ANY ESPRIU – 2013

ESPRIU I ELS ARTISTES VIII

Espriu i l’astrofísica

Centelles. Les noves aportacions al monogràfic “Espriu i els artistes” parlen de propostes en actiu  i amb material nou. Estem de ple en actes generats en motiu de l’homenatge. En tenim un altre exemple. 
Aleix Mataró
Tres obres de Neus Aller, dedicades a tres poemes d’Espriu
Ahir era a Barcelona per motius de feina i em va tocar passar a prop del carrer Ganduxer. Davant la perspectiva d’un proper dissabte barceloní atapaït, no ho podia deixar passar : vaig posar el cotxe rumb a aquest carrer en pendent. Al cap de dos minuts era dintre al Centre Cívic Pere Pruna –Ganduxer, 130-, i al cap d’uns cinc, tornava a ser a fora. El vigilant devia pensar que passava en Correcaminos. La feina obliga i no és qüestió de fer “excursos”. Però l’estona breu dintre aquella espècia d’església amb vitralls decorats, va ser suficient per connectar les neurones amb l’art que es proposa des de les parets del Pere Pruna, fins el proper 15 de novembre. 
La mostra “Espriu, un poema, una imatge”, reuneix al grup Alter-Art, on hi trobem les artistes Neus Aller, Laura Roca i també l’artista, veí de Centelles, Pere Bruix. Les obres s’exposen al costat de poemes seleccionats del poeta. L’exposició és de pintura i fotografia digital i ocupa el gran pavelló i una sala allargada annexa. Com a persona experimentada amb l’art puc donar entrada a diversos tipus de relacions, però el fet que tot siguin obres abstractes, va motivar que al vespre truqués al Bruix i li demanés si les obres estaven fetes expressament pels poemes o eren relacionades a posteriori.
Aller i Roca han treballat les obres pensant amb poemes concrets d’Espriu. Aller inclús ha recuperat una sèrie anterior dedicada el vers X del poemari “Final del Laberint”, el que comença: “Nua llum d’alba”. Bruix, en canvi, ha agafat obres fetes fa uns deu anys i l’ha posada en relació empàtica amb poemes triats ara. Ell mateix accepta la idea de que les obres abstractes –com les seves-, poden significar qualsevol cosa. Si bé, a l’anar parlant amb ell, s’acaba admeten que les obres tenen un origen concret i un perquè.
Hermetisme
A.M.
Aquesta obra de Laura Roca està dedicada al poema “Sí a la cendra”.
Els tres artistes s’agrupen i es relacionen, perquè comparteixen l’interès per un art de tendència abstracta, amb cert ingredient hermètic. Cada un ho fa a la seva manera. Roca fa com pinzellades modulars per crear textures i fons. Aller també planteja fons neutres més o menys expressius i vistosos, però la seva força està en les formes geomètriques en tres volums, que dibuixa i centren les peces. 
Bruix fa unes obres que produeix amb ordenador: faixes de línies de diferents colors, que es van repetint, com si fossin un teixit amb fils de diferents colors. A vegades hi ha una tonalitat que domina. Al parlar amb ell em va explicar que parteix de qüestions astrofísiques.  Bruix està interessat per aquestes qüestions i des de fa anys que, artísticament, ha anat explorant la manera de traslladar els conceptes d’espai, temps i les realitats subatòmiques i moleculars a les dues dimensions. Fa temps que desenvolupa aquesta línia de pintura digital de línies. Però abans ja feia instal·lacions amb teles pintades per les dues bandes i escultures, que eren reflex d’aquestes preocupacions astrals. 
A.M.
A Pere Bruix un dels poemes de “La Pell de Brau”, 
el número X, li suggereix relacionar-ho 
amb aquesta obra feta abans.
Casualment, Bruix va assistir a una conferència on es parlava de les molècules primeres, les del començament de tot, i que van ser capaces de generar les primeres matèries. Bruix m’explica que va veure els esquemes de les proves que s’havien fet sobre els àtoms, i que tenien un aspecte molt similar al de les pintures que plantejava, de les línies de color. Fet que el va motivar a continuar per aquesta via. 
Per tant, en el seu cas, la relació de l’obra amb Espriu és a posteriori. Però està amb el seu dret de dir que aquesta o aquella composició, pels colors o la successió de formes li recorden el sentit d’aquest o aquell poema. A mi el que m’interessa, és que gràcies a aquesta exposició he conegut la punta de l’iceberg d’un altre artista interessant. Suposo que hauria de fer el mateix amb Aller i Roure, ja que darrera les seves propostes conjuguen qüestions més complexes, per relacionar la creativitat amb els poemes de l’Espriu. Podria especular i imaginar relacions. Però crec que vull anar més enllà. No pas que expliquin el significat últim, però sí les brases creatives. Però ara ho deixem per un altre moment.

MARIA DEL MAR BONET A CENTELLES

Tres fotògrafs

Aleix Mataró
Assaig de l’obra dedicada al mòn de l’Espriu. Sarrate i Anna Bartolomé.
Centelles. Avui s’ha girat vent. El fred va penetrant al poble i a les cases. A veure quin dia tenim la primera glaçada. Almenys a les 7 del matí, ja és una mica clar. Aquest cop, el camí hivernal del sol miraré d’agafar-me’l amb un punt de vista positiu i constructiu. Val més. 
Els que hagueu tafanejat aquest nou blog, no se si heu provat el mailing al que et pots apuntar gratuïtament al costat. He vist que té un inconvenient: es tarda com 12 hores a rebre l’avís del nou post. Una mica lent, la veritat? I si un dia, hi ha una notícia important? Avui, afortunadament no en tenim cap. Només tinc esbossada una crònica de repàs. Al 9nou sí que ha sortit la nota de que l’Assumpta Falgueras ha deixat l’Ajuntament, enfadada per l’actitud de l’alcalde. Creu que des de fora l’oposició, podrà fer més pressió? Ha tirat definitivament la tovallola? No ho crec. 

Teatre a la Capella
A.M.
És molt interessant veure les cares que els actors posen quan entren
al interior del seu personatge.
La mateixa Assumpta, i altres persones del poble, com l’Anna Bartolomé, la Jusi, en Josep Sobrevies, l’Albert Prat i l’Arnau Casanovas han participat a la pinzellada de teatre i poesia, dirigida i presentada per Jordi Sarrate i dedicada a Espriu. L’equip es va tornar a posar a la pell dels personatges esprieuncs: destaca l’Esperanceta Trinquis en la pell de la Jusi. I sobretot la darrera cançó interpretada per l’Anna-Ariadna, que comença amb el vers “He mirat aquesta terra”. L’Anna ho canta seguint la tonada de Raimon, però encara fa posar més la pell de gallina. Trobo que tenim una artista desaprofitada, realment. Potser algú li podria proposar de fer un recital i aprofitar i gaudir tots del seu instrument natural. 
Un servidor no va poder anar a l’estrena d’ahir, però sí a l’assaig general del dissabte al vespre, càmera amb mà. Ahir sembla que va anar molt bé. Dissabte era divertit, perquè el context d’assaig donava als intèrprets la llicència d’interrompre l’oratòria, per repescar o refer alguna frase. És un moment màgic. Ja que encara que es tracta d’un error, l’actor o la vocalista, passa en un moment, de la ficció a la realitat i talla per uns moments la seva poètica. Però com és capaç de tornar-se a posar en òrbita, com si la interpretació fos també el seu fet natural. 
Ramon Xuriach
D’esquerra a dreta, l’alcalde Miquel Arisa i Pep Puvill 
i Maria del Mar Bonet, en el parlament inaugural. Al fons una idea 
de les imatges en blanc i negre que conformen l’exposició
Hem parlat del teatre entorn a l’Espriu. Ara a la Capella només queda que passin els dies fins que es clausuri l’expo-
sició. Al Marçó ja tenen disponible la nova: dissabte, al vespre van inaugurar la mostra documental entorn als inicis de la Nova Cançó. Entre els assistents hi va haver la Maria del Mar Bonet, que no és la primera vegada que ve al Marçó. Sembla que és amiga del Pep Puvill, i com que és l’organitzador i propietari del material, ho va tenir fàcil. A la inauguració hi va anar el nostre fotògraf oficial Ramon Xuriach. Amb les seves fotos podeu tenir una primera impressió. D’aquí uns dies tindreu la crònica explicativa. Mentre al Marçó es feia aquesta inauguració, un servidor era a Roda de Ter, a l’homenatge a Bac de Roda.
Castellers de colors
Diumenge al matí també hi va haver a Centelles una trobada castellera. Es veu que era la Diada dels Sagals d’Osona. Entenc la seva festa pròpia, que la van fer aquí, a la plaça de Mossen Xandri. Es veu que Centelles guanya pes com a plaça castellera, per la gent que reuneix i s’aplega per seguir les construccions humanes. Al costat dels Sagals, hi havia les colles dels Castellers de Sant Cugat, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Berga. Els osonencs van intentar aixecar una torra de 8 folrada. No ho van lograr. En canvi sí que van aconseguir aixecar un 3 de 8. En aquest cas, teníem un fotògraf convidat seguint els esdeveniments: en Sergi Forner Resina, es va introduir entre els castellers per treure bones impressions visuals. 
Sergi Forner
Castell del 3 de 8, fet pels Sagals, diumenge a la 
Plaça Mossén Xandri. Era la Diada dels Sagals i ho 
feien al nostre poble.
En Ramon i un servidor, érem, a aquella hora, preparant una arrossada per deu persones. Un exercici, alhora examen, alhora festa, per anar practicant fer un plat similar, per més gent, en un proper dinar de carrer. L’experiment va anar força bé. Tenia una paella que em va tocar d’un sorteig i la vam estrenar ahir. Per causes circumstancials em va tocar acabar de coure la verdura la carn i el peix i fer la unió final dels elements, fins a abocar el brou i coure-ho tot plegat. La prova de que va anar bé, és que la paella va quedar buida i que tots els comensals estaven vius i contents, aquest matí. 

BREVIARI

Repàs de “la Nova Cançó” al Marçó
Ajuntament de Centelles
Aquest cap de setmana és el del Dia dels Difunts i també el de les Castanyes. Demà a la tarda m’agradaria anar al cementiri a pregar pels difunts del meu cercle familiar i també pels més propers. Un moment que anys pretèrits, em costava de fer, però que ara tinc ganes d’enfocar des d’un punt de vista nou, més asserenat i espiritual.
A l’agenda cultural destaquen dos actes: dissabte, a les 7 del vespre, s’inaugura una mostra documental, amb forces fotografies, dedicades a laa Nova Cançó. Es tracta d’imatges que formen part de l’àlbum de Pep Puvill, fotògraf centellenc que va ser membre del grup musical “Els quatre gats”. No se si formaven part del grup de cantants en català, els Setze Jutges. Ho esbrinarem.

Diumenge, a les 6 de la tarda, haurem d’anar a la Capella de Jesús, per assistir a l’acte “Teatre i poesia de Salvador Espriu”, a càrrec d’actors i actrius de Centelles. Parlarem d’això i d’altres coses a la Crònica de Centelles propera.

EXPOSICIONS A SABADELL

Maneres de fer collage


Aleix Mataró
Una de les figures fetes amb retalls de l’Om Barbarà
Centelles. Dissabte al matí havíem d’anar a Ceret. Però una indisposició important d’una amiga va posposar el viatge, sine die. Allà a les 11, però tothom es sentia en forces i vam decidir aprofitar el temps, omplint l’ànima d’art i te. L’objectiu era una exposició de l’artista Om Barbarà, a la teteria Tea and Co de Sabadell –carrer Sant Feliu, 3-. Al jove artista l’havia conegut feia poc i tenia ganes de veure el seu treball. Sabadell queda a una distància raonable de Centelles i com que dissabte ja tenia in mente que volia anar a veure coses, hi vam anar. La teteria és un espai “cool” o de disseny neo-rural-cosmopolita. Ofereix tot tipus de tes, a la tassa i a granel. A la rerabotiga hi té una taula, per fer tallers o seguir, asseguts, conferències. La cuina i unes parets que s’utilitzen per penjar-hi exposicions. Aquest dissabte hi feien un acte d’astrologia. Mentre els signes zodiacals distreien a uns, els quadres que pengen a les parets, de l’Om Barbarà, van atrapar-nos als altres. 
Es tracta d’un grup de pintures, de mides diferents. Teles pintades amb colors potents, casi diria estridents. Em fan pensar amb el món del reagge. L’artista afirma que hi ha una voluntat simbòlica i expressiva al darrera, que troba la seva base a la filosofia vital i humana, que Barbarà apunta al seu blog d’internet i també ha publicat en algun llibre. 
A totes o la majoria de pintura hi destaca una figura i sobretot el procés de “composició”. Barbarà, bàsicament utilitza retalls de papers o de cartolines o altres materials com feltre, que han sobrat d’altres treballs i els reutilitza per crear les seves figures. Utilitza també aerosols, detectem homenatges a altres pintors –Dalí, Velàzquez-. En definitiva explora un món, a través de puzles de fragments i sobreposició de formes i colors. 
Les figures solen ser siluetes estàtiques. Siluetes omplertes pels colors o camps d’altres formes. No hi ha rostres i menys, individualitzacions. En molts casos sembla que utilitza un mateix model, sobre el que va practicant diferents camins plàstics. 
Família de gravadors
Om Barbarà és net del gravador Joan Barbarà, el gravador de gravadors. L’avi va muntar fa molts anys, un taller d’estampació a Barcelona, on s’han estampat moltes obres gràfiques d’artistes contemporanis com Tàpies o Plensa. Ara té uns 80 anys. Om, el net, s’ocupa actualment de difondre l’obra de l’avi. I també de motiva a joves artistes a provar el món del gravat i fer un petit tiratge amb els tòrculs del taller familiar. 
El mateix Om, amb qui vaig parlar telefònicament per comentar la seva exposició, em va explicar que s’havia passejat per Sabadell i havia portat uns gravats de l’avi a la galeria Intel·lecte. Per això vam trobar aquest plec de gravats a aquesta galeria sabadellenca, quan la nostra visita es va acabar a la teteria, i després d’assaborir un bon té amb galetes estrellades, vam anar a passejar. La galeria es troba molt a prop de l’Ajuntament, al carrer Pedregar, 10-12. Al costat d’una antiga i històrica masia pairal, situada al mig de la capital del Vallès. A Intel·lecte, hi vam entrar perquè em van cridar l’atenció unes pintures amb unes esferes terràqüies, que em van recordar l’obra de la Rusiñol Masramon. Però en realitat es tracta de l’obra de la Gil Granero. Sobre una cadira, plàcidament descansant, hi havia els gravats –aiguaforts, aiguatintes i altres calcografies- del Joan Barbarà. Segons l’Om corresponen a un tiratge sobrant del cos d’imatges pel llibre “Eivissa esguard sobre les Pitiuses” amb poemes de Miquel Dolç, cloenda de Baltasar Porcel i Joan Triadu. Per això les estampes es troben solament signades i no tenen numeració. El cas és que són molt assequibles. Però no era un dia per invertir. 
A.M.
Pintura de Gil Granero, que es pot veure a Intel·lecte
Les obres exposades, a l’exposició d’Intel·lecte, com he dit, estan firmades per l’artista Gil Granero. En les seves pintures hi trobem un altre tipus de collage. Però més “líquid”. En el seu treball sobreposa pintura, resina, ceres, papers. Construeix un discurs pictòric per “amagar poemes” –títol de l’exposició- o suggerir-los. Algunes pintures tenen un tractament com antic. Són de tons terrossos i suaus. Les esferes parlen de geografies concretes, com Catalunya. Es tracta d’una exposició temporal que es pot veure fins el dia 20. Després, pel què va dir la propietària, faran una col·lectiva. Es tracta d’una galeria de tres dècades d’existència. 
La volta a Sabadell es va acabar al migdia, no sense passar per davant l’antiga seu modernista de la Caixa de Sabadell. Abans del “crack” dels bancs, es podia visitar i hi feien exposicions molt bones d’art, tot sovint. Ara una reixa de ferro la separa del carrer.