Aparadors d’art
a El Corte Inglés (del 1965)
 |
|
Aleix Art
Aparador de Josep Guinovart, tal i com es mostrava
el 1965 a El Corte Inglés de Barcelona. Guinovart
deia que “el tema… és la poesia popular
dels elements que intervenen
en el ram de la construcció…” (del catàleg de mà)
|
Madrid/ Centelles. Les meves fonts em diuen que aquests dies a Madrid s’hi ha desplaçat un grup de catalans amb forts vincles amb l’art. No parlem ben bé d’expedicionaris a ARCOMadrid, encara que en part sí, sino del grup format pel pintor Francesc Todó, Judith Subirachs, filla de l’escultor, la viuda i la germana d’Hernandez Pijuan, la filla de Guinovart i el crític Corredor Matheos. La missió a l’epicentre de l’Estat era una visita a El Corte Inglés. Però no tant per fer compres, sino per visitar el nou espai del Ámbito Cultural del centre de Callao on hi ha instal·lades unes reproduccions dels aparadors artístics que els pàters artístics que esmentàvem, van fer el 1965, al Corte Inglés de la Plaça Catalunya de Barcelona. L’exposició Pre-Pop 65 forma part de la programació del AfterARCO i es podrà veure fins el 2 de març al centre del Corte Inglés de Callao.
Facsímils
 |
|
A.A.
Aparador de Joan Josep Tharrats, que ell mateix
descriu com “mur o muralla de pa, per contrarrestar les
muralles o telons d’acer… un cant a un futur millor”.
(del catàleg de mà)
|
Un equip de tècnics i experts liderats pel comissari Alfonso de la Torre s’han dedicat a resseguir i reconstruir documentalment i físicament aquest treball efímer d’art contemporani que es va fer fa casi cinquanta anys. A part dels quatre artistes esmentats –Hernàndez Pijuan, Subirachs, Todó i Guinovart-, cal afegir a Ràfols-Casamada i Tharrats. El sextet va treballar tota una nit d’un 4 de març, per intervenir amb tota la llibertat del món, els aparadors del famós magatzem comercial que aleshores pertanyia a una empresa jove. Cada artista un espai i tots junts preparant la presentació, al mateix temps. Aquesta intervenció d’art seguia a una proposta anterior que s’havia fet dos anys abans a Madrid i que com aquella va tenir un important ressò a la premsa de l’època -amb els artistes Manrique, Millares, Rivera, Rueda, Sempere i Serrano-. Els diaris i el NODO reflectien la novetat, la sorpresa i també l’estupor que generaven unes intervencions que comptaven amb fitxatges de primer ordre.
 |
|
A.A.
Fotografies cortesia d’Elvira Maluquer,
de l’àlbum d’Hernández-Pijuan,
cedides a l’exposició Pre-Pop. A la de
dalt i d’esquerra a dreta, Hernández-Pijuan,
Ràfols-Casamada, Subirachs,Todó i Tharrats.
A la de sota, intervencions de Subirachs i
Hernández-Pijuan.
|
El conjunt de les intervencions –que conec a través de fotografies-, comparteixen que són molt escenogràfiques. I en quant a tema, obliden bastant on s’ubiquen. No inviten pas a comprar més, sino que posen al cantó de dintre del vidre, visions personals de la vida quotidiana. Així és com hi trobem bidons, escales, bicicletes, pans, miralls… els artistes no només cerquen la mirada del públic, sinó que el fan protagonistes de l’obra. Sorprenen aquests aparadors per la seva originalitat i, vist en perspectiva, modernitat. Documentant una mica l’article amb conversa telefònica amb Alfonso de la Torre, explicava la bona impressió amb què els visitants a la inauguració de la mostra, admiraven l’aparador amb pans de Tharrats, que el trobaven d’una gran contemporaneïtat.
La presència de Corredor Matheos en l’expedició s’explica, perquè juntament amb d’altres crítics i investigadors com Juan Manuel Bonet i Daniel Giralt-Miracle, han preparat un catàleg que recull textos crítics i imatges documentals dels aparadors i també inclourà la seva visualització actual. Estarà disponible més endavant. El tema és que el dia 2 de març, l’exposició Pre-Pop de Callao a Madrid, es desmuntarà. I perquè no la porten a Barcelona, per exposar-la als aparadors originals? De la Torre explica que ja han plantejat aquesta possibilitat, que seria molt bonic i que per això ja hi estan treballant.
badaluc 