PLANNING SKETCHCRAWL EMBRUIXAT

SKETCHCRAWL EMBRUIXAT
CAU DE BRUIXES – CENTELLES 2014


Centelles. Publiquem ja l’itinerari que es seguirà a l’S.E. d’aquest dissabte. Horaris i llocs de pas. Ens troberem per començar davant la Capella de Jesús.
Us enganxo també l’enllaç al precedent d’sketchcrawl organitzat per Aleix Art, a Caldes.

http://www.flickr.com/groups/sketchcrawlmiau/


Itinerari:
17:00 .- Passeig.
Tema: ambient del mercat. Portal, Capella de Jesús, pujada del carrer Collsuspina, etc.
18:00.- Sagrera
Tema: ambient del mercat. Carrers i cases
19:00 .- Plaça Major
Tema: ambient encantat. Palau dels Comtes, plaça, cases entorn.
20:00.- Carrer Socors i Serrat
Tema: ambient carrers i entorn urbà.
21:00.- Sopar en grup o individualment
22:00.- Dibuix dels carrers embruixats i dels espectacles de carrer (Pl. Mossèn Xandri)
24:00.- Fi

Enllaç al mapa de Google: http://goo.gl/maps/D1R1Q

  
Informació complementària:
Què és un sketchcrawl:
Un sketchcrawl és una trobada de dibuixants urbans. Està oberta a tothom que vulgui dibuixar. El motiu comú d’aquestes trobades són els carrers, les cases, la gent. Es segueix un itinerari marcat per un plànol, que situa els llocs i l’hora de pas. Es deixa un temps de dibuix entre lloc i lloc. D’aquesta manera si algú es retarda o s’afegeix més tard, pot cercar el grup.
Els dibuixants fan els seus sketch en quaderns o papers. S’utilitza qualsevol eina de dibuix i color: llapis, tintes, bolis. Aquarel·les, llapis de colors, retoladors, etc.
Un cop els dibuixants han acabat la sessió de dibuix, es fotografien els seus dibuixos i els han de penjar o enviar a un lloc web, on passaran a formar part d’una galeria amb els dibuixos que s’han fet durant l’skectchcrawl.
Normalment es fan sketchcrawl un cop cada trimestre, a Barcelona, Vic i a moltes ciutats del món. Però això no vol dir que no es puguin fer trobades en altres moments i poblacions. Podeu veure webs de dibuix urbà a:
Què és el Cau de Bruixes:
És una festa popular dedicada a la Bruixeria. Un passat misteriós documentat a la història del nostre poble –a Centelles, diuen: “Bruixes totes elles”-. Des de fa casi vint anys es fa aquesta festa que reuneix un mercat de productes esotèrics i artesanals, es fan carrers tematitzats, la gent es disfressa de bruixa i es fan diferents espectacles per elegir la bruixa de l’any. El mercat es fa durant tot el cap de setmana, però la festa es fa el dissabte al vespre, que és també quan ve molta gent de fora.
Com arribar a Centelles:
Cotxe:
Pels que no sou de Centelles i voleu venir a dibuixar, és millor que pel Cau de Bruixes, vingueu amb cotxe particular.
Si veniu de Barcelona, heu d’agafar la C-17, direcció Vic-Puigcerdà. Centelles està a uns 50 km, al nord de Barcelona, i a uns 30 de Granollers. Vic està a 20 km de Centelles, més amunt.
Tren:
També podeu venir amb tren, però aquest acaba el seu trànsit abans de que s’acabi la trobada de dibuixants.
Línia R3- L’Hospitalet- Vic. De Bcn, surt de Sants / Plaça Catalunya/ Arc de Triomf/ Sant Andreu Arenal.
On jalar:
Sopar de grup:
Si us inscriviu a la trobada podeu demanar per sopar amb un grup de dibuixants urbans. Teniu temps fins el xxxx.

EXPOSICIONS D’ART %


L’escultura de fusta i les obres fetes amb carbonet,
peces noves de Pep Ricart, l’exposició al Marçó

El vent neteja 

Centelles. No m’agrada pas posar-me en política. Divendres, a la tarda vaig penjar una noteta i no em va deixar bona sensació. Em sento com un pingüí en el desert. Però al mateix temps, em sembla necessari involucrar-me amb el què està passant. No vull ser un titella! Però el meu àmbit és l’artístic, en primer pla. I el cultural, en sentit ampli. Per tant reedito la meva posició: actuar des del meu àmbit per ajudar a construir o a fer evolucionar el nostre poble i el nostre país. 
Totes les fotos: Aleix Art
Pep Ricart, al centre, i Musach, dos mestres de
l’art del nostre temps.
Aquesta setmana m’ho han posat fàcil: i no parlo pas del Cau de Bruixes, que ja té una dinàmica pròpia i, per mi, representa un episodi cultural desnaturalitzat, que crec, s’ha d’anar reconduint. Em refereixo a un exemple del que a la uni en deien “high culture”: l’exposició de Pep Ricart al Marçó vell. Ell és una figura important dintre l’art comarcal i català. La seva petjada més forta, segurament haurà estat en l’àmbit de l’escultura, on a nivell professional i pedagògic va introduir unes tècniques diferents i unes formes noves. Però en tots els àmbits que toca, Ricart sembla un artista prou independent i prou capaç d’elaborar una obra sincera i transportadora de les seves inquietuds més íntimes. I aquí hi ha el valor de la seva obra. La sinceritat i l’autenticitat. I també el gust per traslladar-ho sobre la tela o la fusta. 
L’exposició del Centre d’art el Marçó vell, glossa la seva obra en motiu d’ha

ver estat el guanyador del Premi Centelles. Ens ha portat obra relativament recent: pintura feta els últims tres anys. Les obres en carbonet i pastels són inèdites. Les dues escultures de fusta són les peces més noves del conjunt exposat. L’obra que va guanyar el Premi Centelles també forma part de l’exposició. Té lligams amb altres peces, però en general, hi intuïm també altres direccions: una sèrie de peces exploren les possibilitats de les pinzellades grosses, formant com una trama en forma de fletxa. Són obres grans. Dominen els tons foscos i els terrossos, bordeus, ocres. El diumenge que ve, dia 16, a les 12, el mateix Ricart farà una visita guiada a l’exposició i ajudarà a ordenar la mirada. Però seria interessant que qui vulgui, vegi l’exposició abans i miri de fer-se la seva interpretació. L’obra ho diu tot per si sola. No necessita llibre d’instruccions, sino enginy d’interpretació. 

Pintures de trames en forma de fletxa.
Dissabte a la tarda es va inaugurar aquesta exposició. L’acte era a les 7. Les fotos, però corresponen a una hora abans, que és quan hi vaig poder anar, abans no em sumés amb els companys del grup Baobab. El Ricart havia de venir al Marçó per canviar una peça i afegir les cartel·les amb els textos. Aquests plafons remarquen l’interès de Ricart per la lectura i d’aquesta com a base del seu treball. La peça que va substituir –la que va treure- era una de fusta fosca, de forma més com orgànica. La que hi va posar, havia esperat fins al final a dur-la, perquè fins al divendres a la nit, que no la va enllestir. L’escultura de fusta introduïda és germana de la que hi ha a la sala del mig. Són com dues caixes de fusta clara. Ricart intervé als marges, creant formes de joc amb volums, el buit i el ple. Respecta a la que va treure, aquestes escultures són més clares, més lleugeres, més austeres i també com més “essencialistes”. En l’escultura fosca s’hi recreava. En aquestes no hi afegeix més del que vol dir. L’escultura fosca s’aproximaria a una altra peça present al Marçó, que es troba a la primera sala i representa a un àngel. Ricart ens va explicar que aquests àngels surten de diverses lectures de textos d’artistes i filòsofs de primers del segle XX, que parlen d’àngels, com era el cas de Walter Benjamin. Les escultures angelicals posen forma a la descripció interpretada dels mots. Anar al Marçó i estudiar i analitzar com actuen aquestes interpretacions artístiques és el que s’espera de les ànimes que volen créixer culturalment. Fins el 16 de març es pot veure aquesta exposició, que també compte amb un catàleg, si bé no és pas com els dels temps d’abans de la crisi. 

MOSTRA URBANA

Sarrate al Trabuc

Sarrate recitant el poema de Miquel Desclot que
en la versió il·lustrada per l’artista, comença amb
la primera estrofa de l’himne a Santa Coloma.
Redacció. La sèrie de tres “il·lustracions de bruixes” i el cartell del Cau de Bruixes d’enguany de Jordi Sarrate, es poden veure, repartits entre les tres finestres del bar El Trabuc de Centelles. Si estaran fins el Carnestoltes. Els tres dibuixos posen imatge al poema de “Les bruixes de Centelles”, escrit fa casi quaranta anys, per Miquel Desclot. Sarrate va reinterpretar aquest tema, per participar a la Col·lectiva Aleix Art 2013. 
Es tracta d’unes peces en les que les bruixes participen d’una festa i d’unes trobades de contingut erotitzant. El cartell segueix el mateix esquema, però és independent del poema, si bé podria ser una reinterpretació utilitària del Cercle de les Bruixes. Els dibuixos estan fets amb el to blau dominant l’obra de Sarrate i amb un tractament naturalista i inofensiu de l’anatomia

BREVERIA

Secrets

Centelles. Dimecres passat vaig anar al Casal Francesc Macià a recollir un material i per casualitat vaig trobar membres d’un partit polític local, penjant un cartell que anunciava una xerrada a la Sala de Vidra, pel cap de quinze minuts. No havia vist a enlloc més del poble aquell cartell. Anunciava una xerrada sobre la seguretat en el context d’una Catalunya independent. No m’hi vaig pas poder quedar, però he comprovat que el ponent va ser, ni més ni menys, que Manel Prat, Director dels Mossos d’Esquadre. Després membres d’aquest partit em van dir que es tractava d’un acte del seu grup.
Però com és que una persona tant destacada de les estructures del nostre país, ve al nostre poble i no se n’entera ningú més que ells? ¿Els temes dels que parla, no són de l’interés de tots aquells que volen saber com podria ser una Catalunya independent i tenen ganes de debatre i participar en aquesta construcció? Que tenen por de que ens el mengem? Com serà la policia; com ens defensarem de l’exterior? Perquè havia de quedar en un acte de partit? Així perquè eren els cartells?
Avui a la Ràdio també deien que els alts empresaris catalans, s’havien reunit amb el líder del PSOE, per parlar de desencallar la situació. Però no tant per acabar el procés, com per recuperar des d’un punt de vista conservador, l’harmonia amb l’Estat i el govern català. Encara ens trobarem que tot el procés acabarà sense que el poble hagi dit ni ase ni bèstia, tot cuinat entre bambolines, i després de que ens hagin marejat anant i tornant. La feina mal feta…

NOVETAT BIBLIOGRÀFICA

Tots els fotògrafs 

La Fábrica
Imatge de la portada 
del “Diccionario”.

Centelles. Pels qui els hi agraden les obres de recull enciclopèdic, aquí va una publicació acabada de sortir del forn: “Diccionario de fotógrafos españoles. Del siglo XIX al XXI”.  Presentat el passat dijous, 30, a Madrid, reuneix la referència a més de 500 fotògrafs, cada una amb la seva nota biogràfica i una breu crítica preparada per especialistes. El nou diccionari s’ha publicat en castellà, anglès i aviat estarà també disponible a internet.  El volum en paper ocupa 660 pàgines, madeix la mida d’un A4  i costa 65€.

El “Diccionario”, que ha estat preparat per La Fábrica, permet resseguir la història de la fotografia a l’estat espanyol, des dels seus orígens, fins a l’actualitat: pictoricisme, Guerra Civil, documentalisme, etc. Grans noms i joves promeses. Oliva María Rubio, directora artística de La Fábrica, ha estat la responsable d’aquest projecte que ha implicat també a especialistes en el món de la fotografia, com David Balsells, Alejandro Castellote, Pepe Font de Mora, Jorge Ribalta, Bernardo Riego, Paco Salinas, Manuel Sendón, Jordi Serchs, Laura Terré o Valentín Vallhonrat, entre altres. Aquests han fet la tria dels fotògrafs destacats en el diccionari. Un altre grup s’ha ocupat dels textos de les entrades: Lorna Arroyo, Jaume Fuster, Pilar Irala, Nekane Parejo, Pascual Peset Ferrer o Ana González Martín, entre altres. 
Mirant una mica per sobre una llista que ens han passat amb els fotògrafs compilats, destaca la quantitat de noms que figuren dintre les províncies de Madrid i Barcelona. De la primera, recordareu noms com Chema Madoz, Manolo Laguillo, Ouka Leele o Pablo Genovés. 
En el cas de Barcelona hi trobem noms clàssics com Colita, Pilar Aymerich, Joaquim Gomis, Leopoldo Pomés, Pere Formiguera. De Vic hi ha en Manel Esclusa. Dintre Lleida hi trobem Adolf Mas, creador del famós Arxiu Mas, ubicat actualment a l’Institut Amatller, a Barcelona. Mas era de Solsona. En aquest llistat enviat per premsa de La Fábrica, Agustí Centelles, figura a València, que és on va nèixer. L’any passat parlàvem del José Ortiz Echagüe, que el trobem a Guadalajara. 
La portada comunica
Una manera de donar una idea del contingut, em sembla que es resumeix en la portada, que està maquetada amb vàries fotos de diferents tipus i autors. Li he demanat a la comissaria del Diccionario, Oliva María Rubio, que ens expliqués una mica què volia significar la tria i qui són els autors. Em permetreu que ho copiï tal qual: Rubio ens diu que “en relación con las ilustraciones de la portada y contraportada el objetivo es dar una idea de amplitud de miras de la fotografía española. Por una parte la época que abarca  (s. XIX al XXI) y por otra los contenidos. En este sentido en el Diccionario nos encontramos tanto la fotografía clásica como la contemporánea, así como todo el espectro de la fotografía: moda, publicidad, reportaje, retrato, fotografía escenificada, creativa” i ens acaba dien que “…Las fotografías de portada corresponden a: Oriol Maspons, Emilio Morenatti, Heribert Mariescurrena, Ouka Leele y Chema Madoz”. I les “de contraportada son de: Outomuro, Eugenio Recuenco, Alberto García-Alix y Matías Costa”. El Diccionari està farcit de moltes fotografies representatives al seu interior. Segur serà una bona eina pels estudiants i per documentar bons articles, per exemple. Més informació a www.lafabrica.com