Artigau presenta
obra a Sant Joan de les Abadesses
 |
|
Aleix Mataró
Vista del claustre del palau abacial amb l’exposició de l’Artigau
|
Centelles. Com que he anat a Ripoll aquest matí, m’ha estat fàcil arribar-me fins a Sant Joan. Allà, al Palau Abacial hi ha un claustre que hi fan exposicions. Des de dissabte passat hi tenen pintures a l’oli i aquarel·les de Francesc Artigau (Barcelona, 1940). Obres sobre tela i sobre paper de formats molt grans que són obres molt recents i que estan entrelligades entresi i amb altres del passat recent de l’artista. Tinc la sensació que l’Artigau, ara es dedica a plantejar grans batalles, reptes amb gust, per repescar i reelaborar temes i tècniques dels anys. Crec que de forma recent és capaç de penjar, no sé si obres mestres, però si fonamentals. Primer a nivell personal. I després que també poden sentar càtedra entre artistes i receptors.
 |
|
A.M.
“La ronda de Santa Caternia”, 162×342 cm
|
Anem per pams. A l’exposició hi ha dos grans temes: la gent i la natura morta. I hi ha una obra clau: La ronda de Santa Caterina. Per al·lusió al mercat del barri de la Ribera. L’obra sembla haver estat preparada, estudiada i continuada, en altres quadres amb oli i aquarel·les i també esbossos que es mostren al claustre abacial. L’obra té un parent recent: la pintura del carrer de Sant Pere, de fa un parell d’anys. Com dèiem, en aquesta obra i en les noves de l’exposició hi trobem un leimotiv: la gent, i especialment noies, que l’artista vol representar per la seva forma, expressió, gest, fisonomia, ètnia. Artigau, a qui hem anat a veure després de l’exposició, ens explica que no retrata sempre a ningú en concret. Molts rostres de les seves pintures estan fets de memòria. Parteixen del substrat del magí de l’artista. Quan va en metro o pels carrers, porta una llibreta i dibuixa tot el què pot: amb la seva retentiva traça aquella expressió, aquella silueta en marxa. Si la persona està dormint si pot dedicar més. Si és un familiar o un amic, pot anar estudiant les faccions amb més calma i temps. Si és una model del taller de Sant Lluc, pot aprofitar-ho per dibuixar més l’anatomia. Però quan es posa en l’obra seria, pensa amb el rostre que vol per cada personatge i si pot, hi fa sortir rostres d’aire boteccilià. Té manetes i recursos alhora de representar diferents cars. Si pinta a familiars i amics, és en casos concrets.
Després hi ha el fet que en cada obra, els rostres estan representats d’una manera diferent. Són tot, petites lliçons de retrat. Els seus personatges de carrer es converteixen, no amb gent anònima, sino amb passetjos de retrats.
 |
|
A.M.
Un dels autoretrats de l’Artigau com a pintor de “La Ronda”
|
En unes de les pintures a l’oli hi apareix ell mateix, hi fa autoretrats. Artigau ens explica que va necessitar un mirall per fer unes mans en una pintura. I que es va veure reflectit en el mirall, a ell i a l’obra que estava fent. I aquest fet, li va agradar i li va suggerir de fer una sèrie que és una variant del gran quadre de “La ronda…”. En aquestes obres hi presenta detalls de la peça definitiva o reelabora alguns temes. També hi ha retrats concrets de néts seus, que es passegen pel taller i la pintura. I és pinta a ell mateix, pintant.
La reelaboració del tema central de “La ronda” és recurrent en les altres pintures i sobretot en les aquarel·les concentrades en la planta baixa del claustre. Són papers enormes. L’artista revisita els temes que persegueix per l’obra definitiva: la parada de formatges que surt a vàries teles i papers, ell mateix ens confirma que li serveix com a exercici per pintar diferents textures i tonalitats. I també perquè al pintar aquests productes, de forma bastant geomètrica i amb colors plans, li sembla que és com si pintés les arquitectures “ideals” dels fons dels quadres reinaxentistes de Fra Angelico. El Renaixement és un referent important en l’obra d’Artigau, que li inspira rostres, però també l’aire clàssic de les figures. Això i el tractament com de fresc erosionat que tenen les seves obres, tant d’olis com d’aquarel·la, ens fa imaginar que Artigau voldria ser com un nou Masaccio –pintor de frescos-, però del nostre temps i dels nostres espais.
La pintura de “La ronda…” i les obres relacionades, ens parlen de la gent i també del mercat i sobretot dels productes. Fa dos anys l’Artigau ens parlava de que havia començat a pintar natures mortes. En la nova sèrie, l’artista resitua aquesta línia en el context del mercat i d’aquesta manera pot incloure la figura, a més que de parlar d’un espai barceloní que coneix prou bé. Però perquè n’hi diu “la Ronda”?
 |
|
A.M.
Les aquarel·les que Artigau presenta són d’una gran mida, complexitat
i bellesa. En aquesta aborda la pluja i la gent corrent de tort i través.
Cada figura és un retrat.
|
En el cantó esquerra del gran trítpic de la Ronda, que amida 162×342 cm, s’hi veu representada la figura d’una nena a qui se li vol escapar un pollastre. Aquest detall, bastant integrat en l’escena general, disposa d’un tractament diferent: vestits voluminosos i drapejats, pintura més delicada. El mateix Artigau ens explica que es tracta d’una cita de l’obra “La ronda de nit” de Rembrandt. I és a través d’aquest detall barroc que l’artista vol indicar que l’obra seva està agermanada amb aquella. Però no per tema, sino per esperit: Artigau ens diu que la “Ronda” holandesa, és com una imatge en pausa, una parada d’un moment que si s’apreta el “play”, es tornaria a posar en marxa. El moviment i bullici humà, positiu i congelat de l’obra de Rembrandt és el que Artigau vol traslladar a la seva obra de mercat. L’interès pel bullici de la gent, el moviment, la vida de la ciutat, les presses, queda encara més palès en l’aquarel·la dedicada a una pluja inesperada. La gent córrer a refugiar-se. Artigau els representa cada un amb la seva pressa i expressió, gestos i atrezzo.
L’exposició ens posa al nostre abast l’obra d’un artista que és com un nou humanista, i que a més ens arriba a través d’un colorit molt poderós i uns temes i uns estils rics i interessants. Artigau en la seva etapa actual ha sabut reelaborar-se. L’exposició es podrà veure fins el 26 de gener del 2014 al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, al costat del monestir.
badaluc 