QUADERN DELS MIQUELETS

Stand by

Centelles/Redacció. Problemes greus en l’ordenador d’escriptura i edició del blog obliguen a retrassar l’actualització d’aquest blog. Fins dijous no estaré capacitat per publicar una nova aportació, que a més necessita el vist i plau de la persona a qui vaig entrevistar. Entrevista i ordenador, no tenen res a veure, però s’han ajuntat en el temps i necessito una eina per escriure-ho i a l’ordenador de la feina no ho puc fer de forma regular. Per tant aquesta setmana serà una mica diferent. Però perquè aneu fent boca us poso l’enllaç al post actualitzat ahir dintre la secció Quadern dels Miquelets. Dintre aquesta pàgina ja s’expliquen una mica les raons del treball que presento. Els dibuixos del quadern els vaig fer in-situ, a Arenys de Mar, aquest diumenge.

PREMIS REPARTITS AL CARNESTOLTES

Carnestoltes quinze voltes…

Kibo
Centelles. Divendres, a dos quarts d’11 de la nit, al Centre Parroquial el grup Kibo presenta  nou disc, amb el títol de “Persones”. Veus de Kathy Sey i Alfred Tapscott –líder del grup-, que també toca el piano i la guitarra. Marçal Ayats, Marc Sahún i Jaume Yelo s’ocupen del violoncel, el baix i la bateria, respectivament, a part de donar soport vocal. Preu de l’entrada 5€. Temperatura estimada del divendres: 11º. Però segur que serà fàcil escalfar el Centro.
Ahir era diumenge. Dia de ressaca pels carnestoleros. La veritat és que la “rua” del dissabte, va ser molt maca. Hi havia propostes molt xules i treballades. El jurat em semblar que va ser bastant just i al menys va repartir premis als que em van agradar:


El material gràfic d’aquest blog relatiu al Carnestoltes sortirà en forma de vídeo-reportatge. Problemes sorpresa en l’ordenador que fins ara feia servir per editar el blog han ajornat aquesta tasca, almenys fins demà. Problemes a part, cal consignar que potser hi havia menys carrosses que l’any anterior, però es veu que entre tots els disfressats apuntats hi havia un miler de participants. Less is more.
Tampoc es va trobar a faltar públic, que omplia amb ganes, sobretot el Pas

Grup Baobab/ Aleix Art
Amb uns amics, ahir vam dedicar uns minuts a repassar 
i dedicar unes paraules d’atenció als llocs
on hi havia conflictes “grossos” a nivell mundial. Aquesta
és la distribució en un planisferi. Cada rodona amb una creu 
és un indret on les coses no pinten bé. Tot i així, vam acabar
amb paraules d’esperança i de futur millor.

seig i fins l’Estació. No se fins més endavant. A la plaça també hi havia gent per esperar l’arribada i la presentació final a càrrec del Il·lustríssim Rei Carnestoltes. El mateix personatge anava a la carrossa que obria la Rua i que anava de tema de circ. Quan la seva carrossa va començar la rua i va arribar al Passeig, van donar la benvinguda a tothom amb quatre números de circ, a càrrec d’equilibris, pallassos, domadors. Un cop la música més circense i la presentació més arreglada va acabar, els potents altaveus van canviar de sintonia per ritmes maquineros, que van continuar i van ser la tònica dominant de les diferents comparses i carrosses. Els que més em van agradar són els de les tribus d’Epoetaitaié. També els personatges dels Minions.

Encara falta l’enterrament de la sardina, però es pot dir que les setmanes de bogeria festera a Centelles ja s’han acabat. Tot i que ara venen les curses del Sàhara, les maratons de sang, el festival del càncer, Sant Jordi, etc. I el bon temps.

A la galeria de flickr del sketchcrawl embruixat, ja està casi completat amb els dibuixos de tots els participants. 

MOSTRA ART EFÍMER

Aparadors d’art 
a El Corte Inglés (del 1965)

Aleix Art
Aparador de Josep Guinovart, tal i com es mostrava
el 1965 a El Corte Inglés de Barcelona. Guinovart 
deia que “el tema… és la poesia popular 
dels elements que intervenen
en el ram de la construcció…” (del catàleg de mà)
Madrid/ Centelles. Les meves fonts em diuen que aquests dies a Madrid s’hi ha desplaçat un grup de catalans amb forts vincles amb l’art. No parlem ben bé d’expedicionaris a ARCOMadrid, encara que en part sí, sino del grup format pel pintor Francesc Todó, Judith Subirachs, filla de l’escultor, la viuda i la germana d’Hernandez Pijuan, la filla de Guinovart i el crític Corredor Matheos. La missió a l’epicentre de l’Estat era una visita a El Corte Inglés. Però no tant per fer compres, sino per visitar el nou espai del Ámbito Cultural del centre de Callao on hi ha instal·lades unes reproduccions dels aparadors artístics que els pàters artístics que esmentàvem, van fer el 1965, al Corte Inglés de la Plaça Catalunya de Barcelona. L’exposició Pre-Pop 65 forma part de la programació del AfterARCO i es podrà veure fins el 2 de març al centre del Corte Inglés de Callao. 
Facsímils
A.A.
Aparador de Joan Josep Tharrats, que ell mateix
descriu com “mur o muralla de pa, per contrarrestar les
muralles o telons d’acer… un cant a un futur millor”.
(del catàleg de mà)
Un equip de tècnics i experts liderats pel comissari Alfonso de la Torre s’han dedicat a resseguir i reconstruir documentalment i físicament aquest treball efímer d’art contemporani que es va fer fa casi cinquanta anys. A part dels quatre artistes esmentats –Hernàndez Pijuan, Subirachs, Todó i Guinovart-, cal afegir a Ràfols-Casamada i Tharrats. El sextet va treballar tota una nit d’un 4 de març, per intervenir amb tota la llibertat del món, els aparadors del famós magatzem comercial que aleshores pertanyia a una empresa jove. Cada artista un espai i tots junts preparant la presentació, al mateix temps. Aquesta intervenció d’art seguia a una proposta anterior que s’havia fet dos anys abans a Madrid i que com aquella va tenir un important ressò a la premsa de l’època -amb els artistes Manrique, Millares, Rivera, Rueda, Sempere i Serrano-. Els diaris i el NODO  reflectien la novetat, la sorpresa i també l’estupor que generaven unes intervencions que comptaven amb fitxatges de primer ordre.
A.A.
Fotografies cortesia d’Elvira Maluquer,
de l’àlbum d’Hernández-Pijuan,
cedides a l’exposició Pre-Pop. A la de 
dalt i d’esquerra a dreta, Hernández-Pijuan,
Ràfols-Casamada, Subirachs,Todó i Tharrats.
A la de sota, intervencions de Subirachs i 
Hernández-Pijuan.
El conjunt de les intervencions –que conec a través de fotografies-, comparteixen que són molt escenogràfiques. I en quant a tema, obliden bastant  on s’ubiquen. No inviten pas a comprar més, sino que posen al cantó de dintre del vidre, visions personals de la vida quotidiana. Així és com hi trobem bidons, escales, bicicletes, pans, miralls… els artistes no només cerquen la mirada del públic, sinó que el fan protagonistes de l’obra. Sorprenen aquests aparadors per la seva originalitat i, vist en perspectiva, modernitat. Documentant una mica l’article amb conversa telefònica amb Alfonso de la Torre, explicava la bona impressió amb què els visitants a la inauguració de la mostra, admiraven l’aparador amb pans de Tharrats, que el trobaven d’una gran contemporaneïtat. 
La presència de Corredor Matheos en l’expedició s’explica, perquè juntament amb d’altres crítics i investigadors com Juan Manuel Bonet i Daniel Giralt-Miracle, han preparat un catàleg que recull textos crítics i imatges documentals dels aparadors i també inclourà la seva visualització actual. Estarà disponible més endavant. El tema és que el dia 2 de març, l’exposició Pre-Pop de Callao a Madrid, es desmuntarà. I perquè no la porten a Barcelona, per exposar-la als aparadors originals? De la Torre explica que ja han plantejat aquesta possibilitat, que seria molt bonic i que per això ja hi estan treballant. 

CAU DE BRUIXES: JA HA PASSAT

Ara plou amb calma


Centelles. Sigui com sigui, el dissabte del Cau de Bruixes va fer un dia fantàstic: feia bo i a la tarda es va mantenir bastant potable. Avui diumenge la pluja ha tornat a fer acte de presència. Com un parèntesi en el llarg hivern. Bars i restaurants es mostraven satisfets. A la Sagrera expliquen que ahir van servir més de 300 botifarres! No van parar de servir i treballar. Avui tothom estava esgotat i fart. Però la festa crec que s’ho val. Al restaurant Sushi també diuen que els hi va anar molt bé. I a més, igual que la Sagrera van preocupar-se de donar-.se a conèixer entre els firaires per oferir els seus menús especials. El Sushi és un local petit, però molt versàtil i de cuina molt bona. 
Les bruixes també es mostraven cofoies. A l’entrada de la capella de Jesús, hi havia un cartell que posava: 10€ una pregunta. Sessió complerta 20. Si només un 10% dels visitants hagués passat pel local d’oracles i interpretacions esotèriques les bruixes deuen estar ara comprant-se escombres d’or. Però no tinc dades. Ara són impressions. El meu Cau de Bruixes, oficialment va començar el divendres amb el sopar. Allà l’Imma del Destí va oferir una xerrada informal sobre els somnis. Aproximació general i concreció a partir de preguntes dels assistents.  Aquesta bruixeta osonenca ha estat molt present a la festa i ahir al vespre també prenia part de l’espectacle generat entorn a l’elecció de la bruixa de l’any. Al final de tot, quan ja tothom havia marxat, amb la seva simpatia juvenil, encara compartia els seus secrets amb els integrants de les Brujas de Zugarramurdi, procedents del País Basc: “les espelmes s’apaguen amb els dits, per no matar la seva energia”. 
El migdia del dissabte hi va haver el Flashmod amb les Bruixes de Centelles. la catorzena de bruixes elegides durant varis anys, van formar equip per ballar plagades la cançó que integrants del grup Bonobos havien compost feia dos anys. Els mateixos músics, liderats per Jordi Ginesta van interpretar i cantar la cançó de melodia alegre i d’aires celtes. Les bruixes primer van ballar el ball. La majoria d’edat és de dones viscudes, però cap d’elles no va trobar a faltar forces per desfer-se amb moviments ràpids, cops d’escombra i passes cap aquí i cap allà. Després qui va voler del públic, va afegir-se en el ball.
El flashmod és una con

Aleix Art
Avui diumenge al migdia, Pep ricart ha
ofert una interessant visita guiada per la 
seva exposició, ubicada al marçó fins el 
16 de març. Hi havia varis ex-alumnes seus
de l’escola de Vic. Entre altres coses
ha destacat el treball en diferents material, 
sense fer massa distincions entre
disciplines. Mentres un material serveix,
hi treballa. També ha remarcat
l’interès per la lectura i
el paper d’aquesta i de la música com
a font de les seves obres. 
Prepara una exposició a la galeria de l’Arcadi 
Calzada a Olot, juntament amb en Pep Vernis. 
Ricart portarà bàsicament escultura, amb tres
peces noves, de la mateixa línea de les dues
presentades a Centelles, fetes amb fusta de pallets.

vocatòria de gent per ballar junts, en un moment i un lloc determinat. L’acte es grava i es penjarà a internet i servirà per promocionar el Cau. I sobretot per preparar el Cau de Bruixes del 2015 en el que es vol omplir la plaça de tantes bruixes com es pugui per ballar i establir un Rècord Guinness, ben original. Un servidor, càmera amb trípode va prendre algunes imatges del flashmod que podeu veure en el vídeo penjat al youtube i al que podeu enllaçar clicant a la finestreta del final del text o a la del costat. Espero que les càmeres oficials del flashmod no s’ho prenguin malament. Segur que el seu treball serà molt més complert. El meu reportatge responia a una petició de les mateixes bruixes que volen estar ben informades de tot.

Valoracions
El Flashmod guarda algunes similituds amb l’Sketchcrawl. Ahir també vam fer una trobada de dibuixants urbans, per seguir el Cau de Bruixes. Àmbit en el que pertanyen els dos dibuixos que il·lustren aquest post i que també es troben penjats a la galeria de flickr, que de mica en mica, els companys aniran completant. Pot tardar ben bé 15 dies a reunir tots els dibuixos, que cadascú s’ha de fotografiar i penjar. A la trobada hi van venir una desena de dibuixants. Alguns de Centelles, la majoria de fora. Alguns habituals d’aquestes trobades. D’altres s’estrenaven. Vam començar al Passeig, vam seguir cap a la sagrera i la plaça. Cada zona hi dedicàvem una hora. Un servidor va fer tres dibuixos més, però no són tant interessants com els dos publicats. Quan vam ser a la Plaça Major ja era fosc i ens vam refugiar al Via per agafar forces. Després alguns van marxar i vam quedar dos o tres per seguir una mica els espectacles. Però era dibuixar a les fosques i amb el risc de confondre els colors. L’any que ve potser es tornarà a fer, i es va suggerir de començar més dora o al matí per seguir més parts. Però el Cau de Bruixes més autèntic és nocturn i valia la pena intentat captar alguna cosa, encara que sigui més a la brava. Per cert, la bruixa de l’any és Montse Vilamajor.
En quan al Cau de Bruixes en general, el fet de participar-hi més m’ha permès viure’l més intensament i disfrutar-lo. Però tot i així crec que hi ha molts aspectes que caldria revisar, per tal d’augmentar l’interès i la profunditat de la proposta. Hi ha estones que no passa res i les parades del Mercat Màgic no se si venen molt o són un decorat massa perfecta.