FINESTRES D’EL TRABUC

Aparador literari dels estudis oberts


Fotos: Aleix Art
Centelles. Visitar els tallers dels artistes és una mica com visitar l’escena  del crim. Amb l’agreujant que normalment hi resten totes les eines i materials  que expliquen els fets. La diferencia és que no s’ataca a persones directament, sino que aquestes poden sortir afectades anímica i psicològicament. Els artistes tenen camins indirectes i subtils.
Des de fa uns bons anys que artistes de Centelles segueixen la costum importada per un d’ells, per mostrar el seu cau. L’espai, la llum, cert concepte d’ordre ajuden a entendre el treball i apreciar l’obra.
Els  artistes  dels Estudis Oberts –EO-, no representen la totalitat dels artistes del poble, però si que tenen el denominador comú que disposen d’un espai diferenciat destinat a explotar la seva vocació. Impuls que en alguns és lluita per mantenir-se en un  camp professional  difícil, poc agraït, però acaronant la llibertat d’estar fent i defensant, el que realment el cor et diu. Per d’altres el taller és més un refugi apart de la professió, on poden esplaiar-se lliurament, sense condicionants laborals ni comercials. La llibertat és més ociosa. Però el  comú és explorar la creativitat i servir-se de diferents  llenguatges per comunicar inquietuds.  

el llibre

Els EO agrupen en una xarxa a sis artistes: Pere Bruix, David Casals, Pere Mas i Regina Gómez, Aleix Mataró, Marta Postico i Jordi Sarrate.  Pintors, luthiers, ceramista, gravadors. La xarxa estarà activa sobretot el cap de setmana de la Festa Major –del divendres al dilluns-. Mentre  tant teniu una mostra dels treballs de cadascú a les Finestres d’El Trabuc, a on també s’hi ha afegit  Neus Gorritz.
Tot el que s’hi exposa està dedicat al tema comú del llibre.  A les finestres grans hi ha obra penjada o en peanes i a la petita s’hi mostra un llibre d’artista fet amb la suma de treballs de cadascú. Cada aportació és un dina 3 plegat i intervingut. Aquest obra col·lectiva es sortejarà entre els posseïdors d’una butlleta segellada amb els sis estudis visitats o adquirida directament.  

L’exposició a les Finestres es podrà veure fins el 14 de setembre. El dia 27 d’agost, a les 8 del vespre, hi haurà la inauguració oficial dels EO, amb una xerrada a càrrec de Franscesc Orenes. Els estudis dels artistes es podran visitar del 29 d’agost a l’1 de setembre, de 6 a 9 del vespre.  Hi ha un llibret amb les adreces i el plànol.

TREBALLS D’ESTIU (II)

Fent dissabte al taller de l’ADOGI

Visitem el taller de la Marta Torres, gravadora, que fa les seves obres, en l’antic taller de Pasqual Fort, seu encara avui dels preparatius pel Mini-Print de Cadaqués

Fotos: Aleix Art
Detall del taller on treballa la Marta Torres


Un dia del mes d’agost, després del dia 17, agafaré el cotxe i aniré cap a l’Empordà. Allà hi esperen vàries propostes: l’exposicio de fotografía de Joan Creus a Palafrugell, les exposicions d’estiu de la Fundació Vila Casas. Alguna cosa nova tindrà en J.L. Pascual en el seu espai… També m’agradaria arribar-me a Cadaqués: rebo informació de la galeria U-Marges i també d’una que té el nom de la població costera, que ha d’haver inaugurat ja una mostra amb obra de Richard Hamilton. Cadaqués és un imant pels artistes. Seguint, amb una llarga història, la galeria Fort ja hi té en marxa l’exposició del Mini-Print d’enguany. Veuré a l’entrada la selecció de l’obra dels guanyadors i al darrera, el mosaic d’artistes seleccionats enguany pels seus gravats. 
Gravats i dibuixos dedicats a flors i fulles.
Casualitats de  la vida, ja  fa almenys un mes o dos, un dia vaig baixar a Barcelona, i entre altres coses tenia una cita amb una gravadora per conèixer: Marta Torres. Havíem de fer un taller de xilografia, però es va suspendre i malgrat això vaig voler conèixer a aquesta artista. El taller és a un racó del Putxet. Ignorant de mi, sortint de l’estació de Metro, enlloc d’anar directa cap a la banda dreta, vaig enfilar-me dret a munt i vaig acabar donant la volta a tot el turonet, anant cap a l’esquerra. Això sí: vaig veure llocs que desconeixia  de Barcelona, com una casa modernista en un punt urbà que valdria un bon dibuix. Al final, una mica acalorat, després de pujar i baixar carrers bastant empinats vaig trucar el timbre d’una caseta. Efectivament em va obrir la Marta Torres. A  dintre hi havia un taller gran, dividit amb dues seccions i al fons de tot un despatxet amb un llum encès. Un tòrcul com el  meu, una taula gran, tintes, teles, rodillos, etc. Efectivament un taller de gravador. La Marta em va explicar que fa la seva obra a allà, però que hi està com de sobrevinguda. És un taller on també hi fa cursos de gravat i inclús estampen per a altres artistes. I resulta que aquell és el taller dels Fort. Allà és on Pasqual Fort, l’home de la Mercè del Mini-Print, treballava i estampava els seus gravats. I actualment és el lloc on es preparen les obres per exposar-se Cadaqués i altres llocs. És la seu que hi ha darrera de l’apartat de correus d’Adogi, on enviem els gravats, a Barcelona, per participar al concurs. La mateixa Marta Torres col·labora en  els preparatius i inclús fa poc, sortia al facebook per haver participat en un taller que van fer a la galeria. I el despatxet del fons havia de ser on la Mercè planifica la trobada de gravadors…
Gos esbossat per una lito que va quedar aquí
Quan hi vaig anar per primer cop, la Mercè havia sortit. I la Marta estava treballant ja amb els gravats de la col·lecció d’enguany pel concurs. Ella també prepara obra. És l’autora d’uns aiguaforts molt fins, de tema fitomòrfic, en els que es distingeix molt clarament la línia de dibuix del fons acolorit, que és com una pinzellada d’aquarel·la.
Revisita
La Marta és de Colòmbia. Però fa molts anys que viu aquí. Ja hi va venir per estudiar gravat. Ha sigut aquí on ha aprés i ha tocat els bons  tòrculs i ha conegut bons mestres. Des de fa molts anys treballa al taller Fort, primer ajudant a estampar i ara com a continuadora amb activitats pròpies i compartides.
Després de la primera visita hi he tornat fa molt poc per repescar  idees i tirar noves fotos per encaixar l’article dintre el monogràfic dels Treballs d’Estiu. Però el seu treball d’estiu està sent –i com en casos més propers-, el de posar ordre i netejar el taller. Inclús ordena la biblioteca seva i per això m’ha passat tres llibres molt xulos, que ja he ingressat a la biblioteca Aleix Art –el més pintoresc és un repàs de la joguina a Catalunya, escrit per Corredor-Matheos-. En aquesta  segona visita, els gravats pel mini-print ja estan acabats i entregats. El què m’ensenya, de  nou, és un dibuix d’un gos que va fer, fa anys, per preparar una sèrie de litografies per a la firma d’aliments canins, Purina. Se’n va al interior del taller i hem treu una col·lecció  de quatre estampes que va fer i es van distribuir entre clients i col·leccionistes. Quines coses feien abans les empreses! Avui aquest tipus d’iniciatives no són tant habituals. Torres va haver de fer quatre escenes de gossos de caça, perseguint o el  senglar o el conill, per promocionar uns pinsos per gossos de presa. Es tracta d’uns treballs de perfil naturalista, ben detallada l’anatomia i l’entorn  vegetal. Fets amb llapis gras, tocs d’aiguada. Es tracta d’un treball  interessantíssim, però tècnica i temàticament una mica allunyat  dels interessos propis de la Marta. El gos del dibuix, que ha ensenyat primer, ja és més mansoi. I és que la naturalesa que li interessa és més quieta i tranquil·la: les plantes, les flors. En fa dibuixos i gravats. Litografia, ja no, perquè creu que el què pot fer amb aquesta tècnica ja li dóna el dibuix. I amb  el gravat calcogràfic troba una altra sèrie de virtuts més interessants, com la calidesa de la línia.

Conjunt de les quatre litos dedicades a gossos de caça.
Aprofitem per treure el tema d’una futura exposició de la Marta Torres a les Finestres d’El  Trabuc. Té una idea: guarda una col·lecció d’estampes de petit format, dedicades a animals: l’elefant, la granota, el mussol, peixos, el cavallet de mar… Es tracta d’espècimens passats per la punta seca, l’aiguafort i treballats amb dos o tres colors. Ordenant els gravats per marins i terrestres, férem una petita revisió del regne animal. Per això la visita, acaba amb una nova  feina d’estiu per a ella: remirar de quin tiratge disposa, cas que  aquestes estampes generin bones simpaties.  Acabem la visita amb un talladet. Ella se’n anirà a correus. És una bona caminadora urbana,

INICIATIVES CULTURALS

Idea de clubs


Aleix Art
Carrer de Santa Anna amb el “xiringuito” del Portal
Centelles.  Vatel: ja fa uns mesos que aquest projecte d’events i gastronomía tira endavant. Aquest divendres proper arribaran a la sisena proposta amb un concert a càrrec de la Yolanda Sey i el pianista Guillem Soler. Si tot va bé, aquest cop ho podré explicar. D’entrada ofereixen o menú o copa més concert. La meva entrada podrà anar íntegra a la germana Sey, ja que no m’agraden els gin-tònics i ja en tinc prou amb la beguda espiritual de la veu i la tecla.

Al bar del Portal també han tornat a tapar el carrer amb teles per fer una espècia de xiringuito platjero. La idea del sopar amenitzat o amb show  guanya terreny a Centelles. Efectivament els pares espirituals són els del Cactus, que ja van inaugurar, fa molts anys, amb ambient del desert del far-west. Però ara la idea de grup o club va més enllà. Són transversals, però cada un té el seu públic més o menys nombrós.
Tot això està bé cara a dinamitzar l’oferta cultural del poble. Si bé en certa manera  podríem considerar que es tracta de propostes que substitueixen una oferta cultural similar, però d’abast més popular i assequible que potser l’ajuntament descuida o deixa massa a càrrec d’iniciatives particulars. En les entrevistes que vam fer, dedicades a polítiques culturals al poble, ja es feia notar la falta d’una programació més important de teatre o concerts durant l’any. El Marçó manté una programació estable d’exposicions. El cert, però és que hi ha necessitat  d’espais culturals i ens espavilem amb propostes de caire més o menys minoritari. D’aquí uns dies en Jordi Sala tancarà la programació de Les Vesprades, cara l’octubre. Per la festa major tindrem una obra de teatre treballada pel grup  Aquinahora. A Can Manso, en Francesc Mataró ja té a punt l’exposició dedicada als 75 anys de la fundació de l’Escola Sagrats Cors a Centelles  (1939). Els artistes amb taller ens hem tornat a unir per fer un itinerari de tallers visitables. A la parròquia preparem una nova excursió: visitarem Montalegre i la capital del Maresme. Per la meva banda també preparo noves incursions: sessions  d’écfrasis, una vetllada cultural i gastronòmica al Sushi (finals octubre) i noves exposicions a les finestres d’El  Trabuc. La qüestió és que es van crean espais culturals que aglutinen el seu públic,  centellenc, comarcal, divers. El 31 d’agost també sabrem el Premi Centelles d’enguany i podrem veure l’exposició que l’acompanya.

Visites

David Casals/ Vatel
Yolanda Sey és una de les germanes Sey,
integrant amb les altres dues, del grup
de soul i cançons afro-americanes
Funkysteps Sey Sisters.  
No sabem qui ha guanyat el Premi. Això és un secret. Només comencem a saber que el jurat està satisfet de la tria. Entre els membres hi havia pesos pesats com l’Antoni Pladevall o el ceramista Joan Gardy Artigas. El perfil del jurat determina molt el premi.

Parlant d’artistes: divendres a la tarda es podia saludar pel poble, i conèixer personalment, a l’artista saharaui Moulud. El personatge que va inspirar la recollida de flors artístiques per posar davant el mur de mines que delimita el seu territori. No li és cap novetat que  li anem al darrera perquè ens deixi  obres per mostrar el seu treball pictòric als centellencs. De moment, sembla que ens haurem d’esperar a veure una altra exposició seva que es farà a Manresa. D’alguna manera la seva presència aquí el feia ser com un testimoni  viu d’aquesta realitat mundial que ens sembla llunyana, però que ens truca la porta via telenotícies: l’ébola a Àfrica, Palestina i Israel, Iraq, Síria, Ucraïna, etc. Crec que d’una manera diferent, estem en el context d’una nova guerra mundial, ja que a part de les zones en conflicte hi ha interessos creuats que impliquen a la resta d’estats. D’aquí 1000 anys, que en  serà de la humanitat? I del planeta?

COL·LECTIVA 2014: ACTIVITATS PARAL·LELES

Vista de la selecció d’obres de l’Ignasi Arañó, tal i com encara es poden veure a la Col·lectiva                 Foto: Noèlia Marín




Ignasi Arañó: 

pinzellades cap a l’esperança

Centelles. Les sessions d’ècfrasisXXI van néixer per aquesta època,  el 2012, per fer més comestibles les obres del Premi Centelles. I també per donar cabuda a l’anàlisi d’obres de la historia de l’art que ens hem animat a comentar i investigar. L’objectiu és comentar entre un grup d’amants de l’art les obres i treure’n conclusions de tota mena, sense oblidar dades i documentació objectiva i científica. Des de l’aula de darrera el Casal dels Àvis hem visitat la basílica de Magenci de Roma, a partir d’una  vedute de Piranesi; hem fullejat facsímils del Llibre de Kells; hem conegut l’escultura Lucrècia de Campeny, hem visionat l’obra de Klein de body art. Vam visitar la Batalla de Tetuàn, de Fortuny. Però també ens hem dedicat a conèixer artistes per entendre millor les seves obres. Ho vam  començar amb la Marta Ballvé, Premi  Centelles 2012. Després amb Pep Ricart. Normalment, primer  fem un comentari en brut; i en un altre moment, ens documentem  o convidem a l’artista. Solem analitzar una sola obra.  Però si anem a una exposició, com  vam fer amb en  Musach o amb la de’n Labarta, fem un pica pica, a partir d’una tria subjectiva, però que permeti tenir una visió completa.  El grup és normalment petit. Sessions de 3, 5, com a molt 10 persones. Fins ara.
Aleix Art
Sessió d’Écfrasis dedicada al Ñay, en el moment
del descans i reaproximació a l’obra de l’artista
La sessió que vam dedicar ahir a l’obra del Ñay seleccionada i present a la Col·lectiva va  ser un pèl diferent. Vam tenir un auditori  d’unes 15  persones, entre amics, familiars i coneguts  de l’obra de l’Ignasi Arañó. Molts desconeixen la dinàmica dels comentaris. Així que el paper del guia de la trobada va ser com el d’un  professor que  intenta explicar, però deixa que les frases les acabi l’alumnat, estirant-els-hi una mica la llengua. La presència d’alumnes avantatjats i també el gel que es va trancar, sobretot després d’una mitja part que va permetre  remirar de prop l’obra, van anar esponjant la trobada i van dotar-la de bones observacions i reflexions compartides i sucoses.
Es van abocar les primeres experiències positives del Ñay i els anys de formació. Els inicis a Medicina. Del pas de l’obra d’estudi a l’obra més personal,  situada en la recerca d’un camí entremig de la figuració i l’abstracció. Això ho vam veure latent en les obres de les casetes on també se’ns  remet a la idea de lloc. Es va parlar de temporades familiars a Garrigàs, a St Pol o a Caldetes, que desprès seran les que surten a l’obra.  Es va comentar el fet de que una obra aparentment acabada, el Ñay la podia tornar a atacar més tard –sembla que és el cas  del  paisatge barceloní amb la fullaraca blava-. 
Tot i el risc d’estar analitzant una  selecció subjectiva, és  evident que el Ñay està tant en les marines com en les obres de transfons més oníric. Amb l’obra del fons vermell amb la dona estirada i la barca de pescadors ens vam adonar del respecte de l’artista per la mitologia clàssica. El Mediterrani, de fet és un leitmotiv, i com a tal està dotat de molta literatura i significats. Però en les obres més recents el interès del pintor sembla estar més en capturar les qualitats llumíniques, les tonalitats de blau, l’atmosfera i el paisatge. Elements que el  Ñay va anar tendint a simplificar i a abstraure en taques i composicions cada cop més minimalistes. 

Varietat

Aleix Art

Vista nadalenca i centellenca feta per l’Ignasi Arañó. La pintura ha de tenir els seus anys, perquè els voltants del Marçó vell,
visibla la dreta, encara no estan urbanitzats. La pintura va ser nadala de l’Ajuntament un any i, més tard, el 2011, va participar a l’exposició dels 300 anys de l’església parroquial. El pintor la va donar a la rectoria qui la conserva actualment. Manté l’interès del Ñay per les vistes horitzontals, la idea panoràmica i la captura de certs ambients llumínics i atmosfèrics.

En general, va sorprendre la varietat de temes i recursos que en Ñay havia desplegat i també hi van haver paraules per descobrir darrera les pintures més fosques i també en les més recents, un artista esperançador.  Una ànima pacífica, atenta a la bellesa, a la capacitat de suggerir: les coses que semblen altres coses. Un artista infatigable. Un excel·lent dibuixant. Un artista, que vam dir s’auto-infravalorava, però en canvi no va parar mai d’atacar el paper o la tela. Una obra, per tant, pròpia, genuïna, en constant revisió, que ens ha quedat congelada perquè la  gaudim i no oblidem al seu autor.
Amb aquesta sessió d’ÉcfrasisXXI vam finalitzar el programa d’activitats paral·leles a l’exposició Col·lectiva. La mostra encara es podrà veure fins el dia 17 d’agost. És encara un tema verd, però hi ha possibilitats que les obres petites de l’exposició, les de 25x25cm, que són les que es  vinculen amb el tema del “país pel futur” es puguin veure, una setmana  més tard al Figaró, en el context d’una fira d’art que hi fan i de la seva festa major. Ho concretarem si la resta d’artistes accepta la proposta i si ens entenem amb els organitzadors de Figa Art.