 |
| L’escultura de fusta i les obres fetes amb carbonet, peces noves de Pep Ricart, l’exposició al Marçó |
El vent neteja
Centelles. No m’agrada pas posar-me en política. Divendres, a la tarda vaig penjar una noteta i no em va deixar bona sensació. Em sento com un pingüí en el desert. Però al mateix temps, em sembla necessari involucrar-me amb el què està passant. No vull ser un titella! Però el meu àmbit és l’artístic, en primer pla. I el cultural, en sentit ampli. Per tant reedito la meva posició: actuar des del meu àmbit per ajudar a construir o a fer evolucionar el nostre poble i el nostre país.
 |
|
Totes les fotos: Aleix Art
Pep Ricart, al centre, i Musach, dos mestres de
l’art del nostre temps. |
Aquesta setmana m’ho han posat fàcil: i no parlo pas del Cau de Bruixes, que ja té una dinàmica pròpia i, per mi, representa un episodi cultural desnaturalitzat, que crec, s’ha d’anar reconduint. Em refereixo a un exemple del que a la uni en deien “high culture”: l’exposició de Pep Ricart al Marçó vell. Ell és una figura important dintre l’art comarcal i català. La seva petjada més forta, segurament haurà estat en l’àmbit de l’escultura, on a nivell professional i pedagògic va introduir unes tècniques diferents i unes formes noves. Però en tots els àmbits que toca, Ricart sembla un artista prou independent i prou capaç d’elaborar una obra sincera i transportadora de les seves inquietuds més íntimes. I aquí hi ha el valor de la seva obra. La sinceritat i l’autenticitat. I també el gust per traslladar-ho sobre la tela o la fusta.
L’exposició del Centre d’art el Marçó vell, glossa la seva obra en motiu d’ha
ver estat el guanyador del Premi Centelles. Ens ha portat obra relativament recent: pintura feta els últims tres anys. Les obres en carbonet i pastels són inèdites. Les dues escultures de fusta són les peces més noves del conjunt exposat. L’obra que va guanyar el Premi Centelles també forma part de l’exposició. Té lligams amb altres peces, però en general, hi intuïm també altres direccions: una sèrie de peces exploren les possibilitats de les pinzellades grosses, formant com una trama en forma de fletxa. Són obres grans. Dominen els tons foscos i els terrossos, bordeus, ocres. El diumenge que ve, dia 16, a les 12, el mateix Ricart farà una visita guiada a l’exposició i ajudarà a ordenar la mirada. Però seria interessant que qui vulgui, vegi l’exposició abans i miri de fer-se la seva interpretació. L’obra ho diu tot per si sola. No necessita llibre d’instruccions, sino enginy d’interpretació.
 |
| Pintures de trames en forma de fletxa. |
Dissabte a la tarda es va inaugurar aquesta exposició. L’acte era a les 7. Les fotos, però corresponen a una hora abans, que és quan hi vaig poder anar, abans no em sumés amb els companys del grup Baobab. El Ricart havia de venir al Marçó per canviar una peça i afegir les cartel·les amb els textos. Aquests plafons remarquen l’interès de Ricart per la lectura i d’aquesta com a base del seu treball. La peça que va substituir –la que va treure- era una de fusta fosca, de forma més com orgànica. La que hi va posar, havia esperat fins al final a dur-la, perquè fins al divendres a la nit, que no la va enllestir. L’escultura de fusta introduïda és germana de la que hi ha a la sala del mig. Són com dues caixes de fusta clara. Ricart intervé als marges, creant formes de joc amb volums, el buit i el ple. Respecta a la que va treure, aquestes escultures són més clares, més lleugeres, més austeres i també com més “essencialistes”. En l’escultura fosca s’hi recreava. En aquestes no hi afegeix més del que vol dir. L’escultura fosca s’aproximaria a una altra peça present al Marçó, que es troba a la primera sala i representa a un àngel. Ricart ens va explicar que aquests àngels surten de diverses lectures de textos d’artistes i filòsofs de primers del segle XX, que parlen d’àngels, com era el cas de Walter Benjamin. Les escultures angelicals posen forma a la descripció interpretada dels mots. Anar al Marçó i estudiar i analitzar com actuen aquestes interpretacions artístiques és el que s’espera de les ànimes que volen créixer culturalment. Fins el 16 de març es pot veure aquesta exposició, que també compte amb un catàleg, si bé no és pas com els dels temps d’abans de la crisi.
MOSTRA URBANA
Sarrate al Trabuc
 |
|
Sarrate recitant el poema de Miquel Desclot que
en la versió il·lustrada per l’artista, comença amb
la primera estrofa de l’himne a Santa Coloma.
|
Redacció. La sèrie de tres “il·lustracions de bruixes” i el cartell del Cau de Bruixes d’enguany de Jordi Sarrate, es poden veure, repartits entre les tres finestres del bar El Trabuc de Centelles. Si estaran fins el Carnestoltes. Els tres dibuixos posen imatge al poema de “Les bruixes de Centelles”, escrit fa casi quaranta anys, per Miquel Desclot. Sarrate va reinterpretar aquest tema, per participar a la Col·lectiva Aleix Art 2013.
Es tracta d’unes peces en les que les bruixes participen d’una festa i d’unes trobades de contingut erotitzant. El cartell segueix el mateix esquema, però és independent del poema, si bé podria ser una reinterpretació utilitària del Cercle de les Bruixes. Els dibuixos estan fets amb el to blau dominant l’obra de Sarrate i amb un tractament naturalista i inofensiu de l’anatomia
badaluc 