badaluc

Dibuixos d’històries noves

Artistes amb mercat (V)

Detall de varis dibuixos recents – Foto: @lauramarsal

Laura Marsal, dibuixant

Tenim sobre la taula fer a Centelles un mercat d’arts en paral·lel a l’oferta dels diumenges. Ens proposem presentar els artistes interessats

Centelles. El percentatge d’artistes del poble és important i variat. Una sola persona pot empunyar diferents habilitats.

Fa vuit anys vam dedicar una entrevista a la Laura Marsal com a ballarina. Aleshores la descobríem almenys entre veïns i ens fascinava. Encara continua endavant. I hem començat a veure que també dibuixa. Instagram és una finestra indiscreta. I allà ens mostra papers amb animals i persones. Cavalls, gats i noies d’encant natural.

Ella ens assegura que no construeix cap història lineal, sino que dibuixa el que vol. Però post a post no deixa de suggerir un conte amb personatges que sempre actuen amb la mirada o el gest.

Llapis o punta-fina. Grafit o tinta són les eines que veiem. I també barres blanques. I aiguades d’aquarel·la o tinta amb les que forma una base orgànica sobre la que traçar el dibuix. Com la dansa dels peus sobre l’escenari. Teatral, urbà o natural. La línia és la coreografia.

Laura Marsal està al cas del projecte de mercat d’arts que en unes setmanes es podria començar a muntar. La seva agenda està compromesa amb altres històries –la situació de molts. Però parlem dels seus dibuixos, perquè aquest és el material que l’hi agradaria portar. Si bé perquè, no hi podria haver-hi també, l’àlbum de les seves coreografies entremig d’espigues de blat? El manifest d’una vocació de vida, per un mercat d’arts, en plural. I ella encara hi pot afegir un ingredient més perqué estudia la carrera d’actriu.

Però és cert que els dibuixos són un canal on pot sorprendre i en creixement. Per les dues fires de la tòfona hi ha hagut participació gràfica seva. Ara a l’estiu, per a la tòfona blanca, la Laura dibuixava en directa, durant la narració d’un conte. I en la cita anterior, la d’hivern, presentava un conte il·lustrat per ella, amb un text de la Fina Vila, “Tòfones: el misteri del bosc”. Natura, fauna, gent i ritme. Quin bon combinat!

El tempteig digital

Treballs d’estiu (II)

Una imatge treballada enguany, a partir de pintures ja fetes pel mateix artista – Foto: Jaume Guardis

Jaume Guardis ensenya els assajos digitals, inspiració per als pinzells i noves exposicions

La Garriga/ Centelles. La mare Terra es rebel·la. Fa molta calor i en alguns tallers d’arts es fa més difícil treballar. Però la saba continua i cal adaptar-se. Fa uns dies el Jaume Guardis ens va descobrir que explora amb tècniques digitals. L’obra a La Rectoria per a l’exposició “Intersecció” era una pista, en un terreny similar al del col·lega comú, Jaime Moroldo, però amb altres materials i direccions.

Partint d’obra seva, de pintures antigues o més recents, Guardis les fotografia i les passa a l’ordenador on les treballa amb eines d’un programa tipus Photoshop. Part de la seva obra són brancatges que es multipliquen a la tela. Doncs les sobreposa per capes i explora noves direccions creatives. Però es proposa deixar els pinzells i exposar obra sortida d’una impressora?

Guardis ens va ensenyar fa uns dies aquestes pintures digitals des de la pantalla. Segueixen una línia concordant amb la seva pintura, amb brancatges i estructures que s’enreden, amb paisatges i natura ben propera. És curiosa la concordança amb etapes o temes d’altres artistes amb qui no hi ha relació. Cada un desemboca, però en els seus mars creatius. Guardis ens recalca que sempre s’ha interessat per accentuar detalls que omplen tota la superfície.

Nova etapa

Aquest artista de La Garriga torna a pintar després d’uns anys dedicats a altres negocis que el reservaven d’uns anys més reculats de formació i iniciació amb exposicions. En recorda una de gran i especial a Granollers. A casa seva eren sabaters i ell ho va continuar, fins a la jubilació. Un aspecte que no sabíem: havien rumiat crèixer amb sabates fetes a mida. La botiga continua amb altres amos.

Guardis també és una ànima activa en la vida artística i cultural, havent estat al darrera institucions com la Fundació Fornells-Pla Conxa Sisquella. Però tot això va quedant endarrere i ara l’atenció és a dalt de tot de casa, on hi ha la màquina, però també les teles, pintures i pinzells esperant. Ja fa uns anys que torna a pintar i hem vist obra seva en col·lectives i fins i tot una petita individual al Trabuc.

El resultat suggereix dificultat, paciència i investigació, tant si és per fer-ho amb la màquina, com pintant sobre tela o paper i cercant camins interessants- Foto: Jaume Guardis

Guardis ens va aclarir que la seva intenció és anar treballant les imatges i les que més l’hi motivin, traduir-les a la tela o paper. Oli, acrílic, aquarel·la. Els píxels són esbossos. Els apunts digitals mostren transparències i sobretot diferents veladures de colors i textures. Més tard ens escriu: “el fet de que treballi amb les possibilitats que et dóna la màquina, fa que em replantegi com enfrontar-me amb la tela i els pigments. Agafo la part positiva del pas per la màquina. Diria que utilitzo les eines del fotògraf però com a pintor”.

Certament, no estaria malament visualitzar bé els millors quadres digitals, presentats en paper, en una sala d’exposició. On comentar i gaudir de la imaginació per trobar els nous camins. Guardis treballa les imatges per visualitzar-se físicament a una mida de 50×50. Qui aposta per mostrar-ho en primícia?

Amb llapis, davant el perill

Artistes amb mercat (IV)

Dibuix que l’Isaac treballa aquests dies – Foto: Aleix Art

Art_Isaac82, dibuixant

Tenim sobre la taula fer a Centelles un mercat d’arts en paral·lel a l’oferta dels diumenges. Ens proposem presentar els artistes interessats

Centelles. L’altre crack de les arts rebel·lat al poble és l’Isaac Vinierga. Que amb el llapis a la mà, signa com a art_isaac82. Amb l’arrova el trobareu a Instagram. Així com l’Alicia retrata amb aquarel·la, l’Isaac ho fa amb llapis grafit. No és que així sigui més senzill: el llapis és una de les eines de dibuix més directes. De la mà al traç. Admet varietat de grisos, en funció de la pressió i la mina. Les errades també s’han de dissimular, perquè borrar no és sempre la solució. I el que ens interessa és que l’Isaac utilitza el grafit per assolir amb domini, els seus reptes personals, de fer retrats.

Un tema que com l’Alicia, se l’hi dóna bé. També sol recórrer, alguns cops, a actors de cinema. L’hi agraden els rols d’herois i guerrers. I ens confessa que disposa d’un enorme ventall del que anar cercant models nous, d’on surten altres fisonomies i expressions, com el bombers i models femenins. També fa un sub-tema, que són cossos mostrant la seva bellesa anatòmica i també petites escenes romàntiques que impliquen dues cares amb acció.

Fase de sombrejat. La història segueix al seu Instagram – Foto: Aleix Art

Una part d’aquest material es va poder veure en una exposició a les Finestres d’El Trabuc i al Penjador de la Perruqueria. I va creixent. L’Isaac sol documentar els processos al seu Instagram. I no ens consta que l’hi hagi sortit l’encàrrec de retratar cap persona real, familiar o del carrer. Aquesta és una possibilitat que, de ben segur, hauria de contemplar si posa parada al mercat d’artistes de Centelles, quan s’engegui. De fet el comerç d’art tant hauria de servir per oferir, com per generar demanda i nous treballs.

L’Isaac és fill dels Hostalets i ara resideix a Centelles. Ens explica que ha tornat al dibuix després d’uns anys d’absència. Havia fet classes ja fa anys, inclús de pintura, i ara al recuperar la vocació es centra amb el dibuix. Està aprenent i recuperant una habilitat que l’hi ve de petit. Professionalment està dedicat a la gimnàstica i a la tutoria dels esports físics del cos. I dibuixar, certament, és també com fer educació física. Va bé fer-ho sovint per mantenir i millorar la traça. I si es deixa de fer, per molt que un sigui talentós, la pràctica se’n recenteix.

L’Isaac es va introduir, fa poc, al mundillo del dibuix urbà, seguint grups organitzats d’sketchcrawl. Una porta a altres estils i també la ruta perillosa que freqüenta el color. La gimnàstica de la mà es pot complicar.

Papers al vent

Exposicions d’estiu (IX)

El vent és important en l’obra del José Luís Pascual. Abans movia els cabells de les noies de ferro i ara li fa marxar somnis i il·lusions

Els papers pintats volen i es troben en varietat de situacions – Foto: Aleix Art

Saus-Camallera/Centelles. Entre les rutines de l’estiu hi ha la d’anar a voltar per l’Empordà i trobar-se amb la sorpresa de coses noves dels artistes. Amb el José Luís Pascual ja hi hem anat un munt de vegades i no te mai el mateix, ni ho te igual. Com ja sabeu té l’espai vital, taller i galeria a Saus-Camallera, Km7.

El Pascual és un pencaira. I té ganes i gust per anar estibant les vetes per on el porten les muses. L’any passat es fixava amb el vol dels estornells. Ara el gran tema és la guerra i la desesperació.

Els temes inspirats per les guerres – Foto: Aleix Art

Un dels temes nous representa la destrucció de ciutats i els focs i en un altre grup, les víctimes trancades. Ens fixem sobretot amb el primer conjunt on els edificis i elements estan representats de forma expressiva. Ell diu que amb la línia ha deixat sortir el seu impuls empès per la ràbia i la pena per aquest monstre humà. La línia negre forma les estructures amb crisis i amb colors vius –pel foc i la vida-, omple alguns racons. La resta, el fons del cartró gris que va tant bé per pintar i dibuixar. A vegades n’aprofita de tacats per pintura.

L’altre sèrie nova està protagonitzada per uns papers airejats. Fulls que com els estornells voleien surtin d’una diversitat de situacions (volcans, arbres, animals, persones, fulls solitaris, etc). L’artista se sent una mica l’alter ego de cada escena. Es mostra desenganyat per un temps on els esdeveniments s’emporten somnis, projectes i il·lusions.

Però sempre hi ha espai per l’humor sota la galeria de Km7. A part de nous temes d’estornells, ara amb colors ben poètics de cels, hi ha tot un grupet de quadres petits i escultures lleugeres, protagonitzats per un “pajaro” més petit i simpàtic, alguns cops groc, que s’entreté amb la lluna i la nit.

Diem escultures. Pascual és un escultor amb trajectòria. De les peces de ferro grans, també n’hi exposa. Però són peces de fa uns anys. Perquè segons ens diu l’artista , s’ha posat tot a uns preus prohibitius per fer-ne. No obstant podem repassar la faceta dels ferros retallats i doblats amb formes femenines. Amb els cabells ventejats. El vent, l’aire, les atmosferes, la natura, tenen un bon espai a la seva obra.

A la galeria exposa també peces originades encara als tallers de Can Tomaset. L’ara del Pascual el porta a la pintura. Un quadre seu ha estat seleccionat al premi Vila Casas d’enguany. A Camallera podreu conèixer la seva obra més recent i si d’aquí un temps hi torneu, encara podreu explicar coses noves.