Sergio Rocafort i Cecília Morales, s’emporten les primeres Mencions dotades amb premi econòmic. S’exposen vint-i-tres pintures.
Centelles. Avui a les 12 s’ha fallat el Premi Centelles. Al Centre d’art El Marçó Vell hi havia representants territorials i de Cultura de la Generalitat, Ajuntament, Comissió, membres del Jurat i entre el públic, aguantant-se d’emoció la Premiada i una de les Mencions. Tots dos guardons corresponents a dues pintores: Eulàlia Llopart, amb “Matriu”, s’ha endut el Premi. En motiu dels vuitanta anys s’ha dotat amb 4000€. I continua la promesa d’una exposició cap el juny. La Menció femenina ha estat per Cecilia Morales, de Sant Andreu de Llavaneres, i l’altra Menció Honorífica per Sergio Rocafort, de Torrent (València), que ha excusat l’absència. Ha estat la primera edició que les mencions estaven dotades amb premi econòmic, 500€.
El Marçó ple de públic, encuriosit podia ja intuir per on anirien les decisions del Jurat, amb les vint-i-tres obres penjades a la vista, comptant Premi, les dues Mencions i la resta de seleccionats: pintures de Catalunya, Madrid, Còrdova, San Pedro del Valle, Mula.
L’obra de Llopart destaca per un color –el vermell- i un treball personal, a base d’estructurar una mena de xarxa amb incisions. Llopart havia fet xilografia i continua amb la tècnica, utilitzant la planxa de fusta com una tela de pintura. La incorporació de “Matriu” al patrimoni pictòric local la consolida a ella i afegeix a la col·lecció un treball a mig camí, entra pintura i gravat, com vam veure amb la Conxa Sisquella.
La resta de mencions i les seleccions no premiades també semblen interessants. Un pro: la peça “Pensaments” de Cecilia Morales, tot i que amb conceptes s’assembla al Premi , crec que pertany més a l’àmbit d’obra gràfica, perquè està feta sobre paper. En sentit estricte. Clar que, l’aquarel·la “Costa” de Cesc Farré, seleccionada, també està feta sobre paper, com ja és comú en aquesta tècnica pictòrica. El paper.
L’exposició del Premi Centelles es podrà visitar fins el 12 d’octubre, dissabtes i diumenges, de 6 a 8 i els matins dels diumenges, de 12 a 2. Carrer Galejadors, 2.
Detall del taller del David Casals, amb l’acrílic en curs – Foto: Aleix Art
Treballs d’estiu (III)
Entrem als Estudis Oberts de Centelles: Casals, Postico, Martínez i Górriz. Comandes, exposicions, noves direccions.
Centelles. Els Estudis Oberts de Centelles (EO) s’han sumat a la Festa Major. Aquest cop quatre. Les baixes són per raons diverses ben raonables. Cal subratllar l’absència del Jordi Sarrate. Però hi ha dos dels més constants. El David Casals ho va iniciar fa un fotimer d’anys. I la Marta Postico el devia seguir. També hi ha la Neus Górriz que mostra des del taller nou i la Rosina Martínez, que repeteix. Els Estudis es van obrir el dissabte i diumenge 27 i 28.
Hi haurà més personal a la proposta amb canyes que preparen als horts del Palau i que començarà, el dimecres 31. La conclusió serveix igual: aquí tothom està pencant. El teatre no és l’únic en oferir habilitats.
Els EO duraven sis hores, repartides en dues tardes. Al blog també ho dividirem. Necessitem temps i espai. Sense comptar desplaçaments, perquè la Marta Postico té taller a Sant Pau. L’asfalt agilitza baixar-hi, però no cal córrer sino es vol desmerèixer l’encant del Rossell, amb la riera, el pont de ferro i la masia. I el passadís sota bosc fins arribar al veïnatge apartat.
Aspecte general del taller del carrer Romaní, amb l’artista atanent les visites – Foto: Aleix Art
Marta Postico
Però la Marta sempre té gent. L’aula de ceràmica té una ombra molt llarga. Aleshores la conversa plana sovint sobre tècniques o treballs plantejats pels visitants, que tant poden ser alumnes com curiosos amb potència. Aquest cop el taller estava especialment endreçat. En algunes taules es podien tocar exemples dels plats per hostaleria. Com uns amb el fons ratllat en relleu, alternant amb dos colors melosos d’esmalt. Tota la resta que inclou la ceràmica utilitària i l’escultura més personal la vaig veure classificada. Pots veure de tot, però l’accent és un lloc nét i a punt per tornar a enfornar els fangs secs que s’esperen als prestatges. El 12 de setembre també comença l’Escola d’Arts –Nanos i adults-, que comporta els altres compromisos. El temps és or, el forn vol el seu.
David Casals
És una mica el mateix cas amb el David Casals. Pintor en actiu i docent. Ara treballa per una exposició a l’Albergueria de Vic, prevista per a l’octubre. Pel que sembla continuarà amb la línia dels paisatges amb metàfores lèxiques i els tons neó. Una tela de dimensions respectables penjada a la paret és ara el seu principal mal de cap. La resta d’espai creatiu permetia ara veure més treballs i formats. Sobre la taula, un treball serigràfic nou dedicat a la plaça Major (des de Can Domingo), acabat amb aiguades de colors. I al fons la col·lecció de pintures del Niu (Les Metàfores). Amb el David vam parlar de la que més m’agrada: “Llar”, una marina on destaca una barca tunejada per uns graffities. Ell explica que la idea és real. I pinta una patera abandonada fa molts anys. Un indret difícil d’accedir per terra. El que semblava una badia mediterrània és l’Atlàntic: golf de Càdis i el Rif. Fronteres i tant a prop. Us dec dos tallers més.
Els animals també es poden veure reflectits – Fotos: Aleix Art
Mayte Vieta reflexiona sobre l’univers al castell de Vila-seca
Vila-seca/Reus. El Castell de Vila-seca és com un rovelló enmig d’un jardí. Acostumats a castells roquers, aquest s’assembla a altres casals fortificats de planúries, amb un bon donjon o la torre de l’homenatge. N’he visitat un altre a Salou. O el de Peralada. Però per conèixer l’exposició “Cosmos” de la Mayte Vieta (Blanes 1971) entrem a una residència secular que ara pertany als historicismes del XIX, interessats per les arts i els oficis. Res hi és perquè sí i actualment el municipi ho conserva.
En el principal i al pis superior, Vieta agafa alguns racons per explicar el impacte de l’univers. Artista multidisciplinar, fotografia i objectes estructuren vàries instal·lacions, amb un vídeo final comentat per la creadora i la comissària, Natàlia Chocarro. Artista i experta estan vinculades amb la Fundació Vila Casas, que col·labora amb la vila tarragonina, aportant saba artística de la seva.
Vieta surt d’un moment difícil i amb aquest Cosmos fa un homenatge essencialista a la vida. Les estrelles són suficients per entendre, estimar i recordar. Imatges i instal·lacions remeten al univers i als reflexes que l’evoquen i ens han ajudat a generar la consciència humana. En el cas particular de l’artista, un fet biogràfic.
Les instal·lacions juguen amb la llum i la foscor, amb les formes primigènies: les esferes són iguals a l’aigua, en les caniques i a la Lluna. En les fotografies hi ha fotomuntatge per aguditzar el missatge.
En les marines fosques de núvols lluminosos, on la Mayte hi veu estrelles, primer hi he vist petroli. I ho he llegit tant en clau de denúncia per la nostra dependència maligne, com pel seu origen en matèria orgànica prehistòrica.
La visita a l’exposició permet tafanejar pel menjador. A la biblioteca entremig d’enciclopèdies i literatura religiosa, també hi ha un títol de Gounod, “Polyeucte” (1878). A baix de tot, hi ha el celler. Terra de vins. A l’altra cantó del carrer n’estan arreglant un de cooperatiu. El Cosmos acaba el 13 de novembre.
La parella reunïda a La Vinyeta, com a duet En Clau de Jazz, sense amagar la passió pels fruits de la Terra – Foto: Aleix Art
David Viñolas i Montse Urán, duet “gastro-musical”
Mollet de Peralada/ Centelles. Trobar i comprar. Solucionar i aprovisionar. Descobrir i emportar-se. Conèixer i compartir. Els mercats són per alguna cosa. Apuntem cap a un mercat d’arts. Però valdria la pena adoptar un sentit ampli. Perquè la naturalesa és una gran artesana. I amb els sabers dels humans tot es pot afinar. Amb el toc diví que il·lumina la pintura o la música. Deixem-nos de floritures: podem incloure qualsevol disciplina que precisi d’una técnica, tal i com van entendre els antics grecs quan van encunyar el terme “tekné”.
Plantegem sense gaires límits un mercat integrador de molts oficis. Al nostre poble això és possible. En l’anterior capítol intentàvem introduir la dansa, darrera del dibuix. Com a possibilitat. Seguint al David Viñolas i a la Montse Urán, si volguessin, a més dels braçalets de la lluita contra el Càncer, podrien oferir àlbums musicals, receptes i consells de cuina i també de vins. Productes acabats o material informatiu i per a tallers.
Poc a poquet passions i vocacions es van barrejant i els porten a la diana dels especialistes i les experiències més entranyables. L’acció els uneix amb persones que estimen el que fan i els mou un geni irreductible. Ahir mateix, dissabte penúltim d’agost, el duet centellenc En Clau de Jazz tenia un bolo a La Vinyeta. Un celler familiar situat a Mollet de Peralada, a l’Empordà. A tocar de les Alberes. La parella al timó són joves i s’han empeltat de coneixements i matèria prima secular. Des de La Vinyeta amb espais racionals i eines ben triades, produeixen vins negres,blancs i rosats amb diferents raïms i ingredients de la biologia. Aquest agost, la verema s’ha avançat.
En Josep i la Marta van organitzar a la posta de sol, un concert gastronòmic per presentar els vins que aquesta temporada comercialitzaran. Noms ja coneguts, inclús valorats i premiats que miren de repetir -no són pas sintetitzats- i completar amb nous productes. També fan formatges. Tot amb una estricta disciplina ecològica.
Botiga de La Vinyeta comparteix espai amb el celler, al mig de les vinyes – Foto: Aleix Art
Mentre avançava la vetllada, a La Vinyeta ja tenien algunes tines plenes i encara els hi queda un bon tros per veremar. A la web ja ofereixen activitats d’etnoturisme, com ajudar a la verema ara el setembre, àpats i propostes interessants, com la relacionada amb la transhumància. Disposen d’allotjament. Dintre l’agenda d’agost encara hi ha un concert-sopar previst amb Sandra Bautista, divendres vinent.
Però aquest dissabte 20 el privilegi era amb el duet En Clau de Jazz, format pel David Viñolas i la Montse Urán. El primer havia canviat ahir la bateria pel piano. La Montse toca el saxo i també és autora d’alguns temes. Jazz i estils similars que els porten fins a ritmes caribenys. I inclouen estàndards dels grans músics que més s’estimen.
El concert el van fer davant de ceps amb el raïm en estat de most dintre el celler, que va sortir unes hores més tard per tastar entre la seixantena de reunïts a la vetllada. Generalment gent del país i també de més enllà dels Pirineus. Els entrants van ser les notes de jazz. Després van sortir les tapes de fruits del mar i costella de porc a càrrec de VicFood, un gastrobar jove, instal·lat a la capital d’Osona. Copes regades en tot moment del vi del Josep i la Marta.
A la tornada rebobinàvem el repertori i l’experiència, imaginant el mercat. Entre En Clau de Jazz i les formacions que el duet han integrat o encara tiren endavant ja tindrien un bon racó amb cd’s per divulgar. L’experiència musical i discogràfica del David és important. Ahir, per exemple, ens recordava el seu pas per Kíbor, dels que encara guarda alguns àlbums. Però la seva implicació es multiplica.
Al costat encara costa col·locar-hi productes relacionats amb la cultura vinícola, de la qual tant bé podrien parlar i orientar. Aquest punt està verd. Però més madurat sí que tindríem la vocació més genuïna de la Montse, que està en la gastronomia. La cuina en totes les direccions que portin a ingredients i receptes ben parides. La Montse ha fet tallers i això a la parada al carrer seria més difícil, però oferir i explicar receptes de temporada, no. No cal dir res més. Ara és un fabular.
badaluc 