BREVERIA

Secrets

Centelles. Dimecres passat vaig anar al Casal Francesc Macià a recollir un material i per casualitat vaig trobar membres d’un partit polític local, penjant un cartell que anunciava una xerrada a la Sala de Vidra, pel cap de quinze minuts. No havia vist a enlloc més del poble aquell cartell. Anunciava una xerrada sobre la seguretat en el context d’una Catalunya independent. No m’hi vaig pas poder quedar, però he comprovat que el ponent va ser, ni més ni menys, que Manel Prat, Director dels Mossos d’Esquadre. Després membres d’aquest partit em van dir que es tractava d’un acte del seu grup.
Però com és que una persona tant destacada de les estructures del nostre país, ve al nostre poble i no se n’entera ningú més que ells? ¿Els temes dels que parla, no són de l’interés de tots aquells que volen saber com podria ser una Catalunya independent i tenen ganes de debatre i participar en aquesta construcció? Que tenen por de que ens el mengem? Com serà la policia; com ens defensarem de l’exterior? Perquè havia de quedar en un acte de partit? Així perquè eren els cartells?
Avui a la Ràdio també deien que els alts empresaris catalans, s’havien reunit amb el líder del PSOE, per parlar de desencallar la situació. Però no tant per acabar el procés, com per recuperar des d’un punt de vista conservador, l’harmonia amb l’Estat i el govern català. Encara ens trobarem que tot el procés acabarà sense que el poble hagi dit ni ase ni bèstia, tot cuinat entre bambolines, i després de que ens hagin marejat anant i tornant. La feina mal feta…

NOVETAT BIBLIOGRÀFICA

Tots els fotògrafs 

La Fábrica
Imatge de la portada 
del “Diccionario”.

Centelles. Pels qui els hi agraden les obres de recull enciclopèdic, aquí va una publicació acabada de sortir del forn: “Diccionario de fotógrafos españoles. Del siglo XIX al XXI”.  Presentat el passat dijous, 30, a Madrid, reuneix la referència a més de 500 fotògrafs, cada una amb la seva nota biogràfica i una breu crítica preparada per especialistes. El nou diccionari s’ha publicat en castellà, anglès i aviat estarà també disponible a internet.  El volum en paper ocupa 660 pàgines, madeix la mida d’un A4  i costa 65€.

El “Diccionario”, que ha estat preparat per La Fábrica, permet resseguir la història de la fotografia a l’estat espanyol, des dels seus orígens, fins a l’actualitat: pictoricisme, Guerra Civil, documentalisme, etc. Grans noms i joves promeses. Oliva María Rubio, directora artística de La Fábrica, ha estat la responsable d’aquest projecte que ha implicat també a especialistes en el món de la fotografia, com David Balsells, Alejandro Castellote, Pepe Font de Mora, Jorge Ribalta, Bernardo Riego, Paco Salinas, Manuel Sendón, Jordi Serchs, Laura Terré o Valentín Vallhonrat, entre altres. Aquests han fet la tria dels fotògrafs destacats en el diccionari. Un altre grup s’ha ocupat dels textos de les entrades: Lorna Arroyo, Jaume Fuster, Pilar Irala, Nekane Parejo, Pascual Peset Ferrer o Ana González Martín, entre altres. 
Mirant una mica per sobre una llista que ens han passat amb els fotògrafs compilats, destaca la quantitat de noms que figuren dintre les províncies de Madrid i Barcelona. De la primera, recordareu noms com Chema Madoz, Manolo Laguillo, Ouka Leele o Pablo Genovés. 
En el cas de Barcelona hi trobem noms clàssics com Colita, Pilar Aymerich, Joaquim Gomis, Leopoldo Pomés, Pere Formiguera. De Vic hi ha en Manel Esclusa. Dintre Lleida hi trobem Adolf Mas, creador del famós Arxiu Mas, ubicat actualment a l’Institut Amatller, a Barcelona. Mas era de Solsona. En aquest llistat enviat per premsa de La Fábrica, Agustí Centelles, figura a València, que és on va nèixer. L’any passat parlàvem del José Ortiz Echagüe, que el trobem a Guadalajara. 
La portada comunica
Una manera de donar una idea del contingut, em sembla que es resumeix en la portada, que està maquetada amb vàries fotos de diferents tipus i autors. Li he demanat a la comissaria del Diccionario, Oliva María Rubio, que ens expliqués una mica què volia significar la tria i qui són els autors. Em permetreu que ho copiï tal qual: Rubio ens diu que “en relación con las ilustraciones de la portada y contraportada el objetivo es dar una idea de amplitud de miras de la fotografía española. Por una parte la época que abarca  (s. XIX al XXI) y por otra los contenidos. En este sentido en el Diccionario nos encontramos tanto la fotografía clásica como la contemporánea, así como todo el espectro de la fotografía: moda, publicidad, reportaje, retrato, fotografía escenificada, creativa” i ens acaba dien que “…Las fotografías de portada corresponden a: Oriol Maspons, Emilio Morenatti, Heribert Mariescurrena, Ouka Leele y Chema Madoz”. I les “de contraportada son de: Outomuro, Eugenio Recuenco, Alberto García-Alix y Matías Costa”. El Diccionari està farcit de moltes fotografies representatives al seu interior. Segur serà una bona eina pels estudiants i per documentar bons articles, per exemple. Més informació a www.lafabrica.com

LA CANDELERA HA RIGUT

Passos medievals


Centelles. La Candelera ha rigut: per tant ens ve més fred. A les Televisions de Catalunya i a la Radio pública no paren de fer vaga. I mentre estem així no paren de fer programes amb un elevat contingut social o cultural i prou interessants. A Catalunya Ràdio també podem sentir música bona, i molta catalana. No hi ha anuncis. Són dies d’emissions xules, però trobo a faltar la normalitat, encara que a vegades sigui avorrida. També m’he adonat de que al 324 i al Telenotícies sovintegen les errades: ara falta el nom d’algú, ara falta la traducció, ara falta… L’altre dia parlaven un israelita i un palestí i no ho feien pas amb anglès. Però qué deien?
Centelles: si sonen tambors procedents del Vapor, deu ser que els timbalers

Dibuix propi
“La Burra”, màquina de vapor que feia moure
els embarrats de la fàbrica que actualment acull
el MNACTEC, a Terrassa. 
També a Centelles queda 
un patrimoni important per recuperar i
llegar als nostres descendents.

dels Cabrons i les Bruixes s’estan preparant pel Cau del dia 15. Al web de l’Ajuntament ja hi ha el cartell amb el programa. Aquest cop de la imatge del pòster se n’ha ocupat en Jordi Sarrate. M’havien dit que algú havia fet “les bruixes despullades”. Creia entendre que eren imatges retocades per photoshop. Però no. Són uns dibuixets, de figures petites i alegres, tal i com el mateix Sarrate ja va fer en el tríptic de les Bruixes de Centelles que va exposar a la Col·lectiva del passat agost. El cartell és com una prolongació de la sèrie basada en el poema homònim de Miquel Desclot, però no hi té relació. És un cercle de bruixes auto-recreant-se. 

Com que amb aquest cartell obteníem com un pack, vaig proposar al Sarrate d’exposar les seves obres originals d’aquest tema a algun racó de Centelles, coincidint amb aquestes dates festives. A partir del proper dissabte, 8 de febrer, es podran veure –si no hi ha cap entrebanc-, a les finestres del bar El Trabuc. 
Són dibuixos inofensius, alegres, d’algú que es mira el tema amb bastant respecta i enamorat de la bellesa humana i del paisatge centellenc.
Com a Aleix Art també s’està organitzant una trobada de dibuixants urbans, l’Sketchcrawl Embruixat, per seguir el Cau de Bruixes. Es farà a la tarda i a la nit, per poder dibuixar el mercat, la gent, l’entorn urbà i les activitats. Està obert a qualsevol curiós o interessat en dibuixar. Qui vulgui sumar-si pot fer una inscripció al mail ctlls@yahoo.com. No s’ha de pagar res. Només serveix per tenir idea de que vindrà algú i per reenviar a cadascú, el plànning dels lloc per on passarem i una mica d’indicacions. Per dibuixar en una trobada d’aquestes es pot fer sobre paper aquarel·la o més fi, en funció del qué s’utilitzi per pintar: si és sec o porta aigua. Va bé portar un blog i un llapis o boli i colors, que poden ser de fusta o els que us vagin millor.
Sorpresa
Aleix Art
Grup i membres del grup Baobab que dissabte vam
anar a cercar un pessebre al Castell de Sant Martí
El calendari ens aproxima a festes de cert regust medieval. Però a Centelles tenim testimonis d’aquelles èpoques encara més verídics i palpables. El castell de Sant Martí és com un fantasma a qui li han rentat la cara i ens ensenya encara millor el seu poder. Des de que han tret i netejat les muralles es veu magnífic. Hem d’estar orgullosos de que encara ens vigili. O sobretot preocupar-nos de que continuï cap al futur. Encara hi estan treballant. Potser algun dia veurem bé les habitacions dels senyors, que estaven amagadetes per la runa. La Capella ja sembla acabada. Qui sap si també en un futur, podrem acabar de pujar a la roca on hi deu haver alguna resta de la part alta del castell. 
L’antiga capella té un foradet a la paret de l’absis on els del grup Baobab hi vam deixar un pessebre petit i modest, abans de Nadal. Aquest dissabte hi vam tornar per recuperar-lo i mirar si algú ens havia deixat un escrit a la llibreta de recordatoris que l’acompanyava. El castell està normalment tancat i es fa difícil imaginar de que a més d’això, puguin trobar el pessebre amb la llibreta en aquell racó tant fosc. Però sí: hi havia diversos escrits d’excursionistes procedents de varis indrets del país. Si demanen la clau….

PROPOSTES ARTÍSTIQUES

Show-room d’art i restauració
a Sant Pere més baix

A.M.
Sala principal del pis restaurat
Centelles. Diumenge, 26 de gener, 17:26 de la tarda. Ens trobem a una entrada d’un pis del 32, del carrer de Sant Pere mes baix. Truquem un timbre i d’entrada no respon ningú. Silenci. Gent diversa i desconeguda es va aplegant davant la mateixa porta on s’hi arriba per invitació. Intuïm que tots anem pel mateix. Al cap d’uns segons ens obra la Sílvia González, una de les socies de la galeria nòmada CiS Art Lodger. Aquest cop la galeria que també dirigeix Carmina Gaudes s’ha aliat amb un equip de dissenyadors-restauradors italians, que s’anomenen DiastemaDisegno, per oferir una espècia de show-room. Ells ho van anomenar: “Just a Perfect day show” . 
Els dissenyadors els “dirigeix” i els “comunica” la Francesca Regni, que juntament amb el seu equip va anar rebent els invitats a l’entrada. L’objectiu de tot plegat serà fer una presentació d’un espai reformat i aprofitar-ho per ensenyar alguns projectes o possibilitats de treball. Per una banda, Diastema ha arreglat aquest pis principal d’un immoble vellet, que abans havia servit de taller de confecció. Es veu que els taulers de les estantaries de fusta les han aprofitat per fer el terra de l’espai principal. També han deixat al descobert unes pintures murals que coronen les portes i han respectat els vidres glaçats en quadricules (així les cosidores no es distreien?). 
A.M.
Els quadres d’Anna Taratiel
L’espai en qüestió s’anomena Spazotransformer. És un espai de parets blanques, d’aire rústic i càlid. Es compon d’un sala principal frontera amb l’exterior on hi ha el balcó i el carrer. Després hi ha dues sales més petites i un passadís estret que serveix de guarda-trastos-roba. Tot el pis està decorat i ocupat per mobles que formen part dels objectes restaurats per Diastema, que serviran també per donar seient als invitats que cada cop es van multiplicant més i per servir la cata de vins. 
Els assistents es tracten, en general, d’un públic de tònica jove. D’entre 30 i 45 anys, aproximadament –no sóc gaire bo amb això-. Sospito que es tracta d’altres dissenyadors o d’amics o d’arquitectes o altres tipus d’intel·lectuals. Porten una vestimenta particularment cuidada. Hi ha més italians. Algunes persones i parelles es coneixen i d’altres semblen com un servidor, trasplantats en un ambient nou. Per mi i la meva acompanyant és tota una novetada assistir a un show-room d’aquest tipus a la Barcelona cosmopolita. 
A.M.
Sandro Dieli narrant un dels seus contes, que solien
tenir un ingredient moralitzant
DiastemoDisegno ofereix per amanir el “show”, la cata de vins i també el suport d’obres dels artistes de la CiS Art Lodgers. Aquí és on entra la galeria. CiS han portat obra dels seus artistes i l’han repartida pel pis. Obra de l’Anna Taratiel, Yang Shun, Juan Pablo Echeverri, Morcky i el duet Bigert&Bergstrom. Coneixem a Taratiel de qui veiem els seus quadres de deconstrucció de formes geomètriques constructives sota unes taules de fusta, recuperades pels dissenyadors, que serveixen com de caixes. Yang Shun també l’hem tractada al blog: fa unes pintures de formes i composicions com desenfocades.A l’Spazotransformer hi porta un grup d’homes o joves com si estiguessin esperant el torn a una classe de gimnasia.
Arquitectura, vi, art i teatre. El show el va culminar l’actuació de Sandro Dieli, membre del Teatro d’Appartamento. Dieli feia monòlegs i narrava contes a partir d’històries que havia anat recollint de retalls de diaris. 
Suposo que anar a aquests esdeveniments, es disfruta més si coneixes millor al personal. Però la veritat és que resulta interessant i suggerent per fer activitats similars molt més dedicades a compartir l’art per l’art.