RAPORT DE RIPOLL

500 xais

A.M.
Vista de l’exposició de Solé Vendrell al Museu Etnogràfic
La visita a Sant Joan de les Abadesses ha vingut després d’un matí a Ripoll. L’objectiu eren dues conferències entorn a l’scriptorium medieval del monestir i les Bíblies de Ripoll del segle XI, respectivament. Una de les dades més il·lustradores de tot, ha estat quan el conferenciant J.Antoni Iglesias-Fonseca, ha dit que per fer una de les Bíblies de Ripoll, s’havien necessitat 500 xais. De cada xai petit, s’en poden extreure 2 bifolis per fer pergamins. I per tant els 1000 folis dels que disposa una de les bíblies atlàntiques fetes a l’scriptori ripollès en temps de l’abat Oliba (s. XI). Gemma Puigvert també ha parlat dels textos del scriptorium i ha destacat un “Carmina Rivipullensia”, un recull de poemes amorosos i eròtics, fet per un monjo de l’època, que té un gran valor literari i que equipara en importància a d’altres més popularitzats com el “Carmina Burana”. També ens hem enterat que l’escenari real del monestir que surt al film “El nom de rosa” (sobre una novel·la de l’Umberto Ecco), és un monestir dit de Sant Miquel a Turí, Itàlia. 
La visita a Ripoll també ha permès donar una ullada a l’exposició de Carme Solé Vendrell a l’Etnogràfic. Solé és dibuixant de figures de contes i personatges amb màgia. Una espècia de ninotaire, però molt rica de color i formes. Però també té una obra més artística: a Ripoll presenta uns retrats de nens que són la seva imatge de crida per la crisi de la infància en diversos llocs del món: Síria, Iraq, etc. Són cares expressives i emotives. 
A la Biblioteca de Ripoll actualment s’hi pot veure una exposició d’en Leri i de la seva germana. Gravats i  aquarel·les dedicades a l’entorn del ripollès i peces amb dissenys abstractes i filigranosos. El dissabte és dia de mercat. Les conferències es feien a la sala de la “Lira”, un auditori nou, situat en un lloc que és com si l’haguessin assimilat els Borg: un caixal de ferro i fusta postmodern entremig de cases mitgeres antigues i davant d’un pont de ferro amb bancs, que travessa el Ter. M’ha faltat temps per treure el quadern. 

BREVERIA

Teatre tot el dia

Centelles. Aquest divendres s’estrena oficialment l’obra que Montse Albà i les quaranta dones han preparat per la Mostra de Teatre d’Osona i dedicada a la figura de l’Espriu. Avui a les 10 i diumenge a les 7 es podrà veure aquest treball que desperta interès: una direcció capaç, un muntatge que amplia les capacitats del text original. “La Tereseta que baixa l’escaleta” és un text molt breu. 
A.M.- ARXIU
Màscares de l’expo de Sarrate a la Capella
Tant al dissabte com el diumenge hi haurà altres mostres teatrals. Demà destaca un matx d’improvisació teatral. També es faran master class de teatre musical, teatre per la quitxalla. Com és que a la pàgina web de l’Ajuntament no hi ha penjat el cartell amb la informació? Heu de consultar la resta del programa a l’agenda, petita i humil, de la mateixa web o al facebook del Pierrot. 
No sabem d’altres fets, a part de la visita del Bisbe a l’església, per confirmar un grup de nanos. Serà dissabte a les vuit del vespre. El diumenge al migdia hi haurà una visita comentada a l’exposició sobre la Nova Cançó del Marçó Vell. El mateix diumenge sí que s’acaba l’exposició del Sarrate, a la Capella de Jesús, dedicada a l’Espriu. Suposo que després ja deuran preparar pessebres. Per cert, també es deu haver de preparar l’obra cara la Mostra d’Artistes Locals, no? Qualsevol dia convocaran.

CiS Art Lodgers exposa en un Espai MX en crisi

Anna Taratiel deconstrueix el collage

Centelles. L’últim que coneixíem d’Anna Taratiel era una

Aleix Mataró
Les obres són netes i ben fetes

obra sobre paper, amb més papers adhesius –tipus celo, precinta, celo de pintor, etc-, formant un collage de formes geomètriques, de colors i de transparències. Formava part de la Col·lectiva Aleix Art 2013. A la nova exposició de l’artista egarenca hi observem un salt important: ara la mateixa idea l’aplica sobre taulers de fusta. Enganxa papers, recupera aquelles formes geomètriques. Però hi introdueix papers amb estampats diferents i sobretot amb un accent important del color. Però després de formar aquesta primera fase, agafa la serra i retalla el collage. Primer fa un gran “forat” de perfil geomètric. I després talla la peça separada, amb trossets petits, formant peces petites. Finalment, recompon les peces d’aquest trencaclosques, en una nova construcció. No només això: ara les obres tenen mares i fills: l’obra resultant de les peces tallades, és una obra. És el fill, perquè la seva mare és la fusta gran, d’on s’ha retallat, que queda acabada amb el buit del què s’ha extret, però amb restes de collage i colors a les bores. Així, Anna Taratiel, presenta cada obra amb la seva mare i el seu fill. Són díptics. 

No resulta gaire difícil establir lligams amb la biografia de l’artista: aquesta jove creadora, recentment ha estat mare. Potser sí que l’obra s’enllaça amb aquesta maternitat o amb la seva complexitat creadora, expressa els dubtes –el puzzle- i a l’hora la il·lusió –els colors-, per l’esdevenir. Però com que és una obra de component abstracte i geomètric, també pot interpretar-se per altres bandes, segons de qui sigui l’ull. A la primera, m’ha fet pensar amb una mirada al món urbà del nostre entorn, tant complex i divers. Però, com ens indicava el Pere Bruix, la setmana passada, també pot ser que en tant que obra abstracte, no necessiti significar res. Només les formes i els colors, les formes dels papers ja són boniques en sí mateixes. Les obres exposades tenen com a cartel·la, una etiqueta amb un codi QR que si es captura en el mòbil, et porta a unes imatges, del procés de transformació de la peça en qüestió. També es pot indicar, que el que primer comença sent una pintura, acaba tenint un valor escultòric.
Espai tocat
A.M.
Anna Taratiel -aquí fotografiada-, porta 
bastant temps preparant les obres 
d’aquesta exposició
Aquesta exposició de l’Anna Taratiel va ser inaugurada dissabte passat, sota la tutela de la galeria itinerant CiS Art Lodgers. Com ja sabeu l’empresa que porten Carmina Gaudes i Silvia González, exposa en els llocs que pot localitzar, que resulten accessibles i adequats per l’obra. En aquesta ocasió la mostra d’obra nova, es fa al local de l’Espai MX, al Principal del número 7, del carrer Llibreteria, a Barcelona. Molt a prop del Palau de la Generalitat. Fonts no contrastades parlaven de que la galeria està en crisi i que aquesta exposició podria ser l’última activitat in-situ. La galeria sembla que està per tancar, però l’edició de llibres d’artista seguiria. El cas és que tenim una altra baixa en el món cultural, degut a la crisi i potser també a altres qüestions més profundes, de la societat. L’exposició es podrà veure fins el 29 de novembre. Horari: de dilluns a divendres, de 16:30 a 20h. Resta d’hores amb cita prèvia. Més informació: www.cisartlodgers.com

VIC CONSOLIDA EL DIBUIX URBÀ

Repàs dels Sketchcrawls 

Centelles. Avui al vespre s’ha inaugurat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Vic una exposició amb quaderns originals de dibuix urbà. Hi participen dibuixants urbans de Vic i rodalies, els mateixos que solen participar a les convocatòries d’Sketchcrawl, que es fan a la mateixa capital osonenca. 
Aleix Mataró
Aspecte dels plafons amb els quaderns
L’exposició es va plantejar fa menys d’un mes, i com explica un dels seus organitzadors, Ferran Blancafort, creuant un parell de mails amb la gent d’aquest “mundillo”, de seguida ha disposat dels quaderns. No els he comptat, però hi poden haver ben bé una vintena d’artistes, i el nombre de quaderns és superior, ja que hi ha autors que n’han deixat dos. L’exposició mostra els quaderns, aguantats i fixats per bagues, de manera molt austera i elegant, sobre uns plafons foscos. Una proposta low-cost, ben trobada.
Cadascun dels participants, havia de triar un dibuix, preferentment dedicat a Vic. Per això n’hi ha varis que han triat l’esbós de l’Atlàntida, que va ser l’escenari del darrer sketchcrawl, fa poques setmanes. Hi trobem quaderns d’artistes com Marià Dinarés, Joan Valls, Bernadet Fontseré, Toni Granero, Josep Lázaro-Leri. Hi ha dibuixos d’estils molt diferents: més lineals, més pictòrics, més d’aquaral·lista pur. Inclús col·lage.
Un servidor hi participa amb un quadern on hi ha dibuixos de l’edifici del Sucre, fets durant l’sketchcrawl de l’estiu del 2012. L’altre quadern és més petit i recull una actuació rockera, a la Central, una sala de Vic on s’hi reuneixen els Segals d’Osona per assajar.  
A.M.
Abunden els quaderns apaisats, en tota l’exposició
A l’exposició també s’hi pot veure un quadern del mentor de dibuixants urbans, Víctor Martínez-Swasky, amb un dibuix d’un altre sketchcrawl vigatà. En aquella ocasió el grup de dibuixants urbans de Barcelona van visitar per primer cop la comarca. Crec que era l’abril del 2012. 
Durant la inauguració, Ferran Blancafort ha assenyalat que el grup de dibuixants urbans de Vic està prenent força, i que potser era ja hora de “fer alguna cosa sèrie”. Ha parlat d’una proposta que córrer, d’anar a dibuixar a Girona. I també ha deixat anar el desig, d’un dia, publicar algun llibre amb dibuixos de la Ciutat dels Sants. Material i ganes de dibuixar pels carrers, ja n’hi comença a haver.
El Col·legi d’Arquitectes de Vic està a la plaça Bisbe Oliba. Té de veïns al Museu Episcopal i la Catedral. Els horaris de visita de l’exposició són bastant reduïts -matí i tarda- i ja no obren els dissabtes i menys els diumenges al matí. La crisi s’ha emportat aquesta possibilitat… Es podrà veure durant un mes.