MÉS VISITES

Retorn a les classes

Centelles. Avui l’Escola Sagrats Cors ha fet jornada de portes obertes i ho he  aprofitat per tornar entrar a l’antic cau d’ensenyament i records bons i dolents. Feia 22 anys que no  anava pels passadissos i d’aula a aula de la vella escola.

En general m’he trobat un espai de dimensions més petites del què recordava. M’han dit que era perquè jo havia crescut. He visitat la majoria d’aules on havia estat, menys la que vam tenir per primer cop a la Núria Pugseslloses, que crec que l’ampliació se l’ha cruspit. El laboratori fa olors rares, però no són de naftalina, com recordava. De fet a tot arreu domina l’olor de nens. Sobretot a les aules de més al costat del Triquet. A 4rt d’EGB havia anat a la de la punta, ben bé fins a setè o vuitè.  En els passadissos hi ha una biblioteca –abans devia ser a on ara hi ha despatxos, al costat laboratori-. També hi ha llibres d’història de l’art, com volums gruixuts dedicats als grans períodes i a les col·leccions de grans museus. També he baixat a les aules subterrànies. Allà hi ha les aules domini de la Tere Roma, on es mostren dibuixos i murals.  M’han demanat que fes, a posteriori, un comentari dels dibuixos observats.  Crec que les làmines dels passadissos estan bé, però  és com si les hagués fet la mateixa persona o n’hi hagués hagut una que dominés tota la resta. Parlo, especialment d’uns dibuixos de quartos i sales de casa. Sembla que tots els nens visquin al mateix lloc!.Suposo que l’exercici estava en representar l’espai amb la perspectiva, això bé. El que sí

m’ha agradat és el mural de les escales Representa un paisatge centellenc. En la vista del poble, es resolen bastant bé els temes de perspectiva de la Plaça Major i l’església, per enquadrar-ho i justificar-ho amb la vista al darrera de Tagamanent. El que no he sabut endevinar és quin era el poble de l’altra cantó. M’he imaginat que era Campos, però no ho crec. Colors de cera, pastosos i intensos. Cel taronja. Detalls  ben detallats. Està fet amb gust i calma. Les fruites amb volum. És molt xulo! A les aules de sota de tot –on hi ha Tecnologia-, també hi ha dos murals més. Però el dels fruits i la terra em sembla el millor. He fet dues visites: la primera sol i amb les aules buides. A la segona ja hi havia canalla amb els pares amunt i avall. He  trobat l’aula d’informàtica.  Hi havia uns dissenys de volums amb 3d en algunes pantalles. I pensar que  fa vint anys, ens limitàvem a donar ordres a una fletxa, perqué dibuixés un  quadrat! Li dèiem; avança 10 cm. Gira 90º, avança… I el profe ens deia: aprovat. La persona que em va fer conèixer els ordenadors va ser el Pere Valldeneu.  Tenia un joc molt xulo d’un  personatge que caminava com per un bosc.

VISITES POLÍTIQUES

Conseller Vila: 
“Contineu reclamant el desdoblament del tren”
Aleix Art
El conseller Vila presidint la taula, 
al costat d’altres polítics comercals, locals
i de la diputada centellenca al congrés, Carme Sayós.
Centelles. Ahir diumenge va venir a la nostra vila el conseller de territori i sostenibilitat, Santi Vila. En un dinar-tertúlia a les Brases, qui hi va anar, va tenir l’ocasió de conèixer i preguntar-li de primera mà el seu pla d’actuacions pel tema dels transports i les infraestructuras, tema de la trobada. De tarannà amable, paraula estudiada i estil jove i professional –no en va, ha estat professor a la universitat-, va desgranar les raons per les quals l’actuació de la seva consellaria s’ha de fixar en reptes prioritaris, donat l’escassetat de recursos i l’endeutament públic. Hi ha previstes actuacions puntuals al llarg de la línia de tren de Barcelona-Vic, per tal de facilitar el creuament de combois cada cinc o set quílometres i millorar el sistema. Però de moment no es plantegen començar el desdoblement definitiu de la línia, qüestió que es ve reclamant des del territori, des de fa molts anys. Alcaldes de la zona, com el d’Aiguafreda, Grub, Tona i Balenyà, així com la cap del grup centellenc de CIU, van poder confirmar així que les intervencions previstes van més en la línia de millorar el qué es té, si bé les intervencions de petits desdoblaments a Montmaló, La Garriga, Balenyà i Taradell ja van cap a la direcció dels quatre rails. Les paraules del conseller van ser: “heu de continuar reclamant el desdoblament”. Maribel Matas, també va demanar pel pont de ferro, la millora del servei a l’estació –tiquets, marquesines, etc-. Vila va comentar que tot depen una mica de la voluntat cooperativa amb el ministeri estatal, amb qui sembla que hi té bona sintonia. El conseller va parlar de que s’està estudiant subcontractar la gestió de les estacions a projectes nous de restauració, punts d’informació, etc., per tal de millor la conservació de les estacions, tal i com la Generalitat ja ha fet en la línia de tren de Lleida a la Poble de Segur. Però la Generalitat, per ara només és responsable d’una part del servei ferroviari de Rodalies i ha d’anar cercant solucions amb negociacions amb la ministra Ana Pastor.
A.A.
El Col·legi Sagrats Cors va
celebrar ahir diumenge, el 75é aniversari
de la seva fundació i el 200 del naixement
de la fundadora de la congregació.
La missa de les 12
va servir per celebrar-ho i reunir monges,
professors, alumnes i companys de la vida
de l’escola d’inspiració religiosa.
Al carrer, alumnes pintaven el dibuix fet
per Jordi Sarrate, per remmarcar l’efemeride. 
Sarrate ja va fer el cartell dels 50 anys, en que 
utilitzava la forma d’un triangle, com a símbol
de Catalunya. 
Ull crític
El que em va semblar a mi, a partir del què va dir, és que no tenen una visió real de servei de la línia per a tot el tram que abarca, que no acaba a Vic, sino a La Tour de Carol. No em va semblar que de les seves paraules hi hagués la voluntat d’apostar per assegurar una comunicació coherent. Perqué s’ha d’anar fins a Vic,  per fer transbord i arribar a Manlleu, Montesquiu, Ripoll, Puigcerdà, o viceversa?. La línia per ells sembla acabar a Vic. I enlloc d’incrementar i apostar per bones freqüències entre totes les estacions de la línia, va parlar de completar l’oferta de transport públic amb connexions a través d’autobusos. No sembla que s’adonin de la utilitat dels rails que, més bé o malament, funcionen des del segle XIX i connecten la capital amb un bon tros del interior. En canvi, tampoc ningú va parlar –i desconc realment, sí ho necessiten-, de posar o millorar busos llançadores entre Balenyà, Tona, Seva, Taradell. Els veïns d’aquestes poblacions, depenen encara de la voluntat dels familiars?
El dinar no va acabar sense les oportunes confessions del procés sobiranista. Vila parla sovint amb diputats i representants estatals i pel què explica la por que des del govern de Madrid ens volen fer, és equiparable a la que ara ells tenen de perdre l’empenta que els hi ofereix Catalunya. Vila afirma que ara ja els hi preocupa el tema, de debò. El cas és que no deixen de cercar polèmica i enfrontament, com en el tema de l’Ebre, en que es vol reduir el cabal, per afavorir zones de regadiu del nord peninsular, però a costa dels cabals que precisa el Delta.  A una pregunta d’aquest redactor, Vila va respondre que s’hi oposaran per la via legal i cercant el suport d’Europa. Per cert, Santi Vila, va arribar al poble, amb tren i va fer a peu tot el tros fins a les Brases. Va marxar en cotxe. Divendres ve la Marta Rovira, d’E.R.C.

NOU DISC

Kibo emociona el Centre
Aleix Art
La presentació escenogràfica
també estava molt cuidada i es
mantenia en una gamma cromàtica.
Centelles/Redacció. Divendres al vespre hi havia concert de presentació al Centre Parroquial. El quintet Kibo presentava l’àlbum “Persones”. Amics i sobretot companys de la música es van reunir en aquesta trobada, moguts per la bona fama del grup entre artistes, que podríem qualificar de solvent i esforçada. La novetat més important respecta el primer disc, podria ser la incorporació de la veu femenina, a càrrec de Kathy Sey, que complementa la veu del alma mater del grup Alfred Tapescott. El concert també era una versió reduïda de les múltiples col·laboracions vocals i instrumentals que es troben en el cd editat per Destil·lant Soroll (Barcelona).

Diria que les cançons –ara i en l’anterior treball-, tenen una forta càrrega autobiogràfica i sobretot de “posicionament davant la vida”. “Persones” parla de situacions, de protesta, de la importància del “jo”. Totes les cançons tenen nom de persona  i n’hi ha una en la que hi trobem un dels “pares” influenciadors de la banda: Damien Rice. Tapescott va versionar el seu conegut tema “The blower’s daughter” en que ja l’original combina la instrumentació del violoncel amb la guitarra, la veu solista delicada i amb sentiment i el remat final de la veu femenina que respon al “lament” masculí. El mateix Tapescott és com un home orquestra, amb la guitarra, l’elèctrica, el piano, els sintetitzadors. Kibo és més que una esponja de la banda anglesa i s’acosta a ritmes més roquers i marxosos. És un bon generador d’espais sonors nous, tant a nivell instrumental com a solucions vocals, que no sempre acaben amb paraules, sino que també cerquen la riquesa del so pur. Parlant de música, sóc una mica, com un pingüí a la selva, però crec poder insistir en que Kibo és una banda que treballa amb precisió, arriscant però cercant resultats emocionants i sincers. Bon material. 

EXTRA: VÍDEO DEL CARNESTOLTES

El Carnestoltes de Centelles 

en 24 minuts

Centelles. Després d’uns dies d’incertesa i davant la prespectiva de renovar les eines informàtiques, he provat d’editar aquest vídeo amb el pc antic que està a punt de defallir. La cosa ha funcionat bé i aquí teniu el reportage d’Aleix Art dedicat al carnestoltes de Centelles, celebrat el passat dissabte, 22 de febrer. Obra el vídeo unes paraules de la regidora Neus Verdaguer, fent una valoració en prospectiva del que s’havia de veure.