RECONEIXEMENT ARTÍSTIC

Marina Berdalet rep 
el primer Premi Tendències
Centelles. En aquests moments –avui dimecres, 9 de maig- l’artista Marina Berdalet rep de mans de Francesc Homs, secretari general del govern de la Generalitat i de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el premi Tendències, atorgats per Regio7-TVM, el mitjà de comunicació de Manresa i comarca. Es tracta d’un premi que reconeix el talent emergent dels artistes de la zona, és el primer any que s’organitza i la seva recompensa és una exposició temporal a la seu cultural de la Fundació Caixa de Manresa, a la plaça de l’Om de la capital del Bages. El premi també va caure al duet musical No Parfum, que oferiran un concert. El jurat va decidir que els dos premiats s’interrelacionarien i Berdalet mostrarà la seva obra pictòrica amb música ambiental composada expressament per No Parfum. I quan el grup de Gironella actui, Berdalet pintarà un quadre en directa a l’escenari.
M’he posat en contacte amb Berdalet, el diumenge abans del lliurament del premi, per valorar i parlar del tema. L’artista expressa “il·lusió per l’oportunitat de mostrar el seu treball” i perquè d’aquesta manera es visualitzarà encara més una obra, que més que emergent, ja porta els seus anys covant-se. Però com prepararà l’exposició de Manresa? Berdalet creu que hi farà una revisió de tot el seu treball de pintura i dibuix, amb una selecció que permetrà veure bé el seu leitmotiv, durant vint-i-cinc anys: la naturalesa.  També hi haurà obra nova.
L’exposició a Manresa serà a l’agost. Abans l’artista té altres cites: el juny exposa a l’espai Franch de Castellterçol i en una col·lectiva de llibres d’artista dedicats a Foix a la fundació d’aquest escriptor de Barcelona. Dintre aquest àmbit, Berdalet també participa a l’exposició “Calderiana” del Centre d’art el Marçó vell de Centelles, amb llibres d’artista dedicats a Pere Calders. L’exposició centellenca s’ha acabat però s’esta negociant la seva itinerància. Berdalet també prepara obra per una altra col·lectiva dedicada al pecat i a l’error, al convent Cal Rosal de Gironella, que inaugura a finals de juny. Ja la primavera de l’any vinent Berdalet presentarà una altra individual al CACIS, el forn de calç convertit en centre d’art contemporani d’Artés. Aniré informant d’aquesta agenda tan intensa i de les novetats relacionades amb el premi manresà.

SIMPOSI ART MEDIEVAL

La nova vida de 

l’art medieval desplaçat

Centelles. Diumenge es va acabar definitivament el simposi Art Fugitiu amb l’última visita programada a la catedral i al museu de Lleida. Les conferències, pròpiament, s’havien acabat divendres. Dissabte va ser el torn de les vistes per Barcelona, al Museu Marès i, a la tarda, a la sala de romànic i a l’exposició temporal del Gòtic Internacional del MNAC. A la jornada al Palau Nacional hi vaig assistir. A grans trets, la visita a Romànic, conduïda per la Montserrat Pagèsva estar dedicada a destacar les problemàtiques sorgides per l’arrancament i trasllat de les pintures murals. En casos com el de Sant Joan de Boi, s’estava mancat de precisions sobre la ubicació original de part del conjunt, fet que sols ha pogut ser corretgit després de nombrosos estudis, que han permès anar resituan les parts.

En la visita a l’exposició del 1400, Rosa Alcoy es va referir a la problemàtica en l’estudi de les obres, en que manca per precisar, per exemple el pes d’artistes seguidors d’alguns grans tallers. També va sortir el tema de la importància relativa que les peces tenien per cada col·lecció d’on procedien, en el cas de les obres prestades. En aquest sentit, no semblava igual una obra de gòtic internacional català, conservada al Louvre, on tenen molta obra, que per exemple, una església d’Osca on una peça així podia adquirir més importància en el conjunt de la col·lecció. Aquesta valoració de les obres d’art desplaçades havia fet que el MNAC es trobés en negatives, alhora de sol·licitar peces a col·leccions estrangeres.
Aquest valor que les obres “fugitives” tenien en els seus països de residència actuals, va ser el fil conductor de la conferència de la Rosa Alcoy, que va parlar de les pintures gòtiques catalanes conservades als Estats Units. Obres, que es consideren mestres, que ajuden a dibuixar l’art del període i que Alcoy en va precisar el seu valor artístic.
Repàs il·lustratiu

Tinc a les mans un resum de les conferències del simposi que he pogut consultar gràcies a l’enllaç facilitat per l’Alba Barceló, el contacte al simposi. Totes són representatives del tema del simposi, però m’agradaria ressenyar les següents:

 Maria Laura Palumbo, va parlar d’una taula amb el tema del Judici Final, conservada a l’Alte Pinakothek de Munich, atribuïdes a Gherardo Starnina, que a la llum de noves investigacions n’ha certificat una altra procèdenci, autoria i tema actualment distorsionats per ser una obra desplaçada. De fet hi havia una dada, que era que el 1876 havia estat exposada a Barcelona, com a propietat d’un particular i com a procedent de Mallorca.
La Alba Barceló va parlar d’una “haggadot”, l’Haggadà d’Or, un manuscrit il·lustrat en aquest cas amb les escenes de l’Èxode, del segle XIV, produïda a Catalunya i conservada a la British Library. Barceló establia vincles amb altres haggadots catalanes. 
Guillem Tarragó, va parlar de la col·lecció d’art medieval que va “acaparar” Apel·les Mestres. Fons que va començar el seu pare, Josep Oriol Mestres, arquitecta de la catedral barcelonina. La conferència recordava aquesta col·lecció i la seva sintònia amb l’època en que es va formar, de gust tant medievalitzant.
Anna Gudayol, va parlar del “Repertori de manuscrits catalans”, un projecte cultural patrocinat per Rafael Patxot, en que es volia catalogar tot el fons de manuscrits, tal i com s’havia fet amb l’Obra del Cançoner popular de Catalunya. Se’n va ocupar Pere Bohigas, membre del Institut d’Estudis Catalans, que arribà a formar un important fitxer, però la seva tasca es va veure aturada degut a la Guerra Civil.
Amb aquestes petites ressenyes em sembla que he donat una mostra del què es va poder sentir al simposi. Diferents temes, diferents preocupacions. A la sortida de la visita al MNAC li vaig demanar a un altre participant del simposi, l’italià Paolo di Simone, quina idea de síntesis en faria de la setmana de conferències. La seva resposta va ser que tothom es trobava amb els problemes d’haver d’estudiar obres en lloc allunyats, en museus estrangers o en col·leccions privades de molt més difícil accés. Per Di Simone calia tirar endavant la idea d’un museu virtual, amb imatges i documentació, que reunís informació sobre totes aquestes obres “fugitives”. Precisament aquest “museu virtual” és un dels projectes del grup Emac, instigadors del simposi que segurament podran ara completar més fitxes. Aquest era el tercer simposi que es feia amb aquest tema. A veure si el quart el puc seguir millor. 

TINT SOCIAL

Rèquiem per Rémi Ochlik

Centelles. El nom de Rémi Ochlik m’era totalment desconegut però des d’ara el tindré present: es tracta d’un jove fotoperiodista francès que estava documentant fotogràficament el conflicte sirià a la ciutat d’Homs, quan va ser assassinat per l’exèrcit del govern. Parlem del 22 de febrer d’enguany. Rémi tenia 28 anys. Treballava per vàries agències i en tenia una de pròpia, PREMSA IP3, i s’havia especialitzat en conflictes i zones en crisi: amb vint anys va anar a cobrir amb la seva càmera els disturbis de Haití, arran de la caiguda del president Aristide (2004). Era la seva primera experiència.


Segueix a la secció TINT SOCIAL 

SIMPOSI D’ART MEDIEVAL

Comença el simposi Art Fugitiu

Centelles. Són quarts de vuit i el sol es pont lentament darrera el Puigsagordi. A Aquesta hora, falta uns trenta minuts perquè acabi la primera jornada del simposi Art Fugitiu que avui tocava desgranar-lo a l’aula magna de la Facultatde Geografia i Història de la UB, a Barcelona. Avui tocava una sessió inaugural amb presentacions i conferències a càrrec de Rosa Alcoy, Aleix Cort, Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida, Olivier Poisson, Gaspar Coll, Pere Baseran i Laura Palumbo. Des de quarts de set és el torn de les comunicacions i els debats. Entre les conferències d’avui em cridava una especial atenció les aportacions de Eduard Riu-Barrera i Eva Tarrida: “la reconfiguració de l’absis major de Sant Climent de Taüll amb vestigis d’art fugitiu” i també la conferència de Poisson sobre el claustre de Cuixà. Però segur que a totes s’han dit coses interessants. Així ho creu Montserrat Pagès, conservadora de romànic del MNAC, a qui li vaig demanar si esperava assistir en alguna conferència en especial. Però per ella “Totes prometen ser interessants, perquè sempre s’hi pot aprendre”. Però per saber com ha anat avui hem de contactar amb una col·laboradora, ben introduïda en el simposi, l’Alba Barceló. Dissabte em farà un resum del què s’ha dit. De moment ha explicat que són uns vint matriculats, i a més d’aquests hi ha hagut uns quaranta assistents, entre professors i altres interessats. Una xifra que no està malament per un simposi de tema tant específic. Segons Barceló en termes similars s’ha expressat Gaspar Coll, cap d’estudis del Departament d’Història de l’art, qui ha reconegut l’esforç de fer investigació i organitzar simposis en temps de crisi. Dissabte tindré més informació i imatges. Aquell dia hi ha una visita comentada a l’exposició del 1400, al MNAC. El simposi Art Fugitiu ho organitza el grup d’investigació Emac Romànic i Gòtic. Les conferències es celebraran fins divendres i el cap de setmana hi ha les visites. Podeu consultar el programa i més informació a http://artfugitiu.wordpress.com/