MOSTRA ART EFÍMER

Aparadors d’art 
a El Corte Inglés (del 1965)

Aleix Art
Aparador de Josep Guinovart, tal i com es mostrava
el 1965 a El Corte Inglés de Barcelona. Guinovart 
deia que “el tema… és la poesia popular 
dels elements que intervenen
en el ram de la construcció…” (del catàleg de mà)
Madrid/ Centelles. Les meves fonts em diuen que aquests dies a Madrid s’hi ha desplaçat un grup de catalans amb forts vincles amb l’art. No parlem ben bé d’expedicionaris a ARCOMadrid, encara que en part sí, sino del grup format pel pintor Francesc Todó, Judith Subirachs, filla de l’escultor, la viuda i la germana d’Hernandez Pijuan, la filla de Guinovart i el crític Corredor Matheos. La missió a l’epicentre de l’Estat era una visita a El Corte Inglés. Però no tant per fer compres, sino per visitar el nou espai del Ámbito Cultural del centre de Callao on hi ha instal·lades unes reproduccions dels aparadors artístics que els pàters artístics que esmentàvem, van fer el 1965, al Corte Inglés de la Plaça Catalunya de Barcelona. L’exposició Pre-Pop 65 forma part de la programació del AfterARCO i es podrà veure fins el 2 de març al centre del Corte Inglés de Callao. 
Facsímils
A.A.
Aparador de Joan Josep Tharrats, que ell mateix
descriu com “mur o muralla de pa, per contrarrestar les
muralles o telons d’acer… un cant a un futur millor”.
(del catàleg de mà)
Un equip de tècnics i experts liderats pel comissari Alfonso de la Torre s’han dedicat a resseguir i reconstruir documentalment i físicament aquest treball efímer d’art contemporani que es va fer fa casi cinquanta anys. A part dels quatre artistes esmentats –Hernàndez Pijuan, Subirachs, Todó i Guinovart-, cal afegir a Ràfols-Casamada i Tharrats. El sextet va treballar tota una nit d’un 4 de març, per intervenir amb tota la llibertat del món, els aparadors del famós magatzem comercial que aleshores pertanyia a una empresa jove. Cada artista un espai i tots junts preparant la presentació, al mateix temps. Aquesta intervenció d’art seguia a una proposta anterior que s’havia fet dos anys abans a Madrid i que com aquella va tenir un important ressò a la premsa de l’època -amb els artistes Manrique, Millares, Rivera, Rueda, Sempere i Serrano-. Els diaris i el NODO  reflectien la novetat, la sorpresa i també l’estupor que generaven unes intervencions que comptaven amb fitxatges de primer ordre.
A.A.
Fotografies cortesia d’Elvira Maluquer,
de l’àlbum d’Hernández-Pijuan,
cedides a l’exposició Pre-Pop. A la de 
dalt i d’esquerra a dreta, Hernández-Pijuan,
Ràfols-Casamada, Subirachs,Todó i Tharrats.
A la de sota, intervencions de Subirachs i 
Hernández-Pijuan.
El conjunt de les intervencions –que conec a través de fotografies-, comparteixen que són molt escenogràfiques. I en quant a tema, obliden bastant  on s’ubiquen. No inviten pas a comprar més, sino que posen al cantó de dintre del vidre, visions personals de la vida quotidiana. Així és com hi trobem bidons, escales, bicicletes, pans, miralls… els artistes no només cerquen la mirada del públic, sinó que el fan protagonistes de l’obra. Sorprenen aquests aparadors per la seva originalitat i, vist en perspectiva, modernitat. Documentant una mica l’article amb conversa telefònica amb Alfonso de la Torre, explicava la bona impressió amb què els visitants a la inauguració de la mostra, admiraven l’aparador amb pans de Tharrats, que el trobaven d’una gran contemporaneïtat. 
La presència de Corredor Matheos en l’expedició s’explica, perquè juntament amb d’altres crítics i investigadors com Juan Manuel Bonet i Daniel Giralt-Miracle, han preparat un catàleg que recull textos crítics i imatges documentals dels aparadors i també inclourà la seva visualització actual. Estarà disponible més endavant. El tema és que el dia 2 de març, l’exposició Pre-Pop de Callao a Madrid, es desmuntarà. I perquè no la porten a Barcelona, per exposar-la als aparadors originals? De la Torre explica que ja han plantejat aquesta possibilitat, que seria molt bonic i que per això ja hi estan treballant. 

CAU DE BRUIXES: JA HA PASSAT

Ara plou amb calma


Centelles. Sigui com sigui, el dissabte del Cau de Bruixes va fer un dia fantàstic: feia bo i a la tarda es va mantenir bastant potable. Avui diumenge la pluja ha tornat a fer acte de presència. Com un parèntesi en el llarg hivern. Bars i restaurants es mostraven satisfets. A la Sagrera expliquen que ahir van servir més de 300 botifarres! No van parar de servir i treballar. Avui tothom estava esgotat i fart. Però la festa crec que s’ho val. Al restaurant Sushi també diuen que els hi va anar molt bé. I a més, igual que la Sagrera van preocupar-se de donar-.se a conèixer entre els firaires per oferir els seus menús especials. El Sushi és un local petit, però molt versàtil i de cuina molt bona. 
Les bruixes també es mostraven cofoies. A l’entrada de la capella de Jesús, hi havia un cartell que posava: 10€ una pregunta. Sessió complerta 20. Si només un 10% dels visitants hagués passat pel local d’oracles i interpretacions esotèriques les bruixes deuen estar ara comprant-se escombres d’or. Però no tinc dades. Ara són impressions. El meu Cau de Bruixes, oficialment va començar el divendres amb el sopar. Allà l’Imma del Destí va oferir una xerrada informal sobre els somnis. Aproximació general i concreció a partir de preguntes dels assistents.  Aquesta bruixeta osonenca ha estat molt present a la festa i ahir al vespre també prenia part de l’espectacle generat entorn a l’elecció de la bruixa de l’any. Al final de tot, quan ja tothom havia marxat, amb la seva simpatia juvenil, encara compartia els seus secrets amb els integrants de les Brujas de Zugarramurdi, procedents del País Basc: “les espelmes s’apaguen amb els dits, per no matar la seva energia”. 
El migdia del dissabte hi va haver el Flashmod amb les Bruixes de Centelles. la catorzena de bruixes elegides durant varis anys, van formar equip per ballar plagades la cançó que integrants del grup Bonobos havien compost feia dos anys. Els mateixos músics, liderats per Jordi Ginesta van interpretar i cantar la cançó de melodia alegre i d’aires celtes. Les bruixes primer van ballar el ball. La majoria d’edat és de dones viscudes, però cap d’elles no va trobar a faltar forces per desfer-se amb moviments ràpids, cops d’escombra i passes cap aquí i cap allà. Després qui va voler del públic, va afegir-se en el ball.
El flashmod és una con

Aleix Art
Avui diumenge al migdia, Pep ricart ha
ofert una interessant visita guiada per la 
seva exposició, ubicada al marçó fins el 
16 de març. Hi havia varis ex-alumnes seus
de l’escola de Vic. Entre altres coses
ha destacat el treball en diferents material, 
sense fer massa distincions entre
disciplines. Mentres un material serveix,
hi treballa. També ha remarcat
l’interès per la lectura i
el paper d’aquesta i de la música com
a font de les seves obres. 
Prepara una exposició a la galeria de l’Arcadi 
Calzada a Olot, juntament amb en Pep Vernis. 
Ricart portarà bàsicament escultura, amb tres
peces noves, de la mateixa línea de les dues
presentades a Centelles, fetes amb fusta de pallets.

vocatòria de gent per ballar junts, en un moment i un lloc determinat. L’acte es grava i es penjarà a internet i servirà per promocionar el Cau. I sobretot per preparar el Cau de Bruixes del 2015 en el que es vol omplir la plaça de tantes bruixes com es pugui per ballar i establir un Rècord Guinness, ben original. Un servidor, càmera amb trípode va prendre algunes imatges del flashmod que podeu veure en el vídeo penjat al youtube i al que podeu enllaçar clicant a la finestreta del final del text o a la del costat. Espero que les càmeres oficials del flashmod no s’ho prenguin malament. Segur que el seu treball serà molt més complert. El meu reportatge responia a una petició de les mateixes bruixes que volen estar ben informades de tot.

Valoracions
El Flashmod guarda algunes similituds amb l’Sketchcrawl. Ahir també vam fer una trobada de dibuixants urbans, per seguir el Cau de Bruixes. Àmbit en el que pertanyen els dos dibuixos que il·lustren aquest post i que també es troben penjats a la galeria de flickr, que de mica en mica, els companys aniran completant. Pot tardar ben bé 15 dies a reunir tots els dibuixos, que cadascú s’ha de fotografiar i penjar. A la trobada hi van venir una desena de dibuixants. Alguns de Centelles, la majoria de fora. Alguns habituals d’aquestes trobades. D’altres s’estrenaven. Vam començar al Passeig, vam seguir cap a la sagrera i la plaça. Cada zona hi dedicàvem una hora. Un servidor va fer tres dibuixos més, però no són tant interessants com els dos publicats. Quan vam ser a la Plaça Major ja era fosc i ens vam refugiar al Via per agafar forces. Després alguns van marxar i vam quedar dos o tres per seguir una mica els espectacles. Però era dibuixar a les fosques i amb el risc de confondre els colors. L’any que ve potser es tornarà a fer, i es va suggerir de començar més dora o al matí per seguir més parts. Però el Cau de Bruixes més autèntic és nocturn i valia la pena intentat captar alguna cosa, encara que sigui més a la brava. Per cert, la bruixa de l’any és Montse Vilamajor.
En quan al Cau de Bruixes en general, el fet de participar-hi més m’ha permès viure’l més intensament i disfrutar-lo. Però tot i així crec que hi ha molts aspectes que caldria revisar, per tal d’augmentar l’interès i la profunditat de la proposta. Hi ha estones que no passa res i les parades del Mercat Màgic no se si venen molt o són un decorat massa perfecta. 

BREVERIA

Estiuet embruixat

Aleix Art
 Centelles/ Redacció. Ha fet un dia molt maco i de clima càlid. A veure si així s’aguanta demà. Seria tot un valor afegit pels participants i assistents al Cau de Bruixes. Avui a la tarda, abans de la posta de sol ja hi havia una vintena d’autocaravanes a l’esplenada del costat de la Piscina Coberta. Diuen que n’han d’arribar 150. I s’esperen uns 10.000 visitants, en general. Ahir a  la tarda -dijous-, ja hi havia una parella de fora que “volia veure coses”. Esperem que sigui una bona festa per tothom i tots en gaudim el màxim i n’hi traiem bon suc. Seria una llàstima que les botigues no aprofitessin per mostrar-se. Espero que tothom –veïns i visitants-, en rebin una bona sensació. En quan al Sketchcrawl Embruixat que organitzo, s’espera la participació d’una desena de dibuixants. Pot fallar algú, venir algú sorpresa. En qualsevol cas sembla que serem més que Quatre gats. Ara em vaig a dutxar i a les 10, toca Sopar de Bruixes al Peque. I demà a l’1, Flashmod de les bruixes de Centelles a la Plaça Major. A veure qui ve al Mercat Màgic.

EXPOSICIÓ A VIC

Bombons d’art a El Carme


Aleix Art
Pintures de Beulas a primer terma.
Vic/Centelles. És tard per fer una carta als Reis. Però les galeries sempre tenen propostes temptadores a punt. De la mostra de petit formats d’El Carme Galeria d’Art, em quedaria amb una aiguada de Beulas, les figures introspectives d’Icoyama i la pintura de Vernis amb el requadre blanc. Però hi ha altres artistes participants i molt bones peces. Al Marçó vell de Centelles ara hi tenim obra de Pep Ricart. Doncs a la galeria del Carme també hi ha obra seva: dues escultures i uns dibuixos de línia prima, que semblen estudiar el disseny d’una espècia de sostén aplicat a una anatomia femenina d’aire futurista. 
A l’entrada de la galeria també hi ha una peça de l’Artigau. Guinovart o Riera i Aragó no fallen mai entre les propostes d’aquest espai artístic vigatà. Recordem al pintor d’Agramunt amb unes teles intervingudes per la banda del bastidor, això és al revés. El pintor hi enganxava materials i hi aplicava pintura blava. Riera i Aragó el trobem entre els quadres que formen el mosaic d’obres petites, a la paret de la sala gran, amb una de les seves elices. Aquí també hi ha una peça de Núria Vall i fins dissabte al matí, n’hi havia una del David Casals. L’artista centellenc disposa de peces de reserva a l’espai més interior de la galeria. Es tracta de tres nocturns, un d’ell dedicat al mercat medieval. 
A.A.
Dibuixos de Icoyama, a la dreta. 
La pintura de Riera i Aragó destaca a l’esquerra pel seu 
format apaisat i el fons blau intens.
A la sala gran també hi ha dues il·lustracions de la Pilarin Bayes. Crec que la més interessant és tracta d’un retrat del Pare Claret, com a confessor d’una reina hispànica. El retrat vigatà es converteix amb dibuix satíric per tota la sèrie de recordatoris que la reina amaga al seu darrera, sobre un escriptori i també en la pintura que penja de la paret, una espècia de rapte de dones nues –no sé exactament com es pot establir una relació amb el tema central.
A prop de la il·lustradora hi ha l’aiguada que comentàvem de Beulas. Es tracta de tres papers tacats amb tintes aigualides amb diferents intensitats. Fa paisatges, no se si reals o inventats. Però són xulos. Sobretot el paisatge més gran, amb camps i muntanyès, de tons marronosos que recorda la Plana amb el Montseny. 
A.A.
Apartat amb els dibuixos i escultura
 de Pep Ricart
Icoyama és potser l’artista més exòtic de l’exposició. Japonés. Dibuixa sobre paper fi, color blau pàl·lid. A sobre amb línia fina i continua fa unes figures nues d’aire primitiu i transfons psicològic. Es tracta d’un treball delicat i poètic que té com un parent llunyà en les pintures sobre fusta de la Núria Valls. 
A part de molta pintura, l’exposició de petit format, també apropa obres d’escultura. Hem parlat de dues peces de Ricart. Són de caire geometricoabstracte. En una línia similar hi trobem també una escultura feta amb marbre de Carrara, per Enric Sala. Segons com sembla un gosset potes enlaire. Però també és una espècia de generació de cubs, sobre cubs. Més a l’entrada també hi trobem una espècia de maqueta escenogràfica, amb cartró pintat, feta per Marià Dinarés. Com a repàs de peces dels bons artistes de la comarca és una gran exposició.