BREVERIA

Teatre tot el dia

Centelles. Aquest divendres s’estrena oficialment l’obra que Montse Albà i les quaranta dones han preparat per la Mostra de Teatre d’Osona i dedicada a la figura de l’Espriu. Avui a les 10 i diumenge a les 7 es podrà veure aquest treball que desperta interès: una direcció capaç, un muntatge que amplia les capacitats del text original. “La Tereseta que baixa l’escaleta” és un text molt breu. 
A.M.- ARXIU
Màscares de l’expo de Sarrate a la Capella
Tant al dissabte com el diumenge hi haurà altres mostres teatrals. Demà destaca un matx d’improvisació teatral. També es faran master class de teatre musical, teatre per la quitxalla. Com és que a la pàgina web de l’Ajuntament no hi ha penjat el cartell amb la informació? Heu de consultar la resta del programa a l’agenda, petita i humil, de la mateixa web o al facebook del Pierrot. 
No sabem d’altres fets, a part de la visita del Bisbe a l’església, per confirmar un grup de nanos. Serà dissabte a les vuit del vespre. El diumenge al migdia hi haurà una visita comentada a l’exposició sobre la Nova Cançó del Marçó Vell. El mateix diumenge sí que s’acaba l’exposició del Sarrate, a la Capella de Jesús, dedicada a l’Espriu. Suposo que després ja deuran preparar pessebres. Per cert, també es deu haver de preparar l’obra cara la Mostra d’Artistes Locals, no? Qualsevol dia convocaran.

CiS Art Lodgers exposa en un Espai MX en crisi

Anna Taratiel deconstrueix el collage

Centelles. L’últim que coneixíem d’Anna Taratiel era una

Aleix Mataró
Les obres són netes i ben fetes

obra sobre paper, amb més papers adhesius –tipus celo, precinta, celo de pintor, etc-, formant un collage de formes geomètriques, de colors i de transparències. Formava part de la Col·lectiva Aleix Art 2013. A la nova exposició de l’artista egarenca hi observem un salt important: ara la mateixa idea l’aplica sobre taulers de fusta. Enganxa papers, recupera aquelles formes geomètriques. Però hi introdueix papers amb estampats diferents i sobretot amb un accent important del color. Però després de formar aquesta primera fase, agafa la serra i retalla el collage. Primer fa un gran “forat” de perfil geomètric. I després talla la peça separada, amb trossets petits, formant peces petites. Finalment, recompon les peces d’aquest trencaclosques, en una nova construcció. No només això: ara les obres tenen mares i fills: l’obra resultant de les peces tallades, és una obra. És el fill, perquè la seva mare és la fusta gran, d’on s’ha retallat, que queda acabada amb el buit del què s’ha extret, però amb restes de collage i colors a les bores. Així, Anna Taratiel, presenta cada obra amb la seva mare i el seu fill. Són díptics. 

No resulta gaire difícil establir lligams amb la biografia de l’artista: aquesta jove creadora, recentment ha estat mare. Potser sí que l’obra s’enllaça amb aquesta maternitat o amb la seva complexitat creadora, expressa els dubtes –el puzzle- i a l’hora la il·lusió –els colors-, per l’esdevenir. Però com que és una obra de component abstracte i geomètric, també pot interpretar-se per altres bandes, segons de qui sigui l’ull. A la primera, m’ha fet pensar amb una mirada al món urbà del nostre entorn, tant complex i divers. Però, com ens indicava el Pere Bruix, la setmana passada, també pot ser que en tant que obra abstracte, no necessiti significar res. Només les formes i els colors, les formes dels papers ja són boniques en sí mateixes. Les obres exposades tenen com a cartel·la, una etiqueta amb un codi QR que si es captura en el mòbil, et porta a unes imatges, del procés de transformació de la peça en qüestió. També es pot indicar, que el que primer comença sent una pintura, acaba tenint un valor escultòric.
Espai tocat
A.M.
Anna Taratiel -aquí fotografiada-, porta 
bastant temps preparant les obres 
d’aquesta exposició
Aquesta exposició de l’Anna Taratiel va ser inaugurada dissabte passat, sota la tutela de la galeria itinerant CiS Art Lodgers. Com ja sabeu l’empresa que porten Carmina Gaudes i Silvia González, exposa en els llocs que pot localitzar, que resulten accessibles i adequats per l’obra. En aquesta ocasió la mostra d’obra nova, es fa al local de l’Espai MX, al Principal del número 7, del carrer Llibreteria, a Barcelona. Molt a prop del Palau de la Generalitat. Fonts no contrastades parlaven de que la galeria està en crisi i que aquesta exposició podria ser l’última activitat in-situ. La galeria sembla que està per tancar, però l’edició de llibres d’artista seguiria. El cas és que tenim una altra baixa en el món cultural, degut a la crisi i potser també a altres qüestions més profundes, de la societat. L’exposició es podrà veure fins el 29 de novembre. Horari: de dilluns a divendres, de 16:30 a 20h. Resta d’hores amb cita prèvia. Més informació: www.cisartlodgers.com

VIC CONSOLIDA EL DIBUIX URBÀ

Repàs dels Sketchcrawls 

Centelles. Avui al vespre s’ha inaugurat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Vic una exposició amb quaderns originals de dibuix urbà. Hi participen dibuixants urbans de Vic i rodalies, els mateixos que solen participar a les convocatòries d’Sketchcrawl, que es fan a la mateixa capital osonenca. 
Aleix Mataró
Aspecte dels plafons amb els quaderns
L’exposició es va plantejar fa menys d’un mes, i com explica un dels seus organitzadors, Ferran Blancafort, creuant un parell de mails amb la gent d’aquest “mundillo”, de seguida ha disposat dels quaderns. No els he comptat, però hi poden haver ben bé una vintena d’artistes, i el nombre de quaderns és superior, ja que hi ha autors que n’han deixat dos. L’exposició mostra els quaderns, aguantats i fixats per bagues, de manera molt austera i elegant, sobre uns plafons foscos. Una proposta low-cost, ben trobada.
Cadascun dels participants, havia de triar un dibuix, preferentment dedicat a Vic. Per això n’hi ha varis que han triat l’esbós de l’Atlàntida, que va ser l’escenari del darrer sketchcrawl, fa poques setmanes. Hi trobem quaderns d’artistes com Marià Dinarés, Joan Valls, Bernadet Fontseré, Toni Granero, Josep Lázaro-Leri. Hi ha dibuixos d’estils molt diferents: més lineals, més pictòrics, més d’aquaral·lista pur. Inclús col·lage.
Un servidor hi participa amb un quadern on hi ha dibuixos de l’edifici del Sucre, fets durant l’sketchcrawl de l’estiu del 2012. L’altre quadern és més petit i recull una actuació rockera, a la Central, una sala de Vic on s’hi reuneixen els Segals d’Osona per assajar.  
A.M.
Abunden els quaderns apaisats, en tota l’exposició
A l’exposició també s’hi pot veure un quadern del mentor de dibuixants urbans, Víctor Martínez-Swasky, amb un dibuix d’un altre sketchcrawl vigatà. En aquella ocasió el grup de dibuixants urbans de Barcelona van visitar per primer cop la comarca. Crec que era l’abril del 2012. 
Durant la inauguració, Ferran Blancafort ha assenyalat que el grup de dibuixants urbans de Vic està prenent força, i que potser era ja hora de “fer alguna cosa sèrie”. Ha parlat d’una proposta que córrer, d’anar a dibuixar a Girona. I també ha deixat anar el desig, d’un dia, publicar algun llibre amb dibuixos de la Ciutat dels Sants. Material i ganes de dibuixar pels carrers, ja n’hi comença a haver.
El Col·legi d’Arquitectes de Vic està a la plaça Bisbe Oliba. Té de veïns al Museu Episcopal i la Catedral. Els horaris de visita de l’exposició són bastant reduïts -matí i tarda- i ja no obren els dissabtes i menys els diumenges al matí. La crisi s’ha emportat aquesta possibilitat… Es podrà veure durant un mes.

POESIA, TEATRE I SÀHARA

Salvar les paraules

Ramon Xuriach

Les fotos pertanyen a l’acte de presentació
de la cursa i les activitats per
ajudar als saharauis.
Xerrada sobre la celiaquia al primer i al tercer món

Centelles. Ahir al matí, un grup d’uns 30 centellencs i amics, estàvem caminant per la zona de Can Miqueló. Es tractava d’una de les caminades mensuals de les que organitza l’Albert Prat. Però tenia un accent especial. Feia una dia molt bo. Vam rodejar una mica l’esplèndida casa del Pou. Vam veure els teixos que ens havien promès. Aquest era un punt important. Però encara ho va ser més quan vam arribar al Mas Blanc, lloc noble i espiritual, amb aquella llum tan clara i especial. Després d’esmorzar en aquell indret, la Montserrat Grau ens va fer recordar la figura de Màrius Torres, poeta, que va passar l’etapa final de la seva vida a Puigdolena i al Mas Blanc mateix, sobrevisquen fins que 
va poder a la tuberculosi i a les penes del nostre país en guerra. Es va recordar la seva vida, el seu pensament i al final, alguns excursionistes van recitar poemes seus. El mes que ve fa 71 anys de la seva mort. 

Al mateix temps a la Capella de Jesús, a Centelles, es preparava una espècia de pregó de la Mostra de Teatre d’Osona que tindrà lloc la setmana que ve: hi haurà les nits de teatre-cabaret, sessions didàctiques de teatre musical. Un dels espectacles estrelles serà sobre un text d’Espriu, de “Teresina baixant les escaletes”. Per recordar Espriu sembla que per això hi ha un titella penjat amb unes agulles, en el cartell, que recorda a l’Esperanceta Trinquis, que però surt en una altra obra. 
R.X.

Explicacions sobre la campanya i la cursa a favor del Sàhara
La presentació a la Capella va anar a càrrec de Lluís Solà. Nosaltres estàvem caminant, però allà hi teníem el nostre amic, Jordi Sarrate, que al vespre ens va fer un resum: Solà, ens el defineix com a poeta, dramaturg, actor i teòric de la literatura. Responsable de la revista de poesia “Reduccions”. Ha de ser una persona amb el do de parla i sembla que amb aquest caràcter va ser com va discursar sobre la llengua: de la situació, de la funció. Va parlar d’Espriu i va recordar el vers que diu “hem viscut per salvar-vos els mots”. Va parlar també de la “comunió o el pensament comú” entre els escriptors quan utilitzen la mateixa llengua. Torres, Espriu, Solà, salven. Per cert, l’exposició del Sarrate no s’acaba fins diumenge vinent.
Sàhara latent
Qui també vol salvar i ajudar als que tenen mancances és el grup de centellencs que organitza activitats i recull material per ajudar als saharauis, “abandonats” als refugis del desert. Dissabte a la tarda es va presentar la cursa pro-Sàhara que es farà pel poble el mes d’abril que ve. Tampoc hi vaig ser, però Pere Viñolas, ànima del grup, també ens ho ha resumit: com ja sabeu la gràcia de la cursa, és que les inscripcions es fan amb kilos de menjar per celíacs, que després s’envien als camps de refugiats. Inclús hi ha un dorsal 0 perquè no vulgui córrer, però que vulgui participar amb la causa. El CAP de Centelles també ajuda en el tema i aporten material més complex. 
En l’acte de dissabte, una de les metgesses del centre de salut local, va també pronunciar una xerrada entorn a les dificultats que tenen els celíacs, comparant el primer amb el tercer món. 
R.X.

Tast de cuscus preparat per la Montse 
En el raport d’ahir, Viñolas també va explicar que es preparen altres activitats: la principal, la que anomenen “Per una mina, una flor”. Zones del desert saharaui. Estan emmurallades o ocupades per mines. Des de fa un temps, hi ha una campanya de denúncia, en què s’enganxen flors als murs. Aquestes flors són de pasta de paper o altres materials de plàstica. Fa uns anys hi van participar persones de Gavà. I l’abril que ve es vol fer a Centelles: alumnes de les escoles, la gent gran i qui vulgui ha de fer o dibuixar una flor, i portar-la al lloc que es dirà, des d’on s’enviaran als camps de refugiats i ampliaran el mosaic de flors de denúncia. En l’acte del dissabte, a la sala de baix de la Violeta el Rebost de la Montse va oferir un tast de cuscus. 
Salvar els poetes, ajudar als saharauis i als celíacs i també salvar els llibres: ahir al vespre, una ànima piadosa del barri va donar a la biblioteca Aleix Art un lot important de llibres que ell no necessitava i que són molt interessants: n’hi ha d’aquests de butxaca tipus “Què és la relativitat” o “Introducció a la meteorologia”. Llibres científics. I també n’hi ha tota una altra sèrie d’una editorial que té una col·lecció de llibres de grans viatges i exploracions: viatges a Pèrsia, redescobriment de Grècia, Antic Egipte, els Viatges del Capità Cook, Challenger… tinc feina a catalogar. Moltes gràcies!