Papers al vent

Exposicions d’estiu (IX)

El vent és important en l’obra del José Luís Pascual. Abans movia els cabells de les noies de ferro i ara li fa marxar somnis i il·lusions
Els papers pintats volen i es troben en varietat de situacions – Foto: Aleix Art

Saus-Camallera/Centelles. Entre les rutines de l’estiu hi ha la d’anar a voltar per l’Empordà i trobar-se amb la sorpresa de coses noves dels  artistes. Amb el José Luís Pascual ja hi hem anat un munt  de vegades i no te mai el mateix, ni ho te igual. Com ja sabeu té l’espai vital, taller i galeria a Saus-Camallera, Km7.

El Pascual és un pencaira. I té ganes i gust per anar estibant les vetes per on el porten les muses. L’any passat es fixava amb el vol dels estornells. Ara el gran tema és la guerra i la desesperació.

Els temes inspirats per les guerres – Foto: Aleix Art

Un dels temes nous representa la destrucció de ciutats i els focs i en un altre grup, les víctimes trancades. Ens fixem sobretot amb el primer conjunt on els edificis i elements estan representats de forma expressiva. Ell diu que amb la línia ha deixat sortir el seu impuls empès per la ràbia i la pena per aquest monstre humà. La línia negre forma les estructures amb crisis i amb colors vius –pel foc i la vida-, omple alguns racons. La resta, el fons del cartró gris que va tant bé per pintar i dibuixar. A vegades n’aprofita de tacats per pintura.

L’altre sèrie nova està protagonitzada per uns papers airejats. Fulls que com els estornells voleien surtin d’una diversitat de situacions (volcans, arbres, animals, persones, fulls solitaris, etc). L’artista se sent una mica l’alter ego de cada escena. Es mostra desenganyat per un temps on els esdeveniments s’emporten somnis, projectes i il·lusions.

Però sempre hi ha espai per  l’humor sota la galeria de Km7. A part de nous temes d’estornells, ara amb colors ben poètics de cels, hi ha tot un grupet de quadres  petits i escultures lleugeres, protagonitzats per un “pajaro” més petit i simpàtic, alguns cops groc, que s’entreté amb la lluna i la nit.

Diem escultures. Pascual és un escultor amb trajectòria. De les peces de ferro grans, també n’hi exposa.  Però són peces de fa uns anys. Perquè segons ens diu l’artista , s’ha posat tot a uns preus prohibitius per fer-ne. No obstant podem repassar la faceta  dels ferros retallats i doblats amb formes femenines. Amb els cabells  ventejats. El vent, l’aire, les atmosferes, la natura, tenen un bon espai a la seva obra.

 A la galeria exposa també peces originades encara als tallers de Can Tomaset. L’ara del Pascual el porta a la pintura. Un quadre seu ha estat seleccionat al premi Vila Casas d’enguany. A Camallera podreu conèixer la seva obra més recent i si d’aquí un temps hi torneu, encara podreu explicar coses noves.   

Els ocells petits que animen la nit – Foto: Aleix Art

Captar la idea

Artistes amb mercat (III)

Vista general de la parada d’Alicia Mesas i la seva germana. A la dreta, altres paradistes de la fira – Foto: Aleix Art

Alicia Mesas, dibuixant

Tenim sobre la taula fer a Centelles un mercat d’arts en paral·lel a l’oferta dels diumenges. Ens proposem presentar els artistes interessats

Canovelles/ Centelles. El parell d’artistes que comentarem han estat també dues sorpreses per a la cantera local. Tots dos coincideixen en el retrat de rostres, però amb tècniques diferents i amb un verisme i una qualitat poc freqüents.

Alícia Mesas ve de Canovelles i ara viu a la falda del Puigsagordi. Al Trabuc/ Penjador, el maig,  hi va exposar una desena de retrats. Aquarel·les de rostres de gent del cinema i alguns ficcionats per ella: Morgan Freeman –que els més joves confonien amb Nelson Mandela; Clint Eastwood, Johnny Deep o Mel Gibson, en el paper de “Braveheart”. Els papers èpics i amb valors són els preferits.  I no falten “amazones”.

Aquest material el va mostrar en el seu format original, en aquarel·la sobre paper. En previsió del mercat i ja avançant en altres fires, ha anat ampliant els canals per difondre’s.

A Canovelles tenen més experiència amb fira d’artistes. Ella i la seva germana gran, que també pinta i dibuixa,  formen part d’una associació local que de tant en tant, posen parada. Al voltant de Sant Jordi ho van fer i fa uns quinze dies, també. Ara dintre el context de la Festa Major. Ho feien a la plaça Joventut, al costat de l’envelat amb l’escenari. La fira en sí era de cinc expositors.  Poden semblar poquets, però les ganes hi van ser tot el dia, al cor d’una vila amb bastant múscul social. I a les 10 del matí ja tenien ambient i taules ocupades per nanos dibuixant en tallers organitzats.  Aquí Centelles estàvem disposats a començar 4.

Alicia portava les seves aquarel·les originals i la seva “reproducció” en diferents propostes: postals, punts de llibre, làmines més assequibles i llibretes relligades per ella, amb les tapes forrades amb els retrats i un collages de papers al darrera.

Tots els artistes  sota un sol conjunt de carpes permetia també provar alternatives en la disposició de les taules: mentre uns quants, les tenien en paral·lel, fent barrera, les d’Alicia i la seva germana feien un camí i convidaven a entrar i descobrir els diversos treballs.

Els contactes inicials pel mercat centellenc han propiciat que com la Griselda Fabregó, l’Alicia hagi plantejat fer tallers de dibuix a escoles del poble. Hi ha ganes de fer coses. El mercat fa moure les idees.

Llibretes amb els retrats d’Alicia, relligades i amb collages fets per ella – Foto: Aleix Art

El nou paper de les flors

Artistes amb mercat (II)

L’artista explicant el seu procés de treball resumit amb unes fotos a l’exposició – Foto: Aleix Art
Montse Albàs, estampació botànica

Tenim sobre la taula fer a Centelles un mercat d’arts en paral·lel a l’oferta dels diumenges. Ens proposem presentar els artistes interessats de qualsevol tècnica.

Ripoll/ Centelles. Al penjador de la Perruqueria Camps-Figueras s’hi insinua un retall de tela: “Cus-cus, artesania textil” posa. Resulta que és la nova marca de creacions de la Montse Albàs. Sincerament ens l’esperàvem dirigint teatre o col·laborant per a la Trobada. La mateixa Montse ens ho confirma: dues coses bé no es poden fer (enllaç a posts anteriors, amb una entrevista)

Ara l’estampació textil l’omple i si vol dedicar i anar investigant. El teatre l’ha deixat. Casi tot. Continua una mica, amb una faceta que també li desconeixíem: vestuari. Albàs acaba de dissenyar els vestits de la ruta barroca per la Pietat de Vic. Però els dies de la pandèmia, sentia curiositat per la tintura natural de teles i això la va portar a l’estampació botànica.

Algunes de les teles estampades – Foto: Aleix Art

Màgia natural

Més que deixar la simple petjada de fulles o flors, aquest tipus de “transferències” segueixen un procés alquímic, que deixa tant forma, textures, com colors, de manera bastant fidel. Tot i alteracions i sorpreses que els vapors o cada tipus de plantes originen. Aparentment s’assembla al Gyotaku, però l’estampa no és pas el resultat de la fricció, sinó que com hem esmentat va més enllà i necessita de vapors i química. I  com en la ceràmica, la natura també hi intervé aportant resultats sorprenents. La tècnica no tinc clar si és molt vella o no. Els coneixements de les plantes ideals i procediments sembla que precisi d’una experiència secular. Albàs diu que l’estampació botànica és sobretot coneguda a algun racó de França i també a Amèrica Llatina. En tot cas, ara és la exploradora d’una màgia creativa diferent, que la porta cada dia al seu taller, a la falda del castell de Sant Martí de Centelles.

Al Penjador i a El Trabuc ja veuríem bé una exposició del seus teixits estampats.  Però la primícia és a Ripoll. Fins el dia 10 d’agost, es pot veure en un establiment, La QP, que acull restauració, una llibreria, oficines per a co-working. És un lloc engegat fa uns mesos, i també fan exposicions. És a un racó de la Plaça Gran, al costat de la modernista Casa Alòs.

Montse Albàs porta a La QP exemples de les peces que fa estampades amb el seu art: teles grans, fulars o mocadors i també utensilis petits, com punts de llibre –molt originals- o fundes per llibres, amb estampacions de flors o fulles.  Aquests articles més petits són els que mensualment porta a la parada del mercat d’artistes que es fa a Vic. Veient l’encaix, a la Montse també l’hi expliquem que a Centelles hi ha la idea embrionaria de fer un mercat d’arts dominical i si mostra interessada. A l’estampació botànica de Cus-cus l’hi anem obrint camí, no?

Glòria Ortega, nexes a Vic

Exposicions d’estiu (VIII)

L’artista porta al Temple Romà gràfica nova i escultures de ferro
Escultura i obra sobre paper ens presenten l’artista a Vic – Foto: Aleix Art

Vic/ Centelles. Quan parlàvem de l’exposició “Intersecció”, vam deixar escrit que dels artistes catalans en parlaríem. Ja tenim la primera oportunitat: Glòria Ortega Arimany, una de les participants, fa poc va inaugurar l’exposició “Nexus” al Temple Romà de Vic, que es podrà conèixer fins el 4 de setembre.

La Glòria resideix a la zona de Cardedeu i és coneguda com a escultora, amb obra pública a diversos llocs. I per tot això va tenir fa poc una bona exposició al Museu Arxiu Tomàs Balvey . També fa obra gràfica. A la Rectoria ja hi havia una peça de la sèrie Nexus, que és la que ha preparat pel Temple Romà. I al Mini-Print de Cadaqués també hi participa amb un gravat de colors i formes similars. Negres, vermells sobre blanc. Amb formes que tant recorden les seves escultures, com remeten a arquitectures o paisatges urbans. Entorns moderns.

L’exposició al Temple s’ha fet esperar. Es va ja plantejar fa dos anys i s’ha anat posposant. La pandèmia. Però ja està penjada i en marxa. Per la Glòria és una manera d’acostar-se als seus orígens. Perquè és filla de Manlleu i a Vic hi tè records. És per això que l’artista insisteix amb els nexes. Tot es relaciona. I ens ho demostra en les sèries on formes urbanes i colors s’intercalen, es connecten, estableixen vincles i ponts.

El Temple Romà o la reinterpretació d’arquitectura civil serveix de pretext a l’artista per explorar i expressar – Foto: Aleix Art

Un lloc especial

Quan parlem d’obra gràfica, parlem, evidentment de gravat. Obra sobre paper amb imatge, petjada d’una planxa. Que en el seu cas inclouen transferències de fotografies i també de planxes treballades. A vegades també intervé sobre l’estampa. De fet no veiem tiratge d’estampes -ni estan indicat o numerat. Són tot obra única. Papers amb el predomini d’uns tons -blanc, negre i vermells o similars- i amb unes variants de propostes visuals: la sèrie central està dedicada al Temple Romà mateix. La cel·la del segle II, que “embolcallava” per sorpresa el castell dels Montcada, a l’antiga Ausa. A la Renaixença s’hi van “recuperar” les columnes amb els noms gravats dels prohoms que en són tant característiques, amb els forats de la metralla de la guerra.

Glòria Ortega juga amb aquestes formes tant conegudes i emblemàtiques, cercant noves lectures i relacions. El mateix que es proposa en les noves escultures que ha preparat per aquesta individual i que també constitueixen un entramat geomètric amb àrees independents que es connecten. A l´última sèrie d’estampes presenta formes poligonals que són un camí que tot just comença a explorar. Parlant de nexes: avui fa anys del descobriment de la pedra Rosetta.