Ara plou amb calma
Centelles. Sigui com sigui, el dissabte del Cau de Bruixes va fer un dia fantàstic: feia bo i a la tarda es va mantenir bastant potable. Avui diumenge la pluja ha tornat a fer acte de presència. Com un parèntesi en el llarg hivern. Bars i restaurants es mostraven satisfets. A la Sagrera expliquen que ahir van servir més de 300 botifarres! No van parar de servir i treballar. Avui tothom estava esgotat i fart. Però la festa crec que s’ho val. Al restaurant Sushi també diuen que els hi va anar molt bé. I a més, igual que la Sagrera van preocupar-se de donar-.se a conèixer entre els firaires per oferir els seus menús especials. El Sushi és un local petit, però molt versàtil i de cuina molt bona.
Les bruixes també es mostraven cofoies. A l’entrada de la capella de Jesús, hi havia un cartell que posava: 10€ una pregunta. Sessió complerta 20. Si només un 10% dels visitants hagués passat pel local d’oracles i interpretacions esotèriques les bruixes deuen estar ara comprant-se escombres d’or. Però no tinc dades. Ara són impressions. El meu Cau de Bruixes, oficialment va començar el divendres amb el sopar. Allà l’Imma del Destí va oferir una xerrada informal sobre els somnis. Aproximació general i concreció a partir de preguntes dels assistents. Aquesta bruixeta osonenca ha estat molt present a la festa i ahir al vespre també prenia part de l’espectacle generat entorn a l’elecció de la bruixa de l’any. Al final de tot, quan ja tothom havia marxat, amb la seva simpatia juvenil, encara compartia els seus secrets amb els integrants de les Brujas de Zugarramurdi, procedents del País Basc: “les espelmes s’apaguen amb els dits, per no matar la seva energia”. El migdia del dissabte hi va haver el Flashmod amb les Bruixes de Centelles. la catorzena de bruixes elegides durant varis anys, van formar equip per ballar plagades la cançó que integrants del grup Bonobos havien compost feia dos anys. Els mateixos músics, liderats per Jordi Ginesta van interpretar i cantar la cançó de melodia alegre i d’aires celtes. Les bruixes primer van ballar el ball. La majoria d’edat és de dones viscudes, però cap d’elles no va trobar a faltar forces per desfer-se amb moviments ràpids, cops d’escombra i passes cap aquí i cap allà. Després qui va voler del públic, va afegir-se en el ball.
El flashmod és una con
 |
|
Aleix Art
Avui diumenge al migdia, Pep ricart ha
ofert una interessant visita guiada per la
seva exposició, ubicada al marçó fins el
16 de març. Hi havia varis ex-alumnes seus
de l’escola de Vic. Entre altres coses
ha destacat el treball en diferents material,
sense fer massa distincions entre
disciplines. Mentres un material serveix,
hi treballa. També ha remarcat
l’interès per la lectura i
el paper d’aquesta i de la música com
a font de les seves obres.
Prepara una exposició a la galeria de l’Arcadi
Calzada a Olot, juntament amb en Pep Vernis.
Ricart portarà bàsicament escultura, amb tres
peces noves, de la mateixa línea de les dues
presentades a Centelles, fetes amb fusta de pallets.
|
vocatòria de gent per ballar junts, en un moment i un lloc determinat. L’acte es grava i es penjarà a internet i servirà per promocionar el Cau. I sobretot per preparar el Cau de Bruixes del 2015 en el que es vol omplir la plaça de tantes bruixes com es pugui per ballar i establir un Rècord Guinness, ben original. Un servidor, càmera amb trípode va prendre algunes imatges del flashmod que podeu veure en el vídeo penjat al youtube i al que podeu enllaçar clicant a la finestreta del final del text o a la del costat. Espero que les càmeres oficials del flashmod no s’ho prenguin malament. Segur que el seu treball serà molt més complert. El meu reportatge responia a una petició de les mateixes bruixes que volen estar ben informades de tot.
Valoracions
El Flashmod guarda algunes similituds amb l’Sketchcrawl. Ahir també vam fer una trobada de dibuixants urbans, per seguir el Cau de Bruixes. Àmbit en el que pertanyen els dos dibuixos que il·lustren aquest post i que també es troben penjats a la galeria de flickr, que de mica en mica, els companys aniran completant. Pot tardar ben bé 15 dies a reunir tots els dibuixos, que cadascú s’ha de fotografiar i penjar. A la trobada hi van venir una desena de dibuixants. Alguns de Centelles, la majoria de fora. Alguns habituals d’aquestes trobades. D’altres s’estrenaven. Vam començar al Passeig, vam seguir cap a la sagrera i la plaça. Cada zona hi dedicàvem una hora. Un servidor va fer tres dibuixos més, però no són tant interessants com els dos publicats. Quan vam ser a la Plaça Major ja era fosc i ens vam refugiar al Via per agafar forces. Després alguns van marxar i vam quedar dos o tres per seguir una mica els espectacles. Però era dibuixar a les fosques i amb el risc de confondre els colors. L’any que ve potser es tornarà a fer, i es va suggerir de començar més dora o al matí per seguir més parts. Però el Cau de Bruixes més autèntic és nocturn i valia la pena intentat captar alguna cosa, encara que sigui més a la brava. Per cert, la bruixa de l’any és Montse Vilamajor.
En quan al Cau de Bruixes en general, el fet de participar-hi més m’ha permès viure’l més intensament i disfrutar-lo. Però tot i així crec que hi ha molts aspectes que caldria revisar, per tal d’augmentar l’interès i la profunditat de la proposta. Hi ha estones que no passa res i les parades del Mercat Màgic no se si venen molt o són un decorat massa perfecta.
badaluc 