EXPOSICIÓ

Grisos de ciment i negres de quitrà


Centelles. A finals de l’estiu passat feien a Sant Cugat una mostra que prometia: Núria Guinovart havia penjat una sèrie de peces fetes amb ciment i quitrà. M’atreia la idea de treballar amb materials diferents i sobretot restringir la paleta de tonalitats: nomes grisos i negres. Un exercici que però al final no vaig anar a veure i va faltar temps per publicar una nota al blog.
Ara la Núria fa dues exposicions i  mitja: una a Tossa de Mar, l’altra a Figueres i demà es podrà veure obra seva a la fira del llibre d’art que es fa durant quatre dies al Santa Mònica de Barcelona. A mitjans de maig inaugura una quarta exposició a Barcelona. Fins ara el contacte amb l’artista ha estat a través del Facebook on he pogut xatejar amb ella i veure la seva obra. També té un blog: http://n-guinovart.blogspot.com.
M’imagino el treball de la Núriacom el de qui escampa mantega per una torrada, però ella ho fa amb ciment. Diu que fa superfícies de pocs mil·límetres, que no pesen. Però el suficient perquè abans no sequi fer-hi incisions. I ho ennegreix, no amb carborúndum, ni amb pols negre, sino amb quitrà. Diu que les seves mans queden aspres pel contacte amb el ciment. Fa uns set anys que aplica aquesta tècnica i li dóna moltes possibilitats plàstiques i expressives.
La qualitat poètica resideix, per exemple, en l’escala de diferents tonalitats dintre el gris i el negre, les textures i el joc de relleus. el llenguatge de les incisions. No li he demanat amb quina finalitat ho feia, però darrera d’aquesta obra veig que no cal cercar més que una voluntat abstracte, purament artística. No calen cercar altres significats, encara que la limitació de materials poden ser un elogi de la vida simple. Una vida rica no té perquè ser complicada. Pot ser senzilla i, com totes està emmarcada per situacions com les que defineixen les incisions.
Per cert, l’exposició de Tossa de Mar es fa a la galeria Joan Planells fins el 26 d’abril. A Figueres, Guinovart exposa a la galeria Dolors Ventós fins el 2 de maig. A la tercera edició de la Fira del Llibre d’art trobem les seves obres a l’stand de Setba zona d’art, en el claustre del Centre d’Arts Santa Mònica, Barcelona.

EXPOSICIÓ

El millor art del Cau Ferrat

Centelles. El Cau Ferrat està en obres de restauració i actualització. Està tancat des del 2010 fins a finals d’any. L’afecta del mar i els nous temps obliguen a posar al dia aquest entranyable museu de Sitges. Per això el Consorci del Patrimoni de Sitges ha organitzat una exposició especial en que es seleccionen unes cent cinquanta obres d’art del fonts del museu. La “créme de la créme” de la col·lecció formada per Santiago Rusiñol que inclou obres dels seus amics artistes i també les d’ell mateix que formaven el seu fons particular. De fet el gruix de la mostra són Rusiñols, amb un total de 28 peces. Però Casas també n’hi té moltes: 22. Després trobem obres d’artistes com Picasso, Nonell, Casagemes, Pichot, Zuloaga i també els dos Grecos que Rusiñol va portar al Cau Ferrat quan es va instal·lar a Sitges i que va passejar en processó pel poble mariner, com a tòtems de l’art que eren. Parlem d’un dels artistes més importants del modernisme català. Finals del segle XIX, principis del XX. A més de pintor va ser escriptor i col·leccionista.
Obres clau
Entre les obres exposades, trobem la pintura que van fer a mitges Rusiñol i Casas, que es retraten pintant. De Rusiñol hi ha diversos retrats: Carles Mani, el gravador Canudas, Pere Ferran. També hi ha l’important quadre que Rusiñol va fer a París de “la Casa de Préstecs”, en que la dona que s’acosta posa l’adjectiu que es mereix la gent que necessita anar en aquell negoci.  O la pintura “Morfina”. De Casas també trobem obres parisines com una peça dedicada a l’interior d’un cabaret. També hi ha un retrat del senyor del Cau Ferrat, en edat madura.
Trobem també obres d’artistes contemporànis a Rusiñol, com són les obres de Joaquim de Miró o d’altres artistes més joves, com Isidre Nonell, exactament deu anys més jove. També escultures de Manolo Hugué, com una maternitat, crec que és de guix o d’un material moldejable i que per tant ens situa als estadis més propers a les mans de l’artista.  La presència d’una obra de Casagemes ens porta a la memòria el trist record del seu final tràgic, ja que estant a París amb Picasso, es va suïcidar per un rollo amorós.
L’exposició “L’art modern, obres mestres del Cau Ferrat” es pot veure a l’edifici Miramar de Sitges fins el 25 de novembre. Una ubicació ben propera al mar, també al costat d’altres museus i que és una bona excusa per apropar-se a la vila del Garraf.

EXPOSICIÓ D’ART GÒTIC CATALÀ

El MNAC resitua 
el gòtic internacional

Centelles. Mentre a baix de la muntanya de Montjuïc, domina l’obra de Goya i Delacroix, a la part alta hi trobem una proposta que toca encara més de prop al patrimoni català: l’exposició del Museu Nacional d’art de Catalunya, dedicada al gòtic internacional català del 1400. Grans retaules pictòrics dels millors artistes conviuen durant uns dies amb obres d’orfebreria, brodats o miniatures que posen de manifest la potència creativa dels artistes de l’època.
La mostra, comissariada per Rafael Cornudella, cap de l’àrea de gòtic del MNAC, es fixa en el període artístic sorgit a principis del segle XV, en que Catalunya recull un estil imperant a Europa, caracteritzat per els contrastos, les filigranes, l’observació de la naturalesa, l’elegància i el luxe de materials. És l’època del regnat dels Valois al tron de París i la seva influència es fa sentir a tots els nivells i també en l’artístic. Aquest art fusiona elements del Nord de França, els Països Baixos i de la Toscana. Catalunyano resta al marge i l’exposició recolze la idea que artistes com Lluís Borrassà, Joan Mates o Bernat Martorell es van endur l’estil al seu terreny i li van donar un impuls original propi. La mostra reuneix retaules complets i també fragments com les quatre taules del retaule de Sant Jordi, de Bernat Martorell, procedents del Louvre, que sembla ser procedeixen originalment de la capella del Palau de la Generalitat.
En el terreny de la miniatura, l’exposició recorda que en el 1400 va viure una nova època daurada i, per això, es reuneixen dues peces cabdals: el Missal de Santa Eulàlia, del 1403, de Rafel Destorrents, conservat a la Catedral de Barcelona i el Saltiri ferial i llibre d’Hores de Bernat Martorell, datat d’entre 1430 i 35, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat. La visita a l’exposició es pot completar amb la sala de la col·lecció de gòtic en la que es podrà tenir una visió general de tota l’època. La mostra del 1400 es podrà veure fins el 15 de juliol.  

SIMPOSI D’ART MEDIEVAL

Una vintena de ponents 

al simposi Art Fugitiu

Centelles. El III simposi que organitza el grup d’investigadors Emac, dedicat a l’art medieval dispers pel món, va escalfant motors. Ara ja sabem que una vintena d’historiadors de l’art provinents de diferents indrets participaran a la trobada que es celebrarà  entre el 2 i el 6 de maig. Noms com Olivier Poisson, historiador de l’art, arquitecte i actualment Conservateur géneral du Patrimoine a França; el flamant director del MNAC, Pepe Serra; Xavier Barral, professor de les universitats de Rennes 2 i Venezia Ca’Foscari; Pilar Vélez, directora del Museu Marés, Susanne Wittekind, professora del Kunsthistorisches Institut der Universität zu Köln o Montserrat Pagès, Conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Rosa Alcoy, directora de l’Emac comenta que la participació d’aquesta nòmina d’investigadors és possible gràcies al fet que és la tercera edició, el simposi s’ha fet un nom entre els historiadors i a més, acaba amb la publicació de les ponències. L’hi he preguntat si li semblava que el públic català en general desconeixia les obres “fugitives” com les que es parlaran al simposi, però Alcoy contesta que “s’han fet moltes publicacions des d’aquí i que no és un tema tant desconegut”. El simposi ha de servir per continuar aprofundint, situar en el seu context i geogràficament les obres que avui es troben en altres indrets. Analitzar com són i quin és el seu passat. Per Alcoy “l’objectiu principal no és aquest però no menystenim pas aquest debat que pot encarnar de diferents maneres en el Simposi i els debats. D’altra banda, no cal ser polític per interessar-se per aquest tema, encara que negociar i aconseguir el retorn d’algunes obres pot passar sovint per la política”.
Els interessa més aprofundir en els detalls, que aixecar pols. Per Alcoy “també està bé que hi hagi obra catalana a museus d’altres països perquè així ens coneixen”. Podeu consultar més coses sobre el simposi al web: http://artfugitiu.wordpress.com/