiu per a ella: remirar de quin tiratge disposa, cas que  aquestes estampes generin bones simpaties.  Acabem la visita amb un talladet. Ella se’n anirà a correus. És una bona caminadora urbana,

INICIATIVES CULTURALS

Idea de clubs


Aleix Art
Carrer de Santa Anna amb el “xiringuito” del Portal
Centelles.  Vatel: ja fa uns mesos que aquest projecte d’events i gastronomía tira endavant. Aquest divendres proper arribaran a la sisena proposta amb un concert a càrrec de la Yolanda Sey i el pianista Guillem Soler. Si tot va bé, aquest cop ho podré explicar. D’entrada ofereixen o menú o copa més concert. La meva entrada podrà anar íntegra a la germana Sey, ja que no m’agraden els gin-tònics i ja en tinc prou amb la beguda espiritual de la veu i la tecla.

Al bar del Portal també han tornat a tapar el carrer amb teles per fer una espècia de xiringuito platjero. La idea del sopar amenitzat o amb show  guanya terreny a Centelles. Efectivament els pares espirituals són els del Cactus, que ja van inaugurar, fa molts anys, amb ambient del desert del far-west. Però ara la idea de grup o club va més enllà. Són transversals, però cada un té el seu públic més o menys nombrós.
Tot això està bé cara a dinamitzar l’oferta cultural del poble. Si bé en certa manera  podríem considerar que es tracta de propostes que substitueixen una oferta cultural similar, però d’abast més popular i assequible que potser l’ajuntament descuida o deixa massa a càrrec d’iniciatives particulars. En les entrevistes que vam fer, dedicades a polítiques culturals al poble, ja es feia notar la falta d’una programació més important de teatre o concerts durant l’any. El Marçó manté una programació estable d’exposicions. El cert, però és que hi ha necessitat  d’espais culturals i ens espavilem amb propostes de caire més o menys minoritari. D’aquí uns dies en Jordi Sala tancarà la programació de Les Vesprades, cara l’octubre. Per la festa major tindrem una obra de teatre treballada pel grup  Aquinahora. A Can Manso, en Francesc Mataró ja té a punt l’exposició dedicada als 75 anys de la fundació de l’Escola Sagrats Cors a Centelles  (1939). Els artistes amb taller ens hem tornat a unir per fer un itinerari de tallers visitables. A la parròquia preparem una nova excursió: visitarem Montalegre i la capital del Maresme. Per la meva banda també preparo noves incursions: sessions  d’écfrasis, una vetllada cultural i gastronòmica al Sushi (finals octubre) i noves exposicions a les finestres d’El  Trabuc. La qüestió és que es van crean espais culturals que aglutinen el seu públic,  centellenc, comarcal, divers. El 31 d’agost també sabrem el Premi Centelles d’enguany i podrem veure l’exposició que l’acompanya.

Visites

David Casals/ Vatel
Yolanda Sey és una de les germanes Sey,
integrant amb les altres dues, del grup
de soul i cançons afro-americanes
Funkysteps Sey Sisters.  
No sabem qui ha guanyat el Premi. Això és un secret. Només comencem a saber que el jurat està satisfet de la tria. Entre els membres hi havia pesos pesats com l’Antoni Pladevall o el ceramista Joan Gardy Artigas. El perfil del jurat determina molt el premi.

Parlant d’artistes: divendres a la tarda es podia saludar pel poble, i conèixer personalment, a l’artista saharaui Moulud. El personatge que va inspirar la recollida de flors artístiques per posar davant el mur de mines que delimita el seu territori. No li és cap novetat que  li anem al darrera perquè ens deixi  obres per mostrar el seu treball pictòric als centellencs. De moment, sembla que ens haurem d’esperar a veure una altra exposició seva que es farà a Manresa. D’alguna manera la seva presència aquí el feia ser com un testimoni  viu d’aquesta realitat mundial que ens sembla llunyana, però que ens truca la porta via telenotícies: l’ébola a Àfrica, Palestina i Israel, Iraq, Síria, Ucraïna, etc. Crec que d’una manera diferent, estem en el context d’una nova guerra mundial, ja que a part de les zones en conflicte hi ha interessos creuats que impliquen a la resta d’estats. D’aquí 1000 anys, que en  serà de la humanitat? I del planeta?