POESIA, TEATRE I SÀHARA

Salvar les paraules

Ramon Xuriach

Les fotos pertanyen a l’acte de presentació
de la cursa i les activitats per
ajudar als saharauis.
Xerrada sobre la celiaquia al primer i al tercer món

Centelles. Ahir al matí, un grup d’uns 30 centellencs i amics, estàvem caminant per la zona de Can Miqueló. Es tractava d’una de les caminades mensuals de les que organitza l’Albert Prat. Però tenia un accent especial. Feia una dia molt bo. Vam rodejar una mica l’esplèndida casa del Pou. Vam veure els teixos que ens havien promès. Aquest era un punt important. Però encara ho va ser més quan vam arribar al Mas Blanc, lloc noble i espiritual, amb aquella llum tan clara i especial. Després d’esmorzar en aquell indret, la Montserrat Grau ens va fer recordar la figura de Màrius Torres, poeta, que va passar l’etapa final de la seva vida a Puigdolena i al Mas Blanc mateix, sobrevisquen fins que 
va poder a la tuberculosi i a les penes del nostre país en guerra. Es va recordar la seva vida, el seu pensament i al final, alguns excursionistes van recitar poemes seus. El mes que ve fa 71 anys de la seva mort. 

Al mateix temps a la Capella de Jesús, a Centelles, es preparava una espècia de pregó de la Mostra de Teatre d’Osona que tindrà lloc la setmana que ve: hi haurà les nits de teatre-cabaret, sessions didàctiques de teatre musical. Un dels espectacles estrelles serà sobre un text d’Espriu, de “Teresina baixant les escaletes”. Per recordar Espriu sembla que per això hi ha un titella penjat amb unes agulles, en el cartell, que recorda a l’Esperanceta Trinquis, que però surt en una altra obra. 
R.X.

Explicacions sobre la campanya i la cursa a favor del Sàhara
La presentació a la Capella va anar a càrrec de Lluís Solà. Nosaltres estàvem caminant, però allà hi teníem el nostre amic, Jordi Sarrate, que al vespre ens va fer un resum: Solà, ens el defineix com a poeta, dramaturg, actor i teòric de la literatura. Responsable de la revista de poesia “Reduccions”. Ha de ser una persona amb el do de parla i sembla que amb aquest caràcter va ser com va discursar sobre la llengua: de la situació, de la funció. Va parlar d’Espriu i va recordar el vers que diu “hem viscut per salvar-vos els mots”. Va parlar també de la “comunió o el pensament comú” entre els escriptors quan utilitzen la mateixa llengua. Torres, Espriu, Solà, salven. Per cert, l’exposició del Sarrate no s’acaba fins diumenge vinent.
Sàhara latent
Qui també vol salvar i ajudar als que tenen mancances és el grup de centellencs que organitza activitats i recull material per ajudar als saharauis, “abandonats” als refugis del desert. Dissabte a la tarda es va presentar la cursa pro-Sàhara que es farà pel poble el mes d’abril que ve. Tampoc hi vaig ser, però Pere Viñolas, ànima del grup, també ens ho ha resumit: com ja sabeu la gràcia de la cursa, és que les inscripcions es fan amb kilos de menjar per celíacs, que després s’envien als camps de refugiats. Inclús hi ha un dorsal 0 perquè no vulgui córrer, però que vulgui participar amb la causa. El CAP de Centelles també ajuda en el tema i aporten material més complex. 
En l’acte de dissabte, una de les metgesses del centre de salut local, va també pronunciar una xerrada entorn a les dificultats que tenen els celíacs, comparant el primer amb el tercer món. 
R.X.

Tast de cuscus preparat per la Montse 
En el raport d’ahir, Viñolas també va explicar que es preparen altres activitats: la principal, la que anomenen “Per una mina, una flor”. Zones del desert saharaui. Estan emmurallades o ocupades per mines. Des de fa un temps, hi ha una campanya de denúncia, en què s’enganxen flors als murs. Aquestes flors són de pasta de paper o altres materials de plàstica. Fa uns anys hi van participar persones de Gavà. I l’abril que ve es vol fer a Centelles: alumnes de les escoles, la gent gran i qui vulgui ha de fer o dibuixar una flor, i portar-la al lloc que es dirà, des d’on s’enviaran als camps de refugiats i ampliaran el mosaic de flors de denúncia. En l’acte del dissabte, a la sala de baix de la Violeta el Rebost de la Montse va oferir un tast de cuscus. 
Salvar els poetes, ajudar als saharauis i als celíacs i també salvar els llibres: ahir al vespre, una ànima piadosa del barri va donar a la biblioteca Aleix Art un lot important de llibres que ell no necessitava i que són molt interessants: n’hi ha d’aquests de butxaca tipus “Què és la relativitat” o “Introducció a la meteorologia”. Llibres científics. I també n’hi ha tota una altra sèrie d’una editorial que té una col·lecció de llibres de grans viatges i exploracions: viatges a Pèrsia, redescobriment de Grècia, Antic Egipte, els Viatges del Capità Cook, Challenger… tinc feina a catalogar. Moltes gràcies!

BREVIARI

Campanyes i esperits

Centelles. Aquest cap de setmana toca el torn al grup de joves Baobab, de participar en la missa del dissabte al vespre. Ens toca un cop al mes i cada cop hi ha alguna sorpresa en forma de moral o aportació artística. Demà serà una cosa petita, però molt portable. També s’han preparat unes frases moralitzant que es podran llegir, penjades als pilars de l’esglèsia.  Les Misses van molt bé per revisar actituds morals, la relació amb l’Etern i compartir uns moments amb la comunitat.

El mateix dissabte, a les 7, ala sala de baix de la Violeta, hi ha la presentació de la 3ª cursa urbana a favor del Sàhara. Hi haurà, dintre d’aquest acte, una xerrada sobre celiaquia al primer i al tercer món, a càrrec de Queralt Aguilà, dietista nutricionista del CAP de Centelles. Ja podem començar a preparar el kilo de menjar per celíacs. Però per donar-ho a la primavera, crec: potser es podrien concentrar més materials amb tot aquest temps que hi ha.
Qui també prepara campanya de recollida és Càrites pel Banc dels Aliments (final de mes).
Diumenge al matí hi ha una de les caminades tant maques que organitza mensualment l’Albert Prat. Aquest cop es va per la zona del Mas Blanc. Ens ensenyarà l’ubicació d’uns teixos. I també es faran lectures de poesia de Màrius Torres. Potser també caurà algun vers de Martí Pol o Espriu, que estan d’efemèrida.
Diumenge també és dia de presentacions: a les 12 del migdia, Lluís Solà presentarà la Mostra de Teatre d’Osona, que es celebra el cap de setmana següent als teatres del poble. A la mateixa Capella es pot continuar veient l’exposició de Sarrate dedicada a Espriu. Al Marçó hi ha la mostra documental sobre la Nova Cançó, amb fotografies de Pep Puvill.

ANY ESPRIU – 2013

ESPRIU I ELS ARTISTES VIII

Espriu i l’astrofísica

Centelles. Les noves aportacions al monogràfic “Espriu i els artistes” parlen de propostes en actiu  i amb material nou. Estem de ple en actes generats en motiu de l’homenatge. En tenim un altre exemple. 
Aleix Mataró
Tres obres de Neus Aller, dedicades a tres poemes d’Espriu
Ahir era a Barcelona per motius de feina i em va tocar passar a prop del carrer Ganduxer. Davant la perspectiva d’un proper dissabte barceloní atapaït, no ho podia deixar passar : vaig posar el cotxe rumb a aquest carrer en pendent. Al cap de dos minuts era dintre al Centre Cívic Pere Pruna –Ganduxer, 130-, i al cap d’uns cinc, tornava a ser a fora. El vigilant devia pensar que passava en Correcaminos. La feina obliga i no és qüestió de fer “excursos”. Però l’estona breu dintre aquella espècia d’església amb vitralls decorats, va ser suficient per connectar les neurones amb l’art que es proposa des de les parets del Pere Pruna, fins el proper 15 de novembre. 
La mostra “Espriu, un poema, una imatge”, reuneix al grup Alter-Art, on hi trobem les artistes Neus Aller, Laura Roca i també l’artista, veí de Centelles, Pere Bruix. Les obres s’exposen al costat de poemes seleccionats del poeta. L’exposició és de pintura i fotografia digital i ocupa el gran pavelló i una sala allargada annexa. Com a persona experimentada amb l’art puc donar entrada a diversos tipus de relacions, però el fet que tot siguin obres abstractes, va motivar que al vespre truqués al Bruix i li demanés si les obres estaven fetes expressament pels poemes o eren relacionades a posteriori.
Aller i Roca han treballat les obres pensant amb poemes concrets d’Espriu. Aller inclús ha recuperat una sèrie anterior dedicada el vers X del poemari “Final del Laberint”, el que comença: “Nua llum d’alba”. Bruix, en canvi, ha agafat obres fetes fa uns deu anys i l’ha posada en relació empàtica amb poemes triats ara. Ell mateix accepta la idea de que les obres abstractes –com les seves-, poden significar qualsevol cosa. Si bé, a l’anar parlant amb ell, s’acaba admeten que les obres tenen un origen concret i un perquè.
Hermetisme
A.M.
Aquesta obra de Laura Roca està dedicada al poema “Sí a la cendra”.
Els tres artistes s’agrupen i es relacionen, perquè comparteixen l’interès per un art de tendència abstracta, amb cert ingredient hermètic. Cada un ho fa a la seva manera. Roca fa com pinzellades modulars per crear textures i fons. Aller també planteja fons neutres més o menys expressius i vistosos, però la seva força està en les formes geomètriques en tres volums, que dibuixa i centren les peces. 
Bruix fa unes obres que produeix amb ordenador: faixes de línies de diferents colors, que es van repetint, com si fossin un teixit amb fils de diferents colors. A vegades hi ha una tonalitat que domina. Al parlar amb ell em va explicar que parteix de qüestions astrofísiques.  Bruix està interessat per aquestes qüestions i des de fa anys que, artísticament, ha anat explorant la manera de traslladar els conceptes d’espai, temps i les realitats subatòmiques i moleculars a les dues dimensions. Fa temps que desenvolupa aquesta línia de pintura digital de línies. Però abans ja feia instal·lacions amb teles pintades per les dues bandes i escultures, que eren reflex d’aquestes preocupacions astrals. 
A.M.
A Pere Bruix un dels poemes de “La Pell de Brau”, 
el número X, li suggereix relacionar-ho 
amb aquesta obra feta abans.
Casualment, Bruix va assistir a una conferència on es parlava de les molècules primeres, les del començament de tot, i que van ser capaces de generar les primeres matèries. Bruix m’explica que va veure els esquemes de les proves que s’havien fet sobre els àtoms, i que tenien un aspecte molt similar al de les pintures que plantejava, de les línies de color. Fet que el va motivar a continuar per aquesta via. 
Per tant, en el seu cas, la relació de l’obra amb Espriu és a posteriori. Però està amb el seu dret de dir que aquesta o aquella composició, pels colors o la successió de formes li recorden el sentit d’aquest o aquell poema. A mi el que m’interessa, és que gràcies a aquesta exposició he conegut la punta de l’iceberg d’un altre artista interessant. Suposo que hauria de fer el mateix amb Aller i Roure, ja que darrera les seves propostes conjuguen qüestions més complexes, per relacionar la creativitat amb els poemes de l’Espriu. Podria especular i imaginar relacions. Però crec que vull anar més enllà. No pas que expliquin el significat últim, però sí les brases creatives. Però ara ho deixem per un altre moment.

MARIA DEL MAR BONET A CENTELLES

Tres fotògrafs

Aleix Mataró
Assaig de l’obra dedicada al mòn de l’Espriu. Sarrate i Anna Bartolomé.
Centelles. Avui s’ha girat vent. El fred va penetrant al poble i a les cases. A veure quin dia tenim la primera glaçada. Almenys a les 7 del matí, ja és una mica clar. Aquest cop, el camí hivernal del sol miraré d’agafar-me’l amb un punt de vista positiu i constructiu. Val més. 
Els que hagueu tafanejat aquest nou blog, no se si heu provat el mailing al que et pots apuntar gratuïtament al costat. He vist que té un inconvenient: es tarda com 12 hores a rebre l’avís del nou post. Una mica lent, la veritat? I si un dia, hi ha una notícia important? Avui, afortunadament no en tenim cap. Només tinc esbossada una crònica de repàs. Al 9nou sí que ha sortit la nota de que l’Assumpta Falgueras ha deixat l’Ajuntament, enfadada per l’actitud de l’alcalde. Creu que des de fora l’oposició, podrà fer més pressió? Ha tirat definitivament la tovallola? No ho crec. 

Teatre a la Capella
A.M.
És molt interessant veure les cares que els actors posen quan entren
al interior del seu personatge.
La mateixa Assumpta, i altres persones del poble, com l’Anna Bartolomé, la Jusi, en Josep Sobrevies, l’Albert Prat i l’Arnau Casanovas han participat a la pinzellada de teatre i poesia, dirigida i presentada per Jordi Sarrate i dedicada a Espriu. L’equip es va tornar a posar a la pell dels personatges esprieuncs: destaca l’Esperanceta Trinquis en la pell de la Jusi. I sobretot la darrera cançó interpretada per l’Anna-Ariadna, que comença amb el vers “He mirat aquesta terra”. L’Anna ho canta seguint la tonada de Raimon, però encara fa posar més la pell de gallina. Trobo que tenim una artista desaprofitada, realment. Potser algú li podria proposar de fer un recital i aprofitar i gaudir tots del seu instrument natural. 
Un servidor no va poder anar a l’estrena d’ahir, però sí a l’assaig general del dissabte al vespre, càmera amb mà. Ahir sembla que va anar molt bé. Dissabte era divertit, perquè el context d’assaig donava als intèrprets la llicència d’interrompre l’oratòria, per repescar o refer alguna frase. És un moment màgic. Ja que encara que es tracta d’un error, l’actor o la vocalista, passa en un moment, de la ficció a la realitat i talla per uns moments la seva poètica. Però com és capaç de tornar-se a posar en òrbita, com si la interpretació fos també el seu fet natural. 
Ramon Xuriach
D’esquerra a dreta, l’alcalde Miquel Arisa i Pep Puvill 
i Maria del Mar Bonet, en el parlament inaugural. Al fons una idea 
de les imatges en blanc i negre que conformen l’exposició
Hem parlat del teatre entorn a l’Espriu. Ara a la Capella només queda que passin els dies fins que es clausuri l’expo-
sició. Al Marçó ja tenen disponible la nova: dissabte, al vespre van inaugurar la mostra documental entorn als inicis de la Nova Cançó. Entre els assistents hi va haver la Maria del Mar Bonet, que no és la primera vegada que ve al Marçó. Sembla que és amiga del Pep Puvill, i com que és l’organitzador i propietari del material, ho va tenir fàcil. A la inauguració hi va anar el nostre fotògraf oficial Ramon Xuriach. Amb les seves fotos podeu tenir una primera impressió. D’aquí uns dies tindreu la crònica explicativa. Mentre al Marçó es feia aquesta inauguració, un servidor era a Roda de Ter, a l’homenatge a Bac de Roda.
Castellers de colors
Diumenge al matí també hi va haver a Centelles una trobada castellera. Es veu que era la Diada dels Sagals d’Osona. Entenc la seva festa pròpia, que la van fer aquí, a la plaça de Mossen Xandri. Es veu que Centelles guanya pes com a plaça castellera, per la gent que reuneix i s’aplega per seguir les construccions humanes. Al costat dels Sagals, hi havia les colles dels Castellers de Sant Cugat, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Berga. Els osonencs van intentar aixecar una torra de 8 folrada. No ho van lograr. En canvi sí que van aconseguir aixecar un 3 de 8. En aquest cas, teníem un fotògraf convidat seguint els esdeveniments: en Sergi Forner Resina, es va introduir entre els castellers per treure bones impressions visuals. 
Sergi Forner
Castell del 3 de 8, fet pels Sagals, diumenge a la 
Plaça Mossén Xandri. Era la Diada dels Sagals i ho 
feien al nostre poble.
En Ramon i un servidor, érem, a aquella hora, preparant una arrossada per deu persones. Un exercici, alhora examen, alhora festa, per anar practicant fer un plat similar, per més gent, en un proper dinar de carrer. L’experiment va anar força bé. Tenia una paella que em va tocar d’un sorteig i la vam estrenar ahir. Per causes circumstancials em va tocar acabar de coure la verdura la carn i el peix i fer la unió final dels elements, fins a abocar el brou i coure-ho tot plegat. La prova de que va anar bé, és que la paella va quedar buida i que tots els comensals estaven vius i contents, aquest matí.