BREVERIA

Estiuet embruixat

Aleix Art
 Centelles/ Redacció. Ha fet un dia molt maco i de clima càlid. A veure si així s’aguanta demà. Seria tot un valor afegit pels participants i assistents al Cau de Bruixes. Avui a la tarda, abans de la posta de sol ja hi havia una vintena d’autocaravanes a l’esplenada del costat de la Piscina Coberta. Diuen que n’han d’arribar 150. I s’esperen uns 10.000 visitants, en general. Ahir a  la tarda -dijous-, ja hi havia una parella de fora que “volia veure coses”. Esperem que sigui una bona festa per tothom i tots en gaudim el màxim i n’hi traiem bon suc. Seria una llàstima que les botigues no aprofitessin per mostrar-se. Espero que tothom –veïns i visitants-, en rebin una bona sensació. En quan al Sketchcrawl Embruixat que organitzo, s’espera la participació d’una desena de dibuixants. Pot fallar algú, venir algú sorpresa. En qualsevol cas sembla que serem més que Quatre gats. Ara em vaig a dutxar i a les 10, toca Sopar de Bruixes al Peque. I demà a l’1, Flashmod de les bruixes de Centelles a la Plaça Major. A veure qui ve al Mercat Màgic.

EXPOSICIÓ A VIC

Bombons d’art a El Carme


Aleix Art
Pintures de Beulas a primer terma.
Vic/Centelles. És tard per fer una carta als Reis. Però les galeries sempre tenen propostes temptadores a punt. De la mostra de petit formats d’El Carme Galeria d’Art, em quedaria amb una aiguada de Beulas, les figures introspectives d’Icoyama i la pintura de Vernis amb el requadre blanc. Però hi ha altres artistes participants i molt bones peces. Al Marçó vell de Centelles ara hi tenim obra de Pep Ricart. Doncs a la galeria del Carme també hi ha obra seva: dues escultures i uns dibuixos de línia prima, que semblen estudiar el disseny d’una espècia de sostén aplicat a una anatomia femenina d’aire futurista. 
A l’entrada de la galeria també hi ha una peça de l’Artigau. Guinovart o Riera i Aragó no fallen mai entre les propostes d’aquest espai artístic vigatà. Recordem al pintor d’Agramunt amb unes teles intervingudes per la banda del bastidor, això és al revés. El pintor hi enganxava materials i hi aplicava pintura blava. Riera i Aragó el trobem entre els quadres que formen el mosaic d’obres petites, a la paret de la sala gran, amb una de les seves elices. Aquí també hi ha una peça de Núria Vall i fins dissabte al matí, n’hi havia una del David Casals. L’artista centellenc disposa de peces de reserva a l’espai més interior de la galeria. Es tracta de tres nocturns, un d’ell dedicat al mercat medieval. 
A.A.
Dibuixos de Icoyama, a la dreta. 
La pintura de Riera i Aragó destaca a l’esquerra pel seu 
format apaisat i el fons blau intens.
A la sala gran també hi ha dues il·lustracions de la Pilarin Bayes. Crec que la més interessant és tracta d’un retrat del Pare Claret, com a confessor d’una reina hispànica. El retrat vigatà es converteix amb dibuix satíric per tota la sèrie de recordatoris que la reina amaga al seu darrera, sobre un escriptori i també en la pintura que penja de la paret, una espècia de rapte de dones nues –no sé exactament com es pot establir una relació amb el tema central.
A prop de la il·lustradora hi ha l’aiguada que comentàvem de Beulas. Es tracta de tres papers tacats amb tintes aigualides amb diferents intensitats. Fa paisatges, no se si reals o inventats. Però són xulos. Sobretot el paisatge més gran, amb camps i muntanyès, de tons marronosos que recorda la Plana amb el Montseny. 
A.A.
Apartat amb els dibuixos i escultura
 de Pep Ricart
Icoyama és potser l’artista més exòtic de l’exposició. Japonés. Dibuixa sobre paper fi, color blau pàl·lid. A sobre amb línia fina i continua fa unes figures nues d’aire primitiu i transfons psicològic. Es tracta d’un treball delicat i poètic que té com un parent llunyà en les pintures sobre fusta de la Núria Valls. 
A part de molta pintura, l’exposició de petit format, també apropa obres d’escultura. Hem parlat de dues peces de Ricart. Són de caire geometricoabstracte. En una línia similar hi trobem també una escultura feta amb marbre de Carrara, per Enric Sala. Segons com sembla un gosset potes enlaire. Però també és una espècia de generació de cubs, sobre cubs. Més a l’entrada també hi trobem una espècia de maqueta escenogràfica, amb cartró pintat, feta per Marià Dinarés. Com a repàs de peces dels bons artistes de la comarca és una gran exposició.

PLANNING SKETCHCRAWL EMBRUIXAT

SKETCHCRAWL EMBRUIXAT
CAU DE BRUIXES – CENTELLES 2014


Centelles. Publiquem ja l’itinerari que es seguirà a l’S.E. d’aquest dissabte. Horaris i llocs de pas. Ens troberem per començar davant la Capella de Jesús.
Us enganxo també l’enllaç al precedent d’sketchcrawl organitzat per Aleix Art, a Caldes.

http://www.flickr.com/groups/sketchcrawlmiau/


Itinerari:
17:00 .- Passeig.
Tema: ambient del mercat. Portal, Capella de Jesús, pujada del carrer Collsuspina, etc.
18:00.- Sagrera
Tema: ambient del mercat. Carrers i cases
19:00 .- Plaça Major
Tema: ambient encantat. Palau dels Comtes, plaça, cases entorn.
20:00.- Carrer Socors i Serrat
Tema: ambient carrers i entorn urbà.
21:00.- Sopar en grup o individualment
22:00.- Dibuix dels carrers embruixats i dels espectacles de carrer (Pl. Mossèn Xandri)
24:00.- Fi

Enllaç al mapa de Google: http://goo.gl/maps/D1R1Q

  
Informació complementària:
Què és un sketchcrawl:
Un sketchcrawl és una trobada de dibuixants urbans. Està oberta a tothom que vulgui dibuixar. El motiu comú d’aquestes trobades són els carrers, les cases, la gent. Es segueix un itinerari marcat per un plànol, que situa els llocs i l’hora de pas. Es deixa un temps de dibuix entre lloc i lloc. D’aquesta manera si algú es retarda o s’afegeix més tard, pot cercar el grup.
Els dibuixants fan els seus sketch en quaderns o papers. S’utilitza qualsevol eina de dibuix i color: llapis, tintes, bolis. Aquarel·les, llapis de colors, retoladors, etc.
Un cop els dibuixants han acabat la sessió de dibuix, es fotografien els seus dibuixos i els han de penjar o enviar a un lloc web, on passaran a formar part d’una galeria amb els dibuixos que s’han fet durant l’skectchcrawl.
Normalment es fan sketchcrawl un cop cada trimestre, a Barcelona, Vic i a moltes ciutats del món. Però això no vol dir que no es puguin fer trobades en altres moments i poblacions. Podeu veure webs de dibuix urbà a:
Què és el Cau de Bruixes:
És una festa popular dedicada a la Bruixeria. Un passat misteriós documentat a la història del nostre poble –a Centelles, diuen: “Bruixes totes elles”-. Des de fa casi vint anys es fa aquesta festa que reuneix un mercat de productes esotèrics i artesanals, es fan carrers tematitzats, la gent es disfressa de bruixa i es fan diferents espectacles per elegir la bruixa de l’any. El mercat es fa durant tot el cap de setmana, però la festa es fa el dissabte al vespre, que és també quan ve molta gent de fora.
Com arribar a Centelles:
Cotxe:
Pels que no sou de Centelles i voleu venir a dibuixar, és millor que pel Cau de Bruixes, vingueu amb cotxe particular.
Si veniu de Barcelona, heu d’agafar la C-17, direcció Vic-Puigcerdà. Centelles està a uns 50 km, al nord de Barcelona, i a uns 30 de Granollers. Vic està a 20 km de Centelles, més amunt.
Tren:
També podeu venir amb tren, però aquest acaba el seu trànsit abans de que s’acabi la trobada de dibuixants.
Línia R3- L’Hospitalet- Vic. De Bcn, surt de Sants / Plaça Catalunya/ Arc de Triomf/ Sant Andreu Arenal.
On jalar:
Sopar de grup:
Si us inscriviu a la trobada podeu demanar per sopar amb un grup de dibuixants urbans. Teniu temps fins el xxxx.

EXPOSICIONS D’ART %


L’escultura de fusta i les obres fetes amb carbonet,
peces noves de Pep Ricart, l’exposició al Marçó

El vent neteja 

Centelles. No m’agrada pas posar-me en política. Divendres, a la tarda vaig penjar una noteta i no em va deixar bona sensació. Em sento com un pingüí en el desert. Però al mateix temps, em sembla necessari involucrar-me amb el què està passant. No vull ser un titella! Però el meu àmbit és l’artístic, en primer pla. I el cultural, en sentit ampli. Per tant reedito la meva posició: actuar des del meu àmbit per ajudar a construir o a fer evolucionar el nostre poble i el nostre país. 
Totes les fotos: Aleix Art
Pep Ricart, al centre, i Musach, dos mestres de
l’art del nostre temps.
Aquesta setmana m’ho han posat fàcil: i no parlo pas del Cau de Bruixes, que ja té una dinàmica pròpia i, per mi, representa un episodi cultural desnaturalitzat, que crec, s’ha d’anar reconduint. Em refereixo a un exemple del que a la uni en deien “high culture”: l’exposició de Pep Ricart al Marçó vell. Ell és una figura important dintre l’art comarcal i català. La seva petjada més forta, segurament haurà estat en l’àmbit de l’escultura, on a nivell professional i pedagògic va introduir unes tècniques diferents i unes formes noves. Però en tots els àmbits que toca, Ricart sembla un artista prou independent i prou capaç d’elaborar una obra sincera i transportadora de les seves inquietuds més íntimes. I aquí hi ha el valor de la seva obra. La sinceritat i l’autenticitat. I també el gust per traslladar-ho sobre la tela o la fusta. 
L’exposició del Centre d’art el Marçó vell, glossa la seva obra en motiu d’ha

ver estat el guanyador del Premi Centelles. Ens ha portat obra relativament recent: pintura feta els últims tres anys. Les obres en carbonet i pastels són inèdites. Les dues escultures de fusta són les peces més noves del conjunt exposat. L’obra que va guanyar el Premi Centelles també forma part de l’exposició. Té lligams amb altres peces, però en general, hi intuïm també altres direccions: una sèrie de peces exploren les possibilitats de les pinzellades grosses, formant com una trama en forma de fletxa. Són obres grans. Dominen els tons foscos i els terrossos, bordeus, ocres. El diumenge que ve, dia 16, a les 12, el mateix Ricart farà una visita guiada a l’exposició i ajudarà a ordenar la mirada. Però seria interessant que qui vulgui, vegi l’exposició abans i miri de fer-se la seva interpretació. L’obra ho diu tot per si sola. No necessita llibre d’instruccions, sino enginy d’interpretació. 

Pintures de trames en forma de fletxa.
Dissabte a la tarda es va inaugurar aquesta exposició. L’acte era a les 7. Les fotos, però corresponen a una hora abans, que és quan hi vaig poder anar, abans no em sumés amb els companys del grup Baobab. El Ricart havia de venir al Marçó per canviar una peça i afegir les cartel·les amb els textos. Aquests plafons remarquen l’interès de Ricart per la lectura i d’aquesta com a base del seu treball. La peça que va substituir –la que va treure- era una de fusta fosca, de forma més com orgànica. La que hi va posar, havia esperat fins al final a dur-la, perquè fins al divendres a la nit, que no la va enllestir. L’escultura de fusta introduïda és germana de la que hi ha a la sala del mig. Són com dues caixes de fusta clara. Ricart intervé als marges, creant formes de joc amb volums, el buit i el ple. Respecta a la que va treure, aquestes escultures són més clares, més lleugeres, més austeres i també com més “essencialistes”. En l’escultura fosca s’hi recreava. En aquestes no hi afegeix més del que vol dir. L’escultura fosca s’aproximaria a una altra peça present al Marçó, que es troba a la primera sala i representa a un àngel. Ricart ens va explicar que aquests àngels surten de diverses lectures de textos d’artistes i filòsofs de primers del segle XX, que parlen d’àngels, com era el cas de Walter Benjamin. Les escultures angelicals posen forma a la descripció interpretada dels mots. Anar al Marçó i estudiar i analitzar com actuen aquestes interpretacions artístiques és el que s’espera de les ànimes que volen créixer culturalment. Fins el 16 de març es pot veure aquesta exposició, que també compte amb un catàleg, si bé no és pas com els dels temps d’abans de la crisi. 

MOSTRA URBANA

Sarrate al Trabuc

Sarrate recitant el poema de Miquel Desclot que
en la versió il·lustrada per l’artista, comença amb
la primera estrofa de l’himne a Santa Coloma.
Redacció. La sèrie de tres “il·lustracions de bruixes” i el cartell del Cau de Bruixes d’enguany de Jordi Sarrate, es poden veure, repartits entre les tres finestres del bar El Trabuc de Centelles. Si estaran fins el Carnestoltes. Els tres dibuixos posen imatge al poema de “Les bruixes de Centelles”, escrit fa casi quaranta anys, per Miquel Desclot. Sarrate va reinterpretar aquest tema, per participar a la Col·lectiva Aleix Art 2013. 
Es tracta d’unes peces en les que les bruixes participen d’una festa i d’unes trobades de contingut erotitzant. El cartell segueix el mateix esquema, però és independent del poema, si bé podria ser una reinterpretació utilitària del Cercle de les Bruixes. Els dibuixos estan fets amb el to blau dominant l’obra de Sarrate i amb un tractament naturalista i inofensiu de l’anatomia